version
stringclasses 1
value | data
dict |
|---|---|
1.0.1 | {
"title": "Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra compta amb una il·lustració abundant que complementa la riquesa del contingut litúrgic, de característiques gairebé exclusives, com les hores en honor del seu ascendent directe, Sant Lluís. A les imatges s'emfasitza el tractament de l'espai i l'ús de colors vius i delicats. La característica que defineix l'estil de l'artista és la forma de retratar els rostres dels personatges, amb nassos punxeguts i mirada penetrant.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una il·lustració abundant",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_86_C_511_Q1",
"question": "Què complementa la riquesa del contingut litúrgic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vius i delicats",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_86_C_511_Q2",
"question": "Com són els colors que s'utilitzen en les imatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Lluís",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_86_C_511_Q3",
"question": "Qui és el seu ascendent directe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els rostres dels personatges",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_86_C_511_Q4",
"question": "Què retrata l'artista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "punxeguts",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_86_C_511_Q5",
"question": "Quina forma tenen els nassos dels personatges?"
}
]
},
{
"context": "Septem Psalmi poenitentiales, Litaniae et Orationes, Canticum gradum. Comença al foli 259 amb Incipiunt septem psalmi penitentiales. Al foli 271 descriu: ..De peccatis nostris. Hic incipiunt letanie, al foli 288, Incipit canticum gradum i acaba al foli 301v amb un Dominum nostrum. Amen.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "De peccatis nostris",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_86_C_513_Q1",
"question": "Què descriu al foli 271?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Incipiunt septem psalmi penitentiales",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_86_C_513_Q2",
"question": "Com comença al foli 259?"
},
{
"answers": [
{
"text": "288",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_86_C_513_Q3",
"question": "En quin foli es descriu Hic incipiunt letanie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al foli 301v",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_86_C_513_Q4",
"question": "On es pot trobar un Dominum nostrum. Amen?"
}
]
},
{
"context": "La representació de rostres o caps isolats és un recurs iconogràfic antic que refereix a la gòrgona Medusa.[30] Al Llibre d'hores les representacions de rostres i màscares denota la influència de la trajectòria italianitzant. Són imatges que, a més de la marginalia, també ocupen els espais d'algunes inicials de pàgina que no arriben a la categoria de caplletra. A vegades simulen tenir un cos suposadament amagat darrere l'espai blanc del foli, emulant un efecte tridimensional i alhora misteriós d'un personatge del qual tan sols s'observa la faç. Altres són d'infants que treuen la llengua al lector.[30] Els rostres sovint mostren signes de joia o tristor, segons correspongui a l'estat d'ànim que l'escena principal evoca.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la influència de la trajectòria italianitzant",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_86_C_514_Q1",
"question": "Què denota al Llibre d'hores les representacions de rostres i màscares?"
},
{
"answers": [
{
"text": "caplletra",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_86_C_514_Q2",
"question": "Com es diuen les inicials de pàgina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "darrere l'espai blanc del foli",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_86_C_514_Q3",
"question": "On simulen de vegades tenir un cos amagat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "infants",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_86_C_514_Q4",
"question": "Qui treuen la llengua al lector?"
},
{
"answers": [
{
"text": "joia o tristor",
"answer_start": 646
}
],
"id": "P_86_C_514_Q5",
"question": "Quins signes mostren sovint els rostres?"
}
]
},
{
"context": "Aquesta tècnica d'aplicació ràpida de la pintura de començament a final, amb una juxtaposició cromàtica, es pot percebre a les miniatures de Ferrer Bassa, diferenciant-se clarament de les realitzades per les altres mans, i més concretament si es comparen amb les atribuïdes al Mestre de Baltimore. Aquest autor presenta una qualitat escultòrica en la seva pintura clarament diferent, tot i pertànyer a la cultura plàstica pròpia del taller dels Bassa. Es pot observar, per exemple, la precisió dels detalls en els personatges de la Visitació de Maria a Isabel (foli 44v), on les formes semblen tenir volum, basant-se a crear una base on s'ubiquen els personatges que és part del fons arquitectònic de l'escena. Aquest efecte d'incipient tridimensionalitat representa una novetat en un manuscrit. Altres folis on es poden observar escenes de gran qualitat d'aquest autor són la Presentació de Maria al Temple (foli 287v) o, dins del cicle de Sant Lluís, la imatge de la reina orant amb el sant (foli 198v).[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "taller dels Bassa",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_86_C_516_Q1",
"question": "A quina cultura plàstica pertany el Mestre de Baltimore?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'aplicació ràpida de la pintura de començament a final, amb una juxtaposició cromàtica",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_86_C_516_Q2",
"question": "Quina tècnica es pot veure a les miniatures de Ferrer Brassa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en els personatges de la Visitació de Maria a Isabel",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_86_C_516_Q3",
"question": "En quins personatges es poden apreciar la precisió dels detalls?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tridimensionalitat",
"answer_start": 737
}
],
"id": "P_86_C_516_Q4",
"question": "Quin efecte representa una novetat en un manuscrit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gran qualitat",
"answer_start": 841
}
],
"id": "P_86_C_516_Q5",
"question": "Què es pot observar en el foli de la Presentació de Maria al Temple?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Bifenil policlorat",
"paragraphs": [
{
"context": "Quant a estats consumidors, la llista estaria encapçalada pels EUA, amb un 46% del consum global històric. Aquests estarien seguits pel Japó, el Canadà i diversos estats europeus. Tanmateix, aquestes dates són imprecises perquè es basen completament en càlculs teòrics que prenen el PIB com a referència.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "EUA",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_541_C_3241_Q1",
"question": "Qui encapçala la llista d'estats consumidors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un 46% del consum global històric",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_541_C_3241_Q2",
"question": "Quin consum té els EUA?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Japó, el Canadà",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_541_C_3241_Q3",
"question": "Qui segueix EUA a la llista d'estats consumidors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el PIB",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_541_C_3241_Q4",
"question": "Què prenen com a referència?"
}
]
},
{
"context": "Els PCB són considerats contaminants orgànics persistents des que Soren Jensen els va detectar en peixos de Suècia el 1966.[14][1][3] Es troben també a la llet i derivats, teixit adipós i cervell i fetge de persones i animals. Per aquests motius, els PCB formen part de la dotzena bruta definida el 2001 per l'acord d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Soren Jensen",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_541_C_3242_Q2",
"question": "Qui va detectar PCB als peixos de Suècia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1966",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_541_C_3242_Q3",
"question": "Quan va detectar Soren Jensen PCB als peixos de Suècia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la dotzena bruta",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_541_C_3242_Q4",
"question": "De què formen part els PCB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'acord d'Estocolm",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_541_C_3242_Q5",
"question": "Per qui va ser definida de la dotzena bruta?"
}
]
},
{
"context": "Per a mostres atmosfèriques se solen fer servir filtres de fibra de vidre i trampes absorbents. Les mostres d'aigua potable se solen extreure amb solvents orgànics i determinades per cromatografia de gasos. En aquest cas, sovint és necessari fer un cleanup.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de fibra de vidre",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_541_C_3243_Q1",
"question": "Quins filtres es fan servir per a mostres atmosfèriques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trampes absorbents",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_541_C_3243_Q2",
"question": "Amb quines trampes es recullen les mostres atmosfèriques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb solvents orgànics",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_541_C_3243_Q3",
"question": "Com s'extreuen les mostres d'aigua potable?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per cromatografia de gasos",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_541_C_3243_Q4",
"question": "Com es determinen les mostres d'aigua potable?"
}
]
},
{
"context": "Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil. La seva fórmula empírica és C12H10-nCln, on n (el nombre d'homòlegs)[1] pot variar entre 1 i 10.[2] Ideals per a moltes aplicacions industrials com ara fluids dielèctrics, ben aviat es convertiren en un problema ambiental mundial, sobretot quan alguns treballadors de les plantes químiques sintetitzadores començaren a tenir problemes de salut.[3][4] Estan molt relacionats amb els pesticides organoclorats.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "bifenils policlorats",
"answer_start": 4
}
],
"id": "P_541_C_3244_Q1",
"question": "Com s'anomenen també els PCB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "compostos aromàtics organoclorats sintètics",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_541_C_3244_Q2",
"question": "Què són els PCB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant la cloració del bifenil",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_541_C_3244_Q3",
"question": "Com es formen els PCB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "C12H10-nCln",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_541_C_3244_Q4",
"question": "Quina és la fórmula empírica dels PCB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a moltes aplicacions industrials",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_541_C_3244_Q5",
"question": "Per a què són ideals els PCB?"
}
]
},
{
"context": "Durant aquest procés, com que aquestes molècules no solen ser reactives, els metabòlits produïts són principalment productes hidroxilats. També se n'han identificat de sulfonats i èters.[2][30][116] La posició dels clorurs influeix enorement en la constitució dels metabòlits finals.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "reactives",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_541_C_3245_Q1",
"question": "Com no solen ser aquestes molècules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "productes hidroxilats",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_541_C_3245_Q2",
"question": "Què són principalment els metabòlits produïts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sulfonats i èters",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_541_C_3245_Q3",
"question": "Quins altres metaòlits s'han identificat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La posició dels clorurs",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_541_C_3245_Q4",
"question": "Què influeix en la constitució dels metabòlits finals?"
}
]
},
{
"context": "Quant als homòlegs i congèneres produïts en cada producte comercial, aquests varien substacialment segons les determinacions analítiques.[14][48] Tanmateix, la majoria (un 70% del total) eren tri, tetra i pentaclorobifenils. En el cas de la producció catalana, no disposam de dades fiables.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tri, tetra i pentaclorobifenils",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_541_C_3246_Q1",
"question": "Què eren la majoria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de dades fiables",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_541_C_3246_Q2",
"question": "De què no disposem en el cas de la producció catalana?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Sírius",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1909, Ejnar Hertzsprung va ser el primer a suggerir que Sírius formava part de l'associació estel·lar de l'Óssa Major, basant-se en les seves observacions dels moviments del sistema al llarg del cel. L'associació estel·lar de l'Óssa Major és un conjunt de 220 estrelles que comparteixen un moviment comú a l'espai i es van formar inicialment com a membres d'un cúmul obert, que ha esdevingut deslligat gravitatòriament.[153] Tanmateix, unes anàlisis entre el 2003 i el 2005 van descobrir que la presència de Sírius al grup era qüestionable; l'associació estel·lar de l'Óssa Major té una edat aproximada de 500±100 milions d'anys, mentre que Sírius, amb una metal·licitat semblant a la del Sol, només té la meitat d'aquesta edat, i és massa jove per a pertànyer al grup.[11][154][155] Sírius podria ser membre del proposat supercúmul de Sírius, juntament amb altres estrelles escampades com Beta Aurigae, Alpha Coronae Borealis, Beta Crateris, Beta Eridani i Beta Serpentis.[156] Aquest és un dels tres grans cúmuls localitzats a menys de 500 anys-llum del Sol. Els altres dos són Híades i les Plèiades. Cada un d'aquests cúmuls conté centenars d'estrelles.[157]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "220",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_150_C_895_Q2",
"question": "Quantes estrelles hi ha en aquest conjunt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un moviment comú",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_150_C_895_Q3",
"question": "Què comparteixen aquestes estrelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "semblant a la del Sol",
"answer_start": 674
}
],
"id": "P_150_C_895_Q4",
"question": "Com és la metal·licitat de Sírius?"
}
]
},
{
"context": "La ineludible relació entre Sírius i el calendari egipci ha ocasionat que, amb el temps, Sírius i el conegut cicle sotíac (també sotiac, sothiac o sòtic) s'hagin convertit també en un important element que ajudi a determinar amb major exactitud la cronologia de l'antic Egipte,[38][39] ja que els antics egipcis no van utilitzar un únic sistema per datar. D'altra banda, aquest mètode no està exempt d'inconvenients i això ha comportat l'aparició d'alguns detractors que prefereixin recórrer a altres sistemes.[40] El cicle sotíac és el període de 1.461 anys de 365 dies exactes (del calendari egipci, en el julià són 1.460 anys de 365,25 dies) que triga la sortida helíaca de Sírius a coincidir de nou amb el començament de l'any nou, el primer dia del mes Thoth,[39] descoordinació que ve implicada perquè l'any egipci no coincidia amb el sideri. Gràcies a la conservació d'algunes restes arqueològiques que fan referència a l'ortus helíac de Sírius i dels quals es coneix a quina dinastia pertanyen, com una taula d'ivori del faraó Djer, es pot fixar una referència a partir de la qual datar els esdeveniments succeïts en l'antic Egipte.[41][42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el període de 1.461 anys de 365 dies exactes",
"answer_start": 534
}
],
"id": "P_150_C_896_Q2",
"question": "Què és el cicle sotíac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el sideri",
"answer_start": 834
}
],
"id": "P_150_C_896_Q3",
"question": "Amb quin any no coincidia l'any egipci?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no van utilitzar un únic sistema",
"answer_start": 312
}
],
"id": "P_150_C_896_Q4",
"question": "Quin sistema utilitzaven els egipcis per datar?"
}
]
},
{
"context": "Sírius A té una massa d'unes 2,1 vegades la del Sol,[66][67] que és de 1,9891·1030 kg.[68] El radi d'aquesta estrella s'ha mesurat amb un interferòmetre, que ha donat un diàmetre angular d'unes 5,936±0,016 msa. La velocitat de rotació calculada té un valor relativament baix de 16 km/s, que no produeix cap aplatament significatiu del seu disc,[69] al contrari del que li succeeix a una estrella de grandària semblant, Vega, que a causa de la seva alta velocitat de rotació de 274 km/s presenta un diàmetre equatorial molt més prominent que el polar.[70] Mentre que la magnitud aparent de Sírius és la major del cel nocturn en estrelles, amb -1,46,[71] la seva magnitud absoluta és 1,42, molt per sota de les seves veïnes Iota Canis Maioris, Bellatrix o VY Canis Maioris. La seva edat ronda els 200 o 300 milions d'anys.[72] Això varia molt respecte a l'estrella de mida similar Vega, que gira a uns 274 km/s molt més ràpid i s'eixampla prominentment a voltant del seu equador.[73]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1,9891·1030 kg",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_150_C_897_Q1",
"question": "Quina és la massa de Sírius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16 km/s",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_150_C_897_Q2",
"question": "Quina velocitat de rotació té Sírius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "200 o 300 milions d'anys",
"answer_start": 795
}
],
"id": "P_150_C_897_Q3",
"question": "Quina edat té Sírius?"
}
]
},
{
"context": "En un altre lloc del món, Polinèsia, les estrelles més brillants eren importants per a la navegació entre els milers d'illes i atols de l'oceà Pacífic. Baixes, al costat de l'horitzó, servien de brúixoles estel·lars que ajudaven els mariners a traçar el rumb cap a la seva destinació final. Addicionalment, funcionaven com a marcadors de latitud; en el cas de Sírius, coincideix amb la latitud de l'arxipèlag de Fiji, en 17° S, de manera que sobrepassava les illes cada nit.[51] Per als polinesis, el mapa dels cels nocturns no era el mateix que el de romans i grecs. En el seu firmament, Sírius pertanyia a una constel·lació anomenada Manu, en la qual feia de cos d'un gran ocell les puntes de les ales del qual no eren altres que Canopus al sud i Proció al nord, altres dues estrelles notables, les quals dividien la nit polinèsia en dos hemisferis.[51] De la mateixa forma en què l'aparició de Sírius abans de l'aurora anunciava l'estiu per als grecs, per al poble maori assenyalava el començament de l'hivern, en la seva llengua anomenada Takurua, nom que designava tant l'estació com Sírius. El seu punt culminant en el solstici hivernal era dia de festa a Hawaii —arxipèlag que, no obstant això, es troba en l'hemisferi nord terrestre, però a baixa latitud—, on era conegut com a Ca'ulua, 'Reina del cel', encara que no és aquest el seu únic nom al llarg del Pacífic, car en rebia d'altres com Tau-ua a les illes Marqueses, Rehua a Nova Zelanda i Aa i Hoku-Kauopae en la mateixa Hawaii.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a la navegació entre els milers d'illes",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_150_C_898_Q1",
"question": "Per a què eren importants les estrelles brillants a la Polinèsia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de brúixoles estel·lars",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_150_C_898_Q2",
"question": "De què servien?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Manu",
"answer_start": 636
}
],
"id": "P_150_C_898_Q3",
"question": "A quina constel·lació pertanyia Sírius??"
},
{
"answers": [
{
"text": "el començament de l'hivern",
"answer_start": 986
}
],
"id": "P_150_C_898_Q4",
"question": "Què anunciava als polinesis l'aparició de Sírius a l'horitzó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Takurua",
"answer_start": 1043
}
],
"id": "P_150_C_898_Q5",
"question": "Com anomenaven Sírius els polinesis?"
}
]
},
{
"context": "Sírius brilla tant perquè té brillantor intrínseca elevada i perquè està a prop de la Terra. A una distància de 2,6 parsecs (8,6 anys llum), el sistema de Sírius és una de les estrelles més properes a la Terra. Sírius A és unes dues vegades més massiva que el Sol i té una magnitud absoluta visual d'1,42. És 25 vegades més lluminosa que el Sol,[11] però té una brillantor significativament menor que altres estrelles brillants com Canopus o Rigel. El sistema té una edat d'entre 200 i 300 milions d'anys.[11] Originàriament estava composta de dues estrelles brillants blavoses. La més massiva de les dues, Sírius B, va consumir els seus recursos i va esdevenir una gegant vermella abans de desprendre les capes exteriors i quedar-se com una nana blanca fa 120 milions d'anys.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la Terra",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_150_C_899_Q1",
"question": "D'on està a prop Sírius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "25",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_150_C_899_Q2",
"question": "Quantes vegades és Sírius més lluminosa que el sol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 200 i 300 milions d'anys",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_150_C_899_Q3",
"question": "Quina edat té el sistema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de dues estrelles brillants blavoses",
"answer_start": 541
}
],
"id": "P_150_C_899_Q4",
"question": "De què estava compost originàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sírius B",
"answer_start": 607
}
],
"id": "P_150_C_899_Q5",
"question": "Quina era la més massiva de les dues?"
}
]
},
{
"context": "En l'àmbit naval militar, Sírius està bastant present. Set vaixells de la Marina Reial Britànica han estat batejats HMS Sirius des del segle xviii. El primer, noliejat originàriament el 1786, era el vaixell almirall de la Primera Flota que va navegar cap a Austràlia el 1788.[193] La Marina Reial Australiana va nomenar després un navili seu HMAS Sirius (O226) en honor de l'antic vaixell almirall britànic.[194] Entre els vaixells nord-americans existeix un USNS Sirius (T-AFS-8). En navegació civil, el transatlàntic italià Sirius, dedicat al transport d'emigrants europeus cap a Amèrica del Sud, va naufragar davant de les costes del cap de Palos a Cartagena (Espanya) en el 1906, greu incident en el qual van morir més de dues-centes persones.[195] En aeronàutica, als Estats Units es va construir un avió relacionat amb Sírius, el Lockheed Model 8 Sirius, el primer dels quals va ser pilotat per Charles Lindbergh,[196] famós aviador que va ser el primer a creuar l'oceà Atlàntic sense escales en solitari. Continuant en el món dels transports, la companyia Mitsubishi Motors va dissenyar el motor Mitsubishi Sirius en el 1980.[197]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Set",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_150_C_900_Q1",
"question": "Quants vaixells de la Marina Reial Britànica han portat el nom de Sírius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a Austràlia",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_150_C_900_Q2",
"question": "Cap a on va viatjar el primer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va naufragar",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_150_C_900_Q3",
"question": "Què li va passar a el transatlàntic italià Sirius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Charles Lindbergh",
"answer_start": 901
}
],
"id": "P_150_C_900_Q4",
"question": "Qui va pilotar el Lockheed Model 8 Sirius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va ser el primer a creuar l'oceà Atlàntic sense escales en solitari",
"answer_start": 943
}
],
"id": "P_150_C_900_Q5",
"question": "Què va fer famós a Charles Lindbergh?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La fi del món (Doctor Who, 2x13)",
"paragraphs": [
{
"context": "El Doctor fuig a la cambra on es troba la bretxa principal, i explica que creuar el Buit fa que el viatger quedi saturat de radiació de fons. Planeja obrir la bretxa per crear un efecte de buit, però remarca que Rose i Mickey també han creuat el Buit. Mickey, Jackie, i Pete passen a l'univers paral·lel, però Rose es nega a abandonar el Doctor i l'ajuda a obrir la bretxa. S'agafen a un parell de grapes magnètiques mentre s'acosten els ciberhumans i els dàleks. La palanca de Rose queda malmesa, i ella intenta arreglar-la, però li llisca de les mans. Abans que la bretxa se li tanqui a sobre, Pete l'agafa i se l'emporta a través d'un portal al seu món.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la bretxa principal",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_511_C_3061_Q1",
"question": "Què hi ha a la cambra on fuig el Doctor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el viatger quedi saturat de radiació de fons",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_511_C_3061_Q2",
"question": "Què passa al creuar el Buit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per crear un efecte de buit",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_511_C_3061_Q3",
"question": "Per què vol obrir la bretxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mickey, Jackie, i Pete",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_511_C_3061_Q4",
"question": "Qui passa a l'univers paral·lel?"
}
]
},
{
"context": "L'audiència de l'episodi va ser de 8,22 milions d'espectadors i va ser, exceptuant els partits de la Copa del Món, el segon programa de televisió més vist de la setmana, darrere un episodi de Coronation Street, i el vuitè més vist en general. L'episodi corresponent de Doctor Who Confidential va obtenir una mica més d'un milió d'espectadors, sent el segon programa més vist en un canal no terrestre aquella setmana.[16] L'audiència de l'episodi va ser més alta que el següent partit de la Copa del Món entre Alemanya i Portugal, vist per un milió menys d'espectadors.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "8,22 milions d'espectadors",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_511_C_3062_Q1",
"question": "Quina audiència va tenir l'episodi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el segon programa de televisió més vist",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_511_C_3062_Q2",
"question": "Com va quedar el programa en el rànquing de la setmana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un episodi de Coronation Street",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_511_C_3062_Q3",
"question": "Quin va ser el programa mes vist de la setmana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mica més d'un milió d'espectadors",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_511_C_3062_Q4",
"question": "Quina audiència va tenir l'episodi corresponent de Doctor Who Confidential?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre Alemanya i Portugal",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_511_C_3062_Q5",
"question": "A quin partit de la Copa del Món va superar en audiència l'episodi?"
}
]
},
{
"context": "Un temps després, Rose té un somni en què sent la veu del Doctor que la crida. La família Tyler segueix la veu a una remota badia de Noruega anomenada «Badia del Llop Ferotge», on apareix una imatge del Doctor, que està aprofitant l'energia d'una supernova per comunicar-se a través d'una de les últimes bretxes. Com que la bretxa es tancarà definitivament en dos minuts, ambdós comparteixen una última conversa. Rose esclata en llàgrimes i li diu que l'estima, però quan el Doctor comença a respondre, la bretxa es tanca. Al TARDIS, el Doctor, plorós, recupera la compostura i fixa un nou rumb. Alça la vista i veu una dona amb un vestit de núvia (interpretada per Catherine Tate), que exigeix saber on es troba.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la veu del Doctor que la crida",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_511_C_3063_Q2",
"question": "Què sent Rose en el somni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Badia del Llop Ferotge",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_511_C_3063_Q3",
"question": "Fins a quina badia segueix la veu la família Tyler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una imatge del Doctor",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_511_C_3063_Q4",
"question": "Què a pareix a la Badia del Llop Ferotge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una supernova",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_511_C_3063_Q5",
"question": "De què aprofita l'energia el Doctor per comunicar-se a través d'una bretxa?"
}
]
},
{
"context": "La fi del món és un dels episodis més populars de la sèrie reviscuda de Doctor Who. Va tenir un Appreciation Index de 89, que va ser la xifra més alta durant gairebé dos anys; va ser superat per La Terra robada, que va tenir-ne un de 91;[1][18][19] i és l'únic episodi de Doctor Who que ha rebut una valoració perfecta de 10 a IGN,[20] que va felicitar Davies per haver fet un episodi amb tanta acció i tan emotiu.[21] Television Without Pity va donar una valoració d'A+ a l'episodi.[22] The Stage va comentar que el conflicte entre dàleks i ciberhumans va ser «l'única cosa digna de mirar» aquell cap de setmana, fent ombra fins i tot a la final de la Copa del Món, i que l'escena del comiat va ser «escrita bellament i representada emotivament», sense deixar «ni un ull sec a l'univers».[23] Dek Hogan de Digital Spy va afirmar que l'episodi era «perfectament equilibrat amb moments de molta excitació i patetisme emotiu», i que la llàgrima d'oli vessada per la versió ciberhumana de Hartman era un «toc bonic», però va criticar l'aparició de Catherine Tate, afirmant que era innecessària per acabar l'episodi i per «trencar l'ambient».[24] Stephen Brook de The Guardian va dir que l'episodi era «un dels punts àlgids de la sèrie moderna, molt emocional, espantós i genuïnament excitant», que la marxa de Rose va ser «duta a terme de manera brillant», i va comparar de manera positiva la trama de l'episodi d'una guerra entre «els monstres més grans del programa de la història» a la pel·lícula Alien vs. Predator.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La fi del món",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_511_C_3064_Q1",
"question": "Quin és un dels episodis més populars de Doctor Who?"
},
{
"answers": [
{
"text": "89",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_511_C_3064_Q2",
"question": "Quin Appreciation Index va tenir La fi del món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_511_C_3064_Q3",
"question": "Quina valoració ha rebut La fi del món a IGN?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escrita bellament i representada emotivament",
"answer_start": 701
}
],
"id": "P_511_C_3064_Q4",
"question": "Com va ser l'escena del comiat de La fi del món segons The Stage?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ni un ull sec a l'univers",
"answer_start": 762
}
],
"id": "P_511_C_3064_Q5",
"question": "Què no va deixar l'escena del comiat de La fi del món segons The Stage?"
}
]
},
{
"context": "L'obertura de l'episodi continua a partir de l'escena final d'Exèrcit de fantasmes; el Dr. Singh (Raji James), Mickey Smith (Noel Clarke) i Rose Tyler (Billie Piper) estan atrapats en una cambra segellada a la Torre Torchwood. Quatre dàleks, portadors d'un aparell anomenat «Arca de la gènesi», han emergit de la nau del buit.[2] Un Dàlek Suprem anomenat Dàlek Sec extreu informació sobre la Terra de Singh. Descobreix que s'està produint una invasió distinta, i envia Dàlek Thay a investigar. Els ciberhumans, que havien pres el control de Torchwood, detecten la tecnologia dàlek i ofereix una aliança. Els dàleks refusen, i les dues espècies es declaren la guerra l'una a l'altra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Raji James",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_511_C_3065_Q1",
"question": "Qui interpreta al Dr. Singh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una cambra segellada",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_511_C_3065_Q2",
"question": "On estan atrapats el Dr. Singh, Mickey i Rose?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Quatre dàleks",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_511_C_3065_Q3",
"question": "Qui porta l'«Arca de la gènesi»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dàlek Sec",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_511_C_3065_Q4",
"question": "Com s'anomena el Dàlek Suprem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els ciberhumans",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_511_C_3065_Q5",
"question": "Qui havia pres el control de Torchwood?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Nebulosa planetària",
"paragraphs": [
{
"context": "Les reaccions de fusió de l'heli són extraordinàriament sensibles a la temperatura, amb velocitats de reacció proporcionals a T40 (sota temperatures relativament baixes).[26] Això significa que només un creixement del 2% de la temperatura augmenta més del doble la velocitat de reacció. Aquestes condicions fan que l'estrella sigui molt inestable; un petit augment de temperatura provoca un ràpid augment de les velocitats de reacció, que allibera una gran quantitat d'energia, fent augmentar més la temperatura. La capa de combustió d'heli s'expandeix ràpidament i per tant es refreda, el que redueix la velocitat de reacció de nou. Es creen unes grans pulsacions que poden ser prou grans per projectar a l'espai l'atmosfera estel·lar sencera.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Les reaccions de fusió de l'heli",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_95_C_565_Q1",
"question": "Quines reaccions són extraordinàriament sensibles a la temperatura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més del doble la velocitat de reacció",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_95_C_565_Q2",
"question": "En quant augmenta la velocitat de reacció amb un creixement del 2% de la temperatura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran quantitat d'energia",
"answer_start": 448
}
],
"id": "P_95_C_565_Q3",
"question": "Què s'allibera quan es produeix un ràpid augment de les velocitats de reacció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "augmentar més la temperatura",
"answer_start": 483
}
],
"id": "P_95_C_565_Q4",
"question": "Quina és la conseqüència que comporta l'alliberament d'una gran quantitat d'energia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es refreda",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_95_C_565_Q5",
"question": "Què li passa a la capa de combustió d'heli quan s'expandeix ràpidament?"
}
]
},
{
"context": "Els gasos expulsats formen un núvol de material al voltant del nucli \"ara a la vista\" de l'estrella. A mesura que l'atmosfera s'allunya més i més de l'estrella, les capes més profundes queden exposades a temperatures més i més elevades. Quan la superfície exposada assoleix una temperatura d'uns 30.000 K, hi ha prou fotons ultraviolats emesos per ionitzar l'atmosfera expulsada, fent que aquesta brilli. El núvol es converteix llavors en una nebulosa planetària.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un núvol de material al voltant del nucli",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_95_C_566_Q1",
"question": "Què formen els gasos expulsats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Quan la superfície exposada assoleix una temperatura d'uns 30.000 K",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_95_C_566_Q2",
"question": "Quan hi ha prou fotons ultraviolats per ionitzar l'atmosfera expulsada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una nebulosa planetària",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_95_C_566_Q3",
"question": "En què es converteix el núvol?"
}
]
},
{
"context": "L'enorme varietat de les formes és en part efecte de la projecció; la mateixa nebulosa quan s'observa sota diferents angles es veurà de manera diferent. No obstant això, la raó de l'enorme varietat de formes físiques no s'entén completament,[42] tot i que podria ser causada per les interaccions gravitacionals amb estrelles companyes si les estrelles centrals són estrelles dobles. Una altra possibilitat és que els planetes interrompen el flux de material de l'estrella quan es forma la nebulosa. S'ha determinat que les estrelles més massives produeixen nebuloses de formes més irregulars.[44] El gener de 2005, els astrònoms van anunciar la primera detecció de camps magnètics al voltant de les estrelles centrals de dues nebuloses planetàries, i van anunciar la hipòtesi que els camps podien ser parcialment o totalment responsables de la seva forma poc corrent.[45][46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'enorme varietat de les formes",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_95_C_567_Q1",
"question": "Quin és l'efecte causat en part per la projecció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les estrelles més massives",
"answer_start": 519
}
],
"id": "P_95_C_567_Q3",
"question": "Quines estrelles produeixen nebuloses de formes irregulars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que els camps podien ser parcialment o totalment responsables de la seva forma poc corrent",
"answer_start": 776
}
],
"id": "P_95_C_567_Q4",
"question": "Quina hipòtesi van anunciar els astrònoms el gener de 2005?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El gener de 2005",
"answer_start": 597
}
],
"id": "P_95_C_567_Q5",
"question": "Quant es van detectar camps magnètics al voltant de les estrelles de dues nebuloses?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha dos mètodes per determinar l'abundància de metalls en les nebuloses. Es basen en diferents tipus de línies espectrals—línies de recombinació i les línies excitades per col·lisió. S'observen grans discrepàncies a vegades entre els resultats derivats dels dos mètodes. Alguns astrònoms expliquen això per la presència de fluctuacions a baixa temperatura dins de les nebuloses planetàries, mentre que altres afirmen que les diferències són massa grans per a ser explicades pels efectes de temperatura, i postulen la hipòtesi de l'existència de nuclis freds que contenen molt poc hidrogen per explicar les observacions. No obstant això, cap d'aquests nuclis no ha estat observat.[52]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en diferents tipus de línies espectrals",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_95_C_568_Q2",
"question": "En què es basen els mètodes per determinar els metalls en les nebuloses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "línies de recombinació i les línies excitades per col·lisió",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_95_C_568_Q3",
"question": "Quines són les línies espectrals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt poc hidrogen",
"answer_start": 573
}
],
"id": "P_95_C_568_Q4",
"question": "Què contenen els nuclis freds?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alguns astrònoms",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_95_C_568_Q5",
"question": "Qui postula la hipòtesi de l'existència de nuclis freds?"
}
]
},
{
"context": "Al final de la vida de l'estrella, durant la fase de gegant vermella, les capes externes són expulsades a través de pulsacions i vents estel·lars forts. Sense aquestes capes opaques, les calentes, el nucli lluminós emet radiació ultraviolada que ionitza[1] les capes externes expulsades de l'estrella. Aquesta escorça energitzada irradia com una nebulosa planetària.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a través de pulsacions i vents estel·lars forts",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_95_C_569_Q1",
"question": "Com són expulsades les capes externes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "radiació ultraviolada que ionitza[1] les capes externes expulsades de l'estrella",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_95_C_569_Q2",
"question": "Què emet el nucli lluminós sense les capes externes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una nebulosa planetària",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_95_C_569_Q3",
"question": "Com irradia l'escorça energitzada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al final de la vida",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_95_C_569_Q4",
"question": "A quina etapa de vida de l'estrella es correspon la fase de gegant vermella?"
}
]
},
{
"context": "En la segona fase, la seva energia es va perdent per radiació i les reaccions de fusió acaben, perquè l'estrella central no és prou pesant per a generar les temperatures necessàries per provocar la fusió del carboni i oxigen.[2][9] Durant la primera fase de l'estrella central manté la lluminositat constant[2] mentre que, al mateix temps, es fa cada vegada més calenta, arribant a temperatures al voltant de 100.000 K. En la segona fase, amb el temps es refreda tant que no emet prou radiació ultraviolada per ionitzar el núvol de gas, que cada vegada és més distant. L'estrella es converteix en una nana blanca, i el núvol de gas es recombina, fent-se invisible, posant fi a la fase de nebulosa planetària. Per a una nebulosa planetària típica, passen al voltant de 10.000 anys[2] entre la seva formació i la recombinació de l'estrella.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per radiació",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_95_C_570_Q1",
"question": "Com es perd la seva energia en la segona fase?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les reaccions de fusió",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_95_C_570_Q2",
"question": "Què acaba en la segona fase?"
},
{
"answers": [
{
"text": "primera",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_95_C_570_Q3",
"question": "En quina fase l'estrella central manté la lluminositat constant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "100.000 K",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_95_C_570_Q4",
"question": "A quines temperatures pot arribar l'estrella central durant la primera fase?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10.000 anys",
"answer_start": 768
}
],
"id": "P_95_C_570_Q5",
"question": "Quants anys passen en una nebulosa planetària típica entre la formació i la recombinació?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Arqueta de Sant Cugat",
"paragraphs": [
{
"context": "L'encàrrec es va encomanar a Joan de Gènova (Johannes de Genoa) orfebre amb gran prestigi que, com es dedueix pel seu nom, era de procedència italiana i establert a Perpinyà, en aquells dies capital continental del Regne de Mallorca.[2] Al document del contracte apareix anomenat junt amb el seu col·laborador l'escultor Arnau Campredon. També al mateix document s'estableix que els desplaçaments a Barcelona dels dos artistes serien a càrrec dels comitents, el monestir de Sant Cugat.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Joan de Gènova",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_464_C_2779_Q1",
"question": "A qui es va encomanar l'encàrrec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "orfebre",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_464_C_2779_Q2",
"question": "Quin era l'ofici de Joan de Gènova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Perpinyà",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_464_C_2779_Q3",
"question": "On estava establert Joan de Gènova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "italiana",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_464_C_2779_Q4",
"question": "Quina era la procedència de Joan de Gènova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arnau Campredon",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_464_C_2779_Q5",
"question": "Quin escultor va col·laborar amb Joan de Gènova?"
}
]
},
{
"context": "L'argent blanc i el que se sobredaurava, va ser utilitzat a l'orfebreria gòtica per substituir l'or, que predominava en èpoques anteriors, encara que es va continuar utilitzant per a la realització de peces especials, normalment encarregades pels reis i per al culte religiós de grans catedrals. L'ús majoritari de l'argent s'explica per la barator del material en comparació amb l'or i també per les seves propietats físiques i químiques, ja que faciliten el seu aliatge amb el coure, i perquè facilitava la seva elaboració, atorgant al material un grau de duresa superior.[12] Hi havia obres elaborades d'una única peça, per mitjà de la fosa, i altres formades per diferents plaques soldades, clavetejades damunt de la fusta o bé unides mitjançant pestanyes. A la planxa d'argent se li donava forma amb la tècnica de l'embotit, a base de cops amb el martell fins a aconseguir el que es tenia projectat; les planxes es reforçaven als caires amb motllures que a la vegada servien d'ornamentació. El cisellat i el repussat feien l'acabat de la peça copejant la làmina per l'anvers o pel revers.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'argent blanc i el que se sobredaurava",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_464_C_2780_Q1",
"question": "Què va ser utilitzat a l'orfebreria gòtica per substituir l'or?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu aliatge amb el coure",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_464_C_2780_Q2",
"question": "Què faciliten les propietats físiques i químiques de l'argent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la tècnica de l'embotit",
"answer_start": 801
}
],
"id": "P_464_C_2780_Q3",
"question": "Amb quina tècnica se li donava forma a les planxes d'argent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a base de cops amb el martell fins a aconseguir el que es tenia projectat",
"answer_start": 830
}
],
"id": "P_464_C_2780_Q4",
"question": "En què consistia la tècnica de l'embotit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'ornamentació",
"answer_start": 980
}
],
"id": "P_464_C_2780_Q5",
"question": "De què servien a la vegada les motllures que reforçaven les planxes?"
}
]
},
{
"context": "Es diu que sant Cugat va desembarcar a Barcelona procedent de la ciutat de Scil·li (actual Tunísia), al nord d'Àfrica a la vora de Cartago. En companyia de sant Feliu va arribar a Barcelona a la fi del segle iii, on es va dedicar a predicar l'evangeli. El 303, l'emperador Dioclecià havia donat l'ordre d'extermini dels cristians en la qual seria l'última de les grans persecucions contra el cristianisme a l'Imperi Romà. Va ser fet presoner per manament de Maximià i, després de patir diverses tortures, va ser decapitat l'any 304 en el lloc anomenat Castrum Octavianum. Una vegada mort, Cugat va ser enterrat cristianament, al mateix lloc on va ser executat, per Juliana i Semproniana –llegendàries mataronines que anteriorment havien estat batejades pel sant–; a continuació, també es dictà el martiri i l'execució de les santes, pel fet d'haver assistit amb la cerimònia cristiana de l'enterrament les despulles de Sant Cugat.[6] En el lloc on el sant topà amb la voluntat divina, anys després es va construir el monestir de Sant Cugat, del qual hi ha testimoni d'època visigòtica.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tunísia",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_464_C_2781_Q1",
"question": "Quina ciutat és actualment Scil·li?"
},
{
"answers": [
{
"text": "303",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_464_C_2781_Q2",
"question": "Quan va donar l'ordre d'extermini dels cristians l'emperador Dioclecià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maximià",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_464_C_2781_Q3",
"question": "Qui va fer presoner sant Cugat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Castrum Octavianum",
"answer_start": 552
}
],
"id": "P_464_C_2781_Q4",
"question": "On van decapitar sant Cugat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juliana i Semproniana",
"answer_start": 665
}
],
"id": "P_464_C_2781_Q5",
"question": "Qui va enterrar sant Cugat?"
}
]
},
{
"context": "Durant el gòtic, es van realitzar multitud de reliquiaris, per custodiar i venerar despulles de sants i màrtirs. La forma més normal era d'arquetes en forma de sepulcre, la majoria rectangulars i amb cobertes a dos o quatre vessants, realitzades en fusta i xapades amb planxes d'argent. D'aquesta mateixa tipologia són les arquetes de Sant Patllari de Camprodon (c.1315), la de Sant Martirià de Banyoles (1413-1453), la de Sant Llorenç del Museu Episcopal de Vic (1240-1350) i l'arqueta de Sant Cugat.[14] Una tècnica també força corrent per cobrir el cos de l'arqueta va ser la col·locació de relleus de guix daurats amb pa d'or, com els que presenta l'Urna de Sant Càndid (1292) conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya i també procedent del monestir de Sant Cugat. La majoria dels reliquiaris en forma d'arca mostren com a elements d'unió formes arquitectòniques, amb arcs ogivals, finestrals, cresteries o pinacles.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Durant el gòtic",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_464_C_2782_Q1",
"question": "Quan es van realitzar multitud de reliquiaris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per custodiar i venerar despulles de sants i màrtirs",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_464_C_2782_Q2",
"question": "Per què es van realitzar multitud de reliquiaris durant el gòtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "formes arquitectòniques, amb arcs ogivals, finestrals, cresteries o pinacles",
"answer_start": 849
}
],
"id": "P_464_C_2782_Q3",
"question": "Què mostren com a elements d'unió la majoria dels reliquiaris en forma d'arca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la col·locació de relleus de guix daurats amb pa d'or",
"answer_start": 576
}
],
"id": "P_464_C_2782_Q4",
"question": "Quina tècnica era força corrent per cobrir el cos de l'arqueta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu Nacional d'Art de Catalunya",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_464_C_2782_Q5",
"question": "On es conserva l'Urna de Sant Càndid?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llet",
"paragraphs": [
{
"context": "Les cèl·lules epitelials secretores de llet separen activament els materials procedents dels vasos sanguinis circumdants, en el que s'ha anomenat «barrera mamària» (per analogia amb la barrera hematoencefàlica). Un cop travessada la barrera, les cèl·lules obtenen els precursors que necessiten per a la fabricació de llet a través de les seves membranes basal i basolateral. Els ingredients són ions, glucosa, àcids grassos i aminoàcids. En els remugants també s'utilitza l'acetat i el β-hidroxibutirat com a precursors. Algunes proteïnes, en especial les immunoglobulines, també poden travessar aquesta barrera.[12] La llet és expulsada per la membrana apical. Els lípids de la llet se sintetitzen al reticle endoplasmàtic llis, mentre que la caseïna madura a l'aparell de Golgi, que també és on es biosintetitza la lactosa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els precursors que necessiten per a la fabricació de llet",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_446_C_2671_Q1",
"question": "Què obtenen les cèl·lules un cop travessada la barrera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "basal i basolateral",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_446_C_2671_Q2",
"question": "A través de quines membranes les cèl·lules obtenen els precursors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'acetat i el β-hidroxibutirat",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_446_C_2671_Q3",
"question": "Quins percussors usen també els remugants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en especial les immunoglobulines",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_446_C_2671_Q4",
"question": "Quines proteïnes poden travessar la barrera mamària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la membrana apical",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_446_C_2671_Q5",
"question": "Per on s'expulsa la llet?"
}
]
},
{
"context": "La llet no ha estat valorada únicament com a aliment, sinó que és la base d'una gran quantitat d'idees tant artístiques com religioses i fins i tot científiques. N'és un exemple la gran quantitat de comparacions que s'han fet amb la llet, com ara el nom de la Via Làctia,[86] (galàxia en què es troba el sistema solar). Els grans cinturons d'estrelles que es poden veure entre les constel·lacions de Perseu, Cassiopea i Cefeu foren batejats com a Via Làctia per commemorar la història en què Hera volia alletar Hèracles (Hèrcules, a la mitologia romana), i aquest la mossegà tan fort que un raig de llet sortí disparat al cosmos.[86]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tant artístiques com religioses i fins i tot científiques",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_446_C_2672_Q1",
"question": "De quines idees ha estat base la llet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comparacions",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_446_C_2672_Q2",
"question": "Què s'ha fet amb la llet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "galàxia en què es troba el sistema solar",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_446_C_2672_Q3",
"question": "Què és la Via Làctia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en què Hera volia alletar Hèracles",
"answer_start": 485
}
],
"id": "P_446_C_2672_Q4",
"question": "Quina història commemora el nom de Via làctia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mossegà tan fort que un raig de llet sortí disparat al cosmos",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_446_C_2672_Q5",
"question": "Què va fer Heràcles quan Hera el volia alletar?"
}
]
},
{
"context": "Durant l'edat antiga i l'edat mitjana, la llet era molt difícil de conservar i, per tant, es consumia fresca o en forma de formatge. Amb el temps s'afegiren nous productes lactis com ara la mantega. La revolució industrial a Europa, als voltants del 1830, dugué la possibilitat de transportat la llet fresca de les zones rurals a les grans ciutats gràcies a les millores en els transports. Amb el temps, han anat apareixent nous instruments en la indústria del processament de la llet. Un dels més coneguts és la pasteurització, suggerida per la llet per primer cop el 1886 pel químic agrícola alemany Franz von Soxhlet. Aquestes innovacions feren que la llet tingui actualment un aspecte més saludable, un temps de conservació més previsible i un processament més higiènic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fresca o en forma de formatge",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_446_C_2673_Q1",
"question": "Com es consumia la llet durant l'edat antiga i l'edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "era molt difícil de conservar",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_446_C_2673_Q2",
"question": "Per què la llet es consumia fresca durant l'edat antiga i l'edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La revolució industrial",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_446_C_2673_Q3",
"question": "Què va portar la possibilitat de transportar la llet des de les zones rurals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pasteurització",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_446_C_2673_Q4",
"question": "Quin instrument és el més conegut en el processament de la llet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Franz von Soxhlet",
"answer_start": 602
}
],
"id": "P_446_C_2673_Q5",
"question": "Qui va suggerir la pasteurització per a la llet?"
}
]
},
{
"context": "Les proteïnes del sèrum són compactes, globulars, amb un pes molecular que varia entre 14.000 i 1.000.000 de daltons, i són solubles en un ample interval de pH (es mantenen intactes quan la llet es tria: quan es desfà, es descompon, perd la seva cohesió líquida i es resol en grums. cast. cortarse) de manera natural, car no hi ha hagut presència de calor que desnaturalitzi les proteïnes). En estat natural no s'associen amb les caseïnes, però en les llets tractades tèrmicament i homogeneïtzades, una part de les proteïnes sí que ho fa.[43] Les proteïnes del sèrum consten d'almenys vuit fraccions diferents, totes sensibles a temperatures altes (processos tèrmics), i per aquest motiu són les primeres a degradar-se en processos com ara la pasteurització o l'UHT. La raó per la qual la llet no es descompon quan no està refrigerada un cop se l'ha tractat tèrmicament és perquè les proteïnes del sèrum, en desnaturalitzar-se, alliberen un grup sulfhidril que redueix parcialment l'activitat oxidativa.[44] Les proteïnes del sèrum més abundants en la llet són:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "compactes, globulars",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_446_C_2674_Q1",
"question": "Com són les proteïnes del sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 14.000 i 1.000.000 de daltons",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_446_C_2674_Q2",
"question": "Quin pes molecular tenen les proteïnes del sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 585
}
],
"id": "P_446_C_2674_Q3",
"question": "Quantes fraccions tenen les proteïnes del sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a temperatures altes",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_446_C_2674_Q4",
"question": "A què són sensibles les proteïnes del sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un grup sulfhidril",
"answer_start": 938
}
],
"id": "P_446_C_2674_Q5",
"question": "Què redueix parcialment l'activitat oxidativa de la llet?"
}
]
},
{
"context": "La llet d'origen humà no és produïda ni distribuïda a escala industrial. Tanmateix, se'n pot obtenir mitjançant donacions. Existeixen bancs de llet que s'encarreguen de recollir-la per oferir-ne a infants prematurs o al·lèrgics que no poden rebre'n d'una altra manera. Mundialment, hi ha diverses espècies d'animals de les quals es pot obtenir llet: l'ovella, la cabra, l'egua, la burra, el camell (i altres camèlids, com ara la llama o l'alpaca), el iac, el búfal, el ren i l'ant.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant donacions",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_446_C_2675_Q1",
"question": "Com es pot obtenir llet d'origen humà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bancs de llet",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_446_C_2675_Q2",
"question": "Qui recull la llet d'origen humà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a infants prematurs o al·lèrgics",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_446_C_2675_Q3",
"question": "A qui ofereixen llet humana els bancs de llet?"
}
]
},
{
"context": "Els lactats i els fosfats (sals molt comunes al sèrum) ajuden a mantenir l'equilibri àcid-base i influeixen molt en les propietats del sèrum (estabilitat i precipitació tèrmica).[40] El sèrum té una proporció baixa de proteïnes, però aquestes tenen més qualitat nutritiva que les caseïnes del formatge. La producció excessiva de sèrum en elaborar formatge ha estat sempre una preocupació i s'han inventat moltes maneres d'aprofitar-lo. Una de les més senzilles, de tipus casolà, és escalfar-lo per precipitar-ne les proteïnes, i llavors premsar-lo o filtrar-lo. A moltes poblacions de Mèxic sol ser menjat immediatament després de salar-lo (i rep el nom de mató). Les seves aplicacions industrials solen venir un cop és deshidratat, quan és poc soluble. Durant l'evaporació (per a eliminar l'aigua) i l'aspersió (per a assecar-lo), pot perdre les seves propietats nutritives, de manera que el pH i la temperatura d'aquests dos processos han de ser vigilats amb cura durant l'assecament de l'extracte.[41][42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els lactats i els fosfats",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_446_C_2676_Q1",
"question": "Quines sals són comunes al sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "àcid-base",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_446_C_2676_Q2",
"question": "Quin equilibri ajuden a mantenir els lactats i els fosfats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "baixa",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_446_C_2676_Q3",
"question": "Com és la proporció de proteïnes del sèrum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per precipitar-ne les proteïnes",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_446_C_2676_Q5",
"question": "Per què s'escalfa el sèrum?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lluís Llach i Grande",
"paragraphs": [
{
"context": "L'esperat recital al Palau Municipal dels Esports es va desenvolupar amb un èxit explosiu. Molt abans de començar, l'ampli local estava ja ple de públic expectant, s'hi trobaven molts dels personatges més rellevants del món de les lletres, les arts, del teatre, del cinema, de l'esport, de la política i, en general, amb un predomini massiu de la joventut. En un ambient caldejat i bulliciós, amb flamejar de banderes, de pancartes, de llumins, crits, cants, visques i aplaudiments, l'aparició del cantant després de vuit mesos de no poder actuar a Barcelona. Aquest silenci forçós va ser saludat amb una estrepitosa ovació, tot el públic posat dempeus, en una demostració efervescent d'adhesió emotiva.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Palau Municipal dels Esports",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_57_C_337_Q1",
"question": "On es va celebrar el recital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "joventut",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_57_C_337_Q2",
"question": "Quin públic predominà en el recital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "caldejat i bulliciós",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_57_C_337_Q3",
"question": "Com era l'ambient del recital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit mesos",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_57_C_337_Q4",
"question": "Durant quant de temps el cantant no va poder actuar a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dempeus",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_57_C_337_Q5",
"question": "Com es va posar el públic per saludar el cantant?"
}
]
},
{
"context": "Lluís Llach es va presentar a l'escenari vestint texans i camisa blanca i envoltat dels seus músics que vestien en consonància llevat de Laura Almerich, que lluïa un elegant i auster vestit groc. La resta del conjunt era el mateix que havia actuat al Romea. El mateix Lluís Llach es va acompanyar al piano en gran part de les peces del repertori.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "texans i camisa blanca",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_57_C_339_Q1",
"question": "Com vestia LLuís Llach a l'escenari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Laura Almerich",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_57_C_339_Q2",
"question": "Qui vestia un elegant i auster vestit groc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels seus músics",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_57_C_339_Q3",
"question": "Per qui estava envoltat Lluís Llach en l'escenari?"
}
]
},
{
"context": "Lluís Llach, emocionat però molt serè alhora, va fer un recital perfecte, corejat sovint pel públic, que ratificava successivament diverses frases de les seves cançons amb aplaudiments. En la primera part s'escoltaren les cançons que durant molt de temps havien sofert restriccions en un passat no llunyà, i que, malgrat aquesta limitada difusió, el públic les coneixia bé, ja que va seguir el seu desenvolupament fidelment. Al final del concert, els aplaudiments no van cessar, el públic posat dempeus, fins que Lluís Llach, triomfant, va haver de repetir i bisar una vegada i una altra. Llavors, els visques, els crits i totes les manifestacions es van canviar en un homenatge al destacat cantautor català, revestit d'una patent aurèola d'heroi popular.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "perfecte",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_57_C_340_Q1",
"question": "Com va resultar el recital que va fer Lluís LLach?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel públic",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_57_C_340_Q2",
"question": "Per qui va ser corejat sovint el recital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les cançons que durant molt de temps havien sofert restriccions",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_57_C_340_Q3",
"question": "Què s'escolta en la primera part del recital?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els aplaudiments",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_57_C_340_Q4",
"question": "Què no van cessar al final del concert?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cantautor",
"answer_start": 691
}
],
"id": "P_57_C_340_Q5",
"question": "Quina és la professió de LLuís Llach?"
}
]
},
{
"context": "El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagració de Lluís Llach fora de Catalunya amb les seves actuacions a l'Olympia de París. El disc contenia nou cançons de contextura diferent, però unides pel mateix esperit i enfilades en una sola unitat homogènia. És, sense cap dubte, el volum més interessant per la seva concepció i el més reeixit dels que s'havien creat al país últimament. És, a més, un tot harmònic, ja que no es pot en rigor destacar una cançó per sobre de les altres en una estimació qualitativa, ni es troba en el treball global de Lluís Llach el menor desequilibri tant en la construcció dels texts com en les seves partitures.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1972",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_57_C_341_Q1",
"question": "En quin any es va publicar el tercer disc de llarga durada de Lluís Llach?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Olympia de París",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_57_C_341_Q2",
"question": "On va actuar Lluís Llach els anys 1973 i 1974?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_57_C_341_Q3",
"question": "Quantes cançons contenia el disc de Lluís Llach?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Com un arbre nu",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_57_C_341_Q4",
"question": "Com es diu el tercer disc de Lluís Llach de llarga durada?"
}
]
},
{
"context": "El 1968, any del maig francès, del qual es considera fill, és per Llach el de l'arribada de l'èxit popular amb L'estaca (Concèntric). Els censors aprovaren aquesta cançó a la vuitena volta que Llach la va presentar, això sí, va ser aprovada amb un altre nom, «Ahir». Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any següent, però ja era un cant popular. Joan Molas i Núria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurarà fins al desembre de 1990.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1968",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_57_C_342_Q1",
"question": "Quin va ser l'any del maig francès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vuitena volta que Llach la va presentar",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_57_C_342_Q2",
"question": "Quan van aprovar els censors L'estaca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ahir",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_57_C_342_Q3",
"question": "Amb quin altre nom va ser aprovada L'estaca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Molas i Núria Batalla",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_57_C_342_Q4",
"question": "Qui es van convertir en els representants de l'himne?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Petrus Christus",
"paragraphs": [
{
"context": "Un dels últims treballs, el Retrat d'una noia jove és considerada una de les obres mestres de la pintura flamenca i marca un nou desenvolupament dels retrats de l'època. No mostra la model davant d'un fons neutre, sinó en un espai concret definit per plafons de paret. Christus ja havia perfeccionat aquest format als seus dos retrats de 1446. La dona desconeguda — vestida amb roba exquisida, cosa que suggereix que podria venir de França — emet una aura de discreció i de noblesa, mentre sembla quasi irreal en l′elegant estilització de la seva forma.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una de les obres mestres de la pintura flamenca",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_504_C_3019_Q1",
"question": "Com és considerat el Retrat d'una noia jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un nou desenvolupament dels retrats de l'època",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_504_C_3019_Q2",
"question": "Què marca el Retrat d'una noia jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un espai concret",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_504_C_3019_Q3",
"question": "On és la model en el Retrat d'una noia jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Christus",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_504_C_3019_Q4",
"question": "Qui va pintar el Retrat d'una noia jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb roba exquisida",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_504_C_3019_Q5",
"question": "Com va vestida La dona desconeguda?"
}
]
},
{
"context": "L'obra de Christus, i fins i tot la seva pròpia existència, no van ser documentalment confirmades fins al segle xix. El pintor Karel van Mander va escriure, el 1604, l'obra Het schilder-boeck, on va recollir la majoria de biografies dels pintors flamencs del segle xv.[11] En aquesta obra cabdal pel coneixement de la pintura flamenca no s'esmentava Petrus Christus. Amb anterioritat, però, apareixia esmentat en una carta de Pietro Summonte, on descrivia una pintura propietat del poeta napolità Sannazaro com \"una bona obra de la mà del famós pintor flamenc Petrus Cristi, més antic que Johannes (Jan van Eyck) i Rogerio (Rogier van der Weyden)\".[12] Christus no era més gran que els mestres esmentats, per la qual cosa cal interpretar l'expressió en referència al seu estil més arcaic. També figura el seu nom a l'obra Vite de Vasari (1550) i a Descrittione di tutti i paesi bassi, altrimenti detti Germania de Ludovico Guicciardini (1568), tot i que no s'esmenta la seva importància. També Johann Domenico Fiorillo, a començaments del segle XIX va defensar l'existència de Petrus Christus a partir de la informació de Vasari. Més tard, varen ser Gustav Waagen i Johann David Passavant entre 1825 i 1842 els que varen relacionar diverses obres amb el pintor que s'havia anomenat Crista o Christophori a l'obra de Vasari i que semblava ser un deixeble de Van Eyck, una informació que va ser confirmada per Max Friedländer el 1924. Finalment, els estudis d'Otto Pächt sobre l'obra del Mestre de Flémalle i de Van der Weyden, varen demostrar que la seva influència sobre Christus va ser clarament superior a la de Van Eyck.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al segle xix",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_504_C_3020_Q1",
"question": "Quan es va confirmar l'existència i l'obra de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Het schilder-boeck",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_504_C_3020_Q2",
"question": "Quina obra va escriure Karel van Mander el 1604?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la majoria de biografies dels pintors flamencs del segle xv",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_504_C_3020_Q3",
"question": "Què recull Het schilder-boeck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pietro Summonte",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_504_C_3020_Q5",
"question": "Qui va escriure la carta on s'esmentava a Petrus Christus?"
}
]
},
{
"context": "Christus fa una interpretació de la Mort de la Mare de Déu amb assistència dels apòstols de tot el món; la inusual composició mostra en un quadre els tres episodis de la història. La Mare de Déu es troba al seu llit de mort amb una espelma encesa, símbol de la seva fe. Per sobre, la seva ànima puja a Déu Pare. A l'extrem dret, un àngel descendeix el seu cinturó a Sant Tomàs com a prova de l'Assumpció.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de tot el món",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_504_C_3021_Q1",
"question": "Quins apòstols hi ha a la Mort de la Mare de Déu de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres episodis de la història",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_504_C_3021_Q2",
"question": "Què mostra en un sol quadre la Mort de la Mare de Déu de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seu llit de mort",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_504_C_3021_Q3",
"question": "On és la Mare de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espelma encesa",
"answer_start": 228
}
],
"id": "P_504_C_3021_Q4",
"question": "Què té la Mare de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva fe",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_504_C_3021_Q5",
"question": "Què simbolitza l'espelma encesa?"
}
]
},
{
"context": "Quan l'obra de Christus va ser redescoberta al segle xix, va ser considerada eclèctica i derivada de Jan van Eyck considerant-lo un continuador del seu taller, confonent sovint les seves pintures amb les del mestre. Tot i la influència de Van Eyck, Christus no va ser el seu alumne, ja que va arribar a Bruges el 6 de juliol de 1444 per a adquirir la ciutadania, tres anys després de la mort de Van Eyck.[8] Si hagués estat un alumne actiu del taller Van Eyck a Bruges el 1441, hauria rebut la seva ciutadania automàticament després del període normal d'un any i un dia.[14] De fet, es creu que va aprendre del seu pare Pierre.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al segle xix",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_504_C_3022_Q1",
"question": "Quan es va redescobrir l'obra de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "eclèctica",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_504_C_3022_Q2",
"question": "Com va ser considerada l'obra de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Jan van Eyck",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_504_C_3022_Q3",
"question": "De qui es creien que derivava l'obra de Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 6 de juliol de 1444",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_504_C_3022_Q5",
"question": "Quan va arribar a Bruges Christus?"
}
]
},
{
"context": "En la primera de les obres, la identificació del personatge amb un sant cartoixà s'havia posat en dubte durant molt de temps, ja que no es coneixia cap germà cartoixà que hagués estat elevat a la santedat en el sud dels Països Baixos quan el quadre va ser pintat, al voltant de 1446. Actualment es pensa que es tracta de Bruno (ca. 1030-1101), el fundador de l'orde dels cartoixans, que va ser canonitzat el 1623, i que explicaria que un propietari posterior de la pintura va voler recollir aquest fet afegint-li l'halo.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un sant cartoixà",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_504_C_3023_Q1",
"question": "Què es posava en dubte que fos el personatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el sud dels Països Baixos",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_504_C_3023_Q2",
"question": "On no hi havia cap cartoixà que hagué esdevingut sant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant de 1446",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_504_C_3023_Q3",
"question": "Quin any va ser pintat el quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bruno",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_504_C_3023_Q4",
"question": "Qui es pensa que és el protagonista del quadre actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el fundador de l'orde dels cartoixans",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_504_C_3023_Q5",
"question": "Qui era Bruno?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pintura",
"paragraphs": [
{
"context": "Els llenços més usats són els provinents de fibres vegetals, com ara el cànem, el lli, el jute o el cotó. Tots es presenten amb gra fi o gruixut, segons el resultat que pretengui obtenir l'artista; actualment, també hi ha suports fets de teixit de polièster. Aquests llenços es poden adquirir a metres i el mateix pintor els munta sobre un marc o en fa servir els que hi ha al mercat amb una oferta de tipus i formats diferents. Existeix una numeració internacional en què s'indiquen les mides de llargada i amplària de cada bastidor. A més a més, es donen tres formats diferents que correspon al de «figura», «paisatge» i «marina». La mida d'un costat és sempre la mateixa i l'altra va disminuint; per exemple, el «40 figura» mesura 100 x 81 cm, el «40 paisatge» mesura 100 x 73 cm, i el «40 marina» mesura 100 x 64 cm. Naturalment, no cal seguir aquesta regla i cada autor pot realitzar la seva obra amb la mida que més desitgi.[34] La majoria de llenços del mercat estan preparats amb oli de llinosa i tapaporus i també existeixen preparacions a base d'emulsions aptes per a l'oli o l'acrílic; d'aquesta manera, se simplifica la preparació d'emprimacions per a diferents tipus de pintura i s'obté sempre el mateix resultat.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de fibres vegetals",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_129_C_769_Q1",
"question": "D'on provenen els llenços més usats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "polièster",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_129_C_769_Q2",
"question": "De què poden ser fets els llenços actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre un marc",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_129_C_769_Q3",
"question": "Sobre què es munta el llenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "preparats",
"answer_start": 974
}
],
"id": "P_129_C_769_Q5",
"question": "Com estan els llenços que trobem al mercat?"
}
]
},
{
"context": "Les tècniques de pintura es classifiquen segons com es dilueixen i fixen els pigments en el suport en el qual es pinta. En general, i com es detalla en les tècniques que es comenten a continuació, si els pigments no són solubles a l'aglutinant, llavors romanen dispersos en aquest.[16] És convenient distingir entre «procediment pictòric» i «tècnica pictòrica». S'entén per procediment pictòric la unió dels elements que constitueixen l'aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pictòric s'anomena «tècnica pictòrica».[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "segons com es dilueixen i fixen els pigments",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_129_C_770_Q1",
"question": "Com es classifiquen les tècniques de pintura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dispersos",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_129_C_770_Q2",
"question": "Com romanen els pigments si no són solubles a l'aglutinat?"
}
]
},
{
"context": "La taula de fusta ha estat un dels suports més utilitzats al llarg de la història. Els artistes egipcis ja pintaven sobre la fusta dels sarcòfags i, especialment, durant l'edat mitjana, en trobem molts exemples en els retaules o frontals dels altars. L'emprimació tan sols requeria una capa de cola o, en cas d'haver de daurar-lo amb pa d'or, calia fer una altra preparació prèvia amb coles, guix i argila. Aquest també fou el principal suport per a la pintura de cavallet europea fins al segle xv.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La taula de fusta",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_129_C_771_Q1",
"question": "Quin suport s'ha utilitzat més històricament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els artistes egipcis",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_129_C_771_Q2",
"question": "Quin pintava sobre la fusta dels sarcòfags?"
},
{
"answers": [
{
"text": "retaules",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_129_C_771_Q3",
"question": "Quin exemple hi ha durant l'edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una capa de cola",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_129_C_771_Q4",
"question": "Què requeria la imprimació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb pa d'or",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_129_C_771_Q5",
"question": "Amb què el dauraven?"
}
]
},
{
"context": "El suport compleix la funció de ser el portador del fons i de les capes de pintura. Els suports són molt variats; els més tradicionals són el paper, el cartó, la fusta, el llenç i els murs, als quals s'hi poden afegir, entre d'altres, el metall, el vidre, el plàstic o el cuir. Tots necessiten una emprimació especial, que depèn del procediment pictòric que es vulgui seguir.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el portador del fons",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_129_C_772_Q1",
"question": "Què és el suport?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt variats",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_129_C_772_Q2",
"question": "Com són els suports?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una emprimació",
"answer_start": 294
}
],
"id": "P_129_C_772_Q3",
"question": "Què necessiten tots els suports?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del procediment pictòric",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_129_C_772_Q4",
"question": "De què depèn la imprimació?"
}
]
},
{
"context": "Les pintures són obres d'art i atenent al seu sentit estètic Ernst Gombrich comenta:[1] No hi ha res de dolent en el fet que ens delectem en el quadre d'un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a persones que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que, per bé o per mal, influeixen sobre els nostres gustos. I parafrasejant a Arnold Hauser: Les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual està en les nostres formes de vida i hàbits mentals. Ernst Bloch, en L'esperit de la utopia (1918), defensa l'art no figuratiu, relacionant-lo amb una concepció utòpica de l'individu com un destí no revelat, però present de manera inconscient en el més profund de l'ésser humà.[2] Si la tasca de la pintura fos posar-nos davant dels ulls l'aire i la preciosa vastitud de l'espai i de tota la resta, valdria més anar a gaudir directa i gratuïtament de tot allò. Erwin Panofsky i altres historiadors de l'art analitzen el contingut de les pintures mitjançant la iconografia (forma) i la iconologia (el seu contingut).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "obres d'art",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_129_C_773_Q1",
"question": "Què són les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un sentit",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_129_C_773_Q3",
"question": "Què traslladem a les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una concepció utòpica de l'individu",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_129_C_773_Q4",
"question": "Amb què relaciona Ernst Bloch l'art no figuratiu?"
}
]
},
{
"context": "L'església de la Contrareforma impulsà un tipus d'art religiós molt autèntic amb el qual s'intentà contrarestar l'amenaça del protestantisme. D'aquesta manera, les convencions artificials dels manieristes que havien dominat l'art durant gairebé un segle, ja no eren les més adequades. Les dues característiques més importants del manierisme foren el rebuig de les normes i l'aposta per la llibertat en la composició, en els colors i en les formes. La novetat dels caravaggistes era un naturalisme radical que combinava l'observació física detallada i el clarobscur, l'ús de la llum i les ombres, un recurs fins i tot teatral i dramàtic. Caravaggio i Annibale Carracci són dos pintors coetanis, considerats decisius en la conformació pictòrica de la pintura barroca, una pintura caracteritzada pel dinamisme i el tipus de composició. Entre els artistes més rellevants, cal destacar Rembrandt, Velázquez i Rubens. Durant la primera meitat del segle XVIII, es va imposar el rococó, un estil més alegre i festiu que el barroc. Fou a França i Alemanya on va tenir un impuls més gran.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt autèntic",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_129_C_774_Q1",
"question": "Com era l'art religiós que impulsà la Contrareforma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'amenaça del protestantisme",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_129_C_774_Q2",
"question": "Què intenten contrarestar amb aquest art?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les normes",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_129_C_774_Q3",
"question": "Què rebutjaven els manieristes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Caravaggio i Annibale Carracci",
"answer_start": 637
}
],
"id": "P_129_C_774_Q4",
"question": "Quins pintors van ser decisius en l'estil pictòric del barroc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rococó",
"answer_start": 968
}
],
"id": "P_129_C_774_Q5",
"question": "Quin moviment es va imposar la primera meitat del segle XVIII?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retrat d'una dama (Van der Weyden)",
"paragraphs": [
{
"context": "Els seus ulls miren fixament cap avall, amb humilitat, en contrast amb la seva roba relativament extravagant. La pietat de la seva expressió s'aconsegueix a través de motius comuns en el treball de Van der Weyden. Els seus ulls i nas s'allarguen, i el seu llavi inferior sembla més ple amb l'ús del color i amb un acabat més pronunciat. Algunes línies verticals al voltant d'aquests trets s'emfatitzen, amb les pupil·les grans i les seves celles una mica alçades. A més a més, els contorns de la seva cara se subratllen d'una manera que és un xic antinatural i abstracta,[14] i fora de les restriccions espacials habituals de les representacions humanes del segle xv.[15] Aquesta metodologia va ser descrita per l'historiador d'art Erwin Panofsky: \"Rogier es concentrava en certs aspectes principals –principals tant des d'un punt de vista fisiològic com psicològic– que expressava principalment mitjançant les línies\".[16] El seu front alt i la boca es considera que suggereixen una naturalesa intel·lectual, asceta i vehement alhora, que simbolitza \"un conflicte pendent en la seva personalitat\".[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "extravagant",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_145_C_865_Q1",
"question": "Com és la seva roba?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pietat",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_145_C_865_Q2",
"question": "Què s'hi veu en la seva expressió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "antinatural i abstracta",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_145_C_865_Q3",
"question": "De quina manera es subratlla el contorn de la cara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant des d'un punt de vista fisiològic com psicològic",
"answer_start": 812
}
],
"id": "P_145_C_865_Q4",
"question": "Quins eren els aspectes principals en que es centrava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un conflicte pendent en la seva personalitat",
"answer_start": 1052
}
],
"id": "P_145_C_865_Q5",
"question": "Què simbolitza el front alt i la boca?"
}
]
},
{
"context": "L'orella esquerra de la dona està, segons l'historiador d'art Norbert Schneider, antinaturalment alta i enrere, més paral·lela als seus ulls que al seu nas; aquesta posició és probablement un mecanisme artístic que féu servir l'artista per donar continuïtat al flux de la línia diagonal de l'ala interior dreta del vel. Al segle xv, els vels es portaven normalment per modèstia, per amagar la sensualitat de la carn. En aquest treball, el vel té l'efecte oposat; la cara de la dona està emmarcada pel pentinat i així cridar l'atenció sobre la seva bellesa.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "antinaturalment alta i enrere",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_145_C_866_Q1",
"question": "Com està l'orella esquerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és probablement un mecanisme artístic",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_145_C_866_Q2",
"question": "Per què té aquesta posició l'orella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per modèstia",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_145_C_866_Q3",
"question": "Per què es portaven els vels al segle xv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'efecte oposat",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_145_C_866_Q4",
"question": "Quin efecte té el vel en aquesta composició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel pentinat",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_145_C_866_Q5",
"question": "Per què està emmarcada la cara de la dona?"
}
]
},
{
"context": "Encara que Van der Weyden no va posar títol al treball, i el nom de la model no consta en cap dels inventaris,[27] l'estil del seu vestit s'ha fet servir per situar el quadre en una època tardana dins la carrera de Van der Weyden. La datació aproximada de 1460 es basa en el vestit d'última moda i en la posició cronològica del treball dins l'evolució de l'estil de Van der Weyden.[28] Tanmateix, és possible que s'executés fins i tot més tard, tenint present que Van der Weyden va morir el 1464.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "no va posar títol",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_145_C_867_Q1",
"question": "Què va fer Van der Weyden amb el treball?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'estil del seu vestit",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_145_C_867_Q2",
"question": "Què ens ajuda a situar el quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una època tardana",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_145_C_867_Q3",
"question": "On el podríem situar dins la carrera del pintor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1460",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_145_C_867_Q4",
"question": "Quina és la datació aproximada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1464",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_145_C_867_Q5",
"question": "Quin any va morir Van der Weyden?"
}
]
},
{
"context": "Malgrat aquesta nova llibertat expressiva, els retrats femenins de Van der Weyden són sorprenentment similars en el concepte i estructura,[4] als de Campin.[note 5] Molts són rostres de tres quarts de cos i de mig cos. Típicament posen els seus models davant d'un fons fosc, que és uniforme i no descriptiu. Mentre els retrats destaquen pel seu patetisme expressiu,[23] els trets facials de les dones s'assemblen fortament l'un a l'altre. Això indica que encara que Van der Weyden no s'adheria a la tradició de la representació idealitzada, procurava complaure als seus models en una manera que reflectia els ideals contemporanis de la bellesa. La majoria dels retrats de Van der Weyden varen ser pintats per encàrrec de la noblesa; només va pintar-ne cinc (incloent-hi Retrat d'una dama) que no eren retrats de donants.[note 6][24] Se sap que en el seu Retrat de Felip de Croy (c. 1460), Van der Weyden millorava les faccions del noble jove flamenc amagant el seu gran nas i el seu prognatisme mandibular.[14] Quan descrivia aquesta tendència, l'historiador d'art Norbert Schneider escrivia: \"Mentre Van Eyck mostra la natura 'crua', com era, Rogier millora la realitat física, civilitzant i refinant la natura i la forma humana amb l'ajuda d'un pinzell.\".[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als de Campin",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_145_C_869_Q1",
"question": "A quins retrats s'assemblen els de Van der Weyden?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uniforme i no descriptiu",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_145_C_869_Q2",
"question": "Com és el fons darrere el model?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu patetisme expressiu",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_145_C_869_Q3",
"question": "Per què destaquen els retrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els ideals contemporanis de la bellesa",
"answer_start": 605
}
],
"id": "P_145_C_869_Q4",
"question": "Què reflectien els retrats del seus models?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la noblesa",
"answer_start": 721
}
],
"id": "P_145_C_869_Q5",
"question": "Qui va encarregar-li la majoria de retrats?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El 4 d'abril es tanca temporalment el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3, l'antic Gran Metro.[37] El 1973 es reobriria el tram tancat, ja condicionat i habilitat per esdevenir la línia 4, amb un perllongament des d'Urquinaona a Gran Vía a Joanic.[38] Un any més tard s'obriria el tram Joanic-Guinardó amb una estació intermèdia, Alfons X.[39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_549_C_3289_Q1",
"question": "Quin tram es tancà temporalment el 4 d'abril?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gran Metro",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_549_C_3289_Q2",
"question": "Com s'havia anomenat el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 1973",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_549_C_3289_Q3",
"question": "Quan es va obrir el tram tancat de la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ja condicionat i habilitat per esdevenir la línia 4",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_549_C_3289_Q4",
"question": "Com es va obrir el tram tancat de la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el tram Joanic-Guinardó",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_549_C_3289_Q5",
"question": "Quin tram es va obrir un any més tard?"
}
]
},
{
"context": "Té un total de 159 estacions, 150 trens circulant en hora punta i una xarxa de 119,0 quilòmetres de longitud. 22 estacions tenen correspondència amb altres línies. La plantilla de treballador és de 3.567 persones i el 2019 es van realitzar en aquesta xarxa 411 milions de viatges.[79]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "159",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_549_C_3290_Q1",
"question": "Quantes estacions té?"
},
{
"answers": [
{
"text": "150",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_549_C_3290_Q2",
"question": "Quants trens circulen en hora punta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "119,0 quilòmetres",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_549_C_3290_Q3",
"question": "Quina longitud té la xarxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3.567",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_549_C_3290_Q4",
"question": "Quants treballadors té la plantilla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "22",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_549_C_3290_Q5",
"question": "Quantes estacions tenen correspondència amb altres línies?"
}
]
},
{
"context": "Des de l'any 2010 els mitjans de comunicació locals i internacionals s'han fet ressò del gran nombre de robatoris que tenen lloc al suburbà barceloní de FMB.[122] L'any 2010 els Mossos d'Esquadra van rebre 60 denúncies diàries per robatoris al metro, sobretot a la L3 i a l'estiu L4,[123] i l'any 2011 uns 150 robatoris al dia amb un total de 3.700 furts el primer trimestre.[124] Segons la cancelleria nipona un de cada tres japonesos que visiten Barcelona han estat víctimes de robatori al metro.[125]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del gran nombre de robatoris",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_549_C_3292_Q1",
"question": "De què s'han fet ressò mitjans locals i internacionals del suburbà de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "60 denúncies diàries",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_549_C_3292_Q2",
"question": "Quantes denúncies van rebre els Mossos el 2010?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per robatoris al metro",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_549_C_3292_Q3",
"question": "Per què eren les denúncies que van rebre els Mossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la L3 i a l'estiu L4",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_549_C_3292_Q4",
"question": "Quan es produeixen sobretot els robatoris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un de cada tres",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_549_C_3292_Q5",
"question": "Quants japonesos que visiten Barcelona han estat víctimes de robatori?"
}
]
},
{
"context": "El 1976 la línia 5 va arribar a Sant Ildefons des de Pubilla Cases, i es va perllongar amb una estació la línia 4 a Barceloneta.[40] El 1977 la L4 es perllonga fins Selva de Mar.[41] Posteriorment el 1982 es va inaugurar el tram Maragall - Via Júlia (llavors Roquetes).[42] També es va perllongar fins a la Pau, des de Selva de Mar, amb tres estacions.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sant Ildefons",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_549_C_3293_Q1",
"question": "Fins a on va arribar la línia 5 el 1976?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barceloneta",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_549_C_3293_Q2",
"question": "Amb quina estació es va perllongar la línia 4 el 1976?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la L4",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_549_C_3293_Q3",
"question": "Quina línia es perllongà fins a Selva de Mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1982",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_549_C_3293_Q4",
"question": "Quin any es va inaugurar el tram Maragall - Via Júlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb tres",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_549_C_3293_Q5",
"question": "Amb quantes estacions es va perllongar des de Selva de Mar fins a la Pau?"
}
]
},
{
"context": "Des del 2001 el metro es troba integrat en el sistema tarifari[61] de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), des del 2009 també conegut com a ATM Àrea de Barcelona. Aquests ens és un consorci encarregat de la planificació d'infraestructures i serveis, relacions amb operadors i ordenació de les tarifes, entre d'altres.[93] L'existència d'aquest organisme permet viatjar amb un mateix bitllet i fer transbord entre línies del metro de diferents operadors, enllaçar amb altres mitjans de transport com rodalies Barcelona, altres FGC, tramvia i autobusos urbans i interurbans.[94]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'Autoritat del Transport Metropolità",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_549_C_3294_Q1",
"question": "En quin sistema tarifari età integrat el metro des del 2001?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a ATM Àrea de Barcelona",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_549_C_3294_Q2",
"question": "Com es coneix també l'ATM des del 2009?"
},
{
"answers": [
{
"text": "infraestructures i serveis",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_549_C_3294_Q3",
"question": "Què planifica l'ATM?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un consorci",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_549_C_3294_Q4",
"question": "Què és l'ATM?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les tarifes",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_549_C_3294_Q5",
"question": "Què ordena l'ATM?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Rosegadors",
"paragraphs": [
{
"context": "Un grup de rosegadors, que actualment són classificats com a caviomorfs, arribaren a Sud-amèrica al Rupelià (fa uns trenta-un milions d'anys) – probablement des d'Àfrica en troncs flotants a través de l'Atlàntic, aleshores molt més estret.[30] En aquella època, Sud-amèrica estava – com durant gran part del Cenozoic – aïllada de la resta de continents, de manera que presentava una fauna particular, en una situació similar a la del continent australià. Hi havia pocs grups de mamífers (els marsupials, els meridiungulats actualment extints i els xenartres), de manera que els caviomorfs pogueren ocupar un nínxol ecològic gens típic dels rosegadors. Algunes espècies herbívores esdevingueren l'equivalent ecològic dels artiodàctils i es desenvoluparen formes gegants. Encara avui en dia, el rosegador més gran pertany a aquest grup; es tracta del capibara. Formes extintes com Phoberomys assoliren la mida d'un hipopòtam.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a caviomorfs",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_388_C_2323_Q1",
"question": "Com són classificats el grup de rosegadors que arribaren a Sud-amèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rupelià",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_388_C_2323_Q2",
"question": "En quin període arribaren els caviomorfs a Sud-amèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des d'Àfrica",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_388_C_2323_Q3",
"question": "Des d'on van arribar probablement els caviomorfs a Sud-amèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en troncs flotants",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_388_C_2323_Q4",
"question": "Com van arribar els caviomorfs a Sud-amèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els meridiungulats",
"answer_start": 504
}
],
"id": "P_388_C_2323_Q5",
"question": "Quins mamífers estan actualment extints?"
}
]
},
{
"context": "Moltes espècies han desenvolupat independentment l'una de l'altra un cos esvelt, un pelatge impermeable i unes membranes natatòries entre els dits de les potes i la cua, totes adaptacions per un estil de vida aquàtica. En són exemples els castors, les rates mesqueres, els coipús, els ictiominis o les rates d'aigua australianes. Per protegir-se dels predadors, alguns grups com els porcs espins, els porc espins del Nou Món o les rates espinoses, han desenvolupat un pelatge amb punxes. Tanmateix, gran part de les espècies de rosegadors s'assemblen a les rates o els ratolins en el seu físic xuclat, potes curtes i coll curt. Alguns exemples són la majoria de muroïdeus, els glírids i altres grups.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre els dits de les potes i la cua",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_388_C_2324_Q1",
"question": "On han desenvolupat moltes espècies membranes natatòries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adaptacions per un estil de vida aquàtica",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_388_C_2324_Q2",
"question": "Per què han desenvolupat moltes espècies membranes natatòries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pelatge amb punxes",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_388_C_2324_Q3",
"question": "Què han desenvolupat els porcs espins per protegir-se dels predadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el seu físic xuclat, potes curtes i coll curt",
"answer_start": 578
}
],
"id": "P_388_C_2324_Q4",
"question": "En què s'assemblen gran part de les espècies de rosegadors a les rates?"
}
]
},
{
"context": "L'òrbita ocular sempre queda oberta per la part posterior i mai no està envoltada d'os.[13] L'extrem de l'os zigomàtic de darrere l'òrbita ocular està poc desenvolupat o absent. Una excepció d'això són els esquirols, en què aquesta estructura està sempre present. L'os zigomàtic forma rarament una continuació de l'os frontal, de manera que l'òrbita ocular queda més o menys unida amb la fossa temporal. El forat llagrimer es troba sempre a la vora de l'òrbita.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per la part posterior",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_388_C_2325_Q1",
"question": "Per on queda oberta l'orbita ocular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poc desenvolupat o absent",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_388_C_2325_Q2",
"question": "Com està l'extrem de l'os zigomàtic de darrere l'òrbita ocular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "esquirols",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_388_C_2325_Q3",
"question": "En quina espècie l'os zigomàtic de darrere l'òrbita ocular està sempre present?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la fossa temporal",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_388_C_2325_Q4",
"question": "Amb què queda unida més o menys l'òrbita ocular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vora de l'òrbita",
"answer_start": 439
}
],
"id": "P_388_C_2325_Q5",
"question": "On és el forat llagrimer?"
}
]
},
{
"context": "Ja l'any 1735, Carl von Linné agrupà en el seu Systema Naturae tots els rosegadors dins l'ordre Glires, juntament amb els lagomorfs. Aquest grup també contenia les almesqueres, els opòssums, els rinoceronts, les rates-pinyades, els ai-ais i a vegades altres grups de mamífers no relacionats. A partir del 1821 s'aplicà el terme Rodentia per l'ordre que agrupava els rosegadors i els lagomorfs. Basant-se en la configuració diferent de la seva musculatura masticatòria, el grup fou subdividit el 1855 en esciuromorfs, miomorfs, histricomorfs i lagomorfs. Els tres primers grups, que actualment són classificats com a rosegadors, foren reunits el 1876 com a Simplicidentata en contrast amb els lagomorfs. Basant-se en l'estructura del maxil·lar inferior, els rosegadors en el sentit actual foren subdividits de nou el 1899 en esciürògnats i histricògnats. Juntament amb la subdivisió en esciuromorfs, miomorfs i histricomorfs, aquesta classificació encara està molt estesa avui en dia. El 1912 se suggerí per primer cop que els rosegadors i els lagomorfs no estaven estretament relacionats i els dos grups foren separats en ordres separats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Rodentia",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_388_C_2326_Q1",
"question": "Quin terme s'aplica a partir del 1821 per denominar l'ordre que agrupava els rosegadors i els lagomorfs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1855",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_388_C_2326_Q2",
"question": "Quan va ser subdividit el grup basant-se en la diferent configuració de la musculatura masticatòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en esciuromorfs, miomorfs, histricomorfs i lagomorfs",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_388_C_2326_Q3",
"question": "Com es va dividir el 1855 el grup?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en esciürògnats i histricògnats",
"answer_start": 821
}
],
"id": "P_388_C_2326_Q4",
"question": "Com van ser subdividits de nou els rosegadors l'any 1899?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'estructura del maxil·lar inferior",
"answer_start": 713
}
],
"id": "P_388_C_2326_Q5",
"question": "En què es van basar per subdividir els rosegadors l'any 1899?"
}
]
},
{
"context": "La longevitat és molt variable. Fins i tot quan defugen l'amenaça de tots els depredadors que tenen, molts grups, com ara els muroïdeus, tenen una longevitat màxima de només entre un i dos anys. Tanmateix, també existeixen més rosegadors amb una major esperança de vida. En el porc espí s'ha documentat una longevitat de vint-i-set anys, però el rècord pertany (en els casos coneguts) a un farumfer l'edat del qual fou estimada a vint-i-vuit anys.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt variable",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_388_C_2327_Q1",
"question": "Com és la longevitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de només entre un i dos anys",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_388_C_2327_Q2",
"question": "Quina longevitat màxima tenen els muroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un farumfer",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_388_C_2327_Q3",
"question": "Qui té el rècord en longevitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint-i-vuit anys",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_388_C_2327_Q4",
"question": "Quina edat s'estimà que tenia el farumfer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "porc espí",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_388_C_2327_Q5",
"question": "A qui se li ha documentat una longevitat de vint-i-set anys?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Escola del Bullenhuser Damm",
"paragraphs": [
{
"context": "El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva insistent recerca i la publicació d'una sèrie d'articles a la revista Stern, a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com havien mort els seus fills, germans o néts. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panels informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el Senat de la ciutat d'Hamburg qualificà el lloc de monument i dedicà l'escola a Janusz Korczak, un metge polonès que fou assassinat el 1942 a Treblinka, juntament amb els nens de l'orfenat del qual n'era el director.[16] El 21 d'abril del mateix any, uns neonazis feren esclatar una bomba davant l'escola.[17] El 1985 s'inaugurà un roserar darrere l'escola, on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als soviètics assassinats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_8_C_43_Q1",
"question": "Qui va començar a indagar la història de l'escola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Senat de la ciutat d'Hamburg",
"answer_start": 632
}
],
"id": "P_8_C_43_Q3",
"question": "Qui la va qualificar com a monument?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Janusz Korczak",
"answer_start": 714
}
],
"id": "P_8_C_43_Q4",
"question": "A qui dedicaren l'escola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1942",
"answer_start": 769
}
],
"id": "P_8_C_43_Q5",
"question": "Quin any hi van fer esclatar una bomba davant l'escola?"
}
]
},
{
"context": "El 1986, un tribunal internacional acusà la justícia federal alemanya de tàctiques dilatòries en l'elucidació dels crims nazis. En general, la justícia alemanya de la postguerra no s'afanya massa a esbrinar i perseguir els crims dels nazis.[18] El cas de l'SS Arnold Strippel n'és un exemple. Fins i tot el 1996, un fiscal formulà una acusació contra un panel informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual s'havien publicat citacions de l'argumentació per rebatre algunes acusacions.[19] El fiscal Helmut Münzberg qualificà els crims de Strippel d'«assassinat per raons fútils», però argumentà contra l'acceptació de la condició agreujant d'«assassinat cruel». Després de la seva instrucció sumarial en preparació del judici del 1967, Münzberg digué textualment en el seu informe:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la negligència del poder judicial",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_8_C_44_Q1",
"question": "Què explicava un dels panells de l'escola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "assassinat per raons fútils",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_8_C_44_Q2",
"question": "Com qualificà els crims Münzberg?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de tàctiques dilatòries",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_8_C_44_Q3",
"question": "De què va ser acusada la justícia alemanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tribunal internacional",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_8_C_44_Q4",
"question": "Qui va acusar la justícia alemanya de tàctiques dilatòries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1986",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_8_C_44_Q5",
"question": "Quant va ser acusada la justícia alemanya de tàctiques dilatòries?"
}
]
},
{
"context": "El lloc commemoratiu es pot visitar tots els diumenges. El servei dels museus d'Hamburg organitza fora de les hores d'obertura visites comentades per a grups o escoles. En una primera sala s'expliquen el funcionament de l'extensió del camp de Neuengamme i els experiments mèdics amb humans, les víctimes, els seus cuidadors i els perpetradors. La segona sala mostra documents, records personals de testimonis i la persecució penal dels perpetradors. Pel que fa als 24 (o més) presoners soviètics assassinats, no se'n saben ni els noms.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "diumenges",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_8_C_45_Q1",
"question": "Quin dia es permet visitar el lloc commemoratiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "visites comentades",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_8_C_45_Q2",
"question": "Què hi organitza el servei de museus d'Hamburg?"
},
{
"answers": [
{
"text": "24 (o més)",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_8_C_45_Q3",
"question": "Quants presoners soviètics hi van ser assassinats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "experiments mèdics",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_8_C_45_Q4",
"question": "Què hi feien amb humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no se'n saben",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_8_C_45_Q5",
"question": "Quins eren els noms dels presoners soviètics assassinats?"
}
]
},
{
"context": "El 1956, Monika, la filla de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels judicis de la Casa Curio, publicà un article a la pàgina per a nens del diari Norddeutsches Echo sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou interrogat per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz), que considerava l'article com a propaganda comunista, considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà les actes dels judicis de la Casa Curio, els quals la policia secreta desconeixia completament.[14] De 1970 a 1995, Bringmann, «combatent incansable contra l'oblit», fou el president de l'associació Amicale Internationale de Neuengamme.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "publicà un article",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_8_C_46_Q1",
"question": "Què va fer mònica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la policia secreta alemanya",
"answer_start": 276
}
],
"id": "P_8_C_46_Q2",
"question": "Qui va interrogar Bringmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_8_C_46_Q3",
"question": "De què parlava l'article?"
},
{
"answers": [
{
"text": "propaganda comunista",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_8_C_46_Q4",
"question": "Com van considerar l'article?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Amicale Internationale de Neuengamme",
"answer_start": 678
}
],
"id": "P_8_C_46_Q5",
"question": "De quina associació va ser president Fritz Bringmann?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Příhody lišky Bystroušky",
"paragraphs": [
{
"context": "En aquesta òpera, Janáček va donar més importància a l'orquestra que a la veu. Juntament amb el domini de l'orquestra, La guineueta és amb De la casa dels morts, l'òpera en què el compositor dóna més importància al cor, exactament al contrari de l'òpera que els separa: El cas Makropoulos. Els dos fets s'expliquen per la naturalesa del tema tractat. L'orquestra és el bosc, el lloc on es desenvolupa la trama. El cor el constitueixen els animals, tant les gallines esclaves i víctimes del moment en què Bystrouška es converteix en adulta com les nombroses espècies del bosc, especialment els insectes i alguns mamífers i amfibis que tan aviat donen suport com critiquen a la guineu. S'entén també com a cor, les veus concretes, fugaces, que sorgeixen del conjunt vocal.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'orquestra que a la veu",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_233_C_1393_Q1",
"question": "A què va donar més importància Janáček en aquesta òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nombroses",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_233_C_1393_Q4",
"question": "Quantes espècies hi ha al bosc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els insectes i alguns mamífers i amfibis",
"answer_start": 589
}
],
"id": "P_233_C_1393_Q5",
"question": "Quines espècies tan aviat donen suport com critiquen a la guineu?"
}
]
},
{
"context": "Janáček va començar a treballar en Bystrouška a començaments del 1922. Des del principi sap que serà una òpera amb molta pantomima i molta dansa, és a dir, hi haurà molta música orquestral en detriment del cant. Per aquest motiu se li va demanar que en fes una suite orquestral, però s'hi va negar. Tanmateix, Václav Talich no va tardar gaire a fer la primera suite simfònica, sempre amb respecte a les magnífiques pàgines musicals de l'òpera.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a començaments del 1922",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_233_C_1394_Q1",
"question": "Quin any va començar a treballar en Bystrouška Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molta pantomima i molta dansa",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_233_C_1394_Q2",
"question": "Què sap que tindrà l'òpera Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molta música orquestral",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_233_C_1394_Q3",
"question": "Què hi haurà en Bystrouška en detriment del cant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una suite orquestral",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_233_C_1394_Q4",
"question": "Què se li va demanar a Janáček que en fes amb l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Václav Talich",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_233_C_1394_Q5",
"question": "Qui va fer la primera suite simfònica respectant les pàgines de l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "El llibret i la música estan encastats de forma indissoluble per mostrar-nos aquesta faula sonora sobre la naturalesa, plena de sentiment panteista i tot un cant a la vida però també a la renovació de la mateixa a través de la successió de les generacions. Certament Bystrouška, l'astuta guineu, és un personatge central i rellevant però s'integra en un perfecte engranatge de caràcters teatrals i musicals que traspuen grandesa, musicalitat i, sobretot, una impressionant vitalitat en un autor que camina ja pels setanta anys d'una existència no precisament fàcil. Janáček no es fa il·lusions ni sobre els homes ni sobre els animals, ja que en aquesta faula aquests s'acosten perillosament als humans com passa a Isop, La Fontaine o Samaniego. Però creu en la vida com una cosa global i aquesta vida floreix en la seva música. És potser l'obra més optimista de Janáček i encara que Bystrouška mor, ho fa sense pathos i sense autocompassió, en plena roda de la natura. L'ús de veus blanques, de mim i de ballet que Janáček especifica a la partitura porten a aquest títol cap a un espectacle teatral total.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la naturalesa",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_233_C_1395_Q1",
"question": "De què tracta aquesta faula sonora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'astuta guineu",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_233_C_1395_Q2",
"question": "Quin animal és Bystrouška?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perfecte",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_233_C_1395_Q3",
"question": "Com és l'engranatge de Bystrouška?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una impressionant vitalitat",
"answer_start": 455
}
],
"id": "P_233_C_1395_Q4",
"question": "Què ens traspua de Janáček a Bystrouška?"
}
]
},
{
"context": "Es va estrenar al Teatre Mahen de Brno el 6 de novembre de 1924 dirigida per František Neumann i amb Hana Hrdličková-Zavřelová i Arnold Flögl. Janáček va morir el 12 d'agost de 1928. En el seu funeral (com ho havia sol·licitat el compositor després de l'assaig general de l'òpera) l'orquestra del Teatre Nacional de Brno va torcar el punyent final de l'òpera.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "6 de novembre de 1924",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_233_C_1396_Q1",
"question": "Quin dia es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatre Mahen",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_233_C_1396_Q2",
"question": "En quin teatre es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "František Neumann",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_233_C_1396_Q3",
"question": "Qui la va dirigir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "12 d'agost de 1928",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_233_C_1396_Q4",
"question": "Quin dia va morir Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el punyent final de l'òpera",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_233_C_1396_Q5",
"question": "Que va sol·licitar que toquessin Janáček al seu funeral?"
}
]
},
{
"context": "Al bosc l'agitació dóna pas a la calma quan un guardabosc fatigat decideix dormir un poc, que somia en la desitjada Terynka, una bella gitana. Un saltamartí i un grill es posen a cantar; un mosquit vola prop del guardabosc, percaçat per una granota, a la qual se li acosta una guineu. Aterrida, la granota fa un salt i va a parar sobre el nas del guardabosc, el qual es desperta proferint blasmes. La mirada de la guineu recorda al guardabosc la de la bella Terynka: l'atrapa i decideix endur-se-la a casa seva. Poc temps després arriba la tardor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la desitjada Terynka",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_233_C_1397_Q1",
"question": "Amb ui somia el guardabosc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un saltamartí i un grill",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_233_C_1397_Q2",
"question": "Qui es posa a cantar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre el nas del guardabosc",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_233_C_1397_Q3",
"question": "On va a parar la granota quan salta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la de la bella Terynka",
"answer_start": 443
}
],
"id": "P_233_C_1397_Q4",
"question": "Quina mirada li recorda la de la guineu al guardabosc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'atrapa i decideix endur-se-la a casa seva",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_233_C_1397_Q5",
"question": "Què fa el guardabosc amb la guineu?"
}
]
},
{
"context": "Těsnohlídek va ser un narrador txec que va aconseguir amb aquest text una cosa semblant a una versió eslava d'El somni d'una nit d'estiu. El llibret el va redactar el mateix Janáček basant-se en el conte de Těsnohlídek. El to és ingenu, els animals no es comporten «humanament» com en el conte, sinó sempre de forma animal, és a dir, de forma senzilla, astuta, racional, sense segones intencions. I els homes no sempre obren com a éssers humans en sentit positiu, el que sovint produeix graciosos contrastos, i en l'espectador sovint un somriure melancòlic.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un narrador txec",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_233_C_1398_Q1",
"question": "Qui va ser Těsnohlídek?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una versió eslava d'El somni d'una nit d'estiu",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_233_C_1398_Q2",
"question": "Què va aconseguir Těsnohlídek amb aquest text?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Janáček",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_233_C_1398_Q3",
"question": "Qui va redactar el llibret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de forma animal",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_233_C_1398_Q4",
"question": "Com es comporten els animals en el llibret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segones intencions",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_233_C_1398_Q5",
"question": "Què no tenen els animals en el seu comportament?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Juan Sánchez Cotán",
"paragraphs": [
{
"context": "Al Museu de Santa Cruz de la mateixa ciutat es poden trobar dues versions de Sant Joan Evangelista a Patmos, essent aquest retratat amb aspecte juvenil en contradicció amb l'edat que devia tenir quan va rebre les revelacions. Un d'ells, signat, va ser adquirit al comerç i se n'ignora la procedència; el segon ha de ser el que es descriu el testament de 1603 com pintura de La Magdalena transformada en Sant Joan Evangelista a petició de la seva propietària, la comtessa de Montalbán, que encara li devia 33 reals pel seu treball.[27] A l'església de Sant Ildefons de la mateixa ciutat es conserva un Nen Jesús amb la creu, del qual n'existeixen algunes rèpliques, que podria ser un altre dels esmentats al testament, en el qual declarava haver pintat un quadre d'aquest motiu per a Juan Sánchez Coello, capellà a San Juan de los Reyes i familiar del pintor Alonso Sánchez Coello.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un Nen Jesús",
"answer_start": 598
}
],
"id": "P_9_C_49_Q1",
"question": "Què hi trobem a l'església de Sant Ildefons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1603",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_9_C_49_Q2",
"question": "De quin any és el testament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la comtessa de Montalbán",
"answer_start": 459
}
],
"id": "P_9_C_49_Q3",
"question": "Qui era la propietària de la pintura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "33 reals",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_9_C_49_Q4",
"question": "Què li devia la comptessa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al Museu de Santa Cruz",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_9_C_49_Q5",
"question": "On es troben les dues versions de Sant Joan Evangelista a Patmos?"
}
]
},
{
"context": "La major part de la seva obra la constitueixen pintures de tema religiós, destacant les nombroses que va realitzar per a la cartoixa de Granada. Va realitzar també retrats i paisatges, però és cèlebre per les seves natures mortes, especialment des de la celebració a Madrid, el 1935, de l'exposició Floreros y bodegones en la pintura española, la qual va resultar clau per a la revaloració crítica de la pintura de la natura morta espanyola.[2] Entre les obres exposades en aquella ocasió n'hi figuraven dos de Sánchez Cotán que van cridar l'atenció: la Natura morta de caça, hortalisses i fruites (actualment al Museu del Prado) i la Natura morta del card (al Museu de Belles Arts de Granada), que es convertiria en una de les peces més importants de la de la història de la natura morta a Espanya.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "religiós",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_9_C_50_Q1",
"question": "De quin tema és majoritàriament la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "natures mortes",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_9_C_50_Q2",
"question": "Per quines pintures és cèlebre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Natura morta de caça, hortalisses i fruites",
"answer_start": 554
}
],
"id": "P_9_C_50_Q3",
"question": "Quina obra podem trobar al Museu del Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Natura morta del card",
"answer_start": 635
}
],
"id": "P_9_C_50_Q4",
"question": "Quina pintura és de les més importants de la història de la natura morta a Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu de Belles Arts de Granada",
"answer_start": 661
}
],
"id": "P_9_C_50_Q5",
"question": "On podem trobar Natura morta del card?"
}
]
},
{
"context": "El testament que va redactar Sánchez Cotán el 1603 quan es disposava a prendre l'hàbit cartoixà, juntament amb l'inventari dels seus béns dut a terme pels seus marmessors, són la millor font d'informació disponible per al coneixement de la seva trajectòria humana i professional fins aquest any.[12] D'aquests documents es dedueix que el pintor havia portat una vida benestant, amb una clientela àmplia formada per alguns membres de la noblesa local i molts eclesiàstics, sense menysprear la realització de feines poc qualificades per a clients d'un rang més baix, com l'escut d'armes de l'arquebisbe de Toledo que va pintar per a un sabater. La relació dels seus deutors era també nombrosa, i entre ells hi figuraven els hereus del seu antic mestre. A casa seva, que a la vegada servia de taller, disposava d'alguns objectes de valor i instruments musicals però de pocs llibres: entre aquests comptava amb un de pintura de Blas de Prado i un «llibret de dibuixos» del mateix autor, junt amb un llibre de perspectiva de Jacopo Vignola; un altre era el Flos sanctorum d'Alonso de Villegas, que servia tant de llibre de devoció com d'eina útil per a un pintor la dedicació principal del qual era, precisament, la pintura de sants. De la seva religiositat, abans d'ingressar cartoixà, únicament en donen testimoni un hàbit franciscà, un rosari i algunes relíquies que va fer enviar a la cartoixa de Granada junt amb unes ulleres i alguns pinzells. A l'inventari s'hi recollien també prop de seixanta pintures: la meitat eren de tema religiós i també es comptaven tretze retrats –entre ells un autoretrat esbossat– i nou natures mortes; no totes, però, eren de la seva mà. Sánchez Cotán posseïa dues obres d'El Greco, una Verónica i un Crucifix viu.[13] L'art singular del pintor cretenc –que, a més, figurava entre els seus deutors– no va deixar, tanmateix, empremta perceptible en el pintor d'Orgaz. La seva inclinació es dirigia preferentment cap a la pintura del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, i posseïa també amb un Crist de Juan Fernández de Navarrete i una Oració de l'hort «no acabada» (i potser còpia) de Luca Cambiaso. Després de Blas de Prado, el pintor amb qui apareix més estretament relacionat és Juan de Salazar, a qui va nomenar marmessor testamentari. Salazar era propietari de la Natura morta de caça, hortalisses i fruites, havia treballat a L'Escorial com a il·luminador dels llibres de cor i continuava amb aquest mateix treball al servei de l'arquebisbat de Toledo.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "benestant",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_9_C_51_Q1",
"question": "Quin tipus de vida portava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "membres de la noblesa local i molts eclesiàstics",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_9_C_51_Q2",
"question": "Qui eren els seus clients?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prendre l'hàbit cartoixà",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_9_C_51_Q3",
"question": "Què va fer el 1603?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'El Greco",
"answer_start": 1702
}
],
"id": "P_9_C_51_Q4",
"question": "De quin altre pintor tenia obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan de Salazar",
"answer_start": 2216
}
],
"id": "P_9_C_51_Q5",
"question": "Qui va ser el seu marmessor testamentari?"
}
]
},
{
"context": "A la natura morta conservada al Museu del Prado (que probablement correspon a la que a l'inventari de 1603 es diu que és de Juan de Salazar i «original dels altres») el protagonisme correspon al card recolzat sobre un dels costats del carner, el moviment corb del qual continuen les pastanagues sobre la cartel·la. Això es redueix a la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada, pintat segurament després de l'ingrés de l'artista a la cartoixa, on va prescindir dels elements restants –grup de llimones amb les seves fulles de maragda, cinc pomes, perdius i d'altres ocells que pengen de la part superior al costat d'una canya on s'enforquen alguns ocellets– que feien de la natura morta del Museu del Prado el retrat d'un rebost ben assortit d'una casa de la burgesia toledana. Bona prova del seu èxit és la còpia literal del card al quadre Natura morta amb cardo i francolí de la col·lecció Barbara Piasecka Johnson a Princeton, així com en el més tardà Natura morta del desconegut Felipe Ramírez, datat el 1628 i conservat també al Museu del Prado.[32] D'altra banda, la inclusió d'un card semblant en un quadre de la Mare de Déu amb l'Infant que es conservava a la parròquia de Santiago a Guadix (destruït el 1936) podria fer pensar en algun tipus de simbolisme religiós.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobre un dels costats del carner",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_9_C_52_Q1",
"question": "On està recolzat el card?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rebost ben assortit d'una casa de la burgesia toledana",
"answer_start": 730
}
],
"id": "P_9_C_52_Q2",
"question": "Què retratava la natura morta del Museu del Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1628",
"answer_start": 1016
}
],
"id": "P_9_C_52_Q3",
"question": "De quin any és Natura Morta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "algun tipus de simbolisme religiós",
"answer_start": 1247
}
],
"id": "P_9_C_52_Q4",
"question": "Què en fa pensar la recurrent aparició del card en les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després de l'ingrés de l'artista a la cartoixa",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_9_C_52_Q5",
"question": "Quan va pintar la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada?"
}
]
},
{
"context": "Algunes de les pintures autògrafes de Sánchez Cotán citades en els documents com l'inventari tenen trets de detalls naturalistes influïts per Jacopo Bassano. Entre aquestes es poden destacar dos paisatges dedicats a les estacions de l'any, i d'altres que es descriuen directament com a còpies («un gran llenç de Bassano començat a esbossar» i «a on estan esbossats uns caps de vells i d'altres coses del Vasan»). També s'esmenten còpies de Ticià que podrien respondre als gusts de la clientela més que a l'interès del mateix artista per l'escola veneciana de pintura, la influència de la qual queda molt diluïda rn no incorporar a la seva pintura la tècnica ni el sentit del color dels mestres venecians.[15] Una d'aquestes còpies de Ticià era la del Rapte d'Europa, que actualment es troba a Boston. No es tractava, a més, de l'única pintura de tema mitològic amb ressons eròtics desada a l'obrador, ja que s'hi trobava un Judici de París, segurament també de la seva autoria.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Jacopo Bassano",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_9_C_53_Q1",
"question": "Qui el va influir en els detalls naturalistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les estacions de l'any",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_9_C_53_Q2",
"question": "A què estaven dedicats els paisatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Boston",
"answer_start": 793
}
],
"id": "P_9_C_53_Q4",
"question": "On podem trobar la còpia del Rapte d'Europa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als gusts de la clientela",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_9_C_53_Q5",
"question": "A què responia què Sánchez Cotán copiés a Ticià?"
}
]
},
{
"context": "Sánchez Cotán va signar el seu testament el 10 d'agost de 1603 amb la intenció d'ingressar cartoixà a Granada, on es desplaçaria una mica més tard. És possible que no es dirigís immediatament a la cartoixa i que passés abans uns mesos al convent dels agustinians calçats d'aquella ciutat fins que, superat l'examen de neteja de sang, professés a la cartoixa granadina el 8 de setembre de 1604. Més tard, potser en complir-se els dos primers anys de noviciat, es va traslladar al monestir de Santa Maria d'El Paular, on consta que es trobava el 1610, quan va concertar amb el seu nebot la pintura d'un retaule per a l'església de San Pablo de los Montes (Toledo). A la mateixa cartoixa d'El Paular va deixar algunes pintures descrites per Antonio Palomino, totes perdudes, encara que podrien ser d'aquesta procedència la Mort de sant Bru –actualment a l'església de la plaça Carnot a Montinhac (França)–[19] i el monumental Sant Josep amb l'Infant de Barnard Castle –al Museu Bowes.[20][21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 10 d'agost de 1603",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_9_C_54_Q1",
"question": "Quan va signar el testament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Granada",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_9_C_54_Q2",
"question": "A quina ciutat era la cartoixa a la que va ingressar després de signar testament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de Santa Maria d'El Paular",
"answer_start": 476
}
],
"id": "P_9_C_54_Q3",
"question": "On es va traslladar després de dos anys?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antonio Palomino",
"answer_start": 738
}
],
"id": "P_9_C_54_Q4",
"question": "Qui va descriure les pintures d'El Paular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1604",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_9_C_54_Q5",
"question": "Quin any va entrar a la cartoixa de Granada?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus",
"paragraphs": [
{
"context": "Constava de sis taules, de les quals se'n coneixen cinc, quatre d'elles a la catedral de Tarragona i una cinquena identificada en un antiquari de Madrid. En el marc entre taules hi ha els escuts de Catalunya i Santes Creus. Les taules contenen imatges de sants; d'esquerra a dreta es mostren: profetes i personatges de l'Antic Testament amb els característics nimbes poligonals, entre els que s'observa a Moisès amb les Taules de la Llei; diaques màrtirs, entre els que es pot veure a sant Llorenç amb les graelles, sant Esteve amb les pedres de la seva lapidació o sant Vicenç amb la roda de molí; verges màrtirs, amb la presència de santa Bàrbara amb les torres, una santa reina que podria ser santa Úrsula i tres màrtirs més, una d'elles santa Llúcia; sants fundadors d'ordes religiosos com sant Benet amb hàbit negre i Bernat de Claravall amb hàbit blanc, sant Francesc, sant Jeroni i sant Agustí; i una darrera taula amb els apòstols, sant Pere, sant Pau, sant Felip, sant Bartomeu, sant Mateu.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 12
}
],
"id": "P_43_C_253_Q1",
"question": "Quantes taules tenia el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la catedral de Tarragona",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_43_C_253_Q2",
"question": "On podem trobar quatre taules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els escuts de Catalunya i Santes Creus",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_43_C_253_Q3",
"question": "Quins escuts hi ha al marc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Moisès",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_43_C_253_Q4",
"question": "Qui porta les taules de la llei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "santa Úrsula",
"answer_start": 696
}
],
"id": "P_43_C_253_Q5",
"question": "Qui podria ser la santa reina?"
}
]
},
{
"context": "El passatge de l'Anunciació s'esmenta per primer cop a l'evangeli de Sant Lluc ［Lluc 1:26-38］. L'escena està emmarcada sota unes estructures arquitectòniques que formen un porxo amb columnes rematat per un sostre amb merlets decoratius. Sota el porxo està situada la Mare de Déu mentre l'àngel es troba a l'exterior, una composició que es troba a L'Anunciació de Melchior Broederlam on l'àngel és a l'exterior d'una església i la Mare de Déu sota una mena de porxo eclesiàstic, asseguda i llegint.[17] Tot i tractar-se majoritàriament d'una arquitectura gòtica, com a altres espais eclesiàstics de l'època, en aquest cas s'hi inclou una columna salomònica emmarcant la figura de Maria. Aquesta forma en espiral, que no s'utilitzaria en l'art fins al segle xvi, fa referència a les columnes del temple de Salomó a Jerusalem descrites a 1 Reis 7:21 a les quals se'ls ha atribuït tradicionalment aquesta forma.[18] La presència dels dos estils, cronològicament distants, seria utilitzada posteriorment per Petrus Christus a la seva L'Anunciació Friedsam (1450) i és una referència a l'antítesi entre judaisme i cristianisme, entre Antic i Nou testament, un canvi que comença amb l'episodi de l'Anunciació. Al costat dret de la Mare de Déu, el destre, hi ha l'arquitectura gòtica i al costat esquerre, el sinistre, es mostra la part antiga.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'evangeli de Sant Lluc",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_43_C_254_Q1",
"question": "On s'esmenta per primer cop del passatge de l'Anunciació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "merlets decoratius",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_43_C_254_Q2",
"question": "Què hi trobem al sostre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "salomònica",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_43_C_254_Q4",
"question": "Quin tipus de columna hi trobem?"
}
]
},
{
"context": "El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp). És una obra d'estil gòtic internacional valencià realitzada en tremp sobre taula per Guerau Gener i Lluís Borrassà, qui el va acabar a la mort del primer. L'obra va ser desmuntada en ser substituïda per un retaule barroc el 1647. Posteriorment les seves taules es varen separar en dos grups que actualment es troben a la catedral de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, respectivament.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 1403 i el 1414",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_43_C_255_Q1",
"question": "Quan va ser realitzat el retaule gòtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'altar major",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_43_C_255_Q2",
"question": "Què ocupava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guerau Gener i Lluís Borrassà",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_43_C_255_Q3",
"question": "Qui el va fer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un retaule barroc",
"answer_start": 385
}
],
"id": "P_43_C_255_Q4",
"question": "Per quina obra va ser substituït el retaule gòtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1647",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_43_C_255_Q5",
"question": "Quin any el van substituir?"
}
]
},
{
"context": "L'escena és l'episodi final de la vida de Maria, i segueix la seva Assumpció o Dormició de Maria, que no era encara dogma a l'edat mitjana. La base bíblica es troba al Càntic dels Càntics (4.8), als Salms (44.11-12) i al Llibre de la Revelació (12.1-7). Un sermó del qual equivocadament es considerava que era de Sant Jeroni i fet servir per treballs medievals estàndards com ara la Llegenda àuria d'altres escriptors. El títol \"Reina de Cel\", o Regina Coeli, per nomenar Maria es remunta com a mínim al segle XII.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'episodi final de la vida de Maria",
"answer_start": 12
}
],
"id": "P_43_C_256_Q1",
"question": "Quin episodi representa l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Reina de Cel",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_43_C_256_Q2",
"question": "Amb quin títol anomenaven Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dormició de Maria",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_43_C_256_Q3",
"question": "Com es coneix també l'Assumpció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Jeroni",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_43_C_256_Q4",
"question": "Qui pensaven que era l'autor del sermó?"
}
]
},
{
"context": "A finals del segle xix, a conseqüència de la desamortització, les taules de l'ermita varen ser venudes a un antiquari, i d'aquest varen passar a mans de particulars. Les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista varen ser propietat de José Dominguez, comte de l'Asalto,[7] qui les tenia exposades a la seva residència a Madrid. A partir de 1935 passen a ser propietat de José Fontana Almeda.[8] La seva esposa, Pilar Rabal Rabal, en va fer donació al MNAC en memòria del seu espòs el 13 d'octubre de 1976.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un antiquari",
"answer_start": 105
}
],
"id": "P_43_C_257_Q1",
"question": "Qui va comprar les taules de l'ermita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "José Dominguez",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_43_C_257_Q2",
"question": "Qui va ser propietari de les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva residència",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_43_C_257_Q3",
"question": "On les tenia exposades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pilar Rabal Rabal",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_43_C_257_Q4",
"question": "Qui les va donar al MNAC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13 d'octubre de 1976",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_43_C_257_Q5",
"question": "Quin dia es va fer la donació?"
}
]
},
{
"context": "Es poden observar composicions i ús d'iconografia nord-europea en la mateixa línia que va fer servir al seu Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). També es detecta un valencianisme amb elements expressionistes relacionables amb l'estil derivat de Marçal de Sas. Algunes composicions i tipus humans evoquen figures del Retaule del Centenar de la Ploma o la Taula del Dubte de Sant Tomàs d'aquest pintor d'origen germànic resident a Valencià,[2] que Guerau Gener va conèixer quan va residir a València entre 1405-1407 i amb qui va col·laborar juntament amb Gonçal Peris en la realització d'un retaule dedicat a la Nativitat del Senyor que va ser contractat el 24 d'abril de 1405.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nord-europea",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_43_C_258_Q1",
"question": "D'on és l'iconografia que hi trobem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "expressionistes",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_43_C_258_Q2",
"question": "Com són els elements que trobem en el valencianisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Retaule del Centenar de la Ploma",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_43_C_258_Q3",
"question": "Quin retaule ens evoquen les composicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 1405-1407",
"answer_start": 537
}
],
"id": "P_43_C_258_Q4",
"question": "Quan va residir a València Guerau Gener?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Nativitat del Senyor",
"answer_start": 644
}
],
"id": "P_43_C_258_Q5",
"question": "A què estava dedicat el retaule contractat el 1405?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "El jurament dels Horacis",
"paragraphs": [
{
"context": "Comença amb una situació de pau i felicitat: la família romana dels Horacis es troba unida a la família de la ciutat veïna d'Alba Longa dels Curiacis. El jove Horaci està casat amb Sabina, jove albanesa, que té un germà Curiaci que és el promès de Camil·la, germana d'Horaci. Tanmateix, es declara la guerra entre ambdues ciutats. Per acabar-la, cada una de les dues ciutats designa tres campions, que lluitaran per decidir la sort de les dues ciutats. El destí fa que els tres designats per Roma siguin els germans Horacis i els d'Alba Longa siguin els tres germans Curiacis.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de pau i felicitat",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_37_C_217_Q1",
"question": "Com és la situació del començament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels Curiacis",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_37_C_217_Q2",
"question": "Quina família està unida a la dels Horacis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sabina",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_37_C_217_Q4",
"question": "Com es diu la dona d'Horaci?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la guerra",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_37_C_217_Q5",
"question": "Què es declara entre les ciutats?"
}
]
},
{
"context": "Dels tres germans el que està col·locat en primer pla, és, sens dubte, qui atreu la mirada de l'espectador, la llegenda conta que solament un dels tres Horacis va sortir victoriós, mentre que els altres estenen les mans en direcció cap al seu pare i les espases, formant la línia d'horitzó, el seu braç és dret i ferm, la força representada pel seu braç és la del seu ferm compromís amb la pàtria. El detall més revelador resideix en l'alineació de la seva mirada amb el punt de fuga junt amb la també mirada del seu pare que a la vegada forma part de la línia de l'horitzó. En aquesta línia el punt central es troba a la unió de les mans del pare sostenint el símbol de les espases.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el punt de fuga",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_37_C_218_Q3",
"question": "Què s'alinea amb la seva mirada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la del seu ferm compromís amb la pàtria",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_37_C_218_Q4",
"question": "Quina força representa la força del seu braç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la unió de les mans del pare",
"answer_start": 617
}
],
"id": "P_37_C_218_Q5",
"question": "On es troba el punt central?"
}
]
},
{
"context": " és la particularitat que el pintor mostra amb més força en aquesta obra. L'espai es torna teatral gràcies a l'ús de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensió,[9] i també l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol més passiu del grup de figures femenines que dintre de la composició, amb els seus caps junts, formen una piràmide. És de ressaltar les línies compositives rectes i fermes pels homes i corbades per la representació de les dones. La figura fosca del fons que està amb els nens, és el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'època.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "teatral",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_37_C_219_Q1",
"question": "Com es torna l'espai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la part esquerra",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_37_C_219_Q2",
"question": "D'on procedeix la llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una piràmide",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_37_C_219_Q3",
"question": "Què formen els caps junts de les figures femenines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rectes i fermes",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_37_C_219_Q4",
"question": "Com són les línies compositives dels homes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nens",
"answer_start": 626
}
],
"id": "P_37_C_219_Q5",
"question": "Qui està amb la figura fosca del fons?"
}
]
},
{
"context": "El neoclassicisme és un període artístic que es va desenvolupar als segles XVIII i xix, i va tenir especial importància a França i al nord d'Europa. Havia nascut com a producte de la insatisfacció per les tradicions artístiques que sentien els artistes i escriptors; aquest moviment va fer renéixer els ideals i el gust per les obres dels antics. En la seva realització s'usaven formes i colors senzills i es rebutjaven els colors brillants habituals en les èpoques precedents del barroc i rococó i, com a models, es van utilitzar les antiguitats gregues i romanes.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El neoclassicisme",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_37_C_220_Q1",
"question": "Quin període artístic es va desenvolupar als segles XVIII i xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "França",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_37_C_220_Q2",
"question": "A quin país va tenir especial importància el neoclassicisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els ideals i el gust per les obres dels antics",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_37_C_220_Q3",
"question": "Què va fer renéixer el neoclassicisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "senzills",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_37_C_220_Q4",
"question": "Com eren les formes i els colors del neoclassicisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les antiguitats gregues i romanes",
"answer_start": 531
}
],
"id": "P_37_C_220_Q5",
"question": "Què van utilitzar com a models en el neoclassicisme?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1789 va pintar Els lictors porten a Brut els cossos dels seus fills, un quadre que també era un encàrrec reial. Irònicament, poc després, el rei pujaria al patíbul acusat també de traïció a la pàtria, com els fills de Brut, i amb el vot de l'artista a l'Assemblea Nacional, que recolzà l'execució de Lluís XVI. No se sap ben bé perquè ho va fer, ja que sembla que havia de tenir més oportunitats estant al servei d'un rei que en el context social del nou ordre; alguns autors suggereixen que l'amor de David pel classicisme li va fer abraçar tot el que formava part d'aquell període, inclòs l'arribada d'un govern republicà.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "reial",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_37_C_221_Q1",
"question": "Com era l'encàrrec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de traïció a la pàtria",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_37_C_221_Q2",
"question": "De què van acusar al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'execució de Lluís XVI",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_37_C_221_Q3",
"question": "Què va recolzar l'artista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estant al servei d'un rei",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_37_C_221_Q4",
"question": "Com semblava que havia de tenir més oportunitats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel classicisme",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_37_C_221_Q5",
"question": "Per a què sentia amor David?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Dorudon",
"paragraphs": [
{
"context": "Dorudon no és una espècie de transició, però té una combinació de característiques físiques típiques dels seus avantpassats terrestres i d'elements característics de les balenes modernes. Per exemple, a diferència de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mandíbula ben desenvolupada amb quaranta-dues dents afilades. Les del davant tenien forma de con i estaven especialitzades a atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant als mesoníquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests foren considerats avantpassats dels basilosàurids.[5] Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat comú amb els artiodàctils.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una espècie de transició",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_346_C_2071_Q1",
"question": "Què no és Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ben desenvolupada",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_346_C_2071_Q2",
"question": "Com era la mandíbula del basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quaranta-dues",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_346_C_2071_Q3",
"question": "Quantes dents tenia la mandíbula del basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de con",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_346_C_2071_Q4",
"question": "Quina forma tenien les dents del davant del basilosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "triangular",
"answer_start": 448
}
],
"id": "P_346_C_2071_Q5",
"question": "Quina forma tenien les dents del darrere del basilosaure?"
}
]
},
{
"context": "Com tots els cetacis, tenia una dieta carnívora. S'alimentava principalment de mol·luscs i petits peixos.[8] D'altra banda, els fòssils trobats a Wadi al-Hitan indiquen que Dorudon era un animal gregari que vivia en grups.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "carnívora",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_346_C_2072_Q1",
"question": "Quina dieta tenia el Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mol·luscs i petits peixos",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_346_C_2072_Q2",
"question": "De què s'alimentava el Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Wadi al-Hitan",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_346_C_2072_Q3",
"question": "On es van trobar fòssils de Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Dorudon era un animal gregari",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_346_C_2072_Q4",
"question": "Què ens diuen els fòssils de Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que vivia en grups",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_346_C_2072_Q5",
"question": "Què vol dir que el Dorudon fos gregari?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que a primera vista s'assemblava molt a un dofí, presentava una sèrie de diferències importants. Encara posseïa unes petites potes posteriors, que probablement utilitzava per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular. Aquest és un dels motius pels quals es pensa que Dorudon està relacionat estretament amb els cetacis actuals, però que no n'és l'avantpassat directe. A diferència dels protocètids, els seus precursors, els ossos pelvians de Dorudon que estaven associats a aquestes potes ja no estaven units a la columna vertebral, de manera que les vèrtebres sacres eren molt similars a la resta de vèrtebres.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a un dofí",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_346_C_2073_Q1",
"question": "A què s'assemblava el Dorudon a primera vista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes petites potes posteriors",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_346_C_2073_Q2",
"question": "Què posseïa el Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_346_C_2073_Q3",
"question": "Per què utilitzava les potes posteriors el Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els cetacis actuals",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_346_C_2073_Q4",
"question": "Amb qui es pensa que el Dorudon està relacionat estretament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "protocètids",
"answer_start": 400
}
],
"id": "P_346_C_2073_Q5",
"question": "Qui són precursors del Dorudon?"
}
]
},
{
"context": "Dorudon ('dent de llança') és un gènere de cetacis extints que compartí els mars de l'Eocè amb altres basilosàurids com ara els basilosaures o Zygorhiza. Era un descendent proper dels primers artiodàctils de vida amfíbia, com Ambulocetus, però a diferència d'ells, el seu estil de vida era totalment aquàtic. Aparegué a l'Eocè superior,[2] fa aproximadament 40 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a llocs molt distants, com ara Egipte,[3] Tunísia[1] i Carolina del Sud (Estats Units),[4] i habitava les aigües càlides i poc profundes dels oceans de l'Eocè. S'extingí fa aproximadament 36 milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè,[5] a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure. L'espècie D. atrox és l'arqueocet més ben conegut.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dent de llança",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_346_C_2075_Q1",
"question": "Què vol dir Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gènere de cetacis",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_346_C_2075_Q2",
"question": "Què és Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels primers artiodàctils de vida amfíbia",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_346_C_2075_Q3",
"question": "De qui era descendent proper el Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "totalment aquàtic",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_346_C_2075_Q4",
"question": "Com era l'estil de vida del Dorudon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Eocè superior",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_346_C_2075_Q5",
"question": "Quan aparegué el Dorudon?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de la Transfiguració (Huguet)",
"paragraphs": [
{
"context": "La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat als tres evangelis sinòptics: Mateu 17:1-9, Marc 9:2-10 i Lluc 9:28-36. Per a la fe cristiana és un episodi de la vida del Crist en què aquest hauria experimentat un canvi d'aparença corpòria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, 'transfiguració') que revelaria la seva naturalesa divina. Als evangelis no hi consta el lloc exacte de l'esdeveniment, si bé una tradició de l'època de Ciril de Jerusalem situa l'episodi al mont Tabor, prop del llac de Tiberíades. Certs exegetes situen l'esdeveniment al mont Hermon, ja que els episodis evangèlics que l'emmarquen se situen en aquesta regió. El Mont Tabor hauria estat escollit en època romana d'Orient per a la seva proximitat amb Natzaret i el llac de Tiberíades.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als tres evangelis sinòptics",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_432_C_2587_Q1",
"question": "On es narra la transfiguració de Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un canvi d'aparença corpòria",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_432_C_2587_Q2",
"question": "Què va experimentar Crist en la transfiguració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva naturalesa divina",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_432_C_2587_Q3",
"question": "Què revelaria la metamorfosi de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mont Tabor",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_432_C_2587_Q4",
"question": "On situa l'episodi de la transfiguració una tradició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mont Hermon",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_432_C_2587_Q5",
"question": "On situen l'esdeveniment certs exegetes?"
}
]
},
{
"context": "Les sis taules dels carrers laterals estan dedicades a passatges de la vida dels personatges centrals: Jesús i els profetes Moisès i Elies. Les dues taules superiors del carrer esquerre representen el lliurament de les Taules de la Llei i l'esbarzer ardent, episodis teofànics de la vida de Moisès. Les dues taules superiors del carrer dret mostren l'Ascensió d'Elies en el carro de foc i l'extermini dels missatgers del rei Ahazià d'Israel, dues escenes sense l'aparició visual de Déu però amb la presència del seu poder. Les dues taules inferiors dels carrers laterals estan referides a la vida de Jesús: a l'esquerra es representa l'Ascensió i al carrer dret la resurrecció dels morts o Judici Final, dedicada al mateix Jesucrist.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 4
}
],
"id": "P_432_C_2588_Q1",
"question": "Quantes taules hi ha als carrers laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jesús i els profetes Moisès i Elies.",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_432_C_2588_Q2",
"question": "Qui són els personatges centrals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "episodis teofànics de la vida de Moisès",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_432_C_2588_Q3",
"question": "Quins episodis trobem a les dues taules superiors del carrer esquerre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Elies",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_432_C_2588_Q4",
"question": "Quina ascensió mostra una taula superior del carrer dret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el carro de foc",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_432_C_2588_Q5",
"question": "Com va ascendir Elies?"
}
]
},
{
"context": "El Retaule de la Transfiguració és una obra atribuïda a Jaume Huguet que aquest va realitzar per encàrrec de Pere Ferrer, rector d'Ascó, per a la capella del mateix nom de la catedral de Tortosa. És sens dubte una de les peces més significatives i vistoses del tresor catedralici de Tortosa. Una de les escenes que inclou és la del Judici Final amb els morts sortint de les tombes, on un dels morts que apareix és, precisament, el comitent Pere Ferrer.[1] Les imatges representades recullen passatges de la vida de Jesús, de Moisès i del profeta Elies que tenen en comú que es produeixen dalt d'una muntanya. El foc que representa \"la Glòria del Senyor\", signe de purificació i de destrucció, és present a bona part de les escenes convertint el relat iconogràfic en una manifestació de misteri, una expressió de glòria i de santedat i un vehicle pel qual el comitent deixava palesa la seva soteriologia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Jaume Huguet",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_432_C_2589_Q1",
"question": "A qui és atribuït el Retaule de la Transfiguració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la del Judici Final",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_432_C_2589_Q4",
"question": "Quin escena inclou el Retaule de la Transfiguració?"
}
]
},
{
"context": "Tots quatre sants estan representats en un enquadrament de tres quarts del seu cos, de forma que mantenen una harmonia visual amb la imatge central que només mostra la part superior del cos de Crist, ja que està dins la sepultura i no s’hi veuen les cames. Darrere d'ells hi ha un mur baix que sembla un continu entre les quatre taules, com si estiguessin en un únic escenari. La imatge de sant Miquel presenta la seva vestimenta militar habitual i està a punt de clavar la seva llança sobre el cap del maligne, un monstre antropomorf. La llança està sobre la diagonal de la taula conferint una guia visual. Santa Bàrbara mostra l’atribut de la torre i la palma del martiri. Caterina de Siena es mostra amb els seus atributs tradicionals: la roda dentada de la seva tortura i la corona reial.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la part superior del cos de Crist",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_432_C_2590_Q1",
"question": "Què mostra la imatge central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "està dins la sepultura",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_432_C_2590_Q2",
"question": "Per què no se li veuen les cames a Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "militar",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_432_C_2590_Q3",
"question": "Quina vestimenta presenta Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre el cap del maligne",
"answer_start": 486
}
],
"id": "P_432_C_2590_Q4",
"question": "On està apunt de clavar la seva llança Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una guia visual",
"answer_start": 591
}
],
"id": "P_432_C_2590_Q5",
"question": "Què confereix la llança de Sant Miquel?"
}
]
},
{
"context": "Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi defensada per Gudiol i Ainaud de Lasarte. Anteriorment havia estat atribuïda a la família Vergós per Folch i Torres coincidint amb la tesi que va fer Cristóbal Gràcia de 1923. Gràcia, autor de la primera descripció documentada, estava influït en part per la similitud amb el retaule del Conestable que l'historiador Salvador Sanpere atribuïa a Pau Vergós. Posteriorment els estudiosos americans Post i Rowland ho van atribuir al pintor barceloní Gabriel Guàrdia.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Jaume Huguet",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_432_C_2591_Q1",
"question": "De qui és considera que és obra actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gudiol i Ainaud de Lasarte",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_432_C_2591_Q2",
"question": "Qui defensa la tesi de que l'obra és de Jaume Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la família Vergós",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_432_C_2591_Q3",
"question": "A qui havia estat atribuïda l'obra anteriorment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cristóbal Gràcia",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_432_C_2591_Q4",
"question": "Qui va ser l'autor de la primera descripció documentada de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el retaule del Conestable",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_432_C_2591_Q5",
"question": "Amb quin retaule tenia similitud?"
}
]
},
{
"context": "La primera escena, tot i que cronològicament posterior, és el lliurament de les Taules de la Llei al cim del mont Sinaí. És un passatge molt popular en el qual Moisès, quan està conduint al seu poble a través del desert, puja al mont Sinaí a parlar amb Déu sobre el futur del poble jueu i li lliura les Taules de la Llei amb els deu manaments.［Èxode 24:15-18］ Jehovà està representat al mig d'un núvol, rodejat d'una legió d'àngels de color rogenc simulant el foc que representa \"la Glòria del Senyor\" esmentada a Èxode 24:17. Com també succeeix a la taula de l'esbarzer, el núvol acompanyat de la veu de Déu -se suposa que greu, emulant el tro- són instruments tradicionals de la revelació divina i de la presència misteriosa de Déu.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el lliurament de les Taules de la Llei",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_432_C_2592_Q1",
"question": "Què hi veiem a la primera escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mont Sinaí",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_432_C_2592_Q2",
"question": "On puja Moisès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a parlar amb Déu",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_432_C_2592_Q3",
"question": "Per què puja Moisès al mont Sinaí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els deu manaments",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_432_C_2592_Q4",
"question": "Què hi ha a les Taules de la Llei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Glòria del Senyor",
"answer_start": 480
}
],
"id": "P_432_C_2592_Q5",
"question": "Què representa el foc?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Xatrac àrtic",
"paragraphs": [
{
"context": "El xatrac àrtic té una distribució d'aparellament circumpolar i contínua; no se'n reconeixen subespècies. Se'l pot trobar en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-amèrica i Euràsia durant l'estiu septentrional. Mentre passa la hivernada a l'estiu meridional, se'l pot trobar al mar, arribant a la vora sud del glaç antàrtic.[2] La distribució de l'espècie cobreix una superfície d'aproximadament deu milions de km².[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-amèrica i Euràsia",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_17_C_97_Q1",
"question": "On podem trobar el Xatrac Àrtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant l'estiu septentrional",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_17_C_97_Q2",
"question": "En quina època el podem trobar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mar",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_17_C_97_Q3",
"question": "On se'l pot trobar a l'estiu meridional?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu milions de km²",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_17_C_97_Q4",
"question": "Quina superfície cobreix la distribució de l'espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "circumpolar i contínua",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_17_C_97_Q5",
"question": "Com és la distribució d'aparellament?"
}
]
},
{
"context": "Quan surten de l'ou, els pollets tenen plomissol. No són ni altricials ni precoces. Els pollets comencen a moure's i explorar el seu voltant entre un i tres dies després de néixer.[16] No se solen allunyar gaire del niu. Els pollets són covats pels adults durant els primers deu dies de vida,[17] i ambdós pares cuiden dels pollets.[8] La dieta dels menuts sempre inclou peix, i els pares aporten preses més grans a les seves cries que les que es mengen ells.[15] També s'ha observat que els mascles porten més aliment que les femelles. Aquesta fase en la que els pares alimenten els pollets durant un mes i llavors comencen a encoratjar-los que de manera gradual s'alimentin sols.[8] Després de plomar-se, els exemplars joves aprenen a alimentar-se, amb accions entre les quals s'inclou la difícil tècnica de les capbussades.[18] Quan arriba l'hivern, volen cap al sud amb l'ajut dels seus pares.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "plomissol",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_17_C_98_Q1",
"question": "Què tenen els pollets quan surten de l'ou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu dies",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_17_C_98_Q2",
"question": "Quant temps son covats pels adults?"
},
{
"answers": [
{
"text": "peix",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_17_C_98_Q3",
"question": "Què inclou la dieta dels pollets?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Després de plomar-se",
"answer_start": 685
}
],
"id": "P_17_C_98_Q4",
"question": "Quan aprenen a alimentar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al sud",
"answer_start": 863
}
],
"id": "P_17_C_98_Q5",
"question": "Cap a on volen quan arriba l'hivern?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Casa Lleó Morera",
"paragraphs": [
{
"context": "L'arquitecte decidí dissimular l'asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l'angle. A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. D'aquesta forma s'aconsegueix atreure la vista cap a l'eix de l'edifici i mira d'aparentar una simetria inexistent. A més, els buits tenen unes proporcions diferents en funció del costat que ocupen, fet que reforça aquest efecte.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'asimetria",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_132_C_787_Q1",
"question": "Què va voler dissimular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'angle",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_132_C_787_Q2",
"question": "On va situar una tribuna?"
},
{
"answers": [
{
"text": ". A la terrassa",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_132_C_787_Q3",
"question": "On hi ha una torre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb pedra i mosaic",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_132_C_787_Q4",
"question": "Com està decorada la torre?"
}
]
},
{
"context": "Al rebedor del pis principal, de planta irregular, apareixen uns relleus esculpits en pedra per Eusebi Arnau en sis pòrtics i en cinc cares de tres arcs més que hi ha en el corredor. Es tracta d'un conjunt que desenvolupa el relat del romanç, recollit en la cançó de bressol anomenada La dida de l'infant rei, en què la Mare de Déu fa un miracle i retorna a la vida el fill d'un rei que la seva dida havia perdut quan es va quedar adormida. La dida ofereix a la Verge una corona d'or i una de plata. És una cançó popular de transmissió oral amb diverses versions, de les quals Arnau va triar la versió recollida per Joan Guasch el 1888.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de planta irregular",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_132_C_788_Q1",
"question": "Com és el rebedor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Eusebi Arnau",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_132_C_788_Q2",
"question": "Qui va esculpir els relleus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La dida de l'infant rei",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_132_C_788_Q3",
"question": "Quin romanç recullen les escultures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un miracle",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_132_C_788_Q4",
"question": "Què fa la Mare de Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la versió recollida per Joan Guasch",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_132_C_788_Q5",
"question": "Quina versió del romanç van triar?"
}
]
},
{
"context": "En la seva vessant docent, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme fou un referent important, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys una força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol al voltant de la crisi del 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part en els darrers anys de la seva vida; destaca el seu estudi de la Masia Rocosa, un antic mas del segle xvii de la vila de Canet de Mar, propietat de la família Montaner, on es conserven una bona part de les maquetes en guix de les escultures i mostres de vitralls de la casa Lleó Morera.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el catalanisme",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_132_C_789_Q1",
"question": "Amb què estava compromès políticament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Lliga Regionalista",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_132_C_789_Q2",
"question": "Què va impulsar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les corts espanyoles",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_132_C_789_Q3",
"question": "On va ser diputat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "heràldica i art romànic",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_132_C_789_Q4",
"question": "Què més va estudiar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Canet de Mar",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_132_C_789_Q5",
"question": "On era el seu estudi?"
}
]
},
{
"context": "El vestíbul està dividit en dues parts: la primera –només traspassar la porta–, allotja un tram d'escala que porta a la segona part, formada per un petit replà situat al nivell de l'entresòl. Des d'aquest replà arranca l'escala que, envoltant l'ascensor situat en el centre, porta als pisos superiors. La primera part del vestíbul està ricament decorada, com si es volgués impressionar al visitant amb tanta exuberància. L'escala, a tot l'ample de l'espai, té uns esglaons de marbre i un sòcol frontal de mosaic; aquest mosaic presenta un dibuix seriat amb petites flors en blanc i groc, sobre un fons de colors suaus, en rosa i verd. Totes les parets i el sostre combinen en una pintura decorativa en tons salmó, i el mosaic presenta formes que imiten el fruit de les moreres. Aquest primer espai acaba en un arc triomfal de pedra que té esculpida una decoració floral. L'arc està parcialment cegat amb un timpà, decorat amb temes florals policroms també de mosaic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dues parts",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_132_C_790_Q1",
"question": "En quantes parts està dividit el vetibul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tram d'escala",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_132_C_790_Q2",
"question": "Què hi ha a la primera part?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ascensor",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_132_C_790_Q3",
"question": "Què hi ha al centre de l'escala?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ricament decorada",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_132_C_790_Q4",
"question": "Com està la primera part del vestíbul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l fruit de les moreres",
"answer_start": 754
}
],
"id": "P_132_C_790_Q5",
"question": "Què imiten les formes del mosaic?"
}
]
},
{
"context": "El replà de l'entresòl, al final d'aquesta primera escala, està fet totalment de mosaic romà amb motius geomètrics. Les parets de la caixa d'escala són del mateix to salmó amb unes sanefes esgrafiades. L'arrambador de l'escala està decorat amb peces ceràmiques amb volum que simulen les flors dels sòcols. Tots els mosaics de l'escala són obra de Lluís Brú i Salelles.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al final d'aquesta primera escala",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_132_C_791_Q1",
"question": "On és el replà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "geomètrics",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_132_C_791_Q2",
"question": "Quins motius hi trobem al mosaic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "salmó",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_132_C_791_Q3",
"question": "De quin to són les parets?"
},
{
"answers": [
{
"text": "esgrafiades",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_132_C_791_Q4",
"question": "Com són les sanefes que hi trobem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lluís Brú i Salelles",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_132_C_791_Q5",
"question": "De qui són obra els mosaics?"
}
]
},
{
"context": "Entre 1905 i 1906 la via es va transformar quan finalment es posaren llambordes al passeig, els tramvies foren traslladats a les calçades laterals i es van instal·lar els coneguts bancs-fanals de Pere Falqués. Josep Puig i Cadafalch ja havia construït la casa Amatller (1900) i, en el mateix tram, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner havia finalitzat la transformació de la casa Lleó Morera a la cantonada amb el carrer del Consell de Cent. Amb aquesta remodelació la casa Lleó i Morera guanyà el concurs anual d'edificis artístics de 1906. I mentre aquests arquitectes i les seves obres produïen una atracció i un signe de distinció entre els seus clients, l'illa era criticada per la premsa satírica. L'apel·latiu popular de «la mansana de la discòrdia» definia precisament la rivalitat entre els arquitectes i, molt especialment, les seves façanes.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al passeig",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_132_C_792_Q1",
"question": "On van posar llambordes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Falqués",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_132_C_792_Q2",
"question": "Qui va fer els bancs-fanals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Puig i Cadafalch",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_132_C_792_Q3",
"question": "Qui havia construït la casa Amatller?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el concurs anual d'edificis artístics de 1906",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_132_C_792_Q4",
"question": "Quin concurs va guanyar la casa Lleó i Morera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mansana de la discòrdia",
"answer_start": 731
}
],
"id": "P_132_C_792_Q5",
"question": "Quin apel·latiu es va guanyar l'illa?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Aston Martin DBS V12",
"paragraphs": [
{
"context": "El 30 de gener de 2009, els models DBS i DB9 van ser premiats novament per la revista Auto Motor und Sport amb el premi Best Cars 2009. Els lectors van quedar meravellats i no van dubtar en escollir-los com els millors automòbils de la categoria super-cotxes. Aston Martin ja havia estat guardonat amb aquest prestigiós premi diverses vegades, cosa que confirma que la firma britànica segueix encapçalant les posicions més altes dels rànquings.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "DBS i DB9",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_420_C_2515_Q1",
"question": "Quins models van ser premiats per la revista Auto Motor und Sport?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Best Cars 2009",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_420_C_2515_Q2",
"question": "Quin premi els va donar la revista Auto Motor und Sport als DBS i DB9?"
},
{
"answers": [
{
"text": "super-cotxes",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_420_C_2515_Q3",
"question": "En quina categoria van ser els millors cotxes els DBS i DB9?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diverses",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_420_C_2515_Q4",
"question": "Quantes vegades havia estat guardonat amb aquest premi Aston Martin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les posicions més altes dels rànquings",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_420_C_2515_Q5",
"question": "Què encapçala Aston Martin?"
}
]
},
{
"context": "Està equipat amb un motor V12 de 6 litres, fabricat en alumini i situat a la part central davantera del cotxe. Duu el mateix motor que l'Aston Martin V8 Vantage '05 i és molt similar al de les versions de competició DBR9 i DBRS9. La versió cupè és una alternativa a altres models de la competència, com el Corvette Z06, el BMW M6, el Lamborghini Gallardo LP560-4, l'Audi R8, el Porsche 911 GT2 o el Ferrari 612 Scaglietti. El DBS és molt semblant al DB9, ja que comparteixen carrosseria i alguns elements mecànics. El motor és molt més potent i les places s'han vist reduïdes a la meitat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "V12 de 6 litres",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_420_C_2517_Q1",
"question": "Amb quin motor està equipat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alumini",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_420_C_2517_Q2",
"question": "De quin material és el motor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Aston Martin V8 Vantage '05",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_420_C_2517_Q3",
"question": "Quin altre cotxe duu el mateix motor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la part central davantera",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_420_C_2517_Q4",
"question": "On es situa el motor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al DB9,",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_420_C_2517_Q5",
"question": "A quin cotxe s'assembla el DBS?"
}
]
},
{
"context": "L'Aston Martin DBS V12 és un superesportiu d'altes prestacions dissenyat i fabricat per Aston Martin. Des del moment en què aquest model es va presentar, va passar a ser la icona de la marca britànica i molts entesos del món del motor afirmen que encara segueix essent la imatge d'Aston Martin. Tot i ser oficialment presentat al Pebble Beach Concours d'Elegance de 2007, aquest model Aston ja s'havia donat a conèixer l'any 2006 a la pel·lícula Casino Royale.[2] Quan va sortir a la venda el 2008, la versió cupè de canvi manual tenia un preu de 276.837 €, mentre que el model amb canvi automàtic costava 282.124 €. El cotxe es construïa a la fàbrica de Gaydon (Anglaterra) i el motor a la planta de Colònia (Alemanya). A més de la versió cupè, també es va crear la versió Volante (descapotable) que rondava els 295.000 €.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la icona de la marca",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_420_C_2518_Q2",
"question": "Què va passar a ser l'Aston Martin DBS V12 quan es va presentar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Pebble Beach Concours d'Elegance de 2007",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_420_C_2518_Q3",
"question": "Quan es va presentar oficialment l'Aston Martin DBS V12?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Casino Royale",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_420_C_2518_Q4",
"question": "A quina pel·lícula es va donar a conèixer l'Aston Martin DBS V12?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2008",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_420_C_2518_Q5",
"question": "Quin any va sortir a la venta l'Aston Martin DBS V12?"
}
]
},
{
"context": "Té una velocitat màxima de 307 km/h i és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en tan sols 4,3 segons.[4] El model amb canvi manual consumeix 16,4 litres cada 100 km i el de transmissió automàtica en consumeix uns 15,5. Alguns llocs web han elaborat llistes comparatives que situen l'Aston Martin DBS com un dels millors automòbils en la seva categoria, un cotxe molt potent però amb un consum moderat en comparació amb el dels seus rivals més directes.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "307 km/h",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_420_C_2519_Q1",
"question": "Quin és la seva velocitat màxima?"
},
{
"answers": [
{
"text": "4,3 segons",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_420_C_2519_Q2",
"question": "Quant necessita per accelerar de 0 a 100 km/h?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16,4 litres cada 100 km",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_420_C_2519_Q3",
"question": "Quant consumeix el model amb canvi manual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un dels millors automòbils en la seva categoria",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_420_C_2519_Q4",
"question": "On situen l'Aston Martin DBS algunes llistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moderat",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_420_C_2519_Q5",
"question": "Com és el consum de l'Aston Martin DBS?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Porc formiguer",
"paragraphs": [
{
"context": "Com els óssos formiguers i els pangolins, el porc formiguer ha desenvolupat adaptacions notables al seu estil d'alimentació. Ataca directament nius de formigues i tèrmits, amb una llengua molt llarga i unes dents especialment modificades. L'aspecte del porc formiguer sembla combinar orelles de conill, un musell de porc i una cua de cangur. Utilitza les seves grans urpes en forma de pala per excavar caus on refugiar-se, que després són utilitzats per una multitud d'animals una vegada el porc formiguer els ha abandonat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "adaptacions notables",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_437_C_2617_Q1",
"question": "Què ha desenvolupat el porc formiguer pel seu estil d'alimentació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nius de formigues i tèrmits",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_437_C_2617_Q2",
"question": "Què ataca directament el porc formiguer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt llarga",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_437_C_2617_Q3",
"question": "Com és la llengua del porc formiguer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de conill",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_437_C_2617_Q4",
"question": "De quin animal semblen les orelles del porc formiguer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pala",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_437_C_2617_Q5",
"question": "Quina forma tenen les urpes del porc formiguer?"
}
]
},
{
"context": "Malgrat el seu nom, la relació del porc formiguer amb els porcs autèntics és molt distant. Quan els primers colonitzadors holandesos arribaren a Sud-àfrica a finals del segle xvii i veieren l'animal per primera vegada, trobaren que s'assemblava a un porc domesticat i li donaren el nom d'aardvark, que significa «porc de terra». El nom ha anat evolucionant tant en neerlandès com en afrikaans, en què actualment és aardvarken i erdvark, respectivament. Aquesta relació semàntica amb els porcs s'ha transmès a altres llengües com ara el català, el francès o el castellà.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt distant",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_437_C_2618_Q1",
"question": "Com és la relació del porc formiguer amb els porcs autèntics malgrat el seu nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els primers colonitzadors holandesos",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_437_C_2618_Q2",
"question": "Qui va pensar que l'animal s'assemblava a un porc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "porc de terra",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_437_C_2618_Q4",
"question": "Què significa aardvark?"
}
]
},
{
"context": "L'oricterop s'assembla vagament a un porc, amb el cos robust i l'esquena arquejada. Aquest animal digitígrad té potes anteriors curtes però fortes. Les posteriors tenen cinc dits cadascuna, però les anteriors manquen de pòl·lex. Els dits presenten ungles grans amb forma de pala aplanada, a mig camí entre urpes i peülles. En total, un porc formiguer pesa entre 40 i 65 kg, amb una llargada mitjana d'entre 1 i 1,3 metres, tot i que pot assolir una llargada de 2,2 metres[5] si es compta la cua, que pot mesurar fins a 70 centímetres. Les femelles són una mica més petites que els mascles.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a un porc",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_437_C_2619_Q1",
"question": "A qui s'assembla vagament l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "robust",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_437_C_2619_Q2",
"question": "Com és el cos de l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_437_C_2619_Q3",
"question": "Quants dits tenen les potes posteriors de l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pala aplanada",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_437_C_2619_Q4",
"question": "Quina forma tenen les ungles de l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 40 i 65 kg",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_437_C_2619_Q5",
"question": "Quant pesa un porc formiguer?"
}
]
},
{
"context": "Els porcs formiguers són animals principalment nocturns[15] que a vegades surten del niu durant el dia per desplaçar-se o prendre el sol a l'entrada del seu cau.[11] Excaven el cau flexionant i estenent les potes anteriors repetidament i utilitzant els quatre dits per treure terra. Creen una xarxa de llars provisionals al seu territori i un cau principal que utilitzen per reproduir-se. El cau principal pot ser profund i extens, amb diverses entrades estretes i una llargada de fins a 13 metres,[16] mentre que els caus menys importants poden ser tan petits que amb prou feines hi entra el cap de l'animal.[6] De totes maneres, els caus solen ser austers i l'única «comoditat» és un llit de terra solta.[17] L'oricterop canvia periòdicament la configuració del cau principal i de tant en tant es muda per crear-ne un altre. Això resulta útil per animals més petits com el gos salvatge africà, que aprofiten els caus abandonats per refugiar-se, com s'explica més avall.[5] Els porcs formiguers són solitaris i només comparteixen el mateix cau entre una mare i les seves cries, tot i que a les zones amb una alta densitat de població hi poden viure diferents oricterops sense compartir el mateix cau.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nocturns",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_437_C_2621_Q1",
"question": "Com són principalment els porc formiguers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desplaçar-se o prendre el sol",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_437_C_2621_Q2",
"question": "Què fan els porcs formiguers quan surten de dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per reproduir-se",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_437_C_2621_Q3",
"question": "Per què utilitzen el cau principal els porc formiguers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a 13 metres",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_437_C_2621_Q4",
"question": "Quin allargada pot tenir el cau principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que amb prou feines hi entra el cap",
"answer_start": 561
}
],
"id": "P_437_C_2621_Q5",
"question": "Com poden ser de petits els caus dels porc formiguers?"
}
]
},
{
"context": "L'oricterop és un animal mirmecòfag, és a dir, s'alimenta gairebé exclusivament de formigues i tèrmits[16] (majoritàriament del gènere Macrotermes).[20] Com que els tèrmits són menys actius a l'estació calorosa, el porc formiguer menja més formigues en aquesta estació i més tèrmits a l'estació humida.[20] Com que no troba prou aliment atacant únicament els termiters, busca colònies de tèrmits desplaçant-se en massa per sota terra mitjançant l'oïda i l'olfacte.[17][11] Aquest consum d'insectes per part del porc formiguer té efectes beneficiosos per l'agricultura: s'ha observat que els tèrmits han destruït fins al 60% dels conreus a les regions en què s'han exterminat els porcs formiguers i altres animals insectívors.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de formigues i tèrmits",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_437_C_2622_Q1",
"question": "De què s'alimenta l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'estació calorosa",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_437_C_2622_Q2",
"question": "Quan menja més formigues l'oricterop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per sota terra",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_437_C_2622_Q4",
"question": "Per on es desplaça l'oricterop per trobar colònies de tèrmits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'agricultura",
"answer_start": 550
}
],
"id": "P_437_C_2622_Q5",
"question": "Per a què té efectes beneficiosos el consum d'insectes de l'oricterop?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Experiment de Michelson-Morley",
"paragraphs": [
{
"context": "A cada cantonada de la pedra quadrada foren col·locats quatre miralls, d 1 {\\displaystyle d_{1}} i d {\\displaystyle d} , de metall ben polit, plans, amb superfícies de 5 cm de diàmetre. Des d'un cantó un focus de llum a {\\displaystyle a} emetia un feix de llum que era col·limat en passar per una lent i es formava un feix de raigs paral·lels. A prop del centre de la pedra hi havia un mirall semiargentat b {\\displaystyle b} (mirall semitransparent fabricat amb una làmina de vidre amb una fina capa d'argent que permet que la llum passi a través d'ella parcialment i l'altra part es reflecteixi) formant un angle de 45° amb la direcció del feix de raigs incidents. Aquest mirall dividia el feix incident en dos raigs: Un reflectit cap als miralls d 1 {\\displaystyle d_{1}} i un altre refractat cap els miralls d {\\displaystyle d} .",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A cada cantonada de la pedra quadrada",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_448_C_2683_Q1",
"question": "On van col·locar quatre miralls?"
},
{
"answers": [
{
"text": "5 cm",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_448_C_2683_Q2",
"question": "Quin diàmetre tenen els miralls?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un feix de llum",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_448_C_2683_Q3",
"question": "Què emetia un focus de llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un feix de raigs paral·lels",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_448_C_2683_Q4",
"question": "Què es formava en passar el feix e llum per una lent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en dos raigs",
"answer_start": 741
}
],
"id": "P_448_C_2683_Q5",
"question": "Com dividia el feix el mirall del centre de la pedra?"
}
]
},
{
"context": "Tanmateix Michelson i Morley no observaren els desplaçament de les franges d'interferència esperat. Les seves observacions indicaven que si hi havia desplaçament era menor que una vintena part, n / 20 {\\displaystyle n/20} , i probablement encara menor que n / 40 {\\displaystyle n/40} . Però com que el desplaçament n {\\displaystyle n} és proporcional al quadrat de la velocitat, la velocitat relativa de la Terra i l'èter és probablement menor que una sisena part de la velocitat orbital de la Terra, això és 30/6 km/s o 5 km/s; i, en seguretat, menor que una quarta part, és a dir 30/4 km/s o 7,5 km/s.[1] Per tant, molt probablement resulta que t ‖ = t ⊥ {\\displaystyle t_{\\|}=t_{\\perp }} .",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "menor que una vintena part",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_448_C_2685_Q1",
"question": "Com era el desplaçament segons les observacions de Michelson i Morley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el desplaçament n",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_448_C_2685_Q2",
"question": "Què és proporcional al quadrat de la velocitat?"
}
]
},
{
"context": " El francès René Descartes, el 1638, l'assenyalà l'èter com el transportador de la llum, i el 1690 l'holandès Christian Huygens, en la seva teoria ondulatòria de la llum, indicà que la llum es pot propagar mitjançant ones gràcies a l'èter i, com que la llum pot viatjar a través del buit, fins i tot el buit havia de ser omplert amb èter.[8] El 1865 l'escocès James Clerk Maxwell descobrí teòricament les ones electromagnètiques i les explicà com oscil·lacions d'un camp elèctric i d'un camp magnètic perpendiculars. A més demostrà que la llum és un tipus d'ona electromagnètica. Així com les ones de la mar han de tenir una substància de suport, que és l'aigua, per moure's; o que el so requereix un mitjà (aire, aigua, metalls,...) per transmetre els seus moviments ondulatoris, també les ones electromagnètiques, inclosa la llum, han de requerir un mitjà, anomenat èter lumínic, per transmetre els seus moviments ondulatoris.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "René Descartes",
"answer_start": 12
}
],
"id": "P_448_C_2687_Q1",
"question": "Qui assenyalà l'èter com a el transportador de la llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1638",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_448_C_2687_Q2",
"question": "Quin any René Descartes assenyalà l'èter com a el transportador de la llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "electromagnètica",
"answer_start": 562
}
],
"id": "P_448_C_2687_Q5",
"question": "Quin tipus d'ona va descobrir James Clerk que era la llum?"
}
]
},
{
"context": "La sensibilitat de l'interferòmetre era tan alta que qualsevol petita vibració impedia la lectura. Per aquesta raó l'aparell fou muntat en una habitació tancada en un soterrani amb parets de pedra pesada, eliminant així la major part d'efectes tèrmics i vibratoris. Les vibracions es reduïren encara més instal·lant l'aparell damunt d'un gran bloc de pedra quadrat d'1,5 m de costat i 30 cm de gruix. Aquest bloc es recolzà en un anell fusta d'1,5 m de diàmetre exterior, 0,7 m de diàmetre interior, i 0,25 m de gruix. Aquest anell surava damunt el mercuri contingut en una canal de ferro colat, d'1,6 cm de gruix, i de tals dimensions com per deixar un espai lliure d'1 cm al voltant del flotador. A la part inferior hi havia un mecanisme per fer girar el flotador i mantenir-lo concèntric amb la canal plena de mercuri. La canal de ferro anul·lar descansava en un llit de ciment amb un moll de maó a sota construït en forma d'un octàgon buit. La totalitat de la part òptica de l'aparell, situada damunt la pedra, es mantingué protegida amb una coberta de fusta per a prevenir els corrents d'aire i els canvis ràpids de temperatura. Els autors estimaren que els efectes d'un 1/100 d'una franja serien detectables.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "alta",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_448_C_2688_Q1",
"question": "Com era la sensibilitat de l'interferòmetre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un soterrani amb parets de pedra pesada",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_448_C_2688_Q2",
"question": "On era l'habitació tancada on van muntar l'interferòmetre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "efectes tèrmics i vibratoris",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_448_C_2688_Q3",
"question": "Què volien eliminar instal·lant l'interferòmetre en aquesta habitació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un gran bloc de pedra quadrat",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_448_C_2688_Q4",
"question": "A sobre de què van instal·lar l'aparell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un anell fusta",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_448_C_2688_Q5",
"question": "On recolzaren el bloc de pedra quadrat?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tintín al Congo",
"paragraphs": [
{
"context": "Malgrat que els editors d'arreu del món l'havien posat a disposició del gran públic durat molts anys, els editors britànics sempre es van negar a publicar Tintín al Congo a causa del seu contingut racista. A finals de 1980, Nick Rodwell, llavors agent de Studios Hergé al Regne Unit, va comunicar a la premsa la seva intenció de publicar finalment el còmic en anglès i va manifestar la seva convicció que la publicació de l'edició original de 1931 en blanc i negre causaria menys controvèrsia que la reedició de 1946 en color.[32] Després d'una sèrie de retards, el 1991, seixanta anys després de la seva publicació original de 1931, va ser la darrera de les aventures de Tintín a sortir publicada en anglès.[14] La versió en color de 1946 va aparèixer en anglès el 2005, publicada per Egmont Publishing.[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els editors britànics",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_284_C_1699_Q1",
"question": "Qui es va negar a publicar Tintín al Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa del seu contingut racista",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_284_C_1699_Q2",
"question": "Per què es van negar els editors britànics a publicar Tintín al Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "agent de Studios Hergé",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_284_C_1699_Q3",
"question": "Quina era la professió de Nick Rodwell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A finals de 1980",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_284_C_1699_Q4",
"question": "Quan va ser Nick Rodwell agent de Studios Hergé?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Egmont Publishing",
"answer_start": 786
}
],
"id": "P_284_C_1699_Q5",
"question": "Qui va publicar en anglès l'any 2005 la versió en color de 1946?"
}
]
},
{
"context": "Per altra banda, el biògraf Pierre Assouline declara que a la Bèlgica dels anys 30, Hergé hauria tingut accés a les obres d'André Gide i Albert Londres, crítiques amb el règim colonial. Assouline afirma que Hergé va optar deliberadament per no llegir aquests relats, ja que entraven en conflicte amb les opinions del seu entorn conservador.[48] Laurence Grove, President de Societat Internacional Bande Dessinée i un acadèmic de la Universitat de Glasgow hi està d'acord, assenyalant que Hergé es va adherir a les tendències socials vigents en el seu entorn de treball, i que \"quan estava de moda ser un racista i colonialista, això és el que era\".[47] L'historiador del còmic Mark McKinney assenyala que altres artistes de còmic franco-belgues de la mateixa època havien escollit representar els nadius africans d'una manera més favorable, citant els exemples del treball de Jijé de 1939 Blondin et Cirage, en el qual els protagonistes uns germans adoptius, un de blanc i l'altre negre, i de \"Tif et Tondu\", que va ser serialitzada a la revista Spirou entre 1939 i 1940 i en la que els congolesos ajuden els belgues contra els seus antagonistes nord-americans.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "conservador",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_284_C_1700_Q1",
"question": "Com era l'entorn d'Hergé?"
},
{
"answers": [
{
"text": "President de Societat Internacional Bande Dessinée",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_284_C_1700_Q2",
"question": "Què era Laurence Grove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns germans adoptius",
"answer_start": 937
}
],
"id": "P_284_C_1700_Q3",
"question": "Qui són els protagonistes de Blondin et Cirage?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Spirou",
"answer_start": 1046
}
],
"id": "P_284_C_1700_Q4",
"question": "En quina revista va ser serialitzada \"Tif et Tondu\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els belgues",
"answer_start": 1105
}
],
"id": "P_284_C_1700_Q5",
"question": "A qui ajuden els congolesos?"
}
]
},
{
"context": "Tintín al Congo va ser publicat sota el títol francès de Tintin au Congo a Le Petit Vingtième entre el 5 de maig de 1930 i l'11 de juny de 1931, amb redifusió al diari catòlic francès Coeurs Vaillants.[23][16] Dibuixat en blanc i negre, seguint la mateixa fórmula emprada al País dels soviets, que el deixava \"essencialment sense argument\", segons el tintinòleg Michael Farr, amb una sèrie d'esdeveniments poc relacionats que Hergé improvisava cada setmana.[24] Hergé admetia que la feina pecava d'una certa urgència, dient: \"Le Petit Vingtième sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir en Tintín de la difícil situació en la qual l'havia ficat la setmana anterior\".[20] L'estil visual de les vinyetes era similar al del País dels Soviets.[25] En el primer lliurament de Tintín al Congo, Hergé va presentar Quick i Flupke, dos joves de Brussel·les que ja havia introduït en una altra tira còmica de Le Petit Vingtième, entre la multitud de gent que acomiadava Tintín a l'estació.[21][26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tintin au Congo",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_284_C_1702_Q1",
"question": "Amb quin títol francès es va publicar Tintín al Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Le Petit Vingtième",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_284_C_1702_Q2",
"question": "On es va publicar Tintin au Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 5 de maig de 1930 i l'11 de juny de 1931",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_284_C_1702_Q3",
"question": "Quan es va publicar Tintin au Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en blanc i negre",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_284_C_1702_Q4",
"question": "Com eren els dibuixos de Tintin au Congo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Brussel·les",
"answer_start": 895
}
],
"id": "P_284_C_1702_Q5",
"question": "D'on eren Quick i Flupke?"
}
]
},
{
"context": "L'agost de 2007, un estudiant congolès Bienvenu Mbutu Mondondo va presentar una denúncia a Brussel·les, al·legant que el llibre era un insult per al poble congolès i en va demanar la prohibició. La fiscalia va investigar i iniciar una causa penal. L'assumpte va ser finalment traslladat a un tribunal civil l'abril de 2010.[59][3] Els advocats de Mondondo argumentaren que Tintín al Congo és \"una justificació de la colonització i de la supremacia blanca\" i Mondondo qualificà l'obra de \"racista i xenòfoba\".[59][3] Alain Berenboom, advocat de Moulinsart, l'empresa que controla l'herència d'Hergé, i de Casterman, l'editorial de l'obra, argumentà que la representació del dibuixant dels congolesos \"no era racista, sinó una mica paternalista\". Va dir que la prohibició crearia un precedent perillós per a la disponibilitat de les obres d'altres autors històrics, com Charles Dickens o Jules Verne, que contenen estereotips similars d'ètnies no blanques.[59][3] El tribunal va dictaminar el febrer de 2012 que el llibre no seria prohibit, argumentant que era \"evident que ni la història ni el fet que s'hagués posat a la venda tenia l'objectiu de ... crear un entorn intimidatori, hostil, degradant o humiliant\", i que per tant no anava en contra de la llei belga.[2][59][3] El Centre belga per a la Igualtat d'Oportunitats va advertir sobre la \"sobrereacció i la hipercorrecció política\".[60]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Bienvenu Mbutu Mondondo",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_284_C_1704_Q1",
"question": "Qui va presentar una denúncia a Brusel·les?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el llibre era un insult per al poble congolès",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_284_C_1704_Q2",
"question": "Què va al·legar Bienvenu Mbutu Mondondo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Moulinsart",
"answer_start": 544
}
],
"id": "P_284_C_1704_Q3",
"question": "De quina empresa era advocat Alain Berenboom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el febrer de 2012",
"answer_start": 988
}
],
"id": "P_284_C_1704_Q4",
"question": "Quan va dictaminar el tribunal que el llibre no seria prohibit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre la \"sobrereacció i la hipercorrecció política\"",
"answer_start": 1336
}
],
"id": "P_284_C_1704_Q5",
"question": "Sobre què va advertir el Centre belga per a la Igualtat d'Oportunitats?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lèmur de cua anellada",
"paragraphs": [
{
"context": "El tret característic del lèmur de cua anellada, una llarga cua peluda, té un patró de ratlles transversals de color alternativament blanc i negre, amb entre tretze i quinze ratlles de cada color, i que sempre s'acaba amb una punta negra.[11][14][17] La cua és més llarga que el cos, arribant a mesurar fins a 64 centímetres de llarg.[17] La cua no és prènsil, i només s'utilitza per mantenir l'equilibri, comunicar-se i fonamentar la cohesió del grup.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una llarga cua peluda",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_410_C_2455_Q1",
"question": "Quin és el tret característic del lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del lèmur de cua anellada",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_410_C_2455_Q2",
"question": "Com és la cua peluda del lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "negra",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_410_C_2455_Q3",
"question": "De quin color és la punta de la cua peluda del lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a 64 centímetres",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_410_C_2455_Q4",
"question": "Quan pot arribar a mesurar la cua del lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la cohesió del grup",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_410_C_2455_Q5",
"question": "Què fonamenta el lèmur de cua anellada amb la seva cua?"
}
]
},
{
"context": "La mida, l'àmbit de distribució i la densitat de població dels grups varien segons la regió i l'abundància d'aliments. Els grups solen compondre's d'entre sis i vint-i-cinc animals, tot i que s'han observat grups amb més de trenta exemplars.[14] En mitjana, contenen entre tretze i quinze exemplars.[14] El territori de cada grup varia entre sis i trenta-cinc hectàrees.[20] Els grups de lèmurs de cua anellada defensen el seu territori, però sovint els territoris s'encavalquen. Quan es troben dos grups, les trobades solen ser agonístiques o hostils. Un grup sol ocupar la mateixa part del seu àmbit de distribució durant tres o quatre dies abans de moure's. Quan es desplaça, la distància mitjana recorreguda és d'un quilòmetre.[9] La densitat de població va des de 100 exemplars per km² en boscos secs fins a 250-600 exemplars per m² en boscos de galeria i boscos secundaris.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la regió i l'abundància d'aliments",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_410_C_2456_Q1",
"question": "Què fa variar la densitat de població dels grups de lèmurs de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre tretze i quinze exemplars",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_410_C_2456_Q2",
"question": "Quants exemplars tenen de mitjana els grups de lèmurs de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un quilòmetre",
"answer_start": 717
}
],
"id": "P_410_C_2456_Q3",
"question": "Quant recorren els lèmurs de cua anellada quan es desplacen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre sis i trenta-cinc hectàrees",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_410_C_2456_Q4",
"question": "Quina superfície té el territori d'un grup de lèmurs de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'encavalquen",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_410_C_2456_Q5",
"question": "Què passa sovint amb els territoris de grups de lèmurs de cua anellada?"
}
]
},
{
"context": "El lèmur de cua anellada és poligin, tot i que el mascle dominant del grup sol aparellar-se amb més femelles que els altres mascles. Les baralles són més habituals durant la temporada d'aparellament.[26] Una femella receptiva pot començar l'aparellament presentant el seu darrere, alçant la cua i mirant el mascle desitjat per sobre l'espatlla. Els mascles poden inspeccionar els genitals de la femella per determinar-ne la receptivitat. Les femelles solen aparellar-se amb mascles del seu grup, però poden buscar mascles d'altres grups.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "poligin",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_410_C_2457_Q1",
"question": "Què és el lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la temporada d'aparellament",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_410_C_2457_Q2",
"question": "Quan són més habituals les baralles entre lèmurs de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inspeccionar els genitals de la femella",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_410_C_2457_Q3",
"question": "Què fan els mascles per determinar la receptivitat de la femella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb mascles del seu grup",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_410_C_2457_Q4",
"question": "Amb qui es solen aparellar les femelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per sobre l'espatlla",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_410_C_2457_Q5",
"question": "Com miren el mascle les femelles per mostrar la seva receptivitat?"
}
]
},
{
"context": "La temporada d'aparellament dura entre mitjans d'abril i mitjans de maig. L'estre dura entre quatre i sis hores,[14] i les femelles s'aparellen amb diversos mascles durant aquest període.[21] Dins d'un grup, les femelles escalonen la seva receptivitat de manera que cada femella entra en zel en un dia diferent de la temporada d'aparellament, reduint la competició per l'atenció dels mascles.[27] La gestació dura uns 135 dies, i el part es produeix al setembre o a vegades a l'octubre.[14] En estat salvatge, sol néixer una sola cria, tot i que també poden néixer bessons.[14] Els lèmurs de cua anellada nounats tenen un pes de 70 grams, i les mares els porten al pit durant les primeres 1-2 setmanes, i després a l'esquena.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre mitjans d'abril i mitjans de maig",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_410_C_2459_Q1",
"question": "Quan és la temporada d'aparellament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escalonen la seva receptivitat",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_410_C_2459_Q2",
"question": "Què fan les femelles dins el grup?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cada femella entra en zel en un dia diferent",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_410_C_2459_Q3",
"question": "Com escalonen la seva receptivitat les femelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns 135 dies",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_410_C_2459_Q4",
"question": "Quant dura la gesta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sola",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_410_C_2459_Q5",
"question": "Quantes cries neixen normalment?"
}
]
},
{
"context": "El lèmur de cua anellada, endèmic del sud i el sud-oest de Madagascar, s'aventura més a les zones altes que els altres lèmurs. Viu en boscos caducifolis, matollars secs, montanes, boscos humits i boscos de galeria (boscos situats a les ribes de rius). Prefereix notablement els boscos de galeria, però gran part d'ells han estat eliminats de Madagascar per crear pastures pel bestiar.[17] Depenent de l'indret, les temperatures del seu àmbit de distribució poden variar entre 7 °C i 48 °C.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a les zones altes",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_410_C_2460_Q1",
"question": "A quines zones s'aventura el lèmur de cua anellada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sud i el sud-oest de Madagascar",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_410_C_2460_Q3",
"question": "On trobem el lèmur de cua anellada?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mark Twain",
"paragraphs": [
{
"context": "Després de la seva mort, la seva família va suprimir part de la seva obra, que era especialment irreverent envers la religió convencional, en especial Cartes des de la Terra, que no es va publicar fins que la seva filla Clara va canviar d'opinió el 1962 en resposta a la propaganda soviètica sobre el fet d'amagar-la.[85] L'estrany misteriós, de contingut antireligiós, es va publicar el 1916. Little Bessie, una història que ridiculitzava el cristianisme, es va publicar per primera vegada al recull de 1972 Mark Twain's Fables of Man.[86]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "envers la religió",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_47_C_277_Q1",
"question": "Amb què era irreverent la seva obra, segons la seva família?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cartes des de la Terra",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_47_C_277_Q2",
"question": "Quina obra era especialment irreverent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1962",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_47_C_277_Q3",
"question": "Quin any es va publicar Cartes des de la Terra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'estrany misteriós",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_47_C_277_Q4",
"question": "Quina obra era de contingut antireligiós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Little Bessie",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_47_C_277_Q5",
"question": "En quin recull es va publicar Mark Twain's Fables of Man?"
}
]
},
{
"context": "El seu pare era advocat i jutge local.[9] A la seva oficina es va organitzar el ferrocarril d'Hannibal and St. Joseph l'any 1846. Aquest ferrocarril connectava la segona ciutat més gran de l'estat amb la tercera.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "advocat i jutge local",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_47_C_278_Q1",
"question": "Què era el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el ferrocarril d'Hannibal and St. Joseph",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_47_C_278_Q2",
"question": "Què es va fer a la seva oficina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1846",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_47_C_278_Q3",
"question": "Quin any es va organitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la segona ciutat més gran de l'estat amb la tercera",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_47_C_278_Q4",
"question": "Què connectava aquest ferrocarril?"
}
]
},
{
"context": "Twain era maçó.[93][94] Pertanyia a la Lògia de l'Estrella Polar No. 79 A.F.&A.M., de St. Louis. El van iniciar com a aprenent el 22 de maig de 1861, va passar a company el 12 de juny, i va arribar al grau de mestre el 10 de juliol.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "maçó",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_47_C_279_Q1",
"question": "Què era Twain?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'Estrella Polar",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_47_C_279_Q2",
"question": "A quina lògia pertanyia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 22 de maig de 1861",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_47_C_279_Q3",
"question": "Quan el van iniciar com a aprenent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10 de juliol",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_47_C_279_Q4",
"question": "Quan va arribar a mestre?"
}
]
},
{
"context": "El 1906, va organitzar un club de noies que considerava com a succedanis de nétes, l'\"Angel Fish and Aquarium Club\". Tenia al voltant d'una dotzena de membres entre 10 i 16 anys. Es cartejava amb les noies \"Angel Fish\" i les convidava a concerts i al teatre, i a jugar. El 1908, va escriure que el club era la \"joia principal de la seva vida\".[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un club de noies",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_47_C_280_Q1",
"question": "Què va organitzar el 1906?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Angel Fish and Aquarium Club",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_47_C_280_Q2",
"question": "Com es deia el club?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una dotzena",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_47_C_280_Q3",
"question": "Quants membres tenia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "concerts i al teatre, i a jugar",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_47_C_280_Q4",
"question": "A què les convidava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la \"joia principal de la seva vida\"",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_47_C_280_Q5",
"question": "Com considerava aquest club?"
}
]
},
{
"context": "Clemens va utilitzar diferents pseudònims abans de decidir-se per Mark Twain. Va signar peces humorístiques i imaginatives com a Josh fins al 1863. A més, va fer servir el pseudònim Thomas Jefferson Snodgrass per una sèrie de cartes humorístiques.[96]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Clemens",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_47_C_281_Q1",
"question": "Com es deia realment Mark Twain?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josh",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_47_C_281_Q2",
"question": "Amb quin nom va signar fins al 1863?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cartes humorístiques",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_47_C_281_Q3",
"question": "Què va escriure amb el pseudònim Thomas Jefferson Snodgrass?"
}
]
},
{
"context": "D'altres autors que van rebre els seus atacs durant aquesta època (que va començar al voltant de 1890 fins a la seva mort) foren George Eliot, Jane Austen, i Robert Louis Stevenson.[52] A més de ser una font per l'estil \"sang i fetge\" de crítica literària, Twain explica en diverses cartes i assajos el que ell considera que és \"escriptura de qualitat\". Emfatitza la concisió, l'elecció de la paraula justa, i el realisme (es queixa que Deerslayer de Cooper pretén ser realista però no hi arriba). Irònicament, algunes de les seves pròpies obres es van criticar més endavant per manca de continuïtat (Les aventures de Huckleberry Finn) i d'organització (Cap de Suro Wilson).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "atacs",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_47_C_282_Q1",
"question": "Què va rebre George Eliot per part de Mark Twain?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant de 1890",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_47_C_282_Q2",
"question": "Quan va començar a atacar a l'altres escriptors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "\"sang i fetge\"",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_47_C_282_Q3",
"question": "Quin estil de crítica literària practicava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escriptura de qualitat",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_47_C_282_Q4",
"question": "Sobre què parla en cartes i assajos?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de la Seu d'Urgell",
"paragraphs": [
{
"context": "Les dues torres van ser projectades com a campanar, però no se'n va finalitzar la seva construcció. A la torre de Sant Just s'hi va instal·lar el campanar durant la restauració de la dècada de 1960. L'actual té unes pantalles hidràuliques que s'obren perquè les campanades ressonin més i s'escampin per la ciutat.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a campanar",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_442_C_2647_Q1",
"question": "Per a què van ser projectades les dues torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva construcció",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_442_C_2647_Q2",
"question": "Què no es va finalitzar de les torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A la torre de Sant Just",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_442_C_2647_Q3",
"question": "On es va instal·lar el campanar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la restauració de la dècada de 1960",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_442_C_2647_Q4",
"question": "quan es va instal·lar el campanar a la torre de Sant Just?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes pantalles hidràuliques",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_442_C_2647_Q5",
"question": "Què té l'actual campanar?"
}
]
},
{
"context": "Ambdues torres són quadrades, de pedra color daurat, massisses i poderoses que donen sensació de fortalesa. Tenen profundes arcuacions llombardes a la part alta i amb mènsules esculpides. L'acabament en línia rasa fa pensar que l'obra pot ser inacabada.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quadrades",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_442_C_2648_Q1",
"question": "Com son les dues torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "daurat",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_442_C_2648_Q2",
"question": "De quin color és la pedra de les torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de fortalesa",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_442_C_2648_Q3",
"question": "Quina sensació donen les dues torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "profundes arcuacions llombardes",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_442_C_2648_Q4",
"question": "Què tenen a la part alta les dues torres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'acabament en línia rasa",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_442_C_2648_Q5",
"question": "Què fa pensar que l'obra de les torres va ser inacabada?"
}
]
},
{
"context": "Altres mestres de capella posteriors a Brudieu foren, a principis del segle xvii, Marcià Albareda, natural de Vic, que va ser mestre de capella des del 8 de gener del 1622 al 24 de juliol del 1626, i que després es va traslladar a la Seu de Barcelona. El va substituir Joan Arañés, que va ser mestre des del 1627 al 1635. Un altre mestre important fou Pau Marquès, que va ocupar la plaça del 1655 al 1676. Només es coneix[47] d'en Marquès que fou un destacat polifonista. El va substituir Josep Pujolar, mestre del 1677 al 1691. S'han perdut les actes del 1691 al 1697 i es desconeix qui en va ser mestre.[48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Vic",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_442_C_2649_Q1",
"question": "D'on era Marcià Albareda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mestre de capella",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_442_C_2649_Q2",
"question": "Què va ser Marcià Albareda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Arañés",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_442_C_2649_Q3",
"question": "Qui va substituir Marcià Albareda com a mestre de capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un destacat polifonista",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_442_C_2649_Q4",
"question": "Què era Pau Marquès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del 1677 al 1691",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_442_C_2649_Q5",
"question": "Quan va ser mestre Josep Pujolar?"
}
]
},
{
"context": "A diferència de la catedral de Sant Just, la segona catedral consagrada l'any 819, segons la falsa acta de consagració, datada cap a finals del segle x o a principis del segle xi,[8] va ser construïda a la plana de la població,[6] al qui dicitur Vicus d'Urgell. És a dir a l'emplaçament de l'actual catedral, substituint així l'antiga catedral visigòtica del turó «construïda pels fidels i destruïda pels infidels».[9] Aquesta, coneguda com a Santa Maria del Vicus, era de caràcter modest donada la pobresa dels temps.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la catedral de Sant Just",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_442_C_2650_Q1",
"question": "Quina va ser la segona catedral consagrada l'any 819?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la plana de la població",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_442_C_2650_Q2",
"question": "On va ser construïda la catedral a diferència de la de Sant Just?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'emplaçament de l'actual catedral",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_442_C_2650_Q3",
"question": "En quin emplaçament va ser construïda la catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "visigòtica",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_442_C_2650_Q4",
"question": "Com era l'antiga catedral del turo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "modest",
"answer_start": 482
}
],
"id": "P_442_C_2650_Q5",
"question": "Quin caràcter tenia la catedral de Santa Maria del Vicus?"
}
]
},
{
"context": "Els anys 1707 i 1708, la plaça va quedar vacant. Gabriel Argany en va ser el mestre llavors fins al 1712. Argany venia de la Seu de Lleida, on també hi havia estat mestre de capella. El succeí Josep Forto fins al 1718. A continuació en va ser mestre Francesc Andreu fins al 1748. A mitjan segle XVIII ho va ser Maurici Espona, natural de Manresa i també provinent de la seu de Lleida. L'any 1780 hi havia en Jaume Balius i el 1791 en Bru Pagueras.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gabriel Argany",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_442_C_2651_Q1",
"question": "Qui va ser mestre fina al 1712?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la Seu de Lleida",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_442_C_2651_Q2",
"question": "D'on venia Argany?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mestre de capella",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_442_C_2651_Q3",
"question": "Què havia estat Argany a la Seu de Lleida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Forto",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_442_C_2651_Q4",
"question": "Qui va succeir a Argany com a mestre de capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Manresa",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_442_C_2651_Q5",
"question": "D'on era natural Maurici Espona?"
}
]
},
{
"context": "A la plana, al vicus Urgelli, s'hi edificà una nova església, per bé que no fou fins a la següent generació quan es bastí una obra més adequada per a acollir la dignitat de seu episcopal.[5] Tal com recull el document l'Acta de consagració i datació de la catedral de la Seu d'Urgell que encara es conserva a l'arxiu episcopal, que data de l'any 839, la catedral de Santa Maria del Vicus fou consagrada pel bisbe Sisebut en presència de Sunifred I (? - 848), comte d'Urgell i Cerdanya i pare de Guifré el Pilós.[2] El Bisbat d'Urgell endegà una època de prosperitat gràcies a les permutes de béns amb Borrell II (927 - 992), comte de Barcelona i d'Urgell. Aquest poder es va manifestar en les construccions del bisbe Sant Ermengol (1010-1035): una nova catedral a l'indret on es troba l'actual, l'Església de Sant Pere i Sant Andreu, l'Església de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira (al Pont de Bar Vell i al Congost de Tresponts). Obres que foren finançades amb l'or musulmà de la conquesta del Baix Urgell. La vila de la plana va créixer i es va veure afavorida per l'existència d'un mercat setmanal, esmentat el 1029, i una fira coneguda el 1048, manifestant així la importància del nucli tant a la comarca com en les rutes internacionals del comerç. D'aquesta prosperitat econòmica en resultà la construcció d'una quarta catedral, l'actual, iniciada pel bisbe Sant Ot d'Urgell (1095-1122) tot i que restà inacabada degut a les lluites entre el bisbat i el Vescomte de Castellbò i el Comte de Foix, que eren protectors de l'heretgia albigesa. En aquest context, el 1195 la Seu d'Urgell va arribar a patir un setge i posterior saqueig, en el transcurs del qual l'actual catedral va tenir un important paper, ja que actuà com a veritable fortalesa i va ser la gran defensa del poble i els clergues.[4] Tot i que li manca un bon recinte emmurallat, l'arc de Santa Maria demostra que les portes deurien estar ben fortificades.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una nova església",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_442_C_2652_Q1",
"question": "Què s'edificà a la plana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sisebut",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_442_C_2652_Q2",
"question": "Qui va consagrar Santa Maria del Vicus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comte d'Urgell i Cerdanya",
"answer_start": 459
}
],
"id": "P_442_C_2652_Q3",
"question": "Qui era Sunifred I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb l'or musulmà de la conquesta del Baix Urgell",
"answer_start": 984
}
],
"id": "P_442_C_2652_Q4",
"question": "Amb què foren finançades les obres que va fer el bisbe Sant Ermengol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Ot d'Urgell",
"answer_start": 1389
}
],
"id": "P_442_C_2652_Q5",
"question": "Qui va iniciar la construcció de la nova catedral?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pedro de Mena",
"paragraphs": [
{
"context": "L'Ecce Homo és la representació del moment en què Ponç Pilat mostre Jesús al poble de Jerusalem, després d'haver estat assotat i d'haver-li col·locat una corona d'espines, un mantell i una soga al coll. Segons l'evangeli de Joan (Jn 19,5),[24] Pilat diu: «Ecce Homo, (aquest és l'home)», que és el que dóna nom a aquesta iconografia. Encara que hi ha exemples anteriors amb aquesta temàtica tant en pintures com en escultures, és durant el Barroc quan és més habitual la seva realització, com per exemple Alonso Berruguete, Ticià, Juan de Juni o Diego de Siloé.[25] Mena va ser un gran productor de busts d'Ecce Homo i de doloroses. Aquestes escultures, molt nombroses i de mida petita, responen a la necessitat de determinades devocions familiars o conventuals.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una corona d'espines, un mantell i una soga al coll",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_93_C_553_Q1",
"question": "Què li havien col·locat a Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ponç Pilat",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_93_C_553_Q2",
"question": "Qui mostra a Jesús al poble de Jerusalem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alonso Berruguete, Ticià, Juan de Juni o Diego de Siloé",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_93_C_553_Q3",
"question": "Quins artistes pertanyen a l'etapa del Barroc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "busts d'Ecce Homo i de doloroses",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_93_C_553_Q4",
"question": "Quines escultures produïa Mena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petita",
"answer_start": 679
}
],
"id": "P_93_C_553_Q5",
"question": "Quina mida tenien les escultures de Mena?"
}
]
},
{
"context": "A les seves primeres obres s'aprecia perfectament l'estil del seu pare, estil que va anar transformant com han comentat diversos autors, com Antonio Palomino[9] o Ceán Bermúdez. També s'observa la gran influència que va tenir Alonso Cano sobre la seva obra artística, influència que és evident en els rostres femenins, que són més ovalats, amb colls més llargs, el nas es perfila amb una major estretor i redueix la boca.[10] Des de la seva estada a Màlaga va anar decantant-se cap a un estil molt més realista i naturalista, i va adquirir un gran domini tècnic de la talla i la policromia. D'altra banda, el coneixement de les obres i artistes castellans que pogué adquirir en la seva estada Madrid, el conduí a una simplificació en les formes i els volums de les seves figures, sobrecarregant en canvi el seu contingut espiritual; en aquesta etapa és quan realitza les millors obres. Només a la seva darrera etapa, en la que els models es tornen més simples, és quan millor s'aprecia el seu mestratge i la gran habilitat tècnica, ja que, sense esforçar-se, aconsegueix grans resultats artístics.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Alonso Cano",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_93_C_554_Q1",
"question": "Qui va influenciar sobre la seva obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en els rostres femenins",
"answer_start": 294
}
],
"id": "P_93_C_554_Q2",
"question": "En quina part dels personatges és evident l'influència d'Alonso Cano?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Des de la seva estada a Màlaga",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_93_C_554_Q3",
"question": "Quan es va anar decantant cap a un estil més realista i naturalista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Màlaga",
"answer_start": 450
}
],
"id": "P_93_C_554_Q4",
"question": "On va adquirir un domini tècnic de la talla i la policromia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu contingut espiritual",
"answer_start": 804
}
],
"id": "P_93_C_554_Q5",
"question": "Què és el que sobrecarregava en les seves obres?"
}
]
},
{
"context": "El que s'ha dit sobre els busts d'Ecce Homo es pot aplicar amb les doloroses, que estan realitzades amb els mateixos tipus i les mateixes mides. El més habitual és el de mig cos amb els braços complets, com l'escultura guardada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, la del Museu de Belles Arts de Granada, o la de Las Descalzas Reales també de Madrid. Apareix amb una túnica vermella, un mantell blau, amb una mà sobre el pit i l'altra estesa, al rostre amb els ulls mig tancats i la boca entreoberta; té llàgrimes sobre les galtes, amb una expressió d'un dolor contingut; el modelatge és sobri amb la talla dels panys molt fina.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una mà",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_93_C_555_Q1",
"question": "Què té l'escultura sobre el pit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vermella",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_93_C_555_Q2",
"question": "De quin color és la túnica que du l'escultura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mig tancats",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_93_C_555_Q3",
"question": "Com estan els ulls de l'escultura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dolor contingut",
"answer_start": 580
}
],
"id": "P_93_C_555_Q4",
"question": "Quina expressió mostra el rostre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mig cos amb els braços complets",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_93_C_555_Q5",
"question": "Quin és el format més habitual de les escultures?"
}
]
},
{
"context": "Les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a més tenint en compte que tota l'obra està sense policromar, fet que podria ressaltar encara més les imperfeccions. És evident que aquesta és una de les seves obres més importants i més reeixides.[19] Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de Màlaga com «la vuitena meravella del món».[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una gran qualitat",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_93_C_557_Q1",
"question": "Què tenen les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense policromar",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_93_C_557_Q2",
"question": "Com està tota l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pintor i escriptor",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_93_C_557_Q3",
"question": "Quines eren les professions que exercia Palomino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cor de la catedral de Màlaga",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_93_C_557_Q4",
"question": "Què va considerar Palomino com la vuitena meravella del món?"
}
]
},
{
"context": "Va ser batejat el 29 d'agost de 1628 a Granada, a la desapareguda parròquia de Sant Andreu. Els seus pares eren Alonso de Mena, un famós escultor, i la seva segona esposa Juana de Medrano. Els seus primers anys d'aprenentatge els va realitzar amb el seu pare, al costat d'altres aprenents de taller entre els quals es trobava Pedro Roldán. El 1646, a la mort del seu pare, Pedro tenia 18 anys, i es va fer càrrec del taller. A partir de 1652 va compartir el taller amb Alonso Cano; Cano havia deixat Madrid i havia tornat a Granada per treballar com a racioner a la catedral.[1] Gràcies a aquesta col·laboració, Mena va poder assimilar uns procediments de treball més elaborats i un nou concepte estètic que va desenvolupar per la via de la perfecció tècnica i el realisme.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "29 d'agost de 1628",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_93_C_558_Q1",
"question": "Quan va ser batejat Pedro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Granada, a la desapareguda parròquia de Sant Andreu",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_93_C_558_Q2",
"question": "On va ser batejat Pedro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alonso de Mena",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_93_C_558_Q3",
"question": "Com es deia el pare de Pedro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1646",
"answer_start": 343
}
],
"id": "P_93_C_558_Q4",
"question": "En quin any va morir el pare de Pedro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "18",
"answer_start": 385
}
],
"id": "P_93_C_558_Q5",
"question": "Quants anys tenia Pedro a la mort del seu pare?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Teorema de la suma de dos quadrats",
"paragraphs": [
{
"context": "Lagrange fa servir un camí menys afectat d'aquesta feblesa. Considera l'expressió x2 + y2 com la forma quadràtica associada al producte escalar canònic. Aquest enfocament amplia considerablement la llista de les eines disponibles, les de l'àlgebra lineal resten ara disponibles. La situació no és, no obstant això, la que es troba amb més freqüència. El producte escalar no està definit sobre un espai vectorial sinó sobre el mòdul ℤ2. Un mòdul és una estructura comparable a la d'espai vectorial, amb la diferència que el conjunt dels escalars ja no és un cos. Per als mòduls d'aquesta naturalesa, certs resultats continuen sent vertaders, com per exemple l'existència d'una base el que ofereix una expressió algebraica senzilla.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com la forma quadràtica associada al producte escalar canònic",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_301_C_1801_Q1",
"question": "Com considera Lagrange l'expressió x2 + y2?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llista de les eines disponibles",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_301_C_1801_Q2",
"question": "Què amplia l'enfocament de Lagrange?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El producte escalar no està definit sobre un espai vectorial",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_301_C_1801_Q3",
"question": "Per què la situació que ens descriu l'enfocament de Lagrange no és la que es troba amb més freqüència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre el mòdul ℤ2",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_301_C_1801_Q4",
"question": "Sobre què està definit el producte escalar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el conjunt dels escalars ja no és un cos",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_301_C_1801_Q5",
"question": "En què es diferencien un mòdul i un espai vectorial?"
}
]
},
{
"context": "L'equació (2) admet sempre una solució si p és suma de dos quadrats. Correspon a una simplificació de l'equació general, ara coneguda sota el nom del problema del residu quadràtic. Significa determinar en quin cas un múltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte més 1. Si p és un nombre primer diferent de 2, la solució ve donada per la proposició següent:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "si p és suma de dos quadrats",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_301_C_1802_Q1",
"question": "Quan admet sempre una solució l'equació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una simplificació de l'equació general",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_301_C_1802_Q2",
"question": "A què correspon l'equació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "problema del residu quadràtic",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_301_C_1802_Q3",
"question": "Com es coneix ara l'equació general?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en quin cas un múltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte més 1",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_301_C_1802_Q4",
"question": "Què determina el problema del residu quadràtic?"
}
]
},
{
"context": "El que mostra que ac + bd és també un múltiple de p i existeix un enter k2 tal que ac + bd = k2p. La igualtat precedent s'escriu p2 = k12p2 + k22p2, i per tant k12 + k22 és igual a 1. Com que k1 i k2 són dos enters, un és nul i l'altre és en valor absolut igual a 1. N'hi ha prou amb fixar-se que ac + bd és estrictament positiu, ja que és suma de productes de termes estrictament positius, per concloure que k1 és nul, i ad − bc és també nul. Els dos vectors (a, b) i (c, d) són proporcionals, el que mostra l'existència d'un enter λ estrictament positiu tal que c = λa i d = λb. Se'n dedueix que la suma c2 + d2 és igual a λ2p i per tant que és igual a 1.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dos enters",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_301_C_1803_Q3",
"question": "Què són k1 i k2 en k12 + k22?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és suma de productes de termes estrictament positius",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_301_C_1803_Q5",
"question": "Per què que ac + bd és estrictament positiu?"
}
]
},
{
"context": "En el transcurs del segle xix, l'estudi dels problemes sobre els nombres enters canvia d'estatus. D'una part, dóna lloc a vastes síntesis teòriques, unificant nombroses qüestions fins aleshores disperses. D'altra banda, deixen de ser una part marginal en el conjunt de les matemàtiques, esdevenen objecte de nombroses interaccions amb altres branques, com la geometria o l'anàlisi real o complexa.[34] El teorema dels dos quadrats es beneficia d'aquest doble canvi: s'integra dins de nous marcs, es fa servir de vegades com una il·lustració de propietats més o menys profundes posades al dia, i es demostra més directament, o es refina, gràcies a l'ús de mètodes geomètrics o analítics.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En el transcurs del segle xix",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_301_C_1804_Q1",
"question": "Quan canvia d'estatus l'estudi dels problemes sobre els nombres enters?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nombroses qüestions fins aleshores disperses",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_301_C_1804_Q2",
"question": "Què s'unifica en l'estudi dels problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "objecte de nombroses interaccions amb altres branques",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_301_C_1804_Q3",
"question": "Què esdevenen els problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El teorema dels dos quadrats",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_301_C_1804_Q4",
"question": "Qui es beneficia dels canvis en l'estudi dels problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gràcies a l'ús de mètodes geomètrics o analítics",
"answer_start": 637
}
],
"id": "P_301_C_1804_Q5",
"question": "Com es refina el teorema dels dos quadrats en el transcurs del segle xix?"
}
]
},
{
"context": "Però és en la tradició diofàntica que es troben rastres més precisos sobre els nombres suma de quadrats. les Arithmetica,[3][4] escrits en una data incerta, contenen problemes les solucions dels quals són racionals o enters. Un gran nombre d'ells es refereix als nombres quadrats o cúbics (en aquest cas dels quadrats o dels cubs de nombres racionals). A títol d'exemples, el problema 11 del llibre II és el següent: «Afegir un mateix nombre a dos nombres donats de manera que cadascun d'ells forma un quadrat», o encara el problema 22 del llibre IV: «Trobar tres nombres tals que el nombre sòlid procedent d'aquests nombres [en altres paraules, el producte d'aquests tres nombres], augmentat de cadascun d'ells, formi un quadrat».[5] Per resoldre totes aquestes qüestions, Diofant introdueix una «quantitat indeterminada d'unitats» que anomena «arithme» i expressa en funció d'ella totes les dades del problema (és doncs un avantpassat de la noció d'incògnita en àlgebra). Aconsegueix així trobar una solució numèrica particular, per exemple per al problema II.11 la solució 97/64 si els nombres donats són 2 i 3, i per al problema IV.22, la solució 1, 34/6 i (2.1/2)/6.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "diofàntica",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_301_C_1805_Q1",
"question": "En quina tradició trobem rastres més precisos sobre els nombres suma de quadrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una data incerta",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_301_C_1805_Q2",
"question": "Quan van ser escrits les Arithmetica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "problemes les solucions dels quals són racionals o enters",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_301_C_1805_Q3",
"question": "Quins problemes contenen les Arithmetica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als nombres quadrats o cúbics",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_301_C_1805_Q4",
"question": "A què es refereix un gran nombre dels problemes que contenen les Arithmetica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arithme",
"answer_start": 846
}
],
"id": "P_301_C_1805_Q5",
"question": "Com s'anomenen la quantitat indeterminada d'unitats que introdueix Diofant per resoldre qüestions en les Arithmetica?"
}
]
},
{
"context": "La demostració és d'igual naturalesa que la precedent, es basa en càlculs algebraics astuts fent servir la mateixa identitat. Aquest resultat es pot fer servir per establir una demostració del teorema. Permet avançar també l'anàlisi del cas general. Permet per exemple demostrar la proposició següent, present en una de les demostracions del teorema:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en càlculs algebraics astuts",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_301_C_1806_Q1",
"question": "En què es basa la demostració del teorema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mateixa identitat",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_301_C_1806_Q2",
"question": "Què fan servir els càlculs per solucionar la demostració del teorema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per establir una demostració del teorema",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_301_C_1806_Q3",
"question": "Per què es pot fer servir el resultat de la demostració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'anàlisi del cas general.",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_301_C_1806_Q4",
"question": "En què ens permet avançar el resultat de la demostració?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Emblema nacional de Bielorússia",
"paragraphs": [
{
"context": "La llei també restringeix l'ús de l'emblema en altres contexts; per exemple, les ciutats, pobles o óblasts no poden adoptar cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional, ja sigui completament o només en part. A més, les organitzacions que no estan contingudes en la Llei de símbols nacionals només poden fer servir l'emblema amb el corresponent permís. El símbol pot ser utilitzat tant per ciutadans bielorussos com estrangers, només sota la condició que sigui mostrat amb respecte; els ciutadans, però, no el poden fer servir en capçaleres de cartes ni targetes de visita si no són agents del govern.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_283_C_1693_Q1",
"question": "Què no poden adoptar les ciutats, pobles o óblasts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant per ciutadans bielorussos com estrangers",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_283_C_1693_Q2",
"question": "Per qui pot ser utilitzat el símbol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que sigui mostrat amb respecte",
"answer_start": 469
}
],
"id": "P_283_C_1693_Q3",
"question": "Quina condició hi ha per a que els ciutadans utilitzen el símbol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en capçaleres de cartes ni targetes de visita",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_283_C_1693_Q4",
"question": "On no poden els ciutadans utilitzar el símbol a no ser que siguin agents del govern?"
}
]
},
{
"context": "El 1937 aquest emblema fou reemplaçat per un de nou; es tragué l'escut i s'inclogué més text. La part dreta de l'emblema mostra fulles de roure, i la part esquerra mostra una corona d'espigues de blat amb trèvols a dalt de tot. Al centre hi ha un sol ixent darrere un perfil terrestre; sobre el sol hi ha el martell, la falç i l'estrella roja. al voltant de les espigues de blat i les fulles de roure, una cinta vermella té inscrita la frase \"treballadors del món, uniu-vos!\" escrita (d'esquerra a dreta) en bielorús, jiddisch, polonès i rus. Les inicials Б.С.С.Р –del nom de la república– també estan escrites a la seva base. Deu anys abans, el 1927, l'escut era el mateix, excepte les escriptures de la cinta inferior: en comptes de les sigles Б.С.С.Р hi havia С.С.Р.Б, és a dir, les inicials de la República Socialista Soviètica de Bielorússia.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1937",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_283_C_1694_Q1",
"question": "Quan va ser reemplaçat l'emblema per un de nou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es tragué l'escut i s'inclogué més text",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_283_C_1694_Q2",
"question": "Què canvia en l'emblema nou respecte a l'anterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La part dreta",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_283_C_1694_Q3",
"question": "En quina part de l'emblema estan les fulles de roure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre el sol",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_283_C_1694_Q4",
"question": "On està el martell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "(d'esquerra a dreta) en bielorús, jiddisch, polonès i rus",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_283_C_1694_Q5",
"question": "Com està escrita la frase \"treballadors del món, uniu-vos!\"?"
}
]
},
{
"context": "En el centre de l'emblema es troba una silueta en verd de Bielorússia, sobreimposada sobre els raigs d'un sol daurat. Aquest sol està parcialment cobert per un globus terraqüi amb la massa continental (una part d'Euràsia) en lila i l'oceà en color blau. Els dos costats de l'emblema estan guarnits per espigues de blat amb flors superposades; uns trèvols adornen les de la part esquerra, mentre que el lli adorna les de la part dreta. Envoltant les espigues es troba una cinta de color verd i vermell –els colors de la bandera de Bielorússia–; a la part inferior de l'emblema un doblec té escrit en or el nom en bielorús del país, Рэспублiка Беларусь (República de Bielorússia). A la part superior de l'emblema, finalment, hi ha una estrella roja de cinc puntes.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una silueta en verd de Bielorússia",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_283_C_1696_Q1",
"question": "Què es troba en el centre de l'emblema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre els raigs d'un sol daurat",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_283_C_1696_Q2",
"question": "On està sobreimposada la silueta en verd de Bielorússia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "blau",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_283_C_1696_Q3",
"question": "De quin color és l'oceà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el lli",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_283_C_1696_Q4",
"question": "Quina flor adorna les espigues de blat de la part dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "verd i vermell",
"answer_start": 486
}
],
"id": "P_283_C_1696_Q5",
"question": "Quins són els colors de la bandera de Bielorússia?"
}
]
},
{
"context": "La llei actual que regula el disseny i ús de l'emblema bielorús fou aprovada el 5 de juliol de 2004. L'article 9 del capítol 3 de la llei 301-3 comença descrivint el dibuix oficial de les armes bielorusses i regula el seu propi disseny. Oficialment, l'escut es pot mostrar a tot color, monocrom o bicolor. L'article 10 diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada, tals com les residències del president del país, la cambra de l'Assemblea nacional i a les oficines governamentals de nivell nacional i regional. També pot ser utilitzat en documents expedits pel govern, entre els quals la moneda, el passaport i les cartes oficials.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "5 de juliol de 2004",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_283_C_1697_Q1",
"question": "Quan va ser aprovada la llei actual que regula el disseny i ús de l'emblema bielorús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a tot color, monocrom o bicolor",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_283_C_1697_Q2",
"question": "Com es pot mostrar oficialment l'escut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_283_C_1697_Q3",
"question": "Quin article diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en documents expedits pel govern",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_283_C_1697_Q4",
"question": "On es pot utilitzar també l'emblema nacional?"
},
{
"answers": [
{
"text": "documents expedits pel govern",
"answer_start": 580
}
],
"id": "P_283_C_1697_Q5",
"question": "Què són les cartes oficials?"
}
]
},
{
"context": "El Pahónia fou usat com l'escut d'armes oficial en moltes ocasions. Ja eren les armes personals d'Algirdas, gran duc de Lituània l'any 1366; es van continuar utilitzant fins que el Gran Ducat de Lituània fou annexat per l'Imperi Rus el 1795, encara que les armes foren incorporades a l'escut d'armes imperial.[3] La idea de retornar al símbol històric nacional fou del poeta bielorús Maksim Bahdanovič, que escrigué un poema titulat Pahónia. Les armes foren usades de nou el 1918 quan la breu República Popular de Bielorússia va usar el Pahónia com a part del seu emblema. Més recentment, el Pahónia fou l'escut d'armes oficial del país a partir del 1991, quan Bielorússia es va autodeclarar independent de la Unió Soviètica. Des que fou eliminat de l'emblema oficial del país –després del referèndum de 1995–, alguns grups de l'oposició com el Front Popular Bielorús han fet servir el Pahónia com a part dels seus propis símbols de partit polític, o bé l'han utilitzat com a forma de protesta contra el líder bielorús Aleksandr Lukaixenko.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El Pahónia",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_283_C_1698_Q1",
"question": "Què fou usat en nombroses ocasions com l'escut d'armes oficial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1795",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_283_C_1698_Q2",
"question": "Quan va ser annexat el Gran Ducat de Lituània per l'Imperi Rus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maksim Bahdanovič",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_283_C_1698_Q3",
"question": "?Qui va tenir la idea de retornar al símbol històric nacional?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Aleksandr Lukaixenko",
"answer_start": 1019
}
],
"id": "P_283_C_1698_Q5",
"question": "Qui és el lider bielorús?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Calcita",
"paragraphs": [
{
"context": "Quan qualsevol de les roques citades anteriorment és afectada per metamorfisme, es transforma en una roca metamòrfica. Si la roca original presenta quantitats rellevants de calcita o carbonat, és habitual que la roca metamòrfica que en derivi també en presenti. La roca metamòrfica més coneguda que presenta calcita és el marbre.[32] El marbre es forma a partir d'un metamorfisme que causa una recristal·lització dels carbonats preexistents. El marbre resultant presenta una espècie de mosaic tipus blocky de cristalls de carbonat. Les estructures sedimentàries de la roca original són freqüentment destruïdes, tot i que en alguns casos es conserven, i fins i tot s'han trobat fòssils en marbres. Com més pura sigui la roca calcària original, més pur serà el marbre resultant. La calcita també es troba en altres roques metamòrfiques com ara esquists[33] o fil·lites[34] carbonatades o skarns.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "es transforma en una roca metamòrfica",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_91_C_541_Q1",
"question": "Què li passa a la roca quan és afectada per metamorfisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en marbres",
"answer_start": 685
}
],
"id": "P_91_C_541_Q3",
"question": "On s'han trobat fòssils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir d'un metamorfisme que causa una recristal·lització dels carbonats preexistents",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_91_C_541_Q4",
"question": "Com es forma el marbre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de cristalls de carbonat",
"answer_start": 506
}
],
"id": "P_91_C_541_Q5",
"question": "De què és el mosaic tipus blocky que es presenta al marbre?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a les seves propietats, la varietat més coneguda és l'anomenat espat d'Islàndia, que són fragments de calcita totalment incolors i transparents. Va ser trobat per primer cop a cavitats basàltiques d'Islàndia i mostra amb molta claredat el fenomen de la birefringència o refracció doble, que fa que els objectes es vegin a través d'aquest apareguin doblats. A una longitud d'ona de ~590 nm la calcita té un índex de refracció ordinari i extraordinari d'1,658 i 1,486, respectivament.[85]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "espat d'Islàndia",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_91_C_542_Q1",
"question": "Quina és la varietat més coneguda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fragments de calcita totalment incolors i transparents",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_91_C_542_Q2",
"question": "Què és l'espat d'Islàndia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a cavitats basàltiques d'Islàndia",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_91_C_542_Q3",
"question": "On va ser trobat per primer cop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la birefringència o refracció doble",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_91_C_542_Q4",
"question": "Quin fenomen mostra amb molta claredat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1,658",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_91_C_542_Q5",
"question": "Quin és l'index de refracció ordinari de la calcita?"
}
]
},
{
"context": "L'estructura de la calcita no és gaire complexa i, per tant, es pot entendre fàcilment observant un esquema o dibuix. Sovint es descriu com a una estructura de tipus NaCl (halita) modificada. Mentre que en l'halita s'alternen els ions de sodi i de clor, en la calcita s'alternen els de calci i els carbonats (CO2−3). A diferència de l'halita, la calcita no és un mineral cúbic com a conseqüència dels ions carbonat, que trenquen la simetria cúbica en diversos sentits; un dels quals és l'orientació de les diferents molècules de carbonat, que trenquen la simetria cúbica i transformen el cub en un romboedre (un cub amb un dels eixos variats).[11] La calcita presenta una estructura similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals; aquests integrants estan formats per carbonat i metalls divalents de radi inferior a 1; en aquest cas, els àtoms de carboni es troben de manera trigonal planar en el CO2−3, mentre que els metalls divalents es troben en coordinació octaèdrica. El grup puntual de la calcita és 3m, mentre que el grup espacial és R-3c. L'estructura de la calcita pot presentar diverses variacions a elevades pressions: a 1,5 GPa es converteix en calcita-II, una varietat monoclínica P21/c amb una cel·la a = 6,334; b = =4,948; c = 8,033 i β = 107,9º. A 22 kbar, la calcita-II es converteix en calcita-III, una altra varietat monoclínica C2 amb una cel·la a = 8,746; b = 4,685; c = 8,275; β = 94,4; i Z = 6. La calcita-II i la calcita-III són relativament metaestables amb l'aragonita, la qual és estable fins a 8 GPa.[12] La calcita és un polimorf de l'aragonita i la vaterita, sent el polimorf més estable del carbonat de calci. Tant l'aragonita com la vaterita tenen la mateixa fórmula química però una estructura cristal·lina diferent, i són més solubles: l'aragonita es transforma en calcita a 400 °C, i la vaterita (mineral molt rar), o μ-CaCO3, és encara menys estable.[13][14] És isostructural amb la nitratina i l'otavita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la rodocrosita.[15] Quan se sotmet un cristall o massa de calcita a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia: ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "observant un esquema o dibuix",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_91_C_543_Q1",
"question": "Com es pot entendre fàcilment la calcita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de calci i els carbonats",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_91_C_543_Q2",
"question": "Quins ions s'alternen en la calcita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mineral cúbic",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_91_C_543_Q3",
"question": "Què és l'halita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals",
"answer_start": 683
}
],
"id": "P_91_C_543_Q4",
"question": "Quina estructura presenta la calcita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "400 °C",
"answer_start": 1828
}
],
"id": "P_91_C_543_Q5",
"question": "A quina temperatura es transforma l'aragonita en calcita?"
}
]
},
{
"context": "Els mars de calcita apareixen en la història de la Terra quan els precipitats inorgànics marins de carbonat de calci eren baixos en magnesi (LMC; de l'anglès Low Magnesium Calcite), oposat als actuals rics en magnesi de l'aragonita (HMC; de l'anglès High Magnesium Calcite). Els mars de calcita alternaven amb els d'aragonita essent més prominents en els períodes Ordovicià i Juràssic. La mineralització obtinguda en aquelles èpoques encara s'aprecia.[48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quan els precipitats inorgànics marins de carbonat de calci eren baixos en magnesi",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_91_C_545_Q1",
"question": "Quan apareixen a la Terra els mars de calcita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ordovicià i Juràssic",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_91_C_545_Q2",
"question": "Quins va ser els períodes en el que els mars de calcita eren més prominents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La mineralització obtinguda en aquelles èpoques",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_91_C_545_Q3",
"question": "Què s'aprecia encara dels períodes Ordovicià i Juràssic?"
}
]
},
{
"context": "A Islàndia s'han documentat espècimens de calcita a la mina Helgustadan´ama, a Reydarfjord. D'Anglaterra cal destacar els espècimens descrits a Egremont, Cumbria, Durham i Cornualla. A Alemanya destaquen els exemplars de St. Andreasberg, Harz i Freiberg, Saxònia. De Romania cal destacar la calcita de Herja i Baia Mare, i dels Estats Units la d'algunes localitats de Nova York, Michigan, Missouri, Kansas, Oklahoma, Tennessee i Arizona. De Mèxic cal fer menció a la calcita extreta d'algunes mines de Chihuahua, Guanajuato i San Luis Potosí. De Rússia cal destacar la calcita d'Al’negorsk (Territori de Primórie). De l'Àfrica se'n poden destacar exemplars de Tsumeb (Namíbia) i Katanga (Congo).[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Helgustadan´ama",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_91_C_546_Q1",
"question": "En quina mina d'Islàndia s'han documentat espècimens de calcita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Egremont, Cumbria, Durham i Cornualla",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_91_C_546_Q2",
"question": "On s'han trobat espècimens de calcita a Anglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "St. Andreasberg, Harz i Freiberg, Saxònia",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_91_C_546_Q3",
"question": "Quins exemplars destaquen a Alemanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mèxic",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_91_C_546_Q4",
"question": "En quin país es troben les mines de Chihuahua?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Kitsune",
"paragraphs": [
{
"context": "En algunes històries, els kitsune tenen dificultats per amagar les seves cues quan es transformen en éssers humans, els apareix quan la guineu s'emborratxa o es descuida; és una forma habitual de descobrir la veritable identitat de la criatura.[20] Altres formes de descobrir la identitat dels kitsune eren els trets semblants a la guineu que tenien els éssers humans, també els cobreix un pelatge fi, tenen una ombra en forma de guineu, o el seu propi reflex revelava la seva identitat.[21] El terme kitsune -gao (literalment \"cara de guineu\".) es refereix a les dones humanes que tenen una cara estreta amb ulls molt junts, celles primes i pòmuls sortints. Tradicionalment, aquesta estructura facial és considerada atractiva, i en algunes històries s'atribueixen a les guineus amb forma humana.[22] Els kitsune tenen fòbia i menyspreu als gossos, fins i tot en la seva forma humana. Alguns es pertorben davant la seva presència fins al punt de convertir-se en guineus i fugir. També una persona devota pot ser capaç de veure la identitat de la guineu immediatament.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amagar les seves cues",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_577_C_3457_Q1",
"question": "Quina dificultat tenen els kitsune quan es transformen en humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan la guineu s'emborratxa o es descuida",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_577_C_3457_Q2",
"question": "Quan els apareixen les cues als kitsune?"
},
{
"answers": [
{
"text": "\"cara de guineu\"",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_577_C_3457_Q3",
"question": "Què significa el terme kitsune -gao?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les dones humanes que tenen una cara estreta amb ulls molt junts, celles primes i pòmuls sortints",
"answer_start": 558
}
],
"id": "P_577_C_3457_Q4",
"question": "A qui es refereix el terme kitsune -gao?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als gossos",
"answer_start": 837
}
],
"id": "P_577_C_3457_Q5",
"question": "A qui tenen fòbia i menyspreu els kitsune?"
}
]
},
{
"context": "Se solen descriure els kitsune o de les seves víctimes posseïdes amb esferes blanques rodones o de forma similar a la ceba, anomenades hoshi no tama (esferes d'estrella). Les llegendes descriuen que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc.[38] Algunes històries els identifiquen com a joies o perles màgiques.[39] Quan no està en la seva forma humana o en una possessió amb un humà, un kitsune manté el hoshi no tama a la seva boca o el porta en la seva cua.[14] Les joies són un símbol que identifica el déu Inari, i les representacions de les guineus sagrades d'Inari sense el seu hoshi no tama són rares.[40]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb esferes blanques rodones o de forma similar a la ceba",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_577_C_3458_Q1",
"question": "Com es solen descriure els kitsune?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_577_C_3458_Q3",
"question": "Què diuen les llegendes de les esferes blanques rodones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a joies o perles màgiques",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_577_C_3458_Q4",
"question": "Com identifiquen algunes llegendes les esferes blanques rodones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva boca o el porta en la seva cua",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_577_C_3458_Q5",
"question": "On manté el kitsune el hoshi no tama quan no està en la seva forma humana?"
}
]
},
{
"context": "Els kitsune són coneguts per posseir una intel·ligència superior, una llarga vida i poders màgics. Són un tipus de yōkai, o entitat espiritual, i la paraula kitsune és de vegades traduïda com a \"esperit de guineu\". Tanmateix, això no vol dir que els kitsune siguin fantasmes, ni tampoc que siguin fonamentalment diferents a les guineus comunes. La paraula \"esperit\" és usada per reflectir un estat de coneixement o il·luminació, ja que totes les guineus amb llarga vida adquireixen poders sobrenaturals.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per posseir una intel·ligència superior, una llarga vida i poders màgics",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_577_C_3460_Q1",
"question": "Per què són coneguts els Kitsune?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tipus de yōkai, o entitat espiritual",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_577_C_3460_Q2",
"question": "Què són els kitsune?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a \"esperit de guineu\"",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_577_C_3460_Q3",
"question": "Com es pot traduir la paraula kitsune?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per reflectir un estat de coneixement o il·luminació",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_577_C_3460_Q4",
"question": "Per a què es usada la paraula \"esperit\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poders sobrenaturals",
"answer_start": 482
}
],
"id": "P_577_C_3460_Q5",
"question": "Què adquireixen totes les guineus amb llarga vida?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha la creença que quan un kitsune canvia de forma, el seu hoshi no tama pren una porció del seu poder màgic. Una altra llegenda és que la perla representa l'ànima del kitsune. El kitsune moriria si se separés d'ell per molt de temps. Els que obtenen l'esfera poden ser capaços d'obtenir una promesa del kitsune a canvi de tornar-li a la guineu.[41] Per exemple, una història del segle XII descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quan un kitsune canvia de forma",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_577_C_3462_Q1",
"question": "Quan el hoshi no tama pren una porció del poder màgic d'un kitsunes segons la creença?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ànima del kitsune",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_577_C_3462_Q2",
"question": "Què representa la perla segons un altra llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moriria",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_577_C_3462_Q3",
"question": "Què li passaria al kitsune si es separés de la perla molt de temps segons la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a canvi de tornar-li a la guineu",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_577_C_3462_Q4",
"question": "Com poden obtenir una promesa del kitsune els que obtenen l'esfera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "XII",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_577_C_3462_Q5",
"question": "De quin segle és la llegenda que descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de Pertegàs",
"paragraphs": [
{
"context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Valls",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_118_C_703_Q1",
"question": "On va néixer Jaume Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_118_C_703_Q2",
"question": "Cap on va evolucionar el seu estil gòtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sardenya o Nàpols",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_118_C_703_Q3",
"question": "Què podria haver visitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la realització de retaules",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_118_C_703_Q5",
"question": "Què va monopolitzar el seu taller?"
}
]
},
{
"context": "A l'esquerra, un episodi dedicat a sant Bartomeu reflectint el martiri a mans dels escorxadors que li arranquen la pell en presència d'Astíages. L'escena està emmarcada a l'interior d'un palau amb uns observadors ubicats sobre el mur del fons i, en primer pla, uns soldats i uns dignataris acompanyant Astíages. Al costat de la figura central de sant Bartomeu hi ha dos botxins que procedeixen a escorxar-lo amb una parsimònia pròpia d'un professional, sense acarnissament ideològic, una actitud que Huguet destaca amb el gest quotidià de sostenir el ganivet amb la boca mentre un d'ells estira la pell amb les dues mans. Aquesta imatge d'un botxí amb el ganivet a la boca es pot interpretar també com un recurs iconogràfic detectable a la primera meitat del segle xv tant en obres d'arrel germànica com s'observa al Martiri dels Apòstols de Stephan Lochner, o a la pintura italiana en un tríptic de sant Bartomeu signat i datat el 1401 per Lorenzo di Niccolò. La composició amb les postures del sant i dels seus botxins, així com la presència de públic al fons, coincideix amb la de les pintures murals de l'església de Santa Trinita de Florència, obra de Giovanni da Ponte de 1434.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "escorxar-lo",
"answer_start": 396
}
],
"id": "P_118_C_704_Q4",
"question": "Què fan els botxins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la boca",
"answer_start": 663
}
],
"id": "P_118_C_704_Q5",
"question": "On té el ganivet un botxí?"
}
]
},
{
"context": "Als carrers laterals se situaven les taules pintades de sant Bartomeu i de santa Magdalena, coincidint amb la ubicació del coronament conservat. Segons el contracte, el retaule tenia una predel·la amb cinc escenes. L'encàrrec havia d'estar ubicat a la capella de Santa Anna de l'esmentada església de Pertegàs.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Als carrers laterals",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_118_C_707_Q1",
"question": "On eren les taules de Sant Bartomeu i de santa Magdalena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_118_C_707_Q2",
"question": "Quantes escenes tenia el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la capella de Santa Anna",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_118_C_707_Q3",
"question": "A quina capella l'havien d'ubicar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pertegàs",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_118_C_707_Q4",
"question": "A quina església hi ha la capella de Santa Anna?"
}
]
},
{
"context": "De les tres taules que es conserven al MNAC, la central representa un Calvari o crucifixió, un tema que ocupava habitualment aquesta ubicació als retaules d'Huguet. A banda dels personatges propis de la crucifixió, sant Joan sostenint la Mare de Déu, les tres maries, Jesús i els lladres; a la dreta s'observa un bisbe a cavall que representa un dels prínceps dels sacerdots que es descriuen a tres dels evangelis canònics increpant Jesús crucificat. Una imatge que es troba a altres pintures de Lluís Borrassà, Joan Mates i Bernat Martorell. El mateix Huguet va fer servir la figura del bisbe a l'escena de la crucifixió del Retaule de Sant Miquel del gremi dels Tenedors del MNAC i al Retaule dels sants Abdó i Senén. Aquesta figura només es troba a la pintura gòtica catalana.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al MNAC",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_118_C_708_Q1",
"question": "On es conserven tres taules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un Calvari o crucifixió",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_118_C_708_Q2",
"question": "Què representa la taula central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un bisbe a cavall",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_118_C_708_Q3",
"question": "Què hi ha a la dreta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la pintura gòtica catalana",
"answer_start": 750
}
],
"id": "P_118_C_708_Q4",
"question": "On es troba només la figura del bisbe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_118_C_708_Q5",
"question": "Què sosté Sant Joan?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ramon Llull",
"paragraphs": [
{
"context": "El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274) ocupa set volums de les obres originals de Ramon Llull. Hi ha versió catalana i llatina i, segons afirma Ramon Llull, són versions de la primitiva redacció àrab que no s'ha conservat. Està redactat en primera persona -però anònim- i així l'autor intercala nombroses referències autobiogràfiques referides a l'agraïment dels béns rebuts de Déu o bé a la penitència i penediment dels pecats de joventut. El to tendeix a l'automarginació i a l'exultació en una fe vigorosa de recent adquisició, amb frases de lloança de la divinitat, molt en la línia de la prosa agustiniana de les Confessions, amb una funció didàctica basada en una crida constant a la pietat.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "catalana i llatina",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_413_C_2473_Q2",
"question": "Quines versions hi ha d'El Llibre de contemplació en Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "àrab",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_413_C_2473_Q3",
"question": "En quin idioma era la primitiva redacció d'El Llibre de contemplació en Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "referències autobiogràfiques",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_413_C_2473_Q4",
"question": "Què intercala l'autor a El Llibre de contemplació en Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en primera persona",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_413_C_2473_Q5",
"question": "En quina persona està redactat El Llibre de contemplació en Déu?"
}
]
},
{
"context": "La relació de Llull amb l'alquímia i les sectes càtares i albigeses és motiu d'especulacions. En la seva època la Corona d'Aragó feia de pont entre Itàlia, el nord d'Europa i l'Espanya musulmana, cosa que va ser fer que rebés tota classe d'influències. Va ser important la influència del Periphyseon d'Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d'Honori d'Autun i la doctrina de l'Anima Mundi potser derivada del Timeu de Plató.[60] És fàcil imaginar doncs que Llull va conèixer un gran nombre de tradicions científiques i filosòfiques al llarg de la seva vida, que l'ajudaren a postular algunes idees innovadores.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb l'alquímia",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_413_C_2474_Q1",
"question": "Amb què va tenir relació Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "càtares i albigeses",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_413_C_2474_Q2",
"question": "Amb quines sectes es va relacionar Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tota classe d'influències",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_413_C_2474_Q3",
"question": "Què va rebre Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "científiques i filosòfiques",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_413_C_2474_Q4",
"question": "Quines tradicions va conèixer Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "algunes idees innovadores",
"answer_start": 580
}
],
"id": "P_413_C_2474_Q5",
"question": "Què l'ajudaren a postular les tradicions que va conèixer?"
}
]
},
{
"context": "Encara malalt s'embarcà cap a Tunis i, en llevar l'àncora, se sentí sobtadament curat. A la ciutat musulmana disputà amb èxit amb els teòlegs musulmans més afamats, però precisament aquest èxit el portà a la presó per ordre del rei i a ser condemnat a mort. La pena li fou commutada per l'expulsió, gràcies a la intercessió d'un tunisià notable. Durant la sortida de la ciutat fou objecte d'insults i maltractes fins que s'embarcà en una nau que el portà a Nàpols, on hauria arribat a final de 1293. Allí va finalitzar la Taula General, començada a Tunis, El sisè seny o Afatus i Flors d'amor e flors d'intel·ligència. Al regne de Nàpols va ser autoritzat a predicar a grups musulmans establerts allà i va ensenyar públicament la seva Art.[5][1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cap a Tunis",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_413_C_2475_Q1",
"question": "Cap a on s'embarcà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malalt",
"answer_start": 7
}
],
"id": "P_413_C_2475_Q2",
"question": "Com estava quan es va embarcar cap a Tunis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a mort",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_413_C_2475_Q3",
"question": "A què el van condemnar a Tunis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'expulsió",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_413_C_2475_Q4",
"question": "Per què li van commutar la pena de mort?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Nàpols",
"answer_start": 455
}
],
"id": "P_413_C_2475_Q5",
"question": "On va arribar el 1293?"
}
]
},
{
"context": "Durant el segle xvii, dins el procés de canonització, es va situar la seva mort com a màrtir a Bejaïa el 1315. La documentació en què es basava era una suposada carta de Llull als Jurats de Mallorca enviada des de Bejaïa aquell any. Tanmateix, en realitat es tractava d'una falsificació feta amb la intenció d'afegir elements probatoris a l'examen de les restes mortals de Llull feta el 1611. Sense tenir coneixement de les obres escrites per Llull el 1315 a Tunis, els falsificadors varen utilitzar els incidents de 1307 situant-los uns anys més enrere.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a màrtir a Bejaïa",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_413_C_2476_Q1",
"question": "On van situar la mort de Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als Jurats de Mallorca",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_413_C_2476_Q2",
"question": "On va enviar una carta Llull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una falsificació",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_413_C_2476_Q3",
"question": "De què es tractava en realitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1611",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_413_C_2476_Q4",
"question": "Quan van examinar les restes mortals de Llull?"
}
]
},
{
"context": "L'any següent anà a París on llegí públicament la seva Art a la Sorbona. També s'adreçà al rei Felip el Bell i a la universitat, per instar a la fundació de monestirs per a l'ensenyament de les llengües dels no cristians. Aquesta vegada, però, fixà la seva atenció en els tàtars, proposant que, en les primeres missions, alguns d'ells viatgessin a París per tal de formar-los en la doctrina cristiana i que, retornats al seu origen, difonguessin l'evangeli.[Nota 4] Així mateix sol·licità la traducció de les seves obres a les llengües dels pagans. Durant aquesta estada francesa obtingué el títol de Mestre en arts a la Sorbona, una titulació que li permetria situar-se en una posició d'igualtat amb altres acadèmics i li obriria les portes a les instàncies eclesiàstiques a l'hora d'exposar les seves posicions teològiques i doctrinals.[5][14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a l'ensenyament de les llengües dels no cristians",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_413_C_2477_Q2",
"question": "Per a què volia que es fundessin monestirs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al rei Felip el Bell i a la universitat",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_413_C_2477_Q3",
"question": "A qui va instar a la fundació de monestirs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els tàtars",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_413_C_2477_Q4",
"question": "A qui volia formar en la doctrina cristiana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "difonguessin l'evangeli",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_413_C_2477_Q5",
"question": "Què volia que fessin els tàtars un cop tornats al seu origen?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Museus Vaticans",
"paragraphs": [
{
"context": "En aquesta estança s'havia de confirmar l'autoritat del papat i els interessos de Juli II, que en aquest moment afrontava el Concili cismàtic de Pisa. Rafael en va començar els frescos el 1511 i els va finalitzar el 1514. A les parets hi ha narrats quatre episodis diversos i a la volta quatre més de bíblics, sobre la protecció de Déu al poble escollit. Recorre tota la sala un fris decorat amb dotze cariàtides en color monocrom.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1511",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_15_C_85_Q1",
"question": "Quin any va començar els frescos Rafael?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bíblics",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_15_C_85_Q2",
"question": "Quin tipus d'episodi són els de les voltes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la protecció de Déu al poble escollit",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_15_C_85_Q3",
"question": "De què tracten els episodis bíblics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Concili cismàtic de Pisa",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_15_C_85_Q5",
"question": "Què afrontava Juli II?"
}
]
},
{
"context": "Durant uns anys va romandre tancat al públic per obres de reforma i conservació. Ha estat reestructurat en quatre seccions i amb subdivisions dedicades a les pràctiques religioses de cada estat d'Àsia, Oceania, Àfrica i Amèrica. Es xifra en unes 80.000 peces la col·lecció d'aquest museu.[23] Moltes d'aquestes obres van ser cedides al papa en ocasió de l'Exposició Universal Missionera de l'Any Sant de 1925, i conté també importants llegats com el de la col·lecció de l'antic Museu Borgià de Propaganda Fide o els retrats en guix d'amerindis realitzats per l'escultor alemany Ferdinand Pettrich (1798-1872).[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per obres de reforma i conservació",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_15_C_86_Q1",
"question": "Per què va romandre tancat al públic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "80.000",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_15_C_86_Q2",
"question": "En quantes peces està xifrada la col·lecció del museu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al papa",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_15_C_86_Q3",
"question": "A qui van ser cedides aquestes obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ferdinand Pettrich",
"answer_start": 578
}
],
"id": "P_15_C_86_Q4",
"question": "Qui és l'autor dels retrats en guix que hi podem trobar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1925",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_15_C_86_Q5",
"question": "Quin any sant es va fer l'Exposició Universal Missionera?"
}
]
},
{
"context": "Fou batejada així pels quaranta mapes pintats al fresc sobre els murs, que representen les regions italianes i les possessions de l'Església a l'època del papa Gregori XIII (1572-1585). Van ser realitzats entre els anys 1580 i 1585 segons els cartrons d'Ignazio Danti, famós geògraf d'aquell temps. Considerant els Apenins l'element divisori, sobre una paret hi ha pintades les regions banyades pels mars Lígur i Tirrè, i sobre l'altra les regions banyades per l'Adriàtic. Cada mapa regional representa el plànol de la seva ciutat principal. Cal destacar-ne els frescs d'Ignazio i Antonio Danti, que mostren les belles possessions del papa a Venècia. Van ser restaurats per ordre d'Urbà VIII (1623-1644).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les regions italianes",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_15_C_87_Q1",
"question": "Què representen el mapes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1580 i 1585",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_15_C_87_Q2",
"question": "Entre quins anys van ser realitzats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "geògraf",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_15_C_87_Q3",
"question": "Què era Ignazio Danti?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els Apenins",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_15_C_87_Q4",
"question": "Què és considerat l'element divisori?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Urbà VIII",
"answer_start": 682
}
],
"id": "P_15_C_87_Q5",
"question": "Qui va fer restaurar els frescs?"
}
]
},
{
"context": "Al centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la creació i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibil·les, els avantpassats de Jesús i arquitectures i escultures fingides. La paret sobre l'altar major, amb una superfície de 13,7 x 12,2 m, l'ocupa el Judici Final, encarregat pel papa Pau III el 1535. La composició se centra entorn de la figura del Crist jutge, el qual es mostra despullat dels atributs de la iconografia tradicional, nu, amb una anatomia atlètica i un gest de poderosa autoritat.[50]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la creació i la caiguda de l'home",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_15_C_89_Q1",
"question": "Què representen les escenes del centre de volta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Judici Final",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_15_C_89_Q2",
"question": "Què ocupa la paret de l'altar major?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pau III",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_15_C_89_Q3",
"question": "Qui va encarregar el Judici Final?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13,7 x 12,2 m",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_15_C_89_Q4",
"question": "Quina superfície ocupa l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "atlètica",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_15_C_89_Q5",
"question": "Amb quina tipus d'anatomia ens presenta la figura de Crist?"
}
]
},
{
"context": "Fundat pels papes Climent XIV (1769-1774) i Pius VI (1775-1799), va ser realitzat pels arquitectes Michelangelo Simonetti i, més tard, Camporesi. Pius VI es va encarregar de fer-hi construir una entrada, l'atri dels Quatre Cancells, des del qual s'accedia pujant per l'escala Simonetti fins a la sala en forma de creu grega, per on s'arribava a la Sala Rodona, després la Sala de les Muses, la Sala dels Animals i, finalment, l'antic Pati de les Estàtues del Belvedere, ara anomenat Pati Octagonal. El recorregut actualment «obligat» és en sentit contrari, des del Vestíbul Quadrat fins a la Sala I (la sala en forma de creu grega).[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Pati de les Estàtues del Belvedere",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_15_C_90_Q1",
"question": "Com s'anomenava el Pati Octogonal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'atri dels Quatre Cancells",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_15_C_90_Q2",
"question": "Com es diu l'entrada que va encarregar Pius VI?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Michelangelo Simonetti i, més tard, Camporesi",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_15_C_90_Q5",
"question": "Quins arquitectes el van realitzar?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Stuart Milner-Barry",
"paragraphs": [
{
"context": "Va ser allotjat amb Alexander, qui estava treballant al Hut 8, la secció germana del Hut 6 en la feina amb la Màquina Enigma. La seva gran amistat els va permetre de resoldre fàcilment les necessitats competitives de les seves seccions respectives, en relació al temps limitat disponible per les «bombes».[15] A l'octubre de 1941, va ser ascendit a ajudant del cap del Hut 6, tot just per sota de Welchman.[16] En aquell moment, Bletchley Park experimentava una escassetat de personal administratiu que estava retardant la tasca amb l'Enigma i la gestió de l'escola semblava incapaç d'obtenir els recursos que necessitava. Això va afectar tant el Hut 6 com el Hut 8, que havia estat creat pel matemàtic Alan Turing, amb Hugh Alexander com al seu segon. Junts, Welchman, Milner-Barry, Turing i Alexander van saltar-se la cadena de comandament i van escriure un memoràndum directament al Primer Ministre, Winston Churchill, resumint les seves dificultats.[16] La tasca de lliurar el missatge al número 10 de Downing Street va recaure en Milner-Barry en persona, el 21 d'octubre de 1941. L'endemà, Churchill va respondre, \"Acció del dia: Assegurar-se que tinguin tot el que volen amb extrema prioritat i informar-me que s'ha fet\".[17] En un mes, les seves necessitats van ser satisfetes.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb Alexander",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_309_C_1849_Q1",
"question": "Amb qui va ser allotjat Milner-Barry?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la Màquina Enigma",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_309_C_1849_Q2",
"question": "En quina feina estava treballant Alexander?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A l'octubre de 1941",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_309_C_1849_Q3",
"question": "Quan va ser ascendit a ajudant del cap del Hut 6 Milner-Barry?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escassetat de personal administratiu",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_309_C_1849_Q4",
"question": "Què retardava la tasca amb Enigma a Bletchley Park?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Primer Ministre",
"answer_start": 883
}
],
"id": "P_309_C_1849_Q5",
"question": "A qui van escriure Welchman, Milner-Barry, Turing i Alexander saltant-se la cadena de comandament?"
}
]
},
{
"context": "Milner-Barry va entrar al Tresor de sa Majestat el 1945 amb el grau de Principal. El 1947, es va casar amb Thelma Tennant Wells, amb qui va tenir un fill i dues filles.[3] El mateix any, va ser promocionat a Ajudant de secretari, i a Subsecretari el 1954.[5] A banda d'una temporada al Ministeri de Salut en el període 1958 - 1960,[5] es va mantenir al Tresor fins a 1966, quan, a l'edat de 60 anys, havia arribat a l'edat de jubilació normal per als funcionaris.[4] Va ser persuadit de seguir com a funcionari cerimonial administrant el Sistema d'Honors Britànic. En aquest paper, va concedir el títol de cavaller a P. G. Wodehouse i Noel Coward.[20] Milner-Barry finalment es retirà el 1977.[5] Se li va concedir l'Orde de l'Imperi Britànic el 1946 per la seva tasca durant la Segona Guerra Mundial, l'Orde del Bany el 1962 i el Reial Orde Victorià el el 1977.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el grau de Principal",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_309_C_1850_Q1",
"question": "Amb quin grau va entrar Milner-Barry al Tresor de sa Majestat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Thelma Tennant Wells",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_309_C_1850_Q2",
"question": "Amb qui es va casar Milner-Barry el 1947?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Sistema d'Honors Britànic",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_309_C_1850_Q3",
"question": "Què va administrar despres dels 60 anys Milner-Barry?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Reial Orde Victorià",
"answer_start": 828
}
],
"id": "P_309_C_1850_Q5",
"question": "Què li van concedir a Milner-Barry el 1977?"
}
]
},
{
"context": "Sir (Philip) Stuart Milner-Barry KCVO, CB, OBE (20 de setembre de 1906 - 25 de març de 1995)[1] va ser un jugador i escriptor d'escacs i funcionari públic britànic, que també va fer de criptoanalista durant la Segona Guerra Mundial.[2] Va treballar a Bletchley Park i va ser director del «Hut 6», una secció responsable de desencriptar missatges que havien estat xifrats amb la màquina Enigma alemanya.[2] Fou un dels quatre principals descodificadors de Bletchley que signaren una influent carta mitjançant la qual feren una reeixida petició directa de més recursos a l'aleshores Primer Ministre britànic Winston Churchill. Després de la guerra va treballar al Tresor de Sa Majestat i posteriorment com a administrador del sistema d'honors britànic. En escacs, va representar Anglaterra en torneigs internacionals i va donar nom a diverses variants d'obertura.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'escacs",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_309_C_1852_Q1",
"question": "De què va ser jugador Milner-Barry?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de criptoanalista",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_309_C_1852_Q2",
"question": "De què feia Milner-Barry durant la Segona Guerra Mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Enigma",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_309_C_1852_Q3",
"question": "Amb quina màquina xifraven els missatges els alemanys durant la Segona Guerra Mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'aleshores Primer Ministre britànic Winston Churchill",
"answer_start": 567
}
],
"id": "P_309_C_1852_Q4",
"question": "A qui va demanar recursos Milner-Barry en una carta signada amb altres descodificadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anglaterra",
"answer_start": 777
}
],
"id": "P_309_C_1852_Q5",
"question": "A quin país representar en torneigs internacionals d'escacs Milner-Barry?"
}
]
},
{
"context": "Nascut a Hendon (Londres), Philip Stuart va ser el segon de sis fills d'un mestre, Edward Leopold Milner-Barry, que va morir el 1917, i la seva muller Edith Mary.[3][4] Ja de petit era un escaquista de talent, que va guanyar el primer campionat britànic infantil el 1923.[5] Va ser alumne del Cheltenham College i va aconseguir una beca per anar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on va obtenir un primer grau en ciències clàssiques i morals.[3] A Cambridge, va fer amistat amb un altre jugador d'escacs, C. H. O'D. (Hugh) Alexander i va compondre diversos puzles d'escacs.[6] Entre 1929 i 1938 va fer de corredor de borsa, malgrat que la feina no el satisfeia.[4][7] Des de 1938, va ser corresponsal d'escacs per The Times, un càrrec en què fou succeït el 1945 per Harry Golombek.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hendon",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_309_C_1854_Q1",
"question": "On va néixer Philip Stuart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mestre",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_309_C_1854_Q2",
"question": "Quin era l'ofici del pare de Philip Stuart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1923",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_309_C_1854_Q3",
"question": "Quan va guanyar el primer campionat britànic infantil d'escacs Philip Stuart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Trinity College",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_309_C_1854_Q4",
"question": "Per quin college va aconseguir una beca Philip Stuart?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Albrecht Dürer",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1497 va pintar un Autoretrat, el del Museu del Prado (Madrid), i el 1500 el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les característiques que habitualment s'atribueixen a Crist: l'actitud és rígida i en una posició frontal, i la disposició de la mà és la mateixa que la mà dreta amb la qual Jesús de Natzaret fa el gest de beneir. No hi ha dubte que Dürer es va representar a semblança de Crist, no solament en la seva composició, sinó que va suavitzar els contorns del seu rostre i va modificar la forma del nas i els pòmuls, així com es va engrandir els ulls, que ell tenia més petits i una mica esquinçats.[8] Aquesta intenció no representava cap blasfèmia religiosa, car a la seva època la Imitatio Christi (imitació de Crist) s'interpretava literalment; per tant, aquesta imitació es podia il·lustrar, com deutor de la bellesa de Déu com única força de la creació.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1497",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_579_C_3469_Q1",
"question": "Quan va pintar Dürer l'Autoretrat que es troba al Museu del Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rígida",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_579_C_3469_Q2",
"question": "Amb quina actitud es representa Dürer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va suavitzar els contorns del seu rostre i va modificar la forma del nas i els pòmuls, així com es va engrandir els ulls",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_579_C_3469_Q3",
"question": "Què va modificar Dürer en el seu autoretrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més petits i una mica esquinçats",
"answer_start": 594
}
],
"id": "P_579_C_3469_Q4",
"question": "Com eren realment els ulls de Dürer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "literalment",
"answer_start": 764
}
],
"id": "P_579_C_3469_Q5",
"question": "Com s'interpretava la Imitatio Christi en l'època de Dürer?"
}
]
},
{
"context": "El 1494, després de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg, Dürer va viatjar a Itàlia. Allí va realitzar aquarel·les de paisatges amb una gran minuciositat en el detall com es pot observar, per exemple, en una vista del castell de Trento (National Gallery de Londres); probablement, les va pintar durant el seu viatge de retorn. També, com Leonardo da Vinci, l'atreia molt la natura, i va realitzar uns magnífics estudis d'animals i plantes que va plasmar en dibuixos i aquarel·les; entre les més divulgades cal citar La llebre, quadre pintat l'any 1502.[4] A Venècia i de l'any 1494 estan datats els gravats: Bacanal, La batalla dels centaures marins i la Mort d'Orfeu, tots còpia del pintor italià Andrea Mantegna, que segurament va fer que descobrís el Renaixement italià.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Agnes Frey",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_579_C_3471_Q1",
"question": "Amb qui es va casar Dürer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nuremberg",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_579_C_3471_Q2",
"question": "On es va casar Dürer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Itàlia",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_579_C_3471_Q4",
"question": "On va viatjar Dürer després del seu casament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la natura",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_579_C_3471_Q5",
"question": "Què atreia molt a Dürer a l'igual que a Leonardo da Vinci?"
}
]
},
{
"context": "La seva audiència amb Carles V va resultar satisfactòria. Va retornar a Nuremberg, on hauria de romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528. Les seves últimes obres són dues grans taules en les quals estan representats Els quatre apòstols o Quatre temperaments (c. 1526, Alte Pinakothek, Munic), representant sant Joan, sant Pere, sant Pau i sant Marc, obres que va oferir com a regal a la ciutat de Nuremberg, on van romandre fins que, un segle més tard, van passar a formar part de la col·lecció de Maximilià de Baviera.[18] La qualitat de l'obra de Dürer, la quantitat prodigiosa de la seva producció artística i la influència que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d'una importància enorme per a la història de l'art.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "satisfactòria",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_579_C_3472_Q1",
"question": "Com va resultar l'audiència amb Carles V?"
},
{
"answers": [
{
"text": "6 d'abril de 1528",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_579_C_3472_Q2",
"question": "Quan va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els quatre apòstols o Quatre temperaments",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_579_C_3472_Q3",
"question": "Qui està representat en les seves últimes obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la ciutat de Nuremberg",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_579_C_3472_Q4",
"question": "A qui va oferir com a regal les taules en les que estan representats Els quatre apòstols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la col·lecció de Maximilià de Baviera",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_579_C_3472_Q5",
"question": "A quina col·lecció van anar les taules que representaven els quatre apòstols un segle després que foren regalades a la ciutat de Dürer?"
}
]
},
{
"context": "Les xilografies sobre la Vida de Maria presenten junt amb les pintures de l'altar Paumgartner i l'Adoració dels Mags, una geometria que domina l'espai mitjançant l'arquitectura dels seus paisatges. En obres posteriors, com l'Adoració de la Trinitat de l'any 1511, és la composició dels personatges la que crea l'espai. A la part inferior d'aquesta pintura s'observa un paisatge en el qual només apareix una petita figura, la del mateix pintor representant la civitas terrenal, i sobre aquest paisatge la civitas Dei, amb tots els sants i màrtirs, profetes, reis, bisbes i papes, que es troben adorant la Trinitat, col·locada a la part superior amb la imatge de Crist crucificat, el Pare Etern i l'Esperit Sant.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant l'arquitectura dels seus paisatges",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_579_C_3473_Q1",
"question": "Com domina l'espai la geometria de les xilografies sobre la Vida de Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1511",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_579_C_3473_Q2",
"question": "De quin any és l'obra l'Adoració de la Trinitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la composició dels personatges",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_579_C_3473_Q3",
"question": "Què crea l'espai en l'obra l'Adoració de la Trinitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la del mateix pintor",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_579_C_3473_Q4",
"question": "Quina figura apareix a la part inferior de l'Adoració de la Trinitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adorant la Trinitat",
"answer_start": 593
}
],
"id": "P_579_C_3473_Q5",
"question": "Com es troben els sants i màrtirs, profetes, reis, bisbes i papes en la pintura?"
}
]
},
{
"context": "El 1504 realitzà un gravat sobre coure, i tres anys més tard va pintar novament la parella bíblica en un oli sobre taula, de mida natural i realitzada de manera independent en dos panells. Aquesta obra va pertànyer a la reina Cristina de Suècia i en l'actualitat es troba al Museu del Prado de Madrid. D'aquestes pintures hi ha unes còpies a la Galeria Pitti de Florència i al Museu de Magúncia.[14] Les figures del gravat, les va construir d'acord amb el cànon estètic de Vitruvi de vuit caps, amb la presentació d'un contrapposto i mostrant una clara preocupació per ressaltar l'anatomia de les figures. El paisatge on estan ubicats els personatges té símbols medievals: el freixe, la figuera, la serp i diversos animals.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1504",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_579_C_3474_Q1",
"question": "Quan va realitzar un gravat sobre coure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un oli sobre taula",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_579_C_3474_Q2",
"question": "On va pintar novament la parella bíblica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu del Prado de Madrid",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_579_C_3474_Q3",
"question": "En quin museu es troba actualment l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Galeria Pitti de Florència i al Museu de Magúncia",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_579_C_3474_Q4",
"question": "On hi ha còpies d'aquestes pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el freixe, la figuera, la serp i diversos animals",
"answer_start": 673
}
],
"id": "P_579_C_3474_Q5",
"question": "Quins símbols medievals té el paisatge on estan ubicats els personatges?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retrat d'un cartoixà",
"paragraphs": [
{
"context": "Finalment, el 1994, durant la preparació per l'exposició del MET Petrus Christus: Mestre del Renaixement de Bruges, l'autenticitat de l'halo va ser públicament examinada per un grup d'especialistes holandesos, arribant a la conclusió que es tractava d'un afegit. L'equip va acceptar majoritàriament que l'halo probablement s'havia afegit a Espanya durant el segle xvii -imitant una tendència italiana- quan formava part de la col·lecció de Don Ramon d'Oms, virrei de Mallorca, que va vendre el treball a l'industrial americà Jules Bache el 1911. L'equip recomanava que l'halo fos tret per fer més autèntica estèticament la pintura. Christus va ser un dels primers pintors flamencs a jugar realment amb la il·lusió d'espai i llum, i l'addició de l'halo forçava l'espectador a mirar el primer pla i per això emmarcava l'espai d'una manera inapropiada a l'estil de Christus. Des de la supressió de l'halo, el Metropolitan ha seguit suprimint altres casos dubtosos en treballs de Christus, essent el cas més notable el quadre Sant Eloi al seu taller.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1994",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_171_C_1021_Q1",
"question": "Quin any es va preparar l'exposició del MET Petrus Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un grup d'especialistes holandesos",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_171_C_1021_Q2",
"question": "Qui va examinar l'autenticitat de l'halo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que es tractava d'un afegit",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_171_C_1021_Q3",
"question": "A quina conclusió van arribar els especialistes holandesos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Espanya",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_171_C_1021_Q4",
"question": "On es va afegir probablement l'halo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1911",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_171_C_1021_Q5",
"question": "Quan va vendre Ramon d'Oms el treballa a Jules Bache?"
}
]
},
{
"context": "El Retrat d'un cartoixà incorpora un trompe-l'oeil d'una mosca a la seva cantonada inferior dreta. L'addició de trompe-l'oeil de mosques a les obres d'art es considera que va començar al segle xv, just quan Christus va començar. Els historiadors d'art estan generalment dividits entre dues interpretacions diferents del seu ús; molts consideren que la mosca té un simbolisme religiós, amb connotacions de pecat, corrupció, mort, etc.[9] Els historiadors d'art creuen que una mosca es fa servir per a evocar tals imatges en connexió amb Belzebú, una de les representacions de Satanàs (El Senyor de les Mosques). Més recentment, els historiadors d'art estan començant a veure aquestes imatges com a un distintiu professional; l'historiador d'art Felix Thürlemann que el descriu com la \"representació autoconscient de la destresa pictòrica superior\". Es creu que és per això que generalment la mosca apareix prop de la signatura de l'artista[9] (la mosca apareix prop de Petrus Xdi Me Fecit, insinuant que la mosca podria ser el referent del 'me', és a dir, del creador del treball).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "segle xv",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_171_C_1023_Q1",
"question": "Quan va començar l'addicció de trompe-l'oleil de mosques a les obres d'art?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com la \"representació autoconscient de la destresa pictòrica superior\"",
"answer_start": 776
}
],
"id": "P_171_C_1023_Q2",
"question": "Com el descriu l'historiador d'art Felix Thürlemann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de la signatura de l'artista",
"answer_start": 905
}
],
"id": "P_171_C_1023_Q3",
"question": "On apareix la mosca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un trompe-l'oeil d'una mosca",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_171_C_1023_Q4",
"question": "Què incorpora el Retrat d'un cartoixà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Petrus Xdi Me Fecit",
"answer_start": 968
}
],
"id": "P_171_C_1023_Q5",
"question": "Qui era l'artista de l'obra?"
}
]
},
{
"context": "L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels Primitius Flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Robert Campin —autor d'aquesta obra—, Jan van Eyck, Roger van der Weyden —deixeble de Campin— i Petrus Christus. A Catalunya cal citar la influència d'aquest estil en Lluís Dalmau, autor de la Mare de Déu dels Consellers després d'haver treballat al taller de Jan van Eyck.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'escola flamenca",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_171_C_1024_Q1",
"question": "Quina escola de pintura va ser una de les més importants del món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "religiosa",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_171_C_1024_Q3",
"question": "De quina temàtica eren els quadres que es pintaven a l'Escola dels Primitius Flamencs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roger van der Weyden",
"answer_start": 743
}
],
"id": "P_171_C_1024_Q4",
"question": "Qui era deixeble de Campin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu dels Consellers",
"answer_start": 881
}
],
"id": "P_171_C_1024_Q5",
"question": "Com es diu el quadre que va pintar Lluís Dalmau?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pla Cerdà",
"paragraphs": [
{
"context": "El plànol proposat per Cerdà per a la ciutat destaca l'optimisme i la il·limitada previsió de creixement, l'absència programada d'un centre privilegiat, el seu caràcter matemàtic, geomètric i amb visió científica.[16] Obsessionat pels aspectes higienistes que havia estudiat en profunditat i disposant d'una àmplia llibertat per configurar la ciutat, ja que el «pla de Barcelona» no tenia quasi cap construcció, la seva estructura aprofita al màxim la direcció dels vents per facilitar l'oxigenació i neteja de l'atmosfera.[27] En la mateixa línia, va assignar un paper clau als parcs i als jardins interiors de les mansanes, tot i que la posterior especulació va alterar molt el seu pla. Va fixar la ubicació dels arbres als carrers (1 cada 8 metres) i va triar el plàtan per a poblar la ciutat després d'analitzar quina espècie seria la més idònia per viure a la ciutat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'un centre privilegiat",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_315_C_1885_Q1",
"question": "De què hi ha una absència programada en el plànol proposat per Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels aspectes higienistes",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_315_C_1885_Q2",
"question": "Per què estava obsessionat Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la direcció dels vents",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_315_C_1885_Q3",
"question": "Què aprofita l'estructura del plànol proposat per Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "facilitar l'oxigenació i neteja de l'atmosfera",
"answer_start": 476
}
],
"id": "P_315_C_1885_Q4",
"question": "Què volia aconseguir Cerdà aprofitant al màxim la direcció dels vents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1 cada 8 metres",
"answer_start": 735
}
],
"id": "P_315_C_1885_Q5",
"question": "Cada quant hi havia un arbre segons el plànol proposat per Cerdà?"
}
]
},
{
"context": "El 1855, el Ministeri de Foment va encarregar a Cerdà l'aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona, que era l'extensa zona sense urbanitzar per raons militars que hi havia entre Barcelona i Gràcia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar. Persona molt sensibilitzada amb els corrents higienistes, va aplicar els seus coneixements a desenvolupar, pel seu compte, una Monografía de la clase obrera (1856), completa i profunda anàlisi estadística sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnòstic fou clar: la ciutat no era apta per a «la nova civilització, caracteritzada per l'aplicació de l'energia del vapor a la indústria i la millorar de la mobilitat[14] i la comunicativitat» (el telègraf òptic era l'altre invent rellevant).[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el Ministeri de Foment",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_315_C_1886_Q1",
"question": "Qui va encarregar a Cerdà l'aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per raons militars",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_315_C_1886_Q2",
"question": "Per què estava sense urbanitzar el Pla de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre Barcelona i Gràcia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_315_C_1886_Q3",
"question": "On estava situat el Pla de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una Monografía de la clase obrera",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_315_C_1886_Q4",
"question": "Què va desenvolupar Cerdà aplicant els seus coneixements?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1856",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_315_C_1886_Q5",
"question": "De quin any és la Monografía de la clase obrera que va fer Cerdà?"
}
]
},
{
"context": "Dit d'una altra manera, el seu propòsit era donar prioritat al «contingut» (les persones) per sobre del «continent» (les pedres o els jardins). La forma, tema tan obsessiu en la majoria de plans, no és més que un instrument, si bé de màxima importància, però sovint massa decisiu i a voltes prepotent. La màgia de Cerdà consisteix a engendrar la ciutat a partir de l'habitatge. La intimitat del domicili es considera una prioritat absoluta i, en un temps de famílies nombroses (tres generacions), fer possible la llibertat de tots els membres es podria considerar utòpic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al «contingut»",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_315_C_1887_Q1",
"question": "A qui donava prioritat Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'habitatge",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_315_C_1887_Q2",
"question": "A partir de què vol engendrar la ciutat Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La intimitat del domicili",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_315_C_1887_Q3",
"question": "Què considera Cerdà que és una prioritat absoluta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nombroses",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_315_C_1887_Q4",
"question": "Com eren les famílies en el temps de Cerdà?"
}
]
},
{
"context": "Conscient d'aquesta mancança, Ildefons Cerdà va començar sense cap encàrrec a estructurar el seu pensament, exposat sistemàticament molts anys després (1867) en la seva gran obra: Teoría General de la Urbanización. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà, allò que el fa sobresortir en la història de l'urbanisme, és la recerca de coherència per comptabilitzar els requeriments contradictoris d'una aglomeració complexa. Supera les visions parcials (ciutat utòpica, cultural, monumental, racionalista…) i es lliura a la recerca d'una ciutat integral.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "estructurar el seu pensament",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_315_C_1888_Q1",
"question": "Què va començar a fer Cerdà conscient d'aquesta mancança?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teoría General de la Urbanización",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_315_C_1888_Q2",
"question": "Com es diu la gran obra de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1867",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_315_C_1888_Q3",
"question": "Quin any va fer Cerdà la Teoría General de la Urbanización?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la recerca d'una ciutat integral",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_315_C_1888_Q4",
"question": "A quina recerca es lliura Cerdà en la Teoría General de la Urbanización?"
}
]
},
{
"context": "Els carrers tenen en general una amplada de 20 metres dels quals en l'actualitat els 10 metres centrals estan destinats a calçada i 5 metres a cada costat destinats a voreres. L'amplitud dels carrers, com en el model parisenc d'Haussmann, s'associa a una visió militar per poder reprimir amb més facilitat les sublevacions internes. Recordem que Cerdà havia viscut en primera persona les revoltes obreres de 1855. Els elogis que va rebre el pla per part dels seus contemporanis, fou en considerar el format rectilini com avantatjós per al foc d'artilleria.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "20 metres",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_315_C_1889_Q1",
"question": "Quina amplada tenen els carrers projectats per Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per poder reprimir amb més facilitat les sublevacions internes",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_315_C_1889_Q2",
"question": "Per què són tant amples els carrers que va fer Cerdà segons la visió militar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les revoltes obreres de 1855",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_315_C_1889_Q3",
"question": "Quines revoltes va viure Cerdà en primera persona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per al foc d'artilleria",
"answer_start": 532
}
],
"id": "P_315_C_1889_Q4",
"question": "Per què era avantatjós el format rectilini dels carrers projectats per Cerdà segons els seus contemporanis?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Escultura romànica",
"paragraphs": [
{
"context": "A la península Ibèrica des del segle XI hi va haver un gran taller de talla en ivori i orfebreria al monestir de Sant Isidor de Lleó, estant una gran mostra d'això el Crucifix de don Fernando y doña Sancha datat prop de l'any 1063.[65] Es creu que va ser el primer a l'Edat mitjana Hispànica amb la representació de la imatge de Crist, ja que era costum que les creu] ja fossin de materials nobles, com d'or o ivori o simplement de fusta, estiguessin realitzades sense imatges. La imatge del Crist està tallada en ivori i és de ple volum i representat viu, amb el cap lleugerament inclinat cap a la dreta de cara ovalada, on ressalten els grans ulls oberts amb les pupil·les incrustades amb pedra d'atzabeja.[n. 8] Presenta una barba i bigoti amb els cabells ondulats i amb els peus traspassats per un clau individual cadascun. A la part posterior del cos, com era comú, té un buit per usar-lo com a reliquiari.[66]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de Sant Isidor de Lleó",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_528_C_3163_Q1",
"question": "On hi va haver un gran taller d'orfebreria a al península Ibèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Crucifix de don Fernando y doña Sancha",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_528_C_3163_Q2",
"question": "Quina mostra tenim del taller del monestir de Sant Isidor de Lleó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1063",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_528_C_3163_Q3",
"question": "De quin any és el Crucifix de don Fernando y doña Sancha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la imatge de Crist",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_528_C_3163_Q4",
"question": "Què tenia el Crucifix de don Fernando y doña Sancha que no tenien els altres a l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense imatges",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_528_C_3163_Q5",
"question": "Com es realitzaven fins al segle XI els crucifixos?"
}
]
},
{
"context": "Les portes de bronze formen part d'una de les principals obres d'art de l'Edat mitjana romànica. Eren obres ambicionades per tots els grans centres religiosos, es troben des de Venècia a Sicília, i als països del nord d'Europa. Les portes romanes d'Orient de Venècia, Salern i la Basílica de Sant Pau Extramurs a Roma estan realitzades amb incrustacions d'argent. El treball de Barisano signat a les catedrals de Trani (portal central, c.1185), i Monreale (portal nord, c. 1190) i l'atribuïda de Ravello (1179), que es caracteritza per la presència de relleus obtinguts mitjançant l'acabat fred i aplicats sobre la base de fusta, mostren les influències àrabs i romanes d'Orient. Al nord d'Itàlia, els batents de la porta de Sant Zenó de Verona consten de plafons sobre fusta i van ser realitzades per diferents mestres en un estil clar romànic; presenten una iconografia centrada principalment en l'Antic i Nou Testament, però també s'inclouen temes apocalíptics i la història de sant Zenó.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de bronze",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_528_C_3164_Q1",
"question": "De quin material són les portes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una de les principals obres d'art de l'Edat mitjana romànica",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_528_C_3164_Q2",
"question": "De què formen part les portes de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tots els grans centres religiosos",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_528_C_3164_Q3",
"question": "Qui ambicionava les portes de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barisano",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_528_C_3164_Q4",
"question": "Qui va fer les portes des bronze de la catedral de Trani?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Verona",
"answer_start": 739
}
],
"id": "P_528_C_3164_Q5",
"question": "On és l'església de Sant Zeno?"
}
]
},
{
"context": "L’escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle xi i,en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle xii o la primera meitat del xiii.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el temple",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_528_C_3165_Q1",
"question": "Què és el regne de Déu a la terra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins de les metes artístiques de l'art romànic",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_528_C_3165_Q2",
"question": "On s'insereix l'escultura romànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb l'arquitectura",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_528_C_3165_Q3",
"question": "Amb què va tenir una estreta relació l'escultura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un element complementari",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_528_C_3165_Q4",
"question": "Com s'insereix l'escultura en l'arquitectura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les escenes bíbliques",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_528_C_3165_Q5",
"question": "Què ensenyava bàsicament l'escultura?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa al mode de representació, l'objectiu no era mostrar la realitat visible, però sí l'invisible i intocable, aprofitant gran part de la mímica de les figures com un mitjà de comunicació. L'objectiu principal no era el tractament volumètric, sinó el valor simbòlic de les figures i el contingut del seu missatge. La proporció entre les figures era un altre factor secundari, es feien les dimensions depenent més de la seva importància jeràrquica o de l'espai disponible per a la realització del relleu, més que guardant la relació que les figures posseïen entre si. Els cossos eren prims, els gestos expressius, i els diferents elements del relleu s'adaptaven a l'espai arquitectònic, i fins i tot quasi s'amuntegaven per tal d'encaixar en petits espais.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'invisible i intocable",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_528_C_3166_Q1",
"question": "Què volia representar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mímica de les figures",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_528_C_3166_Q2",
"question": "Què aprofitava com a mitjà de comunicació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "simbòlic",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_528_C_3166_Q3",
"question": "Quin valor tenien les figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prims",
"answer_start": 589
}
],
"id": "P_528_C_3166_Q4",
"question": "Com eren els cossos de les figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'espai arquitectònic",
"answer_start": 667
}
],
"id": "P_528_C_3166_Q5",
"question": "On s'adaptaven els elements de relleu de les figures?"
}
]
},
{
"context": "L'àmbit artístic de l'orfebreria romànica va tenir un paper molt notable, no solament al naixement i desenvolupament de l'escultura monumental, sinó també a la formació d'artistes. La reputació dels orfebres va traspassar fronteres i les seves obres van ser utilitzades sovint com a models. Es deia de Godefroid de Huy que:\"... no tenia igual en el camp de l'orfebreria, que en diverses regions, havia fet molts reliquiaris i objectes per a reis.\"[60]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "va traspassar fronteres",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_528_C_3167_Q1",
"question": "Què va fer la reputació dels orfebres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a models",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_528_C_3167_Q2",
"question": "Com eren usades les obres dels orfebres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al naixement i desenvolupament",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_528_C_3167_Q3",
"question": "En què va tenir un paper notable l'àmbit artístic de l'orfebreria romànica en l'escultura monumental?"
},
{
"answers": [
{
"text": "artistes",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_528_C_3167_Q4",
"question": "Què va ajudar a formar l'orfebreria romànica per a l'escultura monumental?"
}
]
},
{
"context": "Al nord d'Itàlia, els primers capitells amb poca ornamentació es troben a criptes i deambulatoris com a l'abadia de Sant'Antimo a Montalcino (Siena) i la Basílica de Santo Stefano de Verona. Durant la segona meitat del segle XI (prop de 1038 a la Catedral de Caorle) un grup de capitells es caracteritza per la imitació fidel i directa dels models antics corintis que s'observen a les basíliques de l'Adriàtic, entre Venècia (Sant Nicolò al Lido) i Trieste (Catedral de San Giusto). Aquesta tendència continua al deambulatori de Tournus i Issoudun, abans de finals de segle X, així com a la catedral de Clarmont d'Alvèrnia.[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a criptes i deambulatoris",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_528_C_3168_Q1",
"question": "On es troben els primers capitells amb poca ornamentació al nord d'Itàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Montalcino",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_528_C_3168_Q2",
"question": "On és l'abadia de Sant'Antimo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "models antics corintis",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_528_C_3168_Q3",
"question": "Quins models imiten els capitells de Catedral de Caorle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les basíliques de l'Adriàtic",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_528_C_3168_Q4",
"question": "On es troben els models antics corintis?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Litoria aurea",
"paragraphs": [
{
"context": "L. aurea sobreviu en algunes zones de Sydney, com ara el descampat del Sydney Olympic Park, l'indret on es volien construir les pistes de tennis pels Jocs Olímpics de Sydney). Quan s'hi descobrí L. aurea, es decidí construir les pistes a un altre lloc, i aquesta població ha estat supervisada des d'aleshores. Així doncs, L. aurea ha esdevingut una mascota no oficial de l'àrea de Homebush Bay.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en algunes zones de Sydney",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_321_C_1921_Q1",
"question": "On sobreviu L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les pistes de tennis pels Jocs Olímpics de Sydney",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_321_C_1921_Q2",
"question": "Què volien construir al descampat del Sydney Olympic Park?"
},
{
"answers": [
{
"text": "construir les pistes a un altre lloc",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_321_C_1921_Q3",
"question": "Què van decidir quan van descobrir L. aurea al descampat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ha estat supervisada",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_321_C_1921_Q4",
"question": "Què han fet de d'aleshores amb la població de L. aurea que van trobar al descampat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mascota no oficial",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_321_C_1921_Q5",
"question": "Què ha estat esdevingut L. aurea a l'àrea de Homebush Bay?"
}
]
},
{
"context": "Els capgrossos són grans, i assoleixen mides de fins a 80 mm,[8] tot i que la mida varia molt; són comuns els capgrossos més petits. El cos sol ser tan ample com llarg. La cua té un tint groc i està considerablement arquejada. La musculatura de la cua és moderada, i esdevé estreta fins que es converteix en una punta, igual que la cua. Les parets corporals són d'un groc translúcid, amb zones més fosques a l'abdomen. Just abans que se'n formin els membres, el capgròs comença a desenvolupar la coloració verda dels adults. Els metamorfs s'assemblen als adults i mesuren una mitjana de 2,6 cm de llargada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fins a 80 mm",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_321_C_1922_Q1",
"question": "Quina mida poden assolir els capgrossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tan ample com llarg",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_321_C_1922_Q2",
"question": "Com és el cos dels capgrossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moderada",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_321_C_1922_Q4",
"question": "Com és la musculatura de la cua dels capgrossos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Just abans que se'n formin els membres",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_321_C_1922_Q5",
"question": "Quan comencen els capgrossos a desenvolupar la coloració verda dels adults?"
}
]
},
{
"context": "Moltes poblacions, especialment a la regió de Sydney, viuen en zones que sovint són pertorbades per l'acció humana, com ara camps de golf, terrenys industrials en desús, descampats i abocadors. Tot i que antigament fou una de les granotes més comunes del sud-est d'Austràlia, L. aurea ha sofert un important declivi de la població, que és la causa per la qual actualment ha estat classificada com a globalment vulnerable. La xifra d'individus ha continuat davallant i aquesta granota està amenaçada per la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la contaminació, la pressió d'altres espècies introduïdes, i l'acció de paràsits i patògens, entre els quals cal incloure el quitridiomicet Batrachochytrium dendrobatidis.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'acció humana",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_321_C_1923_Q1",
"question": "Què pertorba moltes poblacions de L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sud-est d'Austràlia",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_321_C_1923_Q2",
"question": "On era una granota comuna la L. aurea ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a globalment vulnerable",
"answer_start": 393
}
],
"id": "P_321_C_1923_Q3",
"question": "Com ha estat classificada actualment la L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ha continuat davallant",
"answer_start": 443
}
],
"id": "P_321_C_1923_Q4",
"question": "Què ha passat amb la xifra d'individus de L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amenaçada",
"answer_start": 489
}
],
"id": "P_321_C_1923_Q5",
"question": "Com esta la L. aurea per la pressió d'altres espècies introduïdes?"
}
]
},
{
"context": "Inicialment, el 1827, fou classificada com a Rana aurea per Lesson. La seva denominació ha estat revisada vint vegades; Günter fou el primer a donar-li el nom de Litoria aurea el 1844, i canvià de nom nou vegades més abans de ser reanomenada Litoria aurea.[2] El nom específic aurea deriva del mot llatí aureus, \"daurat\".[3] Actualment, l'espècie queda classificada dins el complex Litoria aurea, un grup de granotes estretament relacionades del gènere Litoria. Aquest complex s'estén arreu d'Austràlia: n'hi ha tres espècies al sud-est del país, una al nord, i dues al sud-oest. El complex es compon de L. aurea, la reineta de cuixes blaves (L. raniformis), L. castanea, L. dahlii, L. cyclorhyncha i L. moorei. Les regions en què habiten L. raniformis i L. castanea s'encavalquen amb les de L. aurea; això, juntament amb les semblances físiques que presenten, pot fer difícil distingir les espècies. L. castanea no ha estat observada des del 1980 i podria estar extinta en l'actualitat, tot i que les grans taques grogues de les seves cuixes ajuden a distingir-la de L. aurea. La reineta de cuixes blaves, que s'assembla molt a L. aurea, només pot ésser distingida per uns bonys que té a la superfície dorsal.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "vint",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_321_C_1924_Q1",
"question": "Quantes vegades ha estat revisada la denominació de la Litoria aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Günter",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_321_C_1924_Q2",
"question": "Qui va ser el primer a donar-li el nom de Litoria aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aureus",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_321_C_1924_Q3",
"question": "De quin mot llatí deriva aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "daurat",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_321_C_1924_Q4",
"question": "Què vol dir aureus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un grup de granotes estretament relacionades",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_321_C_1924_Q5",
"question": "Què és el complex Litoria aurea?"
}
]
},
{
"context": "L. aurea es reprodueix als mesos més càlids, d'octubre a març. Durant l'època d'aparellament, els mascles floten a l'aigua i criden les femelles, amb un grunyit greu que ha estat descrit com un so de quatre parts \"cro-oc, croooc, croc crock\" – semblant al so d'una motocicleta canviant de marxes.[8] Produeixen una massa gelatinosa que conté una mitjana de cinc mil ous, en què dipositen entre la vegetació aquàtica; com a dada rellevant, s'ha observat un conglomerat format d'11.682 ous.[12] Al principi, la massa flota, però s'enfonsa unes dotze hores després de la posta, o si és pertorbada. Dos o tres dies més tard, neixen els capgrossos, que acaben la metamorfosi entre dos i onze mesos després, durada que depèn de la temperatura de l'aigua i la disponibilitat d'aliment.[13] La reproducció té lloc en una proporció significativament més alta en indrets on no hi ha peixos predadors, i on les masses d'aigua són efímeres i no permanents. A Victòria, tanmateix, s'ha observat que les granotes es reprodueixen igual en basses permanents que en basses efímeres.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als mesos més càlids",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_321_C_1925_Q1",
"question": "Quan es reprodueix L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "floten",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_321_C_1925_Q2",
"question": "Què fan a l'aigua els mascles de L. aurea durant l'època d'aparellament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al so d'una motocicleta canviant de marxes",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_321_C_1925_Q3",
"question": "A què s'assembla el so que fan els mascles de L. aurea per cridar les femelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mitjana de cinc mil ous",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_321_C_1925_Q4",
"question": "Quants ous produeixen dins una massa gelatinosa la L. aurea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dos o tres dies més tard",
"answer_start": 595
}
],
"id": "P_321_C_1925_Q5",
"question": "Quan dies després de la posta neixen els capgrossos de la L. aurea?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha una ratlla d'un blanc crema o groc pàl·lid, amb una vora superior daurada i una vora superior negra, que s'estén des de darrere l'ull, travessant el timpà, fins a l'engonal. Aquesta ratlla puja per formar un plec dorsolateral vers l'engonal. Hi ha una altra ratlla del mateix color que comença sota l'ull i continua fins a l'espatlla. L'abdomen és de color crema o blanc, i té una textura granular tosca. Les potes són verdes, daurades, o una combinació dels dos colors, i la part interior de la cuixa i l'engonal és blava-verda.[8] Els mascles adults presenten una coloració groga al sac vocal de la gola. La pupil·la es limita a una escletxa horitzontal, mentre que l'iris és d'un marró daurat amb una ratlla negra que va des dels cantons de la pupil·la fins als límits horitzontals de l'ull. El timpà és distint i de forma ovalada, i l'espècie té uns discs digitals especialment grans que l'ajuden a grimpar. Com que aquesta espècie viu sovint dins l'aigua, els dits de les potes anteriors no són palmats, mentre que els peus són gairebé completament palmats.[8] Durant l'època d'aparellament, els mascles desenvolupen \"coixinets nupcials\" als dits, que fan servir per agafar-se a la femella durant la copulació.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "crema o blanc",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_321_C_1926_Q1",
"question": "De quin color és l'abdomen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "verdes, daurades, o una combinació dels dos colors",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_321_C_1926_Q2",
"question": "De quin color són les potes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al sac vocal de la gola",
"answer_start": 588
}
],
"id": "P_321_C_1926_Q3",
"question": "On tenen una coloració groga els mascles adults?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una escletxa horitzontal",
"answer_start": 637
}
],
"id": "P_321_C_1926_Q4",
"question": "Com és la pupiŀla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "grimpar",
"answer_start": 909
}
],
"id": "P_321_C_1926_Q5",
"question": "Què pot fer gracies als seus discs digitals?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Art de l'antiga Grècia",
"paragraphs": [
{
"context": "En la tècnica de les «figures negres», la decoració és en color negre sobre fons vermell i les siluetes es perfilaven amb una punta de metall o d'os, amb la qual es descobria el color natural de l'argila. Aquest sistema de decoració es va introduir a Corint cap a l'any 700 aC. Els artistes àtics van obtenir una gran originalitat en aquesta tècnica amb els vasos anomenats protoàtics entre els anys 630-620 aC fins al segle v aC, en què es van introduir les figures negres i vermelles. Un dels pintors que va treballar a Atenes amb la tècnica de les figures negres va ser Exequias, i deixà la seva signatura en algun dels seus treballs circa 550 aC; aquesta era una pràctica comuna per part de molts terrissaires com Sòfilos, Nicòstenes, Clíties i Ergòtim, entre d'altres.[54] Un dels vasos més importants és el Vas François de circa 570 aC, que és un crater amb volutes i signat per Ergòtim com a terrissaire i Cleitas com a pintor; la seva decoració està realitzada amb sis bandes o frisos de temes mitològics centrats en la història d'Aquil·les, es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Florència.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en color negre sobre fons vermell",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_278_C_1663_Q1",
"question": "Com és la decoració en la tècnica de les «figures negres»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una punta de metall o d'os",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_278_C_1663_Q2",
"question": "Amb què es perfilaven les siluetes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a l'any 700 aC",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_278_C_1663_Q3",
"question": "Quan és va introduir a Corint la tècnica de les «figures negres»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Atenes",
"answer_start": 522
}
],
"id": "P_278_C_1663_Q4",
"question": "On va treballar Exequias amb la tècnica de les figures negres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per Ergòtim com a terrissaire i Cleitas com a pintor",
"answer_start": 881
}
],
"id": "P_278_C_1663_Q5",
"question": "Per qui està signat el Vas François de circa?"
}
]
},
{
"context": "Els pintors grecs van treballar en general amb plafons de fusta, que s'espatllaven ràpidament (després del segle iv aC), quan no eren ben protegits. Avui no queda quasi cap peça de pintura grega, excepte algunes restes de pintures en terracota i d'algunes pintures a les parets de tombes, sobretot a Macedònia i Itàlia. De les obres mestres de la pintura grega, només tenim algunes còpies realitzades en èpoques romanes, la majoria en són d'una qualitat inferior. Les pintures en ceràmica, de la qual han sobreviscut moltes peces, sobretot del període arcaic, donen un cert sentit de l'estètica a la pintura grega.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb plafons de fusta",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_278_C_1664_Q1",
"question": "Amb què van treballar els pintors grecs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'espatllaven ràpidament",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_278_C_1664_Q2",
"question": "Què passava amb els plafons de fusta quan no eren ben protegits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Macedònia i Itàlia",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_278_C_1664_Q3",
"question": "On es poden trobar avui en dia algunes restes de peces de pintura negra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "èpoques romanes",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_278_C_1664_Q4",
"question": "Quan es van fer algunes còpies de les obres dels mestres de la pintura grega?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moltes",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_278_C_1664_Q5",
"question": "Quantes peces han sobreviscut de les pintures en ceràmica?"
}
]
},
{
"context": "El mosaic s'emprava en tot el món antic per a la decoració d'interiors. Dos tipus de mosaics es van realitzar i van marcar la seva tècnica de desenvolupament: el dels còdols, que utilitzava pedres naturals (normalment de riu) de pocs centímetres i que conservaven la forma i el color natural, amb mostres trobades a Olint, a Pel·la, a la ciutat-palau d'Aegae a Macedònia, datats de la primera meitat del segle iv aC. El mètode amb tessel·les de marbre i vidre de colors diversos i tallats a mida va anar substituint a poc a poc l'anterior, les tessel·les de més gran mida s'usaven per als dibuixos geomètrics, mentre les més petites servien per representar escenes figurades. De la fi del segle ii aC i principis del segle i aC són els mosaics de Delos, on en van aparèixer un gran nombre, amb variacions de dibuixos de màscares, dofins i quadrigues i amb representacions mitològiques.[64][65]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a la decoració d'interiors",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_278_C_1665_Q1",
"question": "Per a què s'emprava el mosaic en el món antic ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "naturals (normalment de riu)",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_278_C_1665_Q2",
"question": "Quin tipus de pedres utilitzaven els mosaics dels còdols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pocs centímetres",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_278_C_1665_Q3",
"question": "Quina mida tenien les pedres que s'utilitzaven en els mosaics dels còdols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escenes figurades",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_278_C_1665_Q4",
"question": "Què representaven les tessel·les més petites?"
},
{
"answers": [
{
"text": "De la fi del segle ii aC i principis del segle i aC",
"answer_start": 676
}
],
"id": "P_278_C_1665_Q5",
"question": "De quan són els mosaics de Delos?"
}
]
},
{
"context": "L'arquitectura, com la pintura i l'escultura, no es considerava un art, en el sentit modern, pels grecs antics. L'arquitecte era un artesà, contractat per l'estat o un ric client privat. No hi havia distinció entre l'arquitecte i l'empresari. L'arquitecte feia els plànols de l'edifici, contractava els treballadors i els artesans per construir-lo i era responsable tant del pressupost com dels terminis de lliurament. No tenia l'elevat nivell social que tenen els arquitectes avui en dia. Els noms dels arquitectes ni tan sols es coneixen abans del segle V aC. Un arquitecte com Ictinos, que va dissenyar el Partenó, i que es consideraria avui un geni, va ser considerat tota la seva vida com un bon artesà, res més.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un artesà",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_278_C_1666_Q1",
"question": "Què era per als grecs l'arquitecte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'estat o un ric client privat",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_278_C_1666_Q2",
"question": "Qui contractava l'arquitecte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant del pressupost com dels terminis de lliurament",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_278_C_1666_Q3",
"question": "De què era el responsable l'arquitecte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un geni",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_278_C_1666_Q4",
"question": "Com es considera avui en dia Ictinos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ictinos",
"answer_start": 580
}
],
"id": "P_278_C_1666_Q5",
"question": "Qui va dissenyar el Partenó?"
}
]
},
{
"context": "En el període clàssic, hi va haver canvis tant en l'estil com en la funció de l'escultura. Els posats es van tornar més naturals i la tècnica va evolucionar molt per a descriure el moviment del cos. Des del segle v aC, les estàtues van començar a representar persones reals. D'aquesta època, queden originals en bronze dignes d'esment com:[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tant en l'estil com en la funció de l'escultura",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_278_C_1667_Q1",
"question": "Quins canvis hi va haver en el període clàssic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més naturals",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_278_C_1667_Q2",
"question": "Com és van tornar els posats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tècnica",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_278_C_1667_Q3",
"question": "Què va evolucionar molt per a descriure el moviment del cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Des del segle v aC",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_278_C_1667_Q4",
"question": "Quan van començar les estàtues a representar persones reals?"
}
]
},
{
"context": "Cada ciutat grega, fos quina en fos la mida, tenia una palestra o un gimnàs. Es tractava d'espais tancats, però a cel obert, envoltats amb columnes, utilitzats per a l'entrenament i les competicions atlètiques; era el lloc de reunió dels ciutadans homes. Les ciutats gregues necessitaven també almenys un buleuteri o habitació del consell, un gran edifici quadrat que servia a la vegada de lloc de reunió per al consell del bulé i de tribunal de justícia. Com que els grecs no construïen arcs o cúpules, no podien crear grans sales que suportessin els sostres, i per això el Bouleterió tenia fileres de columnes a l'interior, per sostenir el sostre. No queden més que petits vestigis d'aquests edificis.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tancats, però a cel obert, envoltats amb columnes",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_278_C_1668_Q1",
"question": "Com eren els espais de la palestra o el gimnàs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una palestra o un gimnàs",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_278_C_1668_Q2",
"question": "Què tenia cada ciutat grega fos quina en fos la mida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a l'entrenament i les competicions atlètiques; era el lloc de reunió dels ciutadans homes",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_278_C_1668_Q3",
"question": "Per a què s'utilitzava la palestra i el gimnàs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de lloc de reunió per al consell del bulé i de tribunal de justícia",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_278_C_1668_Q4",
"question": "Per a què servia el gran edifici quadrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arcs o cúpules",
"answer_start": 488
}
],
"id": "P_278_C_1668_Q5",
"question": "Què no construïen els grecs per a sostenir el sostre?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Alfred Hitchcock",
"paragraphs": [
{
"context": "Tot i que està centrat en un homicidi, Vertigen, d'entre els morts no és pròpiament una pel·lícula policíaca, sinó, segons les mateixes paraules del realitzador, «una història d'amor de clima estrany». Stewart és «Scottie», un antic investigador de la policia que pateix acrofòbia, que progressivament s'obsessiona amb una misteriosa jove (Novak). El vertigen invencible i l'obsessió de Scottie desemboquen en una tragèdia. Llavors, troba una altra jove que s'assembla sorprenentment a la desapareguda. La pel·lícula es decideix sense happy end. L'estrena té lloc a l'estat espanyol, en el Festival de Sant Sebastià,[114][115] on Hitchcock guanya la Conquilla de Plata. Encara que actualment sigui considerat un clàssic, Vertigen, d'entre els morts s'enfronta tanmateix, en la seva estrena, a crítiques negatives i a una acollida reservada per part del públic; marca l'última col·laboració entre James Stewart i el director.[116] La pel·lícula, tanmateix, avui és considerada per molts com una de les millors pel·lícules del realitzador, i es troba sobretot en el grup que encapçala la classificació Sight & Sound de les millors pel·lícules del decenni; constituirà, d'altra banda, amb Psicosi, un dels punts de referència privilegiats per Brian De Palma per a la seva relectura cinematogràfica de l'obra hitchcockiana, en els anys 1970-1980.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un homicidi",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_277_C_1657_Q1",
"question": "En què està centrat Vertigen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un antic investigador de la policia",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_277_C_1657_Q2",
"question": "Qui és «Scottie»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "acrofòbia",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_277_C_1657_Q3",
"question": "Què pateix «Scottie»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una misteriosa jove (Novak)",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_277_C_1657_Q4",
"question": "Amb qui s'obsessiona «Scottie»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el Festival de Sant Sebastià",
"answer_start": 584
}
],
"id": "P_277_C_1657_Q5",
"question": "On guanya Hitchcock la Conquilla de Plata?"
}
]
},
{
"context": "La pel·lícula estudia què fan els homes quan no tenen res més. Es pot tractar d'una pel·lícula de propaganda, una nova contribució a l'esforç de la guerra. Les escenes d'acció són rodades a bord del bot i l'estretesa del lloc crea una lleugera preocupació en relació amb el tradicional cameo del director. El problema serà resolt per l'aparició de Hitchcock a la foto d'un diari que el personatge interpretat per William Bendix llegeix al vaixell, una publicitat «abans i després» per a un producte aprimador: «Reduco-Obesity Slayer».[78] Lifeboat rebrà una acollida crítica molt favorable al principi, però la critica bruscament s'hi repensarà, gangrenada pel dubte, ja que el tractament d'aquestes nou individualitats, i sobretot la del nazi, es pren algunes llibertats intolerables en el context de l'època. La pel·lícula és, malgrat tot, nominada tres vegades als Oscars[79] en les categories millor director, millor guió original (Steinbeck) i millor fotografia (Glen MacWilliams), i l'actriu Tallulah Bankhead rep el premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu.[79]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "què fan els homes quan no tenen res més",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_277_C_1658_Q1",
"question": "Què estudia la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a bord del bot",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_277_C_1658_Q2",
"question": "On són rodades les escenes d'acció de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el personatge interpretat per William Bendix",
"answer_start": 383
}
],
"id": "P_277_C_1658_Q3",
"question": "Qui llegeix un diari al vaixell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Reduco-Obesity Slayer»",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_277_C_1658_Q4",
"question": "Quin és el nom del producte aprimador que apareix a la publicitat del diari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt favorable",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_277_C_1658_Q5",
"question": "Com és la crítica que rep Lifeboat al principi?"
}
]
},
{
"context": "Per escriure el que serà Vertigen, d'entre els morts (1958),[113] recorre, abans de mostrar-se satisfet del guió, a no menys de tres autors. L'últim, Samuel Taylor, reconeixerà més tard que havia treballat sense llegir ni el primer guió, ni fins i tot la novel·la original, però limitant-se a seguir les indicacions del director, per tal de concentrar-se en el personatge principal. El realitzador contracta com a estrella masculina James Stewart. Per interpretar l'obsessiva dona jove, Hitchcock desitja en principi contractar Vera Miles -havia resultat excel·lent la interpretació en la seva pel·lícula precedent-, però està embarassada i es veu forçada a renunciar-hi. Aleshores, l'estudi li troba una substituta en Kim Novak, que farà aquí un dels seus millors papers.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a no menys de tres",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_277_C_1659_Q1",
"question": "A quants autors recorre abans de mostrar-se satisfet amb el guió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "James Stewart",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_277_C_1659_Q2",
"question": "A qui contracta el realitzador com a estrella masculina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "està embarassada",
"answer_start": 622
}
],
"id": "P_277_C_1659_Q3",
"question": "Per què renúncia Vera Miles a interpretar a l'obsessiva dona jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kim Novak",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_277_C_1659_Q4",
"question": "Qui va fer un dels seus millors papers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Samuel Taylor",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_277_C_1659_Q5",
"question": "Qui va ser l'últim autor al que va recórrer per escriure Vertigen, d'entre els morts?"
}
]
},
{
"context": "Psycho (1998) de Gus Van Sant reprèn en alguns detalls els mateixos plans que l'original, però rodada en color. Van Sant explicarà: «Es tracta més d'una rèplica que d'un remake [...]; és gairebé com si realitzéssim en fals. Com si féssim una còpia de La Gioconda o de David».[157] La pel·lícula, no obstant això, serà un fracàs.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gus Van Sant",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_277_C_1660_Q1",
"question": "De qui es Psycho?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en color",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_277_C_1660_Q2",
"question": "Com rodava Gus Van Sant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un fracàs",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_277_C_1660_Q3",
"question": "Com resultarà la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els mateixos plans que l'original",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_277_C_1660_Q4",
"question": "Què reprèn en alguns detalls Psycho?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més d'una rèplica que d'un remake",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_277_C_1660_Q5",
"question": "De què es tracta per a Gus Van Sant?"
}
]
},
{
"context": "Si Hitchcock és avui considerat de molt com un dels principals realitzadors de cinema, no era el cas en el moment de l'estrena de les seves pel·lícules. La crítica l'ha acusat de vegades d'explotar sempre la mateixa història, o fins i tot li ha retret que faci les seves pel·lícules en funció del públic. Pel que fa a aquest últim punt, Hitchcock responia que no comprenia l'actitud nominalista de certs realitzadors que fan films per a ells mateixos. Avui en dia, nombrosos directors s'inspiren directament en el treball de Hitchcock. És el primer a haver aplicat en les seves pel·lícules totes les «receptes» del suspens i escenes d'antologia sempre apreciades, com la dutxa en Psicosi, mostra fins a quin punt continua sent popular. No obstant això, Hitchcock sempre ha estat sotmès al plebiscit pel públic. A més, s'han fet nombroses pel·lícules, picades d'ull a Hitchcock.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com un dels principals realitzadors de cinema",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_277_C_1661_Q1",
"question": "Com és considerat avui Hitchcock?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el treball de Hitchcock",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_277_C_1661_Q2",
"question": "En què s'inspiren nombrosos directors avui en dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Psicosi",
"answer_start": 680
}
],
"id": "P_277_C_1661_Q3",
"question": "En quina pel·lícula apareix l'escena de la dutxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'explotar sempre la mateixa història, o fins i tot li ha retret que faci les seves pel·lícules en funció del públic",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_277_C_1661_Q4",
"question": "De què ha acusat a Hitchcock la crítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'actitud nominalista de certs realitzadors",
"answer_start": 373
}
],
"id": "P_277_C_1661_Q5",
"question": "Què no comprenia Hitchcock?"
}
]
},
{
"context": "El 1958, Hitchcock descobreix que la seva dona, Alma, és afectada d'un càncer de mama. Així, apareix l'any següent en Tactic, una emissió de televisió consagrada a la prevenció d'aquest tipus de càncer. Alma es curarà gràcies a un tractament experimental.[117] També el 1958 rep diversos premis: el Globus d'Or a la millor sèrie de televisió.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un càncer de mama",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_277_C_1662_Q2",
"question": "Quina afecció té Alma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en Tactic",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_277_C_1662_Q4",
"question": "On apareix l'emissió de televisió consagrada a la prevenció del càncer de mama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gràcies a un tractament experimental",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_277_C_1662_Q5",
"question": "Com es curarà Alma?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tristan und Isolde",
"paragraphs": [
{
"context": "Wagner va intentar que Tristany es representés en un altre lloc, en ciutats com Estrasburg, París, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro, on s'hauria cantat en italià. Cap compromís va arribar a bon terme, i l'òpera no es va presentar davant del públic fins que el rei Lluís II de Baviera, apassionat promotor de Wagner, no va prestar finalment un decisiu suport. Un dels més transcendents directors d'orquestra d'aquella època va ser l'escollit per a dirigir-la a l'Òpera de Munic, Hans von Bülow, un altre fervent defensor de Wagner malgrat el fet que aquest estava tenint un afer amorós amb la seva muller Cosima von Bülow. Fins i tot llavors, la planejada estrena del 15 de maig de 1865 va haver de ser cancel·lada perquè la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat afònica. Finalment, l'òpera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seva muller Malvina, va fer-se càrrec del d'Isolda. Com a curiositat, el pare de Richard Strauss, Franz, solista de trompa, va ser un dels músics que van tocar a l'estrena.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Estrasburg, París, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_1_C_1_Q1",
"question": "A quines ciutats Wagner va intentar que es representés Tristany?"
},
{
"answers": [
{
"text": "italià",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_1_C_1_Q2",
"question": "En quin idioma s'hauria cantat Tristany a Rio de Janeiro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cosima von Bülow",
"answer_start": 607
}
],
"id": "P_1_C_1_Q3",
"question": "Amb qui tenia un afer Wagner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Richard Strauss",
"answer_start": 985
}
],
"id": "P_1_C_1_Q4",
"question": "De qui era pare el solista de trompa que va tocar a l'estrena de Tristany?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ludwig Schnorr von Carolsfeld",
"answer_start": 837
}
],
"id": "P_1_C_1_Q5",
"question": "Qui va cantar el paper de Tristany a l'estrena?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada ansiosa i exuberant de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al segle xx. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "acord de Tristany",
"answer_start": 393
}
],
"id": "P_1_C_2_Q1",
"question": "Com es coneix el primer acord de Tristany i Isolda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_1_C_2_Q2",
"question": "En què es considera important l'acord de Tristany?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'incomprensible",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_1_C_2_Q3",
"question": "Com titllaven l'òpera el grup de crítics centrats en Eduard Hanslick?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_1_C_2_Q4",
"question": "A quins compositors va influenciar l'acord de Tristany?"
}
]
},
{
"context": "El 1886, l'òpera es representa per primera vegada al teatre dissenyat pel compositor a Bayreuth, Wagner ha mort fa tres anys. Mathilde, l'amor perdut de Wagner no va voler assistir mai a cap representació de Tristany, però amb Bayreuth va fer una excepció. Ella i el seu marit van assistir a una de les funcions. Després del darrer acord Mathilde va dir: «Isolda sóc jo».[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1886",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_1_C_3_Q1",
"question": "Quin any es va representar l'òpera per primera vegada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Isolda sóc jo",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_1_C_3_Q2",
"question": "Què va dir Mathilde després del darrer acord?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres anys",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_1_C_3_Q3",
"question": "Quant fa que ha mort Wagner?"
}
]
},
{
"context": "Brangania torna amb Isolda per a contar-li allò que ha ocorregut, i Isolda li conta com, després de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris (\"Tristan\" amb les síl·labes a l'inrevés) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assassí de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que posaria fi a la seua vida, sinó directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la traïció de Tristany, insisteix en el fet que té una beguda que la redimirà de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un verí letal.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "poders curatius",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_1_C_4_Q2",
"question": "Què tenia Isolda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "verí",
"answer_start": 974
}
],
"id": "P_1_C_4_Q4",
"question": "Quina beguda té Isolda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als ulls d'Isolda",
"answer_start": 570
}
],
"id": "P_1_C_4_Q5",
"question": "On mira Tristany directament?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha diversos aspectes que fan de Tristany i Isolda una obra única, però el més comentat, el que constitueix el seu principal ressò posterior en termes purament musicals, és que Wagner va expandir en la seva partitura les possibilitats de l'harmonia, incrementant l'ús d'elements cromàtics i de suspensió harmònica, el que va donar pas a una nova forma de concebre l'harmonia tonal. Primer va influir a compositors com Gustav Mahler i Richard Strauss, i posteriorment a Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern, van acabar d'assentar nous precedents per a la música que vindria en les dècades posteriors. I tot va començar amb un acord, el famós «acord de Tristany» que s'escolta en els primers compassos del Preludi de l'òpera, i que representa l'ambigüitat tonal pel qual transita l'obra en les seves més de tres hores de durada.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Preludi de l'òpera",
"answer_start": 713
}
],
"id": "P_1_C_6_Q1",
"question": "A quina part de l'òpera podem sentir l'«acord de Tristany»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres hores",
"answer_start": 814
}
],
"id": "P_1_C_6_Q2",
"question": "Quina durada té l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incrementant l'ús d'elements cromàtics i de suspensió harmònica",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_1_C_6_Q3",
"question": "Com expandeix Wagner les possibilitats de l'harmonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gustav Mahler i Richard Strauss, i posteriorment a Arnold Schönberg",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_1_C_6_Q4",
"question": "A quins compositors va influir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'harmonia tonal",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_1_C_6_Q5",
"question": "Què va canviar Tristany i Isolda?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Las Meninas",
"paragraphs": [
{
"context": "Las Meninas es van salvar, però a la galta de la infanta es va fer un petit forat que, en la mateixa època, va ser restaurat pel pintor reial Juan García de Miranda.[13] Juntament amb altres quadres, va ser traslladat al nou Palau Reial de Madrid, construït sobre les runes de l'anterior palau que, posteriorment, passà a formar part del Museu Reial de Pintures, el que més tard seria el Museu del Prado. Al segle xix, José de Madrazo, director del museu, va organitzar un nou catàleg realitzat pel seu fill Pedro de Madrazo, de les col·leccions de pintura i, per primera vegada, va emprar el nom de Las Meninas per referir-se a la pintura de Velázquez.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la galta de la infanta",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_536_C_3211_Q1",
"question": "On es va fer un petit forat al quadre de Las Meninas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan García de Miranda",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_536_C_3211_Q2",
"question": "Qui va restaurar el forat de Las Meninas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pintor reial",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_536_C_3211_Q3",
"question": "Què era Juan García de Miranda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al nou Palau Reial de Madrid",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_536_C_3211_Q4",
"question": "On va ser traslladat Las Meninas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "José de Madrazo",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_536_C_3211_Q5",
"question": "Qui era director del museu?"
}
]
},
{
"context": "Velázquez utilitza els blancs de plom sense quasi mescles en diversos punts del quadre, com a les camises, els punys de Mari Bárbola o a la màniga dreta d'Agustina Sarmiento; ho fa amb un toc ràpid i decidit que aconsegueix el reflex de les vestidures i adorns, com en el cas de la infanta Margarida o a la camisa del mateix Velázquez. En els cabells de la infanta i en els seus adorns, també s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicolás Pertusato, la definició queda més desdibuixada. Velázquez va emprar tocs de lapislàtzuli sobretot al vestit de Mari Bárbola, i ho va fer amb l'objectiu d'aconseguir reflexos en el color profund del seu vestit.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de plom",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_536_C_3212_Q1",
"question": "Quins blancs utilitzà Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en diversos punts del quadre",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_536_C_3212_Q2",
"question": "On utilitzà els blancs de plom Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb un toc ràpid i decidit",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_536_C_3212_Q3",
"question": "Com utilitza els blancs de plom Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En els cabells de la infanta i en els seus adorns",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_536_C_3212_Q4",
"question": "On podem apreciar també l'art de la pinzellada de Velàzquez?"
}
]
},
{
"context": "La datació més antiga correspon a l'inventari de l'Alcázar, el 1666, on apareix amb l'encapçalament de Su Alteza la Emperatriz con sus amas y un enano; l'altra font del títol del quadre, que es pot trobar als inventaris de l'antic Reial Alcàsser de Madrid és La família de Felip IV.[9] Va ser l'any 1843 quan, al catàleg del Museu del Prado, se l'anomena Las Meninas, que prové de la descripció del quadre que va realitzar Antonio Palomino (1655-1726) en el seu llibre El museo pictórico y escala óptica, on relatava:[10] «dues petites dames acompanyen a la nena infanta; són dues meninas.» Rebien aquest nom, d'origen portuguès, les acompanyants com a donzelles d'honor de les infantes, filles de nobles de la cort, i que només rebien aquesta nominació de meninas fins a la seva majoria d'edat. Del deixeble de Velázquez, Juan de Alfaro, Palomino va obtenir moltes dades de la vida del pintor, la qual cosa li va permetre escriure una biografia molt extensa on, en el tercer volum de la seva obra subtitulat El parnaso español pintoresco laureadoes, també narra algunes circumstàncies del quadre. Aquesta obra és un important i valuós material amb informació biogràfica de pintors espanyols; per aquest motiu, Palomino ha tingut l'honor d'ésser anomenat «el Vasari espanyol».[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Su Alteza la Emperatriz con sus amas y un enano",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_536_C_3213_Q1",
"question": "Com apareix a l'inventari de l'Alcázar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La família de Felip IV",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_536_C_3213_Q2",
"question": "Quin altre títol del quadre es troba als inventaris de l'antic Reial Alcàsser?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1843",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_536_C_3213_Q3",
"question": "Quin any es va començar a anomenar Las Meninas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan de Alfaro",
"answer_start": 823
}
],
"id": "P_536_C_3213_Q4",
"question": "Qui era deixeble de Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moltes dades de la vida del pintor",
"answer_start": 859
}
],
"id": "P_536_C_3213_Q5",
"question": "Què va obtenir Palomino de Juan de Alfaro?"
}
]
},
{
"context": "Una versió reduïda del quadre (142 × 122 cm) es conserva al palau de Kingston Lacy, a Dorset, Anglaterra. Diversos experts com Matías Díaz Padrón insisteixen en el fet que podria ser un esbós pintat per Velázquez abans que l'original del Museu del Prado, potser perquè fos aprovat pel rei. Tanmateix, alguns experts creuen que és una còpia, potser del segle XVIII, però en qualsevol cas conté gran interès perquè no es coneix cap altra còpia de Las Meninas anterior al segle xix.[51] Aquest esbós el guardava Gaspar Melchor de Jovellanos en temps de Ceán Bermúdez. La seva composició és quasi idèntica a l'original, i sota el color s'aprecien línies de llapis que dibuixen l'oval de la cara de la infanta, així com els ulls i els cabells. Està realitzat amb uns colors de tons més clars i la llum també és menys forta que en l'original.[52]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al palau de Kingston Lacy",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_536_C_3214_Q1",
"question": "On es conserva una versió reduïda del quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un esbós pintat per Velázquez",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_536_C_3214_Q2",
"question": "Què suposen que pot ser aquesta versió reduïda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè fos aprovat pel rei",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_536_C_3214_Q3",
"question": "Per què hauria fet aquest esbós Velàzquez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gaspar Melchor de Jovellanos",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_536_C_3214_Q4",
"question": "Qui guardava aquest esbós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quasi idèntica a l'original",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_536_C_3214_Q5",
"question": "Com és la composició de l'esbós?"
}
]
},
{
"context": "El 2004, l'artista de vídeo Eve Sussman va filmar 89 Segons al Alcázar, un quadre viu d'alta definició de vídeo inspirat en Las Meninas. El treball és una reconstrucció en 89 segons del moment quan la família reial i els seus cortesans haurien vingut plegats fins a la configuració exacta de la pintura de Velázquez. Sussman va comptar amb un equip de 35 persones, incloent-hi un arquitecte, un dissenyador, un coreògraf, un dissenyador de vestits, actors, actrius, i un equip de rodatge.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Eve Sussman",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_536_C_3215_Q1",
"question": "Qui va filmar 89 Segons al Alcázar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 2004",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_536_C_3215_Q2",
"question": "Quan va filmar 89 Segons al Alcázar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en Las Meninas",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_536_C_3215_Q3",
"question": "En què s'inspira 89 Segons al Alcázar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "35 persones",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_536_C_3215_Q4",
"question": "Quanta gent va participar en el rodatge de 89 Segons al Alcázar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un quadre viu d'alta definició de vídeo",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_536_C_3215_Q5",
"question": "Com es pot definir 89 Segons al Alcázar?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mont Tambora",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1816 va ser el segon any més fred a l'hemisferi nord des del 1400, després del 1601 que fou l'any següent de l'erupció del volcà Huaynaputina (1600) al Perú.[21] La dècada del 1810 ha estat la més freda mai registrada, com a resultat de l'erupció del Tambora i d'altres suposades erupcions entre 1809 i 1810 (vegeu les concentracions de sofre de les dades extretes dels testimonis de gel). Les anomalies en les temperatures superficials durant els estius de 1816, 1817 i 1818 van ser de −0,51, −0,44 i −0,29 °C, respectivament.[21] A més d'un estiu més fresc, diverses parts d'Europa van experimentar hiverns tempestuosos.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Huaynaputina",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_214_C_1279_Q2",
"question": "Quin volcà va entrar en erupció un any abans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fresc",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_214_C_1279_Q3",
"question": "Com va ser l'estiu del 1816?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tempestuosos",
"answer_start": 612
}
],
"id": "P_214_C_1279_Q4",
"question": "Quins hiverns van experimentar diverses parts d'Europa?"
}
]
},
{
"context": "El 1812 el Mont Tambora va entrar en una fase de gran activitat, assolint el clímax eruptiu en l'explosiu i catastròfic esdeveniment d'abril de 1815.[14] La magnitud va ser de 7 a l'Índex d'explosibilitat volcànica (IEV), amb un volum total de tefra expulsat de 160 quilòmetres cúbics.[14] Va ser una erupció explosiva central amb fluxos piroclàstics i un col·lapse de la caldera, que va provocar tsunamis i danys en grans extensions de terra. Va crear un efecte a llarg termini en el clima mundial. L'activitat volcànica va cessar el 15 de juliol de 1815.[14] Posteriorment, a l'agost de 1819 es va enregistrar una activitat de seguiment consistent en una petita erupció (IEV 2) amb flames i rèpliques sorolloses, activitats que s'han considerat com una part de l'erupció de 1815.[15] Al voltant de 1880 (± 30 anys), el Tambora va entrar en erupció de nou, però només dins la caldera.[14] Es crearen petits cabals i extrusions del dom de lava. Aquesta erupció (IEV 2) va crear dins la caldera els cons satèl·lit o paràsits del Doro Api i el Toi.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "abril de 1815",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_214_C_1283_Q1",
"question": "Quan va assolir el clímax eruptiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "7 a l'Índex d'explosibilitat volcànica",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_214_C_1283_Q2",
"question": "Quina magnitud va tenir l'erupció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "160 quilòmetres cúbics",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_214_C_1283_Q3",
"question": "Quant tefra va ser expulsat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tsunamis i danys en grans extensions de terra",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_214_C_1283_Q4",
"question": "Què va provocar l'erupció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el clima mundial",
"answer_start": 479
}
],
"id": "P_214_C_1283_Q5",
"question": "En què va crear un efecte a llarg termini?"
}
]
},
{
"context": "El Mont Tambora està situat a l'illa de Sumbawa, que forma part de les Illes Petites de la Sonda. Es tracta d'un segment de l'arc de la Sonda, una renglera d'illes volcàniques que formen la cadena meridional de l'arxipèlag d'Indonèsia.[8] Tambora forma part d'una península pròpia a Sumbawa, coneguda com la península de Sanggar. Al nord de la península hi ha el mar de Flores, i al sud la badia de Saleh, de 86 quilòmetres de llarg i 36 quilòmetres d'ample. A la desembocadura de la Badia de Saleh hi ha un illot anomenat Moyo (en indonesi: Pulau Moyo)",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'illa de Sumbawa",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_214_C_1284_Q1",
"question": "On és el Mont Tambora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sanggar",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_214_C_1284_Q2",
"question": "De quina península forma part?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Flores",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_214_C_1284_Q3",
"question": "Quin mar trobem al nord de la península?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la badia de Saleh",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_214_C_1284_Q4",
"question": "Què hi trobem al sud?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pulau Moyo",
"answer_start": 542
}
],
"id": "P_214_C_1284_Q5",
"question": "Com s'anomena l'illot Moyo en indonesi?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Eduardo e Cristina",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra, de la mateixa manera que Adelaide i la posterior Bianca e Falliero, és generalment vista com un retrocés en comparació amb la sèrie d'òperes del període napolità. De fet, per a compondre per als teatres de Venècia, Roma i Milà, amb raó o sense considerats menys «avançats» que l'escena napolitana, Rossini va adoptar clarament una forma més clàssica. D'aquesta manera es pot explicar la reintroducció de la simfonia obertura canònica (introducció lenta, seguit per un Allegro en forma sonata sense desenvolupament), més que el preludi més lliure adoptat a Nàpols i l'ús de recitativo secco en lloc dels d'orquestra completa.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Adelaide",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_184_C_1099_Q1",
"question": "Quina obra va ser anterior a Bianca e Falliero?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un retrocés",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_184_C_1099_Q2",
"question": "Com es considerada l'obra en comparació amb la sèrie d'òperes del període napolità?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una forma més clàssica",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_184_C_1099_Q3",
"question": "Quina forma va adoptar Rossini en les composicions dels teatres de Venècia, Roma i Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la simfonia obertura canònica",
"answer_start": 412
}
],
"id": "P_184_C_1099_Q4",
"question": "Què va reintroduir Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nàpols",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_184_C_1099_Q5",
"question": "On va adoptar el preludi més lliure?"
}
]
},
{
"context": "L'òpera és principalment un pastitx, utilitzant material d'altres obres, complementats amb alguns números nous. Tracta del romanç de Cristina i un soldat suec, Eduardo, el seu matrimoni secret i el triomf final d'Eduardo, després d'haver patit presó pel rei suec. L'obertura és ocasionalment interpretada en concerts. Comença amb una introducció més lenta, el que condueix a un brillant Allegro, els dos principals temes característics del compositor.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'altres obres",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_184_C_1100_Q1",
"question": "D'on utilitza material l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cristina",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_184_C_1100_Q3",
"question": "Qui es va casar amb Eduardo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del romanç de Cristina i un soldat suec, Eduardo",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_184_C_1100_Q4",
"question": "De què tracta l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "presó",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_184_C_1100_Q5",
"question": "Què va patir Eduardo?"
}
]
},
{
"context": "Tot i el triomf de benvinguda del treball, mai va entrar en el repertori i va tenir una circulació molt limitada. Rosa Morandi, la primera intèrpret de Cristina, va cantar l'òpera diverses vegades a Torí, Venècia, Ravenna i Reggio Emilia, fins al 1820. Entre els artistes més recordats hi ha Elisabetta Manfredini, que va cantar els dos papers: Eduardo el 1820 a Bolonya, i Cristina el 1822 a Mòdena i Perugia. Maria Marcolini va ser Eduardo en 1821 a Bèrgam; Giuditta Pasta (Eduardo) al Teatro Regio a Torí, com a Edoardo e Cristina, el desembre de 1821 (Stendhal ho recorda a la Vie de Rossini), mentre que Rosa Mariani (la primera Arsace) va cantar Eduardo a Trieste el 1822. El 13 de desembre de 1822 es representà al Teatre Nacional de São Carlos de Lisboa. Entre els tenors, que van interpretar el paper de Carlo, es recorda a Nicola Tacchinardi, Claudio Bonoldi el 1820 a Lucca amb Morandi. Domenico Donzelli el 1820 a Reggio Emilia, Ravenna, Vicenza i Cremona. El 8 d'abril de 1824 es va veure al Teatro Canobbiana de Milà. A part d'aquestes poques actuacions darrere de l'estrena a la Scala el 1828, l'òpera aviat va desaparèixer dels teatres, amb l'excepció del 7 de febrer de 1831 al Teatro Comunale de Bolonya.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Rosa Morandi",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_184_C_1101_Q1",
"question": "Qui va ser la primera intèrpret de Cristina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diverses vegades",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_184_C_1101_Q2",
"question": "Quantes vegades va cantar Rosa Morandi l'òpera a Torí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13 de desembre de 1822",
"answer_start": 682
}
],
"id": "P_184_C_1101_Q3",
"question": "Quan es va representar l'obra al Teatre Nacional de São Carlos de Lisboa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatro Canobbiana de Milà",
"answer_start": 1005
}
],
"id": "P_184_C_1101_Q4",
"question": "On es va veure el 8 d'abril de 1824?"
}
]
},
{
"context": "Cristina, filla del rei Carlo de Suècia, i Eduardo, líder de l'exèrcit suec, estan secretament casats i tenen un fill, Gustavo. La relació i l'existència del nen es descobreixen després que el rei, sense saber-ho, ha promès Cristina amb el príncep Giacomo. Cristina es nega al casament a la força, fet pel qual ella i Eduardo són empresonats. Eduardo té una oportunitat de rehabilitar-se quan el seu amic Atlei l'allibera després d'un sobtat atac dels russos. Derrotat l'enemic, Eduardo posa la seva vida en mans del rei, exigint la llibertat de Cristina i Gustavo. Carlo el perdona i accepta la unió amb la filla.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del rei Carlo de Suècia",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_184_C_1102_Q1",
"question": "De qui era filla Cristina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llibertat de Cristina i Gustavo",
"answer_start": 530
}
],
"id": "P_184_C_1102_Q4",
"question": "Què exigeix Eduardo al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al casament a la força",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_184_C_1102_Q5",
"question": "A què es nega Cristina?"
}
]
},
{
"context": "Les presses varen tenir unes conseqüències pèssimes quan Rossini es va veure obligat a compondre Eduardo e Cristina per a Venècia, ciutat a la qual feia temps que no estrenava. Va aprofitar aquest fet per entrellaçar un veritable garbuix de números extrets d'altres obres, principalment de Ricciardo e Zoraide, a les que va afegir idees agafades d'Ermione i ni més ni menys que nou números de la ja per si fluixa Adelaide di Borgogna. Només l'immens prestigi que havia aconseguit entre el públic podia resistir el descrèdit que li comportava sobre els coneixedors de la seva obra, que van observar que aquesta òpera tenia només set números i alguns fragments realment originals.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 628
}
],
"id": "P_184_C_1104_Q1",
"question": "Quants números tenia l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a compondre Eduardo e Cristina per a Venècia",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_184_C_1104_Q2",
"question": "A què es va veure obligat Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Venècia",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_184_C_1104_Q3",
"question": "En quina ciutat feia temps que Rossini no estrenava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ricciardo e Zoraide",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_184_C_1104_Q4",
"question": "A quina obra va afegir idees agafades d'Ermione?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fluixa",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_184_C_1104_Q5",
"question": "Com era Adelaide di Borgogna?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Teoria d'equacions",
"paragraphs": [
{
"context": "A principis del segle xvi, a través dels textos de Fibonacci i, encara més, la Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et Proportionalità (Venècia, 1494) de Luca Pacioli, la ciència i la cultura d'influència italiana tenen accés a l'essència del saber àrab. Els matemàtics de llavors s'apassionen per l'àlgebra i, sobretot, per un problema que havia quedat obert: trobar un mètode general i exacte de resolució de l'equació cúbica. Per l'expressió \"exacta\", s'entén una forma diferent d'una successió que convergeix cap a l'arrel. Aquests matemàtics cercaren una expressió anàloga a la de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí o a la de Savasorda per la de segon grau que, amb l'ajuda d'arrels quadrades o cúbiques, arribés a donar la solució.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'essència del saber àrab",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_418_C_2503_Q1",
"question": "A què va poder accedir la cultura d'influència italiana a principis del segle xvi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Luca Pacioli",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_418_C_2503_Q2",
"question": "Qui és l'autor de Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et Proportionalità?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'àlgebra",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_418_C_2503_Q3",
"question": "Per què s'apassionen els matemàtics de l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de resolució de l'equació cúbica",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_418_C_2503_Q4",
"question": "Quin mètode volen trobar els matemàtics de l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'arrels quadrades o cúbiques",
"answer_start": 684
}
],
"id": "P_418_C_2503_Q5",
"question": "Amb ajuda de què volen arribar ala solució de l'equació cúbica?"
}
]
},
{
"context": "El mètode de Vandermonde consistia a calcular sumes parcials d'arrels, que es podien expressar com a imatges de funcions racionals en polinomis simètrics. Això va permetre calcular les seves sumes parcials, després aplicar-hi una nova descomposició de cada suma en subsumes i calcular-ne aquestes subsumes. Amb reiteracions, existeix l'esperança d'obtenir les subsumes, compostes cadascuna d'una única arrel, i de concloure. Aquest mètode el portà a resoldre el cas on n és igual a 11; però un mètode genèric quedè fora de l'abast. Tanmateix, havia resolt una equació de 11è grau que no tenia cap factorització evident diferent que aquella associada al terme (X - 1).[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sumes parcials d'arrels",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_418_C_2504_Q1",
"question": "Què calculava el mètode de Vandermonde?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en subsumes",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_418_C_2504_Q2",
"question": "Amb què es descomponien les sumes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una única arrel",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_418_C_2504_Q3",
"question": "De què estan compostes les subsumes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "on n és igual a 11",
"answer_start": 466
}
],
"id": "P_418_C_2504_Q4",
"question": "Quin cas resol Vandermonde?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mètode genèric",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_418_C_2504_Q5",
"question": "Què quedà fora de l'abast de Vandermonde?"
}
]
},
{
"context": "Un punt de vista del segle xix consisteix a estudiar el conjunt de nombres més petit, tancat respecte de les quatre operacions i que contingui alhora els coeficients i les arrels d'una equació donada. Aquest enfocament queda recollit en la teoria de Galois. Ofereix una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica es resol per les tècniques descrites pel primer enfocament o, en cas contrari, s'ha de limitar a aproximacions procedents de l'anàlisi. Fins al segle xix, la teoria d'equacions es confon amb l'àlgebra. Fonamentalment després de les aportacions de la teoria de Galois, l'àlgebra s'eixampla per tenir en compte noves qüestions. Aquesta teoria és a l'origen de diversos àmbits matemàtics, com la teoria dels grups, la d'anells o, fins i tot, la geometria algebraica.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la teoria de Galois",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_418_C_2505_Q1",
"question": "On queda recollit aquest enfocament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb l'àlgebra",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_418_C_2505_Q2",
"question": "Amb què es confon la teoria d'equacions fins al segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "noves qüestions",
"answer_start": 647
}
],
"id": "P_418_C_2505_Q3",
"question": "Què tindrà en compte l'àlgebra després de Galois?"
}
]
},
{
"context": "El 1771, Alexandre-Théophile Vandermonde aportà novetats sobre aquest delicat punt negre.[40] La seva ambició era més modesta que la dels seus predecessors; ja no buscava resoldre l'equació algebraica en la seva integritat, sinó resoldre de manera única la que les temptatives precedents pretenien com a punt d'arribada, és a dir, Xn - c = 0. Com el pas del coeficient 1 al coeficient c és trivial, es limità a l'equació Xn - 1 = 0, anomenada ciclotòmica.[Nota 19] El valor n es podia reduir als nombres primers, i la resolució del cas particular de n nombre primer permetia deduir-ne les solucions en el cas general.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Alexandre-Théophile Vandermonde",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_418_C_2506_Q1",
"question": "Qui va aportar novetats sobre aquest punt negra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més modesta que la dels seus predecessors",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_418_C_2506_Q2",
"question": "Com era l'ambició de Vandermonde?"
}
]
},
{
"context": "Amb aquestes aportacions, es franquejà una nova etapa. Si bé el significat precís de l'expressió √-1 restà misteriosa, es descobrí la idea de fer referència a un conjunt de nombres més gran per resoldre una qüestió de la teoria d'equacions. El 1540, un alumne de Cardano, Lodovico Ferrari, resolgué l'equació de quart grau.[17] Bombelli proposà un formalisme que admetia l'existència de nombres negatius i imaginaris. La seva influència, comprovable pels comentaris de Stévin o la correspondència entre Leibnitz i Huygens, fou duradora.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Cardano",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_418_C_2507_Q1",
"question": "De qui era alumne Lodovico Ferrari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'equació de quart grau",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_418_C_2507_Q2",
"question": "Què va resoldre Lodovico Ferrari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'existència de nombres negatius i imaginaris",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_418_C_2507_Q3",
"question": "Què admetia el formalisme que va proposar Bombelli?"
}
]
},
{
"context": "La fórmula deuria suscitar la sorpresa de l'època.[Nota 12] Un càlcul algebraic en aquella època encara havia de quedar justificat per un suport geomètric. Un nombre agafa la seva justificació d'una longitud, d'una àrea o d'un volum. El signe − {\\displaystyle -} no té sentit més que si una longitud se sostreu d'una de més gran. En la solució que proposa del Ferro, es retalla una \"longitud\" d'una altra longitud més petita.[Nota 13] En aquesta època, l'objectiu és superar desafiaments, és a dir, resoldre equacions particulars;[14] el rigor del mètode importa poc, en tant que finalment sigui possible verificar el resultat reemplaçant en l'equació x per la presumpta solució.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sorpresa",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_418_C_2508_Q1",
"question": "Què devia suscitar la formula a l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un suport geomètric",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_418_C_2508_Q2",
"question": "Què havia de justificar el càlcul algebraic a l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "superar desafiaments",
"answer_start": 475
}
],
"id": "P_418_C_2508_Q3",
"question": "Quin és l'objectiu en aquesta època?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Cenerentola",
"paragraphs": [
{
"context": "La Cenerentola és una comèdia que no només tracta de ser divertida, sinó que té un aspecte humanista. És interessant notar que Rossini va evitar deliberadament apegar-se a la història de la Ventafocs convencional, i va introduir un noble empobrit com apadrastre en lloc de la malvada madrastra. Això fa que l'òpera vagi en una direcció diferent. Com diu el subtítol, \"ossia La bontà in trionfo\", és a dir, el bé triomfarà. Disfressat com una comèdia, l'òpera tracta en realitat de la vida. I això s'escolta, per descomptat, en la música: Rossini va escriure La Cenerentola immediatament després d'Otello i abans d'Armida, és a dir, entre dues tragèdies. Rossini va prendre el re menor amb què marca la mort d'Otello, per començar la primera ària de Cenerentola. Així que aquesta òpera no és una comèdia buffo senzilla com El barber de Sevilla, sinó que té més profunditat.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "humanista",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_539_C_3229_Q1",
"question": "Quin aspecte té La Cenerentola de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ossia La bontà in trionfo",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_539_C_3229_Q2",
"question": "Quin és el subtitol de La Cenerentola de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la història de la Ventafocs convencional",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_539_C_3229_Q3",
"question": "A quina història no es va apegar Rossini a l'hora d'escriure La Cenerentola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després d'Otello",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_539_C_3229_Q5",
"question": "La Cenerentola de Rossini?"
}
]
},
{
"context": "La Cenerentola és una òpera del tipus bel canto, és a dir, adornat, amb demostració de virtuosisme. El paper de Cenerentola demana una veu de contralt de coloratura. Tot i que va ser escrita en molt poc temps, és la més poètica de totes les òperes còmiques de Rossini. De fet, almenys en la representació musical extremadament subtil dels personatges, aquesta òpera té un lloc singular entre l'obra buffo del \"Cigne de Pesaro\". Ofereix un balanç reeixit de la ironia, la comèdia, el lirisme, matisos de conte de fades i melancòlics i atrau per igual a adults i joves visitants a l'òpera. Donat el paper extremadament exigent que ofereix als artistes amb una àmplia gamma d'opcions d'interpretació, molts grans cantants han inclòs el paper en el seu repertori personal.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del tipus bel canto",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_539_C_3230_Q1",
"question": "Quin tipus d'òpera és La Cenerentola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de contralt de coloratura",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_539_C_3230_Q2",
"question": "Quina veu demana el paper de Cenerentola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en molt poc temps",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_539_C_3230_Q3",
"question": "En quant temps es va escriure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la més poètica de totes les òperes còmiques",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_539_C_3230_Q4",
"question": "Com es considera La Cenerentola dins les òperes de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "extremadament exigent",
"answer_start": 603
}
],
"id": "P_539_C_3230_Q5",
"question": "Com és el paper que ofereix La Cenerentola al artistes?"
}
]
},
{
"context": "L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "memorable",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_539_C_3231_Q1",
"question": "Com és l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nacqui all'affanno - Non più mesta",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_539_C_3231_Q2",
"question": "Quina és l'ària més celebre d'aquesta òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves diverses capacitats vocals",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_539_C_3231_Q3",
"question": "Què ensenya la cantant que fa el paper de ventafocs en la darrera ària de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molta agilitat i talent",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_539_C_3231_Q4",
"question": "Què demana a l'interpret Nacqui all'affanno - Non più mesta?"
}
]
},
{
"context": "Al saló del tron del palau de Ramiro, Magnifico intenta obtenir el favor de la seva fillastra, la nova princesa, però ella només vol que la reconeguin com la seva filla. Ventafocs li demana al príncep que perdoni a Magnifico i les dues germanastres. El seu pare i les germanastres l'abracen i ella declara que els seus dies d'atendre el foc han acabat (Rondò Nacqui all'affanno).[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Ramiro",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_539_C_3234_Q1",
"question": "De qui és el palau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el favor de la seva fillastra",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_539_C_3234_Q2",
"question": "Què vol obtenir Magnifico?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que la reconeguin com la seva filla",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_539_C_3234_Q3",
"question": "Què vol la Ventafocs de Magnifico?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Magnifico i les dues germanastres",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_539_C_3234_Q4",
"question": "A qui vol que perdoni el príncep la Ventafocs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El seu pare i les germanastres",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_539_C_3234_Q5",
"question": "Qui abraça a la Ventafocs?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Castellar del Vallès",
"paragraphs": [
{
"context": "Es considera que formen part del preromànic la banda de ponent de la nau, així com la capçalera trapezoïdal d'un edifici anterior. La volta de canó sobre arcs torals data del segle xi, mentre que la nau de llevant amb creuer, capçalera i la base del campanar daten dels segles xii i xiii. Finalment, el cos del campanar data del segle XVI.[127] Anualment s'hi celebra un aplec el tercer diumenge del mes de maig.[1] ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del preromànic",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_213_C_1273_Q1",
"question": "De quin estil forma part la banda de ponent de la nau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trapezoïdal",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_213_C_1273_Q2",
"question": "Com és la capçalera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cos del campanar",
"answer_start": 300
}
],
"id": "P_213_C_1273_Q4",
"question": "Què data del segle XV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un aplec",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_213_C_1273_Q5",
"question": "Què s'hi celebra?"
}
]
},
{
"context": "Algunes hipòtesis apunten que l'orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava construïda. La Mare de Déu de les Arenes és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Galledeta a causa de la galleda de plata que la imatge romànica duia. Sembla que era una pràctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en èpoques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle xi, va ser destruïda poc després de l'inici de la Guerra Civil espanyola.[139][140]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_213_C_1274_Q1",
"question": "Qui sembla que va fer vestir l'ermita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1121",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_213_C_1274_Q2",
"question": "Quan asseguren els documents que estava construïda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu de la Galledeta",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_213_C_1274_Q3",
"question": "Com es coneix popularment la Mare de Déu de les Arenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la galleda de plata",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_213_C_1274_Q4",
"question": "Què duia la imatge romànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "demanar pluja a la verge en èpoques de sequera",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_213_C_1274_Q5",
"question": "Què feien els fidels?"
}
]
},
{
"context": "Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant després a la Segona Guerra Mundial. Els arxius d'història deixen informació de casos com el de Francesc Valls i Llinares, que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Gusen; Ramon Puigdelloses Sastre mort al camp de Gusen; Francesc Comellas i Llinares, també empresonat a Mauthausen.[37] i Isidro Planas Riera que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Konigsberg.[45][46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la guerra civil espanyola",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_213_C_1275_Q1",
"question": "On van lluitar molts castellarencs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al camp de Gusen",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_213_C_1275_Q3",
"question": "On va morir Ramon Puigdelloses Sastre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesc Comellas i Llinares",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_213_C_1275_Q4",
"question": "Qui van empresonar a Mauthausen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Konigsberg",
"answer_start": 589
}
],
"id": "P_213_C_1275_Q5",
"question": "A quin camp va sobreviure Isidro Planas Riera?"
}
]
},
{
"context": "L'ermita de Sant Pere d'Ullastre és una capella rural d'estil romànic datada del segle xii, que està lligada a la masia de can Santpere. Situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, es tracta d'una capella sense ornaments, tot i que destaca una sola nau coberta amb una volta de canó, amb un absis central i la presència de dues absidioles laterals que formen el creuer. Cal destacar l'existència d'un campanar d'espadanya. A l'absis es pot observar una finestra de doble esqueixada i a les absidioles, i igualment l'absis, una cobertura feta amb volta de quart d'esfera. L'absis té pintures murals al tremp dels segles XVII i XVIII que han sigut restaurades i que estan dedicades a la Mare de Déu del Roser. L'any 2004 el consistori decidí incloure'l dins del patrimoni arquitectònic municipal.[136]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "romànic",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_213_C_1276_Q1",
"question": "De quin estil és l'ermita de Sant Pere d'Ullastre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "can Santpere",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_213_C_1276_Q2",
"question": "A quina masia està lligada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la riba esquerra del torrent de Colobrers",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_213_C_1276_Q3",
"question": "On està situada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una volta de canó",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_213_C_1276_Q4",
"question": "Com està coberta la nau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'espadanya",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_213_C_1276_Q5",
"question": "Com és el campanar?"
}
]
},
{
"context": "Les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 suposaren un gir polític: per primera vegada des de la reinstauració de la democràcia, Convergència i Unió perdia les eleccions i la llista del PSC encapçalada per Ignasi Giménez Renom es convertia en la primera força política a la vila amb el 41,25% dels vots i un total de 10 regidors, formant govern en solitari. Un altre aspecte innovador d'aquestes eleccions fou la irrupció de l'agrupació d'electors L'Altraveu per Castellar, la qual després de recollir les signatures necessàries per a poder concórrer a les eleccions obtingué dos regidors.[105] Aquesta tendència es mantingué a les eleccions 22 de maig de 2011, quan el PSC, encapçalat de nou per Ignasi Giménez, guanyà les eleccions municipals amb el suport de més del 50% dels votants i obtingué 13 regidors i la majoria absoluta. El principal canvi es produí amb la desaparició del grup municipal d'ERC després de 20 anys consecutius al consistori. L'altre fet remarcable fou la tornada del PP amb dos regidors, després d'haver sortit del consistori l'any 2007.[106] L'any 2015, el PSC, aquest cop sota les sigles Som de Castellar-PSC-CP obtindria de nou majoria absoluta amb 11 regidors, ERC que havia quedat fora del consistori l'any 2011 tornaria al saló de plens i esdevindria segona força amb 4 regidors, Decidim Castellar,[107] una coalició formada per L'Altraveu, Podem, EUiA i Procés Constituent, obtindria 4 regidors i finalment CiU passaria de 4 a 2 regidors, mentre que el PP tornaria a quedar fora del consistori.[108] A les eleccions municipals de 2019 el PSC, tornarà a repetir la fórmula Som de Castellar-PSC-CP amb Giménez al capdavant i tornaria a guanyar les eleccions amb el 48,76% dels vots i 12 regidors,[109][110] mentre ERC tornaria a ser segona força al consistori amb un regidor més. Per primera vegada desde la reinstauració de la democràcia, no hi hauria una candidatura de CiU i el seu espai electoral l'ocuparia la candidatura liderada per Pau Castellví de Junts x Castellar, que obtindria els mateixos regidors que CiU quatre anys endarrera però amb un lleuger augment de vots. A destacar, l'espai que des de 2007 havia creat L'Altraveu per Castellar i que posteriorment ocuparia la candidatura Decidim Castellar, no es presentaria aquesta vegada.[111] Aquesta desaparició provocaria que algunes de les persones que havien estat vinculades a L’Altraveu i Decidim s'incorporessin a la llista que presentava per primera vegada la CUP i que obtindria un regidor, mentre que també hi hauria una coalició anomenada En Comú Podem Castellar que integrava mebres d’ICV i Podemos que no obtindria cap representant al consistori.[110][112] Val la pena destacar que C's, que presentava un nou candidat després de superar una disputa interna pel liderat de la llista obtindria representació per primera vegada al consistori [112] mentre que el PP tornaria a quedar-se fora del consistori com ja havia succeït el 2015.[110]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Convergència i Unió",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_213_C_1277_Q3",
"question": "Qui havia governat abans del 2007?"
},
{
"answers": [
{
"text": "CUP",
"answer_start": 2469
}
],
"id": "P_213_C_1277_Q4",
"question": "A quina llista es van incorporar alguns persones que havien estat vinculades a L'Altraveu i Decidim?"
}
]
},
{
"context": "En aquest sentit, també destaca la Malesa, un jaciment arqueològic al turó del mateix nom,[21] que se situa en una talaia de pedra sobre el riu Ripoll, allà on aquest descriu una sobtada corba vers el nord, davant de l'indret de Fontsacalents i el Gorg d'en Fitó. El descobriment del jaciment es remunta als anys 70, quan en uns treballs de remoció de terres, amb la finalitat d'obrir unes rases de conreu, es trobaren diferents restes de ceràmiques ibèriques (àmfora ibèrica, Càlat bicònic de pasta grisa, dolium i àmfora Mañá C-2) i d'importació itàlica (àmfora dressel 1A). Als anys 90, una altra prospecció aportà alguns fragments de ceràmica feta a mà que es definiren de l'edat del Bronze en una petita balma situada al nord del turó.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un jaciment arqueològic",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_213_C_1278_Q1",
"question": "Què és la Malesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una talaia de pedra",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_213_C_1278_Q2",
"question": "On es situa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als anys 70",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_213_C_1278_Q3",
"question": "Quan es va descobrir el jaciment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "restes de ceràmiques ibèriques",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_213_C_1278_Q4",
"question": "Què van trobar al remoure les terres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'edat del Bronze",
"answer_start": 675
}
],
"id": "P_213_C_1278_Q5",
"question": "De quan son les restes trobades als anys 90?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Berenguer de Cruïlles",
"paragraphs": [
{
"context": "Arnau també destacà per reprendre la tradició de fer resolucions sinodals i per incrementar les visites pastorals personals. Les funcions d'un bisbat al segle xiv sobrepassaven les purament religioses, per exemple les visites pastorals implicaven una correcció, una acció legislativa, una inspecció i un seguiment. Els últims dos anys de la seva vida una llarga malaltia l'impedí de treballar amb plenes condicions i s'hagué de servir de bisbes auxiliars.[10] El 1357, Berenguer de Cruïlles va fer una donació econòmica per tal de finalitzar un retaule d'or i argent per a la catedral de Girona, començat pel seu predecessor, fet que pot indicar el seu respecte i estima per Arnau,[1] a qui havia ajudat com a vicari general des del primer moment.[11] En aquesta obra apareix el bisbe Berenguer de Cruïlles representat com a donant, al costat d'un àngel, en l'única imatge conservada coneguda.[12][13][14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fer resolucions sinodals",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_260_C_1555_Q1",
"question": "Quina tradició va reprendre Arnau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una correcció, una acció legislativa, una inspecció i un seguiment",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_260_C_1555_Q2",
"question": "Què implicaven les visites pastorals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una llarga malaltia",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_260_C_1555_Q3",
"question": "Què impedí a Arnau els últims dos anys de la seva vida treballar amb plenes condicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al costat d'un àngel",
"answer_start": 833
}
],
"id": "P_260_C_1555_Q5",
"question": "On apareix en el retaule Berenguer de Cruïlles?"
}
]
},
{
"context": "Es mostrà preocupat davant la pèrdua de llibertats eclesiàstiques per la pressió fiscal i bèl·lica del rei. Per a solucionar-ho demana un nou impost als homes d'església, a qui exigeix 8 sous de contribució per la guerra demandats per la reina Elionor de Sicília. Aquest impost se suma als 20 sous de les Corts de Barcelona del 1358 i a les 1.000 lliures a repartir entre els qui no havien lluitat. La indignació que provocà fou gran, tal com denuncià l'abat de Ripoll que, malgrat haver-se beneficiat de la guarda de les collites, considerava que pagar les 1.000 lliures havia estat innecessària, gratuïta i significava perdre la immunitat eclesiàstica. El bisbe de Girona sortí airós de l'acusació, pagant el menys possible i amb contrapartides, però aquest episodi demostrà la capacitat del bisbe de prendre la iniciativa, el que molestava els braços eclesiàstics, per la càrrega fiscal, i militar, ja que el bisbe cobrava els impostos directament privant als nobles de recaptar impostos en benefici propi.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "davant la pèrdua de llibertats eclesiàstiques",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_260_C_1556_Q1",
"question": "Per què es mostra preocupat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als homes d'església",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_260_C_1556_Q2",
"question": "A qui demana un nou impost?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El bisbe de Girona",
"answer_start": 655
}
],
"id": "P_260_C_1556_Q3",
"question": "Qui va sortir airós de l'acusació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pagant el menys possible i amb contrapartides",
"answer_start": 701
}
],
"id": "P_260_C_1556_Q4",
"question": "Com sortí airós el bisbe de Girona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de recaptar impostos en benefici propi",
"answer_start": 970
}
],
"id": "P_260_C_1556_Q5",
"question": "De què privava als nobles el bisbe al cobrar els impostos directament?"
}
]
},
{
"context": "Després de les Corts de Perpinyà, que s'allargaren del 30 de juny a l'11 de setembre del 1356, el rei passà per Girona i es trobà amb Berenguer de Cruïlles. Si bé el conflicte amb Castella encara no havia esclatat, el rei necessitava recursos per afrontar amb garanties la guerra amb Gènova i la insurrecció sarda. Les negociacions amb Berenguer prosperaren i el rei acabà acceptant que els ciutadans del seu bisbat no haguessin d'anar a la guerra, eximint-los de l'anomenat dret d'host i cavalcada, a canvi de rebre un total de 60.000 sous distribuïts entre els homes que decidissin no anar al conflicte. El bisbe vetllà pel compliment de l'acord i l'acció dels procuradors reials. Fins aquell moment el rei no havia trobat ningú de paraula que li aconseguís els diners que demanava. Les 70.000 lliures que el braç reial de les Corts de Lleida havia acceptat de pagar al rei mai foren recaptades, per una treva. I a les Corts de Barcelona el braç militar només es comprometé a atorgar 13.000 lliures al rei.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Berenguer de Cruïlles",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_260_C_1557_Q1",
"question": "Amb qui es va trobar el rei quan passà per Girona el setembre de 1356?"
},
{
"answers": [
{
"text": "recursos per afrontar amb garanties la guerra amb Gènova i la insurrecció sarda",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_260_C_1557_Q2",
"question": "Què necessitava el rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "70.000",
"answer_start": 789
}
],
"id": "P_260_C_1557_Q3",
"question": "Quantes lliures havia acceptat pagar al rei el braç reial de les Corts de Lleida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del 30 de juny a l'11 de setembre del 1356",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_260_C_1557_Q4",
"question": "Quant de temps s'allargaren les Corts de Perpinyà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El bisbe",
"answer_start": 606
}
],
"id": "P_260_C_1557_Q5",
"question": "Qui vetllà pel compliment de l'acord i l'acció dels procuradors reials?"
}
]
},
{
"context": "Berenguer de Cruïlles establí la recollida dels subsidis a través d'un síndic local que, amb permís del bisbe, alguna vegada havia d'acudir a l'ajut del braç secular del veguer per a fer pagar als morosos. Habitualment els síndics eren elegits en una votació que corresponia a tots o gairebé tots els veïns i el subsidi es repartia d'acord amb el poder adquisitiu de cadascú. Aquest fet, juntament amb el coneixement a través d'algun mètode que es desconeix, de la solvència de cadascú, facilitava la recaptació. El bisbe volgué que des del primer moment els homes d'església paguessin el fogatge a part. Consten documents que testimonien el restabliment d'impostos cobrats irregularment.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a través d'un síndic local",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_260_C_1558_Q1",
"question": "Com establí Berenguer de Cruïlles la recollida dels subsidis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a tots o gairebé tots els veïns",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_260_C_1558_Q2",
"question": "A qui corresponia la votació per a elegir els síndics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'acord amb el poder adquisitiu de cadascú",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_260_C_1558_Q3",
"question": "Com es repartia el subsidi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El bisbe",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_260_C_1558_Q4",
"question": "Qui volgué que des del primer moment els homes d'església paguessin el fogatge a part?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el restabliment d'impostos cobrats irregularment",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_260_C_1558_Q5",
"question": "Què testimonien els documents?"
}
]
},
{
"context": "Els braços reial, militar i eclesiàstic lliuraren els donatius al rei el 18 de desembre. El 19 de desembre Pere III anul·là els abusos dels oficials contra els qui no havien anat a lluitar en l'enfrontament amb castellans de Pere el Cruel, i suprimí l'impost de 8 sous, una iniciativa que Bernat de Cruïlles ja havia proposat als abats en la seva carta del 26 de setembre. L'endemà, 20 de desembre, el rei retirà la prohibició d'acudir a la justícia eclesiàstica. D'aquesta manera un impost legal i estable pactat a les Corts amb les garanties necessàries substituïa els tres impostos improvisats anteriors, el que donava estabilitat a la situació i havia de contribuir a parar els peus a Castella en un moment que es percebia com a molt complicat.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "18 de desembre",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_260_C_1559_Q1",
"question": "Quan van lliurar els braços reial, militar i eclesiàstic els donatius al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 8 sous",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_260_C_1559_Q2",
"question": "De quants sous era l'impost que suprimí Pere III?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prohibició d'acudir a la justícia eclesiàstica",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_260_C_1559_Q3",
"question": "Què retirà el rei Pere III el 20 de desembre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere III",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_260_C_1559_Q4",
"question": "Qui anul·là els abusos dels oficials el 19 de desembre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els qui no havien anat a lluitar en l'enfrontament amb castellans de Pere el Cruel",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_260_C_1559_Q5",
"question": "Qui suportava els abusos dels oficials?"
}
]
},
{
"context": "A les Corts de Cervera s'assolí el compromís de donar 144.000 lliures al rei durant dos anys, el que es convertí en l'encàrrec primordial dels diputats. El braç reial n'aportaria la meitat i entre l'eclesiàstic i el militar l'altra meitat. Per primera vegada cada braç administraria el donatiu de forma autònoma, el recolliria i liquidaria. Dels documents es deriva que l'eficient gestió en la recollida del donatiu acordat el 1356 amb el rei fou tinguda en compte en l'elecció.[26] Aquest fet obligà al monarca a cedir poder a la Cort i significà un increment de la confiança mútua.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A les Corts de Cervera",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_260_C_1560_Q1",
"question": "On s'assolí el compromís de donar 144.000 lliures al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_260_C_1560_Q2",
"question": "En quants anys s'havien de donar les 144.000 lliures al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la meitat",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_260_C_1560_Q3",
"question": "Quantes lliures aportaria el braç reial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1356",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_260_C_1560_Q4",
"question": "En quin anys es va acordar la recollida del donatiu amb el rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poder",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_260_C_1560_Q5",
"question": "Què va cedir el monarca a la Cort?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Voltaire",
"paragraphs": [
{
"context": "Aquesta frase que li és sovint atribuïda, és apòcrifa. No apareix en cap part de la seva obra publicada, tot i que certs comentaristes (Norbert Guterman, A Book of French Quotations, 1963) afirmen que aquesta cita està extreta d'una carta del 6 de febrer del 1770 a un abat, Le Riche, en què Voltaire escriuria: «Senyor abat, detesto allò que escriu, però donaré la meva vida perquè pugui continuar escrivint». De fet, aquesta carta existeix, però la frase no hi figura, ni tan sols la idea. Realment apareix per primera vegada el 1906 en The Friends of Voltaire (Els amics de Voltaire), llibre anglès d'Evelyn Beatrice Hall, escriptora amb el pseudònim de S. G. Tallentyre.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "apòcrifa",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_555_C_3325_Q1",
"question": "Com és la frase que li és freqüentment atribuïda a Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una carta del 6 de febrer del 1770 a un abat",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_555_C_3325_Q2",
"question": "D'on afirma Norbert Guterman que està extreta la frase que se li atribueix sovint a Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Le Riche",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_555_C_3325_Q3",
"question": "Com es deia l'abat a qui Voltaire va escriure la carta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "allò que escriu",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_555_C_3325_Q4",
"question": "Què detesta Voltaire de l'abat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "S. G. Tallentyre.",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_555_C_3325_Q5",
"question": "Amb quin pseudònim escrivia Evelyn Beatrice Hall?"
}
]
},
{
"context": "D'altres apunten que l'existència de passatges contradictoris[22] en l'obra de Voltaire no permet determinar peremptòriament el racisme o l'antisemitisme del filòsof. «L'antisemitisme mai no ha buscat la seva doctrina en Voltaire», afirma Roland Desné, que escriu: «No és menys cert que, en principi, no és en Voltaire on es troben raons per a combatre l'antisemitisme. Per a aquest combat, hi ha en principi l'experiència i les raons del nostre temps. Això no significa que Voltaire, en companyia d'alguns altres, no tingui la seva plaça en la llunyana gènesi de la història d'aquestes raons».[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Roland Desné",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_555_C_3326_Q1",
"question": "Qui afirmava que l'antisemitisme mai havia buscat la seva doctrina en Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'experiència i les raons del nostre temps",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_555_C_3326_Q2",
"question": "Quines raons hi havia per a combatre l'antisemitisme segons Roland Desné?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contradictoris",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_555_C_3326_Q3",
"question": "Com són alguns dels passatges que es troben a l'obra de Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el racisme o l'antisemitisme del filòsof",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_555_C_3326_Q4",
"question": "Què no es pot afirmar per l'existència de passatges contradictoris en l'obra de Voltaire?"
}
]
},
{
"context": "Començà a escriure la seva tragèdia Èdip, basada en l'obra de Sòfocles, a més de començar un poema èpic sobre Enric IV de França. El 18 de novembre del 1718, Èdip es va estrenar al Théâtre Français, amb molt bona acollida (quaranta-cinc representacions, més altres quatre al Palais-Royal, amb una estimació d'uns 25.000 espectadors). El poema èpic sobre Enric IV va ser imprès anònimament a Ginebra el 1723, amb el títol de Poème de la ligue. El públic, que veia en ell un nou Jean Racine, estimaven els seus versos en forma de màximes i les seves al·lusions impertinents al rei difunt i a la religió («Els nostres sacerdots no són el que el poble pensa / la nostra credulitat construeix tota la seva ciència», acte IV, escena 1). El seu talent de poeta mundà triomfava als salons i als castells. Es va fer íntim dels Villars, que el rebrien al seu castell de Vaux i l'amant de la senyora de Bernières, esposa del president morter del parlament de Rouen.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en l'obra de Sòfocles",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_555_C_3327_Q1",
"question": "En què es basa la tragèdia Èdip?"
},
{
"answers": [
{
"text": "18 de novembre del 1718",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_555_C_3327_Q2",
"question": "Quan es va estrenar Èdip al Théâtre Français?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt bona",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_555_C_3327_Q3",
"question": "Quina acollida va tindre l'estrena d'Èdip al Théâtre Français?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ginebra",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_555_C_3327_Q4",
"question": "On va ser imprès el poema èpic sobre Enric IV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Poème de la ligue",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_555_C_3327_Q5",
"question": "Amb quin títol va ser imprès el poema èpic escrit sobre Enric IV?"
}
]
},
{
"context": "Pouant també informacions complementàries en la Biblioteca oriental d'Herbelot, Voltaire, segons René Pomeau, portà un «judici bastant favorable sobre l'Alcorà», en què troba, malgrat «les contradiccions, els absurds i els anacronismes», una «bona moral» i «una idea justa de la potència divina» i hi «admira sobretot la definició de Déu».[33] Així, «concedeix d'ara endavant»,[30] només «si el seu llibre és dolent per al nostre temps i per a nosaltres, era molt bo per als seus contemporanis, i la seva religió encara millor. Cal reconèixer que va retirar gairebé tota Àsia de la idolatria» i que «era ben difícil que una religió tan senzilla i tan sensata, ensenyada per un home sempre victoriós, no subjugués una part de la terra». Considera que «les seves lleis civils són bones; el seu dogma és admirable en el que té de conforme amb el nostre, però que «els mitjans són horrorosos; és l'engany i l'homicidi».[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "René Pomeau",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_555_C_3329_Q1",
"question": "Qui afirma que Voltaire portà un «judici bastant favorable sobre l'Alcorà»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bones",
"answer_start": 778
}
],
"id": "P_555_C_3329_Q2",
"question": "Com considera René Pomeau que són les lleis civils de Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'engany i l'homicidi",
"answer_start": 892
}
],
"id": "P_555_C_3329_Q3",
"question": "Quins mitjans utilitza Voltaire segons René Pomeau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Biblioteca oriental d'Herbelot",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_555_C_3329_Q4",
"question": "On es poden trobar informacions complementaries sobre Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre l'Alcorà",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_555_C_3329_Q5",
"question": "Sobre què portava Voltaire un judici bastant favorable segons René Pomeau?"
}
]
},
{
"context": "En tot cas, va lluitar contra el fanatisme, tant el de l'Església catòlica com el del protestantisme, símbols, als seus ulls, d'intolerància i d'injustícia. Fulls volants, pamflets, tot va ser bo per mobilitzar l'opinió pública europea. També va apostar pel riure, per suscitar la indignació: l'humor, la ironia és una arma contra la bogeria mortífera que fa els humans desgraciats. Els enemics de Voltaire tenien, d'altra banda, tot a témer del seu escarni, però les noves idees, també. Quan el 1755, rep el Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes de Jean-Jacques Rousseau, Voltaire, que desaprova l'obra, respon en una carta tan hàbil com irònica:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "contra el fanatisme",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_555_C_3330_Q1",
"question": "Contra què va lluitar Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant el de l'Església catòlica com el del protestantisme",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_555_C_3330_Q2",
"question": "Contra quins fanatismes lluitava Voltaire?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jean-Jacques Rousseau",
"answer_start": 585
}
],
"id": "P_555_C_3330_Q3",
"question": "Qui va escriure el Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una carta",
"answer_start": 647
}
],
"id": "P_555_C_3330_Q4",
"question": "Per quin mitjà respon Voltaire al Discurs de Jean-Jacques Rousseau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tan hàbil com irònica",
"answer_start": 660
}
],
"id": "P_555_C_3330_Q5",
"question": "Com era la carta en la que Voltaire contestà a Jean-Jacques Rousseau sobre el seu Discurs?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tannhäuser (Wagner)",
"paragraphs": [
{
"context": "L'estrena de la versió de París va ser de nou una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels quals van participar, també, els pocs simpatitzants de l'òpera alemanya, cosa que va propiciar la retirada de l'òpera després de la tercera representació. I és que el públic de la capital francesa no estava en absolut preparat per rebre l'impacte que representava l'obra. Detalls com que els socis del Jockey Club arribessin, segons el seu costum, al segon acte, on se solia inserir el ballet de l'habitual grand-opéra, i que manifestessin sorollosament el seu descontentament pel fet que el ballet ja s'hagués fet, no deixen de ser circumstàncies que revelen la desconnexió absoluta entre el geni de Wagner i el públic que havia de contactar amb ell en aquella ocasió. L'únic cert és que es va produir un xoc de formes d'entendre l'òpera, la música i l'art en general, que va persistir durant anys i que té segurament arrels profundes, potser pròpies d'un antagonisme nacional i d'una manera diferent de veure la vida.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "després de la tercera representació",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_285_C_1705_Q1",
"question": "Quan es va retirar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al segon acte",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_285_C_1705_Q2",
"question": "On se solia inserir el ballet de l'habitual grand-opéra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els socis del Jockey Club",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_285_C_1705_Q3",
"question": "Qui va arribar al segon acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de formes d'entendre l'òpera, la música i l'art en general",
"answer_start": 814
}
],
"id": "P_285_C_1705_Q4",
"question": "En què es va produir un xoc entre Wagner i el públic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant anys",
"answer_start": 891
}
],
"id": "P_285_C_1705_Q5",
"question": "Quant de temps va durar el xoc entre Wagner i el públic?"
}
]
},
{
"context": "L'obertura compta amb l'essència de la trama de l'òpera: la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquinça el protagonista, i igual que aquella, és un magnífic poema simfònic de fàcil comprensió un cop es coneixen els seus leitmotiv. És una de les pàgines més difoses de l'autor, i s'executa freqüentment en concert. Presenta dues seccions contrastants que resumeixen els dos elements en tensió de l'obra: el tema dels pelegrins, associat al perdó, la pietat, l'amor pur, Elisabeth, i el del Venusberg, l'amor sensual i luxuriós. Aquests temes apareixeran en diferents moments al llarg de l'obra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb l'essència de la trama de l'òpera",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_285_C_1706_Q1",
"question": "Amb què compta l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquinça el protagonista",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_285_C_1706_Q2",
"question": "Quina és l'essència de la trama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el protagonista",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_285_C_1706_Q3",
"question": "Qui lluita entre l'amor carnal i l'espiritual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és un magnífic poema simfònic de fàcil comprensió",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_285_C_1706_Q4",
"question": "Com es el poema un cop es coneixen els seus leitmotiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al perdó, la pietat, l'amor pur, Elisabeth",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_285_C_1706_Q5",
"question": "A què s'associa el tema dels pelegrins?"
}
]
},
{
"context": "Paisatge idíl·lic de primavera, vall florida entre la Muntanya Hörsel i el castell de Wartburg. Un jove pastor toca la flauta saludant l'arribada del mes de maig i els pelegrins que s'encaminen a Roma. Tannhäuser, ple de remordiments per la seva vida passada, cau agenollat als peus d'una imatge de la Mare de Déu suplicant perdó pels seus pecats. El so d'uns corns de caça anuncia l'arribada del landgrave de Turíngia, acompanyat pels cavallers trobadors Wolfram von Eschenbach, Walter von der Vogelweide i Biterolf. Els seus antics amics saluden el trobador i li pregunten d'on ve; Tannhäuser no els hi respon. Després de rebutjar tornar a prendre el seu lloc entre els seus antics companys, Tannhäuser ho accepta quan Wolfram fa saber al jove que Elisabeth, neboda del Landgrave, encara està enamorada d'ell i segueix esperant la seva tornada. El nom del seu antic amor desperta els sentiments amorosos de Tannhäuser. Abraça emocionat el seu amic Wolfram i comunica a tots que els acompanyarà al castell.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "idíl·lic",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_285_C_1707_Q1",
"question": "Com és el paisatge de primavera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre la Muntanya Hörsel i el castell de Wartburg",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_285_C_1707_Q2",
"question": "On és la vall florida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un jove pastor",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_285_C_1707_Q3",
"question": "Qui toca la flauta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la seva vida passada",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_285_C_1707_Q4",
"question": "Per què té remordiments Tannhäuser?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El so d'uns corns de caça",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_285_C_1707_Q5",
"question": "Què anuncia l'arribada del landgrave de Turíngia?"
}
]
},
{
"context": "Mentrestant, Wagner havia estat nomenat segon director de l'Òpera de Dresden i s'havien estrenat Rienzi i Der fliegende Holländer. Per això estava en òptimes condicions per preparar bé l'estrena de la seva nova òpera. La composició va començar el juliol de 1843 i va acabar, amb l'última pàgina orquestrada, el 13 d'abril de 1845, precisions que podem fer gràcies a l'hàbit de Wagner d'apuntar diàriament i meticulosament el que feia, fins i tot en nimis detalls que freguen de vegades el ridícul. Però tot i cuidar-se el mateix Wagner de tot, malgrat la reputació de què gaudia en aquella època el Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden, tant pels cossos estables com pels cantants de la companyia, l'estrena de Tannhäuser, el 19 d'octubre de 1845, no va ser reeixida.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "segon director de l'Òpera de Dresden",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_285_C_1708_Q1",
"question": "Què havia estat nomenat Wagner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rienzi i Der fliegende Holländer",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_285_C_1708_Q2",
"question": "Quines òperes s'havien estrenat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el juliol de 1843",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_285_C_1708_Q3",
"question": "Quan va començar la composició de la seva nova òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "apuntar diàriament i meticulosament el que feia",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_285_C_1708_Q5",
"question": "Quin hàbit tenia Wagner?"
}
]
},
{
"context": "Quan Tannhäuser va arribar a Barcelona el 1887, les aigües antiwagnerianes s'havien apaivagat a tot Europa, i l'obra va ser relativament ben rebuda per l'escàs públic que es va atrevir a desafiar la nevada. Va agradar especialment la Marxa (que ja havia estrenat Josep Anselm Clavé un quart de segle abans en els seus concerts populars dels Jardins d'Euterpe) i l'ària de l'estrella, lògicament els números més atractius per al públic de llavors, que va aconseguir que es repetissin. També va agradar l'obertura, però la resta de l'obra va ser acollida amb fredor. En les representacions de 1887 van cantar Gemma Bellincioni i Adela Borghi, en els papers d'Elisabeth i Venus, respectivament, el tenor Giovanni Battisia De Negri, el baríton Paul Lhérie i el baix Luis Visconti, respectivament, com Tannhauser, Wolfram i Hermann. Dirigia l'orquestra el mestre Joan Goula. La versió utilitzada va ser l'original, no la de París, que no arribaria al Liceu fins al 1907.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en els seus concerts populars dels Jardins d'Euterpe",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_285_C_1709_Q2",
"question": "On havia estrenat Josep Anselm Clavé la Marxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gemma Bellincioni",
"answer_start": 607
}
],
"id": "P_285_C_1709_Q3",
"question": "Qui va cantar en el paper d'Elisabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Venus",
"answer_start": 669
}
],
"id": "P_285_C_1709_Q4",
"question": "A qui va interpretar Adela Borghi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'original",
"answer_start": 898
}
],
"id": "P_285_C_1709_Q5",
"question": "Quina versió de l'obra es va utilitzar?"
}
]
},
{
"context": "El personatge històric és un minnesänger del segle xiii, l'equivalent alemany d'un trobador o joglar, que escrivia poesia sobre l'amor eròtic i també un poema notable sobre la penitència. La llegenda que va créixer al seu voltant proporciona el marc de la història de l'òpera. Wagner canvia poc l'argument, però permet que l'heroi no mori i sigui redimit al final.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un minnesänger",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_285_C_1710_Q1",
"question": "Qui és el personatge històric?"
},
{
"answers": [
{
"text": "xiii",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_285_C_1710_Q2",
"question": "De quin segle és el minnesänger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un trobador o joglar",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_285_C_1710_Q3",
"question": "Quin és l'equivalent alemany del minnesänger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre la penitència",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_285_C_1710_Q4",
"question": "Sobre que va escriure el minnesänger un poema notable?"
},
{
"answers": [
{
"text": "redimit",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_285_C_1710_Q5",
"question": "Què és l'heroi al final?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "L'equivoco stravagante",
"paragraphs": [
{
"context": "Rossini va utilitzar més tard algunes de les que va considerar millors peces d'aquesta òpera per a construir altres partitures, seguint un costum que era molt general fins al Romanticisme.[12] El començament del duo de Buralicchio i Ernestina de l'acte II és molt semblant al començament de l'ària de Batone a L'inganno felice. En certs moments de l'ària de Gamberotto de l'acte I la música s'assembla al duo de Germano i Giulia de La scala di seta. El quintet d'Ernestina, Ermanno, Rosalia, Gamberotto i Buralicchio de l'acte II és similar al de Clarice, Giocondo, Aspasia, Macrobi i el Conde d'aquest mateix acte a La pietra del paragone. Cal notar a més que la distribució vocal és la mateixa (dos mezzos, un tenor i dos barítons). També guarden certa similitud els finals de l'acte I de tots dos títols. Els rondós d'Ernestina i Clarice en l'acte II de tots dos títols són semblants. De la mateixa manera, la melodia del tercet entre Ernestina, Buralicchio i Gamberotto al final de l'acte I de L'equivoco és similar al final de l'acte II de La pietra, guardant també força similitud amb el final de Torvaldo e Dorliska. El començament del cor amb què comença l'acte II és similar al cor amb el qual comença l'escena del banquet de Ciro in Babilonia i al cor amb el qual comença el final I de Tancredi.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al començament de l'ària de Batone a L'inganno felice",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_293_C_1753_Q1",
"question": "A què és molt semblant el començament del duo de Buralicchio i Ernestina de l'acte II?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos mezzos, un tenor i dos barítons",
"answer_start": 697
}
],
"id": "P_293_C_1753_Q2",
"question": "Quina és la distribució vocal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "algunes de les que va considerar millors",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_293_C_1753_Q4",
"question": "Què va utilitzar després Rossini d'aquesta òpera per a construir altres partitures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al duo de Germano i Giulia de La scala di seta",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_293_C_1753_Q5",
"question": "A quina música s'assembla l'ària de Gamberotto de l'acte I?"
}
]
},
{
"context": "Rossini fou contractat pel Teatro del Corso de Bolonya per a la temporada de tardor de 1811 com a professor de clavicordi.[4] Quan Rossini va estrenar L'equivoco stravagante, construït sobre un llibret mediocre,[4] tenia dinou anys i només comptava amb l'experiència d'haver triomfat a Venècia amb la seva primera òpera, la farsa en un acte La cambiale di matrimonio. No obstant això, l'atenció que va merèixer aquell dramma giocoso a la ciutat adoptiva del compositor de Pesaro, no es va deure a la qualitat de la seva música sinó a l'estranyesa del text redactat per Gaetano Gasbarri, que va indignar cert públic benpensant de l'època davant les situacions plasmades a l'escenari, una d'elles massa cridanera.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Teatro del Corso",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_293_C_1754_Q1",
"question": "Per quin teatre fou contractat Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bolonya",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_293_C_1754_Q2",
"question": "On és el Teatro del Corso?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tardor de 1811",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_293_C_1754_Q3",
"question": "Per a quina temporada va ser contractat Rossini al Teatre del Corso?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dinou",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_293_C_1754_Q4",
"question": "Quants anys tenia Rossini quan va estrenar L'equivoco stravagante?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Venècia",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_293_C_1754_Q5",
"question": "Quina era la ciutat adoptiva del compositor de Pesaro?"
}
]
},
{
"context": "L'equivoco stravagante es va estrenar el 26 d'octubre de 1811 al teatre de la ciutat natal de Rossini. Malgrat l'èxit de l'estrena, es van demanar bisos de diverses àries i Rossini va haver de sortir a saludar,[8] tan sols es van realitzar tres representacions, ja que els divertits i escabrosos equívocs provocats per la falsa convicció de tots que la protagonista femenina era un castrat, varen acabar la paciència, mai excessiva, dels censors, que la van prohibir.[9] Per aprofitar-les i salvar-les de l'oblit, i tal com seria habitual en el compositor, Rossini va incloure diverses idees, o seccions senceres, en algunes de les seves òperes posteriors com La pietra del paragone el 1812.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al teatre de la ciutat natal de Rossini",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_293_C_1755_Q1",
"question": "On es va estrenar L'equivoco stravagante?"
},
{
"answers": [
{
"text": "26 d'octubre de 1811",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_293_C_1755_Q2",
"question": "Quan es va estrenar L'equivoco stravagante?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_293_C_1755_Q4",
"question": "Quantes representacions es van realitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1812",
"answer_start": 686
}
],
"id": "P_293_C_1755_Q5",
"question": "De quin any és l'òpera La pietra del paragone?"
}
]
},
{
"context": "L'equivoco stravagante és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret en italià de Gaetano Gasbarri. S'estrenà al Teatro del Corso de Bolonya el 26 d'octubre de 1811. Combina elements de la comèdia buffa, els colors d'una pastoral i la intriga romàntica,[1] va ser la segona òpera estrenada de Rossini i la primera amb dos actes.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gioachino Rossini",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_293_C_1757_Q2",
"question": "Qui va composar L'equivoco stravagante?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gaetano Gasbarri",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_293_C_1757_Q3",
"question": "De qui era el llibret en italià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la comèdia buffa, els colors d'una pastoral i la intriga romàntica",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_293_C_1757_Q4",
"question": "Quins elements combina l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Teatro del Corso",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_293_C_1757_Q5",
"question": "On s'estrenà L'equivoco stravagante?"
}
]
},
{
"context": "La música de Rossini fou composta en un parell de setmanes. Si bé el llibret de Gaetano Gasbarri no és el més brillant als quals el compositor s'enfrontarà, aquest està trufat de cites i inspiracions. Les més evidents, de Molière, Gamberotto fa pensar inevitablement amb Le bourgeois gentilhomme, alhora que Ernestina seria una il·lustració perfecta de Les Précieuses ridicules.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un parell",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_293_C_1758_Q1",
"question": "En quantes setmanes va ser composta la música de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gaetano Gasbarri",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_293_C_1758_Q2",
"question": "De qui és el llibret que està trufat de cites?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Le bourgeois gentilhomme",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_293_C_1758_Q3",
"question": "Amb què fan pensar les cites de Molière i Gamberotto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una il·lustració perfecta de Les Précieuses ridicules",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_293_C_1758_Q4",
"question": "Què seria Ernestina?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Història del Japó",
"paragraphs": [
{
"context": "Els anys següents van tenir lloc petits enfrontaments, però el 1937, després de l'«Incident del Pont Marco Polo» on tropes japoneses van ser atacades als afores de Pekin, va començar obertament la guerra amb la Xina. Ràpidament Japó va atacar les principals ciutats costaneres i per al desembre d'aquell mateix any ja es trobaven als afores de la capital nacionalista, Nanquín. Quan la ciutat es va rendir davant els invasors, l'Exèrcit Imperial va dur a terme actes de gran crueltat contra la població civil, esdeveniments coneguts com a «Massacre de Nanquín», on prop de 300.000 soldats i civils xinesos van ser executats.[119]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als afores de Pekin",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_188_C_1123_Q1",
"question": "On van ser atacades le tropes japoneses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1937",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_188_C_1123_Q2",
"question": "Quan va començar la guerra amb la Xina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les principals ciutats costaneres",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_188_C_1123_Q3",
"question": "Què va atacar Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de 300.000",
"answer_start": 565
}
],
"id": "P_188_C_1123_Q5",
"question": "Quants soldats i civils xinesos van ser executats en la Massacre de Nanquín?"
}
]
},
{
"context": "Després de la mort de l'emperador Shōmu el 649, el clergat budista va poder amb el suport de l'emperadriu Kōken, que tot i que va abdicar el 658 va seguir exercint poder sobre la cort, afavorint a un important monjo budista anomenat Dōkyō. Això va provocar que el clan Fujiwara i l'emperador Junnin intentessin donar un cop d'estat el 664, provocant la deposició de l'emperador i l'execució de Fujiwara no Nakamaro, líder de la conspiració. L'emperadriu reassumí el tron amb el nom d'emperadriu Shōtoku continuant amb la cessió de poder a Dōkyō, arribant fins i tot a ser nomenat per un oracle com a successor a ser emperador.[34] Tanmateix, l'emperadriu mor per la verola el 770, Dōkyō és exiliat i s'inicia un nou rumb en la política expulsant als monjos budistes del govern i suspenent el patrocini governamental a aquesta religió. Les mesures propulsades per l'emperador Kōnin (770-781) i pel Kammu (781-806) fan que finalment la cort imperial deixi Nara, per considerar-malsà i amb l'objectiu de desconnectar amb els temples budistes que hi havia a la ciutat es traslladen primer de manera temporal a Nagaoka-kyō a 784 i finalment a la nova capital Heian-kyō («Capital de la Pau i de la Tranquil·litat») en 794.[31][32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "649",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_188_C_1124_Q1",
"question": "Quan va morir l'emperador Shōmu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kōken",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_188_C_1124_Q2",
"question": "Quina emperadriu va abdicar el 658?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el clan Fujiwara i l'emperador Junnin",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_188_C_1124_Q3",
"question": "Qui van intentar donar un cop d'estat el 664?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Shōtoku",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_188_C_1124_Q4",
"question": "Amb quin nom l'emperadriu va reassumir el tron?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nagaoka-kyō",
"answer_start": 1106
}
],
"id": "P_188_C_1124_Q5",
"question": "On es trasllada primerament de manera temporal la cort imperial?"
}
]
},
{
"context": "El segon intent d'invasió va tenir lloc el 1281.[59] Els samurais van efectuar incursions als vaixells enemics des de petites basses, que només tenien capacitat per transportar a dotze guerrers,[60] amb l'afany d'evitar el desembarcament de tropes a les costes. Després d'una setmana d'enfrontaments, un emissari imperial va ser enviat per demanar a Amaterasu, la deessa del sol, que intercedís per ells.[59] Un tifó va arrasar la flota mongola que es va enfonsar gairebé en la seva totalitat. Aquest fet va donar origen al mite del Kamikaze (神 风, lit. «Vent Diví»),[56] considerat com un senyal que el Japó era l'escollit pels déus i, per tant, aquests s'encarregarien de la seva seguretat[61] i supervivència.[62] Els pocs supervivents van decidir retirar-se i d'aquesta manera el país no tornaria a enfrontar-se a una invasió de grans proporcions fins a diversos segles després.[59]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1281",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_188_C_1125_Q1",
"question": "Quan va tenir lloc el segon intent d'invasió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els samurais",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_188_C_1125_Q2",
"question": "Qui van efectuar incursions als vaixells enemics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de petites basses",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_188_C_1125_Q3",
"question": "Com arribaven els samurais als vaixells enemics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dotze",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_188_C_1125_Q4",
"question": "Quants guerrers podien transportar les basses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un tifó",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_188_C_1125_Q5",
"question": "Què va arrasar la flota mongola?"
}
]
},
{
"context": "El fet d'haver venjat la mort del seu antic mestre li va donar l'oportunitat esperada de convertir-se en la màxima autoritat militar del país i durant els següents dos anys va enfrontar i va vèncer als rivals que se li van oposar. El 1585, i després d'haver consolidat el control del centre del país, va començar amb l'avanç cap a l'oest, més enllà de l'abast que havia aconseguit Nobunaga.[77] Pel 1591 Hideyoshi havia aconseguit unificar el país, per la qual cosa va decidir conquerir Xina.[78] Hideyoshi va demanar l'assistència de la dinastia Joseon de Corea per atacar la dinastia Ming i que se li garantís un passatge segur, al que el govern coreà es va negar. Corea va ser llavors l'escenari d'una de dues invasions massives per part de tropes japoneses entre 1592 i 1598, la qual va concloure amb la mort de Hideyoshi, que durant tot aquest temps va romandre al Japó.[78]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1591",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_188_C_1126_Q1",
"question": "Quan va aconseguir Hideyoshi unificar el país?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Xina",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_188_C_1126_Q2",
"question": "Què volia conquerir Hideyoshi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ming",
"answer_start": 586
}
],
"id": "P_188_C_1126_Q3",
"question": "Quina dinastia volia atacar Hideyoshi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dinastia Joseon de Corea",
"answer_start": 538
}
],
"id": "P_188_C_1126_Q4",
"question": "De qui va demanar Hideyoshi l'assistència per atacar la dinastia Ming?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Japó",
"answer_start": 870
}
],
"id": "P_188_C_1126_Q5",
"question": "On va romandre Hideyoshi?"
}
]
},
{
"context": "El 1159 es va produir un nou enfrontament conegut com a rebel·lió Heiji, on Yoshitomo es va enfrontar amb Kiyomori. La victòria del clan Taira va ser tan decisiva que els membres del clan Minamoto van fugir per tractar de salvar-se. Els Taira els van perseguir i Yoshimoto va ser capturat i executat. Dels membres de la branca original de la família Minamoto, només van quedar alguns pocs, sent aniquilats gairebé per complet.[48] El 1167 Taira no Kiyomori va rebre de l'emperador el títol de Daijō Daijin (Gran Ministre), el qual constituïa el rang més alt que podia concedir l'emperador, per la qual cosa va esdevenir el governant de facto del país, sent el primer governant militar a la història japonesa.[48] Tanmateix, l'acaparament de poder de part de Kiyomori, va entrar en conflicte amb el retirat emperador Go-Shirakawa qui estava tractant d'exercir poder a través de l'insei des de 1158 i fins al 1177 l'emperador va planejar un cop d'estat que va fracassar i va ser exiliat, suprimint el seu poder polític, mentre que Kiyomori va nomenar el 1178 com a hereu al tron el seu nét infant, que el 1180 assumeix el tron amb el nom d'emperador Antoku, causant la ira dels opositors al clan Taira, donant inici a les guerres Genpei.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un nou enfrontament conegut com a rebel·lió Heiji",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_188_C_1127_Q1",
"question": "Què es va produir el 1159?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els membres del clan Minamoto",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_188_C_1127_Q3",
"question": "Qui va fugir per tractar de salvar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de 1158 i fins al 1177",
"answer_start": 885
}
],
"id": "P_188_C_1127_Q4",
"question": "Quant temps va estar l'emperador Go-Shirakawa intentat exercir poder?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1180",
"answer_start": 1103
}
],
"id": "P_188_C_1127_Q5",
"question": "Quan assumeix el tron el nét de Kiyomori?"
}
]
},
{
"context": "Un altre cruent front de batalla va tenir lloc a Okinawa, en la qual la invasió va començar l'1 d'abril durant l'«Operació Iceberg». Mentrestant, el 5 d'abril el primer ministre Koiso Kuniaki va dimitir del seu càrrec mentre la guerra s'aproximava a les illes principals del Japó.[145] Durant aquesta invasió van morir més de 12.000 nord-americans, mentre que en el bàndol japonès s'estimen 110.000 baixes. Estats Units va perdre més 36 vaixells i 368 van resultar danyats,[146] la majoria per atacs kamikazes.[147] Okinawa va caure finalment el 21 de juny, brindant als aliats una important base d'operacions.[146]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1 d'abril",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_188_C_1128_Q1",
"question": "Quan va començar la invasió a Okinawa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el primer ministre Koiso Kuniaki",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_188_C_1128_Q2",
"question": "Qui va dimitir el 5 d'abril?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les illes principals del Japó",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_188_C_1128_Q3",
"question": "On s'aproximava la guerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 12.000",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_188_C_1128_Q4",
"question": "Quants americans van morir durant la invasió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la majoria per atacs kamikazes",
"answer_start": 479
}
],
"id": "P_188_C_1128_Q5",
"question": "Com van resultar danyats els vaixells d'Estats Units?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Thelma i Louise",
"paragraphs": [
{
"context": "Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: \"per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd\". Quan travessen un ramat de vaques, crida: \"No em ratlleu el cotxe!\".[32] El diàleg següent encara il·lustra millor aquest afecte. En la seqüència en què arriben al motel just després de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "policies",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_447_C_2677_Q1",
"question": "Qui temen que les localitzi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "verd",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_447_C_2677_Q2",
"question": "De quin color és el cotxe de Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "No em ratlleu el cotxe!",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_447_C_2677_Q3",
"question": "Què crida Louise quan travessen un ramat de vaques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "just després de l'homicidi",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_447_C_2677_Q4",
"question": "Quan arriben Thelma i Louise al motel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les claus",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_447_C_2677_Q5",
"question": "Què li demana Thelma a la seva amiga?"
}
]
},
{
"context": "Al començament de la pel·lícula se'ns presenten les dues heroïnes de manera separada, cadascuna en el seu ambient quotidià, tot exposant aquesta diferència de caràcter. En concret, la seqüència de la preparació de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise és organitzada, metòdica i pràctica, mentre que Thelma és infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes més endavant, en el moment de la partença de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del revòlver.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les dues heroïnes",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_447_C_2678_Q1",
"question": "Què ens presenten al començament de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el seu ambient quotidià",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_447_C_2678_Q2",
"question": "Com ens presenten cadascuna de les heroïnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aquesta diferència de caràcter",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_447_C_2678_Q3",
"question": "Què exposa la presentació per separat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "organitzada, metòdica i pràctica",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_447_C_2678_Q4",
"question": "Com és Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "infantil, impulsiva i inexperta",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_447_C_2678_Q5",
"question": "Com és Thelma?"
}
]
},
{
"context": "Als Estats Units, encara s'hi troben avui dia insígnies i adhesius proclamant «Thelma & Louise live» (Thelma i Louise viuen).[81] El seu missatge està carregat de significacions simbòliques: n'hi ha que hi veuen el símbol de dues dones fugitives adreçant un últim «fota't!» al patriarcat, del triomf de la vida sobre la mort, de l'oprimit sobre l'opressió, de la reivindicació d'una justícia no sexista o d'una immortalitat d'amazones.[82] Altres comparen la insígnia amb aquella que proclamava «Jesus lives » (Jesús viu) i li atribueixen una significació mística que vol que la mort física es vegi succeïda per una vida eterna.[40] En tot cas, aquesta acció demostra que, al cap dels anys de l'estrena de Thelma i Louise, els personatges viuen en la memòria col·lectiva i que la pel·lícula continua sent dinàmica, generant significats nous a mesura que d'altres espectadors la descobreixen en un nou context.[83]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Thelma & Louise live",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_447_C_2679_Q1",
"question": "Què proclamen adhesius i insígnies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de significacions simbòliques",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_447_C_2679_Q2",
"question": "De què està carregat el missatge Thelma & Louise live?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jesus lives",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_447_C_2679_Q3",
"question": "Amb quina insígnia comparen el Thelma & Louise live?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la memòria col·lectiva",
"answer_start": 749
}
],
"id": "P_447_C_2679_Q4",
"question": "On ens demostra que són els personatges la insignia Thelma & Louise live?"
},
{
"answers": [
{
"text": "significats nous",
"answer_start": 828
}
],
"id": "P_447_C_2679_Q5",
"question": "Què genera la pel·lícula a mesura que altres espectadors la veuen?"
}
]
},
{
"context": "Ridley Scott ha reutilitzat les tècniques cinematogràfiques dels westerns dels anys 50 del segle XX. Ha tornat als llocs de rodatge de nombrosos westerns a Utah, als voltants de Moab, que no s'havien fet servir per a llargmetratges des de l'època de John Wayne.[9] Ha substituït els cowboys per automòbils i les diligències per camions,[7] tot conservant-hi les mateixes tècniques fotogràfiques: col·loca els personatges dins del paisatge utilitzant plans generals o en plans parcials per donar idea de la immensitat del lloc. El paisatge esdevé un personatge més, esplèndid o amenaçador.[9] Són les mateixes línies, volutes o núvols de pols (evocant la velocitat i les persecucions) aixecats pels unglots dels cavalls, les rodes de les diligències, i els pneumàtics de la Thunderbird i dels cotxes de policia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dels westerns dels anys 50",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_447_C_2680_Q1",
"question": "Quines tècniques reutilitza Ridley Scott?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als llocs de rodatge de nombrosos westerns",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_447_C_2680_Q2",
"question": "On ha tornat Ridley Scott?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per automòbils",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_447_C_2680_Q3",
"question": "Per què ha substituït els cowboys Ridley Scott?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un personatge més",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_447_C_2680_Q4",
"question": "Què esdevé el paisatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per camions",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_447_C_2680_Q5",
"question": "Per què ha substituït les diligencies Ridley Scott?"
}
]
},
{
"context": "Thelma i Louise[1] (títol original en anglès: Thelma & Louise) és una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott. Obtingué l'Oscar al millor guió original i el Globus d'Or al millor guió (que és de Callie Khouri). Protagonitzada pel duet Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel·lícula explica com una excursió de cap de setmana de dues dones es transforma en una fugida a través dels Estats Units. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà un gran impuls a la seva carrera.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una road movie",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_447_C_2681_Q1",
"question": "Què és Thelma i Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Thelma & Louise",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_447_C_2681_Q2",
"question": "Quin és el títol original de Thelma i Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ridley Scott",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_447_C_2681_Q3",
"question": "Qui va dirigir Thelma i Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al millor guió original",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_447_C_2681_Q4",
"question": "Quin Oscar va obtenir Thelma i Louise?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Callie Khouri",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_447_C_2681_Q5",
"question": "De qui és el guió de Thelma i Louise?"
}
]
},
{
"context": "Es tracta de la història de dues dones que es veuen empeses pels esdeveniments a cometre delictes, cosa que les situa fora de la llei.[5] Les seqüències de fugides, persecucions i actes comesos a mà armada per les heroïnes en acció s'alternen amb les de la policia que les empaita, Thelma i Louise reuneix tots els ingredients clàssics d'una pel·lícula policíaca. Sovint se l'ha comparada amb Bonnie i Clyde i amb Butch Cassidy and the Sundance Kid.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a cometre delictes",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_447_C_2682_Q1",
"question": "A què es veuen empeses les dues dones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fora de la llei",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_447_C_2682_Q2",
"question": "On situa les dones el fet de cometre delictes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels esdeveniments",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_447_C_2682_Q3",
"question": "Per què són empeses les dues dones a cometre delictes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a mà armada",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_447_C_2682_Q4",
"question": "Com cometen actes les heroïnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una pel·lícula policíaca",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_447_C_2682_Q5",
"question": "Quins ingredients reuneix Thelma i Louise?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Formigues",
"paragraphs": [
{
"context": "Moltes formigues basteixen nius complexos, però altres espècies són nòmades i no construeixen estructures permanents. Les formigues poden bastir nius subterranis o construir-los en arbres. Aquests nius poden trobar-se sota terra, sota pedres o troncs, dins de troncs, dins de tiges buides o fins i tot aglans. Els materials que utilitzen per construir el formiguer inclouen el sòl i matèria vegetal,[48] i les formigues trien el lloc on bastir el formiguer amb cura; Temnothorax albipennis evita els indrets amb formigues mortes, car això pot indicar la presència de plagues o malalties. Abandonen els formiguers ràpidament al primer senyal d'amenaça.[74]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "complexos",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_248_C_1483_Q1",
"question": "Com són els nius que basteixen moltes formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no construeixen estructures permanents",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_248_C_1483_Q2",
"question": "Què fan les espècies de formigues nòmades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en arbres",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_248_C_1483_Q3",
"question": "On poden construir nius les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el sòl i matèria vegetal",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_248_C_1483_Q4",
"question": "Quin material utilitzen les formigues per construir el formiguer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la presència de plagues o malalties",
"answer_start": 551
}
],
"id": "P_248_C_1483_Q5",
"question": "Què pot indicar per les formigues Temnothorax albipennis els indrets amb formigues mortes?"
}
]
},
{
"context": "Les sis potes estan ancorades al mesosoma (\"tòrax\"). Una urpa ganxuda situada a l'extrem de cada pota ajuda l'animal a escalar i a enganxar-se a diverses superfícies. La majoria de reines i de mascles tenen ales; les reines les perden després del vol nupcial, deixant marques visibles que són un tret distintiu de les reines. Tanmateix, en algunes espècies les reines i els mascles tampoc no tenen ales.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al mesosoma",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_248_C_1484_Q1",
"question": "On estan ancorades les sis potes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Una urpa ganxuda",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_248_C_1484_Q2",
"question": "Què hi trobem a l'extrem de cada pota?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La majoria de reines i de mascles",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_248_C_1484_Q3",
"question": "Quines tenen ales?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marques visibles",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_248_C_1484_Q4",
"question": "Què deixen les ales al caure a les reines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després del vol nupcial",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_248_C_1484_Q5",
"question": "Quan perden les ales les reines?"
}
]
},
{
"context": "Els mirmecòlegs estudien les formigues al laboratori i en el seu entorn natural. Les seves estructures socials complexes i altament variables fan d'aquests insectes uns organismes model ideals. L'estudi de les formigues ha posat a prova hipòtesis en ecologia, sociobiologia, i ha estat especialment important a l'hora d'examinar les prediccions de teories de selecció de parentesc i estratègies evolutivament estables.[131] Es poden estudiar colònies de formigues criant-les o mantenint-les temporalment en formicaris, unes estructures de vidre especialment fabricades per aquest ús.[132] Es poden marcar exemplars amb diferents colors per fer-ne un seguiment.[133]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "complexes i altament variables",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_248_C_1485_Q1",
"question": "Com són les estructures socials de les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hipòtesis en ecologia, sociobiologia",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_248_C_1485_Q2",
"question": "Què ha posat a prova l'estudi de les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al laboratori i en el seu entorn natural",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_248_C_1485_Q3",
"question": "On estudien les formigues els mirmecòlegs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "formicaris",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_248_C_1485_Q4",
"question": "Quines estructures de vidre serveixen per estudiar les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marcar exemplars amb diferents colors",
"answer_start": 598
}
],
"id": "P_248_C_1485_Q5",
"question": "Què fan per fer un seguiment d'alguns exemplars?"
}
]
},
{
"context": "Les formigues obreres no tenen ales i les femelles fèrtils les perden després del vol nupcial per a fundar la seva pròpia colònia. Per tant, a diferència dels seus avantpassats vespiformes, la majoria de formigues es desplacen caminant. Algunes formigues són capaces de saltar. Per exemple, Harpegnathos saltator és capaç de saltar sincronitzant l'acció dels seus parells de potes mitjà i posterior.[84] Hi ha diverses espècies de formigues planadores, incloent-hi Cephalotes atratus; aquest pot ser un tret comú en la majoria de formigues arborícoles. Les formigues amb aquesta habilitat són capaces de controlar la direcció del seu descens quan cauen.[85]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "no",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_248_C_1486_Q1",
"question": "Tenen ales les formigues obreres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva pròpia colònia",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_248_C_1486_Q2",
"question": "Què funden les formigues femelles després de perdre les ales?"
},
{
"answers": [
{
"text": "caminant",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_248_C_1486_Q3",
"question": "Com es desplacen la majoria de formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "planadores",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_248_C_1486_Q5",
"question": "Com són la majoria de formigues arborícoles?"
}
]
},
{
"context": "Les formigues habiten a tots els continents tret de l'Antàrtida, i només algunes grans illes com ara Groenlàndia, Islàndia, parts de Polinèsia i les illes Hawaii manquen d'espècies nadiues.[22][23] Les formigues ocupen una gran diversitat de nínxols ecològics, i són capaces d'explotar una gran varietat de recursos alimentaris com a herbívors directes o indirectes, com a depredadors i com a carronyers. La majoria d'espècies són generalistes omnívores, però unes quantes són especialistes. El seu domini ecològic es pot mesurar per la seva biomassa, i les estimacions en diferents ambients suggereixen que representen un 15-20% (de mitjana, i gairebé un 25% als tròpics) del total de biomassa animal terrestre, superant la dels vertebrats.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'Antàrtida",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_248_C_1487_Q1",
"question": "Quin continent és l'únic que no habiten les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran varietat de recursos alimentaris",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_248_C_1487_Q2",
"question": "Què són capaces d'explotar les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "generalistes omnívores",
"answer_start": 431
}
],
"id": "P_248_C_1487_Q3",
"question": "Com són la majoria d'espècies de formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un 15-20%",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_248_C_1487_Q4",
"question": "Quin tant per cent de biomassa animal terrestre representen les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels vertebrats",
"answer_start": 725
}
],
"id": "P_248_C_1487_Q5",
"question": "De qui superen les formigues el percentatge de biomassa animal terrestre?"
}
]
},
{
"context": "Les formigues sobreviuen a l'hivern en un estat de torpor o inactivitat. Les formes d'inactivitat són variades, i en algunes espècies les larves entren en un estat d'inactivitat o diapausa, mentre que en altres només són els adults els que hi entren. Als tròpics, les formigues romanen actives tot l'any.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un estat de torpor o inactivitat",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_248_C_1488_Q1",
"question": "Com sobreviuen les formigues a l'hivern?"
},
{
"answers": [
{
"text": "són variades",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_248_C_1488_Q2",
"question": "Com són les formes d'inactivitat de les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diapausa",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_248_C_1488_Q3",
"question": "Com es diu l'estat d'inactivitat en que entren les larves de les formigues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "actives tot l'any",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_248_C_1488_Q4",
"question": "Com estan les formigues als tròpics?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pangolins",
"paragraphs": [
{
"context": "Les cries de pangolí neixen amb una longitud aproximada de 15 cm i un pes aproximat de 330 grams, però aquestes mesures difereixen entre les diverses espècies. Quan neixen, les cries ja tenen els ulls oberts, però les seves escates encara són toves.[10] Tanmateix, el procés d'enduriment comença molt aviat, normalment dos dies després del naixement. Les mares protegeixen les seves cries mantenint-les arrapades al seu cos caragolat i, com tots els mamífers, s'encarreguen d'alimentar-les amb llet que produeixen amb el seu únic parell de mamelles.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "15 cm",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_29_C_169_Q1",
"question": "Quina longitud aproximada tenen les cries de pangolí al néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "toves",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_29_C_169_Q2",
"question": "Com són les escates de les cries al néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos dies després del naixement",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_29_C_169_Q3",
"question": "Quan comença el procés d'enduriment de les escates?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb llet",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_29_C_169_Q4",
"question": "Amb què les alimenten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "330 grams",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_29_C_169_Q5",
"question": "Quin pes aproximat tenen al néixer?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que han estat relacionats amb animals que visqueren durant el Paleocè,[27] els pangolins més primitius coneguts daten de fa aproximadament 50 milions d'anys. Es tracta d'Eomanis i Eurotamandua, tots dos coneguts a partir de fòssils trobats al jaciment de Messel, de l'Eocè inferior. Mentre que l'afiliació del gènere Eurotamandua encara no és del tot certa i podria tractar-se d'un xenartre, ha quedat demostrat que Eomanis és definitivament un pangolí. Aquests animals es diferenciaven dels pangolins actuals: Eurotamandua no tenia les típiques escates, mentre que Eomanis en tenia al cos però no a la cua ni a les potes. Els continguts trobats dins l'estómac excel·lentment conservat d'Eomanis a Messel mostren que contenia insectes i plantes; Richter i Storch suggeriren la possibilitat que els pangolins s'alimentessin originalment de vegetals i que robessin fulles a les formigues talladores de fulles, ingerint uns quants insectes accidentalment. Segons Richter i Storch, aquest seria el procés pel qual els pangolins haurien començat a esdevenir mirmecòfags.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'Eocè inferior",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_29_C_170_Q2",
"question": "De quan són els fòssils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "insectes i plantes",
"answer_start": 732
}
],
"id": "P_29_C_170_Q3",
"question": "Què van trobar dins l'estomac d'Eomanis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de vegetals",
"answer_start": 842
}
],
"id": "P_29_C_170_Q4",
"question": "De què s'alimentaven originàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "accidentalment",
"answer_start": 943
}
],
"id": "P_29_C_170_Q5",
"question": "Com van començar a ingerir insectes?"
}
]
},
{
"context": "El pangolí de cua llarga (Phataginus tetradactyla) viu als boscos d'una vasta zona de l'Àfrica subsahariana; des de la costa atlàntica entre Guinea i Angola, a través de la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo, fins a Sudan i Uganda. Malgrat la seva llarga cua, que li dóna el nom i que mesura una mitjana de seixanta centímetres, aquesta és l'espècie més petita de pangolí, amb entre trenta i quaranta centímetres de longitud corporal.[4] Com altres pangolins, és un insectívor nocturn. Les seves escates tenen un color marró fosc. No té escates a la punta de la cua, cosa que li permet utilitzar-se per agafar-se a les branques. La part calba de la cua també podria ser una zona sensorial. Gràcies a la seva mida i la cua prènsil, té un estil de vida gairebé completament arborícola. Viu al cobricel dels arbres de la jungla.[4] El seu abdomen no està cobert d'escates, sinó d'un pelatge fosc. Té 46–47 vèrtebres a la cua, més que qualsevol altre mamífer conegut,[4] superant les 42–43 vèrtebres caudals de Leptictidium auderiense.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Àfrica",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_29_C_171_Q1",
"question": "A quin continent viu el Pangolí de cua llarga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "seixanta centímetres",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_29_C_171_Q2",
"question": "Quant mesura la seva cua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre trenta i quaranta centímetres",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_29_C_171_Q3",
"question": "Quant mesura el seu cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marró fosc",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_29_C_171_Q4",
"question": "De quin color té les escates?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arborícola",
"answer_start": 799
}
],
"id": "P_29_C_171_Q5",
"question": "com és el seu estil de vida?"
}
]
},
{
"context": "Tanmateix, l'amenaça principal pels pangolins és la caça per part dels humans. Els pangolins són caçats com a aliment a molts llocs d'Àfrica i és un dels tipus de carn de bosc més popular. Els pangolins també tenen molta demanda a la Xina perquè la seva carn es considera una delicadesa i alguns xinesos (igual que alguns africans) creuen que les escates de pangolins fan baixar les inflamacions, milloren la circulació de la sang i ajuden les dones en lactància a produir llet. Això, juntament amb la desforestació, ha provocat una gran minva del nombre de pangolins gegants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la caça per part dels humans",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_29_C_172_Q1",
"question": "Quina és l'amenaça principal dels pangolins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Xina",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_29_C_172_Q2",
"question": "On consideren que la carn dels pangolins és una delicadesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a aliment",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_29_C_172_Q3",
"question": "Per què son caçats els pangolins a Àfrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran minva del nombre de pangolins",
"answer_start": 529
}
],
"id": "P_29_C_172_Q4",
"question": "Què han provocat la cacera i la deforestació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la circulació",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_29_C_172_Q5",
"question": "Què creuen que poden millorar les escates de pangolins?"
}
]
},
{
"context": "El pangolí de les Filipines (Manis culionensis) només es troba a l'illa de Palawan, a les Filipines. Habita boscos primaris i secundaris de plana. És bastant comú, però es veu amenaçat per la caça intensiva.[22] Els pangolins de les Filipines podrien haver estat originalment una població de pangolins malais que arribà a Palawan des de Borneo durant el Plistocè inferior, a través de ponts de terra que quedaren al descobert quan el nivell del mar baixà durant l'època glacial. Quan la Terra es començà a desglaçar i el nivell del mar pujà de nou, la població de Palawan quedà aïllada i començà el procés d'especiació que portaria a l'aparició de M. culionensis.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'illa de Palawan",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_29_C_173_Q1",
"question": "On es troba el pangolí de les Filipines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "boscos",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_29_C_173_Q2",
"question": "On habita el pangolí de les Filipines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la caça intensiva",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_29_C_173_Q3",
"question": "Per què es veu amenaçat el pangolí de les Filipines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Borneo",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_29_C_173_Q4",
"question": "D'on es creu que prové el pangolí de les Filipines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el Plistocè inferior",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_29_C_173_Q5",
"question": "A quina època es va desplaçar el pangolí a les Filipines?"
}
]
},
{
"context": "Els pangolins d'Àfrica habiten el sud i el centre del continent africà, des del Sudan del Sud i el Senegal al nord fins a Sud-àfrica al sud. Els pangolins d'Àsia, d'altra banda, s'estenen pel sud-est del continent, des del Pakistan a l'oest fins a Borneo a l'est. A totes les regions on habiten, els pangolins estan patint una constant pèrdua del seu hàbitat, en gran part per l'expansió de l'agricultura i d'altres activitats humanes. S'han trobat exemplars de pangolins de cua llarga i pangolins malais en zones cultivades, indicant que els pangolins s'estan veient obligats a aventurar-se a prop dels humans.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el sud i el centre",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_29_C_174_Q1",
"question": "Quina part d'Àfrica habiten els pangolins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel sud-est",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_29_C_174_Q2",
"question": "On els podem trobar a Àsia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en zones cultivades",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_29_C_174_Q3",
"question": "On s'han trobat pangolins de cua llarga i pangolins malais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una constant pèrdua del seu hàbitat",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_29_C_174_Q4",
"question": "Què pateixen els pangolins?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "John R.R. Tolkien",
"paragraphs": [
{
"context": "En el camp de la taxonomia, al voltant de 80 taxa (gènere i espècies) han rebut noms científics que honoren o deriven de personatges i altres elements ficticis provinents d'El Hòbbit i d'El Senyor dels Anells, a més d'altres obres ambientades a la Terra Mitjana.[197] Diverses taxa han rebut el seu nom de part del personatge Gòl·lum (també conegut com a Sméagol), així com de diversos hòbbits, les petites criatures semblants als humans com en Bilbo i en Frodo. Diversos elfs, nans i d'altres criatures que apareixen a les obres de Tolkien, així com l'escriptor mateix, també han estat honorats en els noms de diverses espècies, com ara l'amfípode Leucothoe tolkieni, o la vespa Shireplitis tolkieni. El 2004, l'homínid extint Homo floresiensis va ser descrit, i aviat es va guanyar el sobrenom, de \"hòbbit\", principalment a conseqüència de la seva petita envergadura.[198] El 1978, el paleontòleg Leigh Van Valen va batejar unes 20 taxa de mamífers extingits a partir de l'obra de Tolkien mitjançant una única publicació.[199p][200] El 1999, l'entomòleg Lauri Kaila va descriure 48 noves espècies d'arnes elachistidae i en va batejar 37 a partir de la mitologia de Tolkien.[197][201] S'ha destacat que a Tolkien se l'ha commemorat en el món de la taxonomia com no s'ha fet amb cap altre autor.[202]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gòl·lum",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_220_C_1315_Q1",
"question": "De quin personatge han rebut el nom algunes taxa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Homo floresiensis",
"answer_start": 728
}
],
"id": "P_220_C_1315_Q2",
"question": "Quin homínid es va guanyar el sobrenom, de \"hòbbit\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Leigh Van Valen",
"answer_start": 899
}
],
"id": "P_220_C_1315_Q3",
"question": "Quin paleontòleg va batejar mamífers extingits a partir de l'obra de Tolkien?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en els noms de diverses espècies",
"answer_start": 596
}
],
"id": "P_220_C_1315_Q4",
"question": "Amb què han estat honorats criatures de Tolkien i el mateix escriptor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Shireplitis tolkieni",
"answer_start": 680
}
],
"id": "P_220_C_1315_Q5",
"question": "Quina vespa porta el nom de Tolkien?"
}
]
},
{
"context": "El 13 de novembre de 2017 es va anunciar que l'empresa Amazon havia adquirit els drets globals per televisió d'El Senyor dels Anells per realitzar una sèrie de televisió. Aquesta sèrie no seria una adaptació directa dels llibres, sinó que introduiria noves històries ambientades abans de la trama principal de La Comunitat del Anell.[184] La roda de premsa on es va anunciar parlava d'\"històries prèvies no explorades basades en textos originals de J.R.R. Tolkien\". Amazon en serà la productora, juntament amb Tolkien Estate, The Tolkien Trust, HarperCollins i New Line Cinema.[185]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "13 de novembre de 2017",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_220_C_1316_Q2",
"question": "Quin dia es va anunciar que els havia adquirit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "noves històries",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_220_C_1316_Q3",
"question": "Què introduiria la sèrie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en textos originals de J.R.R. Tolkien",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_220_C_1316_Q4",
"question": "En què es basen les noves històries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "abans de la trama principal de La Comunitat del Anell",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_220_C_1316_Q5",
"question": "Quan estan ambientades?"
}
]
},
{
"context": "El 2 de juny de 1916 Tolkien va rebre un telegrama citant-lo a Folkestone, des d'on havia de ser traslladat a França. El matrimoni Tolkien va passar la darrera nit, abans de la seva partida, en una habitació de l'hotel Plough & Harrow de Birmingham. Més tard escriuria que \"dotzenes d'oficials morien cada minut. Marxar lluny de la meva esposa aleshores... era gairebé com la mort.\"[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un telegrama",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_220_C_1317_Q1",
"question": "Què va rebre el 2 de juny?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Folkestone",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_220_C_1317_Q2",
"question": "On el van citar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una habitació de l'hotel Plough & Harrow",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_220_C_1317_Q3",
"question": "On va passar la darrera nit el matrimoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gairebé com la mort",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_220_C_1317_Q4",
"question": "Què era per ell marxar lluny de la seva esposa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dotzenes",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_220_C_1317_Q5",
"question": "Quants oficials morien cada dia segons Tolkien?"
}
]
},
{
"context": "Mabel Tolkien va escolaritzar els seus dos fills a casa. Ronald, com era conegut per la família, era un bon alumne.[23] La mare li va ensenyar botànica, creant en el seu fill l'interès per la visió de les plantes. Al petit Tolkien li agradava dibuixar paisatges i arbres, però les seves lliçons preferides eren aquelles que tenien relació amb les llengües, ensenyant-li la seva mare les bases del llatí de molt jove.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a casa",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_220_C_1318_Q1",
"question": "On va escolaritzar els fills?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ronald",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_220_C_1318_Q2",
"question": "Com es deia el seu fill?"
},
{
"answers": [
{
"text": "botànica",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_220_C_1318_Q3",
"question": "Què li van ensenyar la mare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "paisatges i arbres",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_220_C_1318_Q4",
"question": "Què li agradava dibuixar a Ronald?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les llengües",
"answer_start": 343
}
],
"id": "P_220_C_1318_Q5",
"question": "Quines eren les lliçons preferides de Ronald?"
}
]
},
{
"context": "Durant la seva vida de jubilat, entre el 1959 i la seva mort, el 1973, Tolkien va anar rebent cada vegada més atenció pública i fama literària. Les vendes dels seus llibres eren tant importants que es lamentava de no haver-se jubilat abans.[24] Al principi, Tolkien escrivia respostes entusiastes a les preguntes dels lectors, però amb el temps va començar a mostrar-se molest per la popularitat sobtada de les seves obres entre el moviment contracultural de la dècada de 1960.[84] En una carta de 1972 Tolkien va deplorar haver-se convertit en una figura de culte, però va admetre que \"fins i tot el nas d'un ídol molt modest... no pot romandre completament aliè a la dolça olor de l'encens!\"[85]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1959",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_220_C_1319_Q1",
"question": "Quan va començar la seva jubilació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més atenció pública i fama literària",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_220_C_1319_Q2",
"question": "Què va rebre durant la jubilació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no haver-se jubilat abans",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_220_C_1319_Q3",
"question": "Què va lamentar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "haver-se convertit en una figura de culte",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_220_C_1319_Q4",
"question": "Què va deplorar?"
}
]
},
{
"context": "Tolkien sabia llegir a l'edat de quatre anys, i va començar a escriure de manera fluïda poc després. La seva mare li deixava llegir molts llibres. No li agradaven ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamelín, i pensava que Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll era \"divertida però inquietant\". Li agradaven les històries sobre \"pellroges\" (amerindis), així com les obres de fantasia de George MacDonald.[25] A més, els \"Contes de fades\" d'Andrew Lang van ser particularment importants per ell, i la seva influència es fa aparent en algunes de les seves obres posteriors.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre anys",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_220_C_1320_Q1",
"question": "A quina edat ja sabia llegir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamelín",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_220_C_1320_Q2",
"question": "Quins llibres no li agradaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "divertida però inquietant",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_220_C_1320_Q3",
"question": "Com pensava que era Alícia en terra de meravelles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre \"pellroges\"",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_220_C_1320_Q4",
"question": "Quines històries li agradaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "\"Contes de fades\" d'Andrew Lang",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_220_C_1320_Q5",
"question": "Quins contes de fades van ser molt importants per ell?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Hugo Claus",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1948 va ser molt influït pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Amèrica. Se n'anà cap a Oostende on la seva família havia establert una nova impremta. Escrigué el seu segon poemari i la novel·la De Eendenjacht. El gener 1949 va conèixer la seva esposa Elly Overzier. Començà el servei militar a Lieja i després a Brussel·les, on es va encarregar de tasques de periodisme per la revista dels soldats. S'impregnà de la literatura francesa i s'adherí al moviment artístic Cobra. Creà la revista avantguardista Tijd en mens de la qual era redactor.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Amèrica",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_106_C_631_Q1",
"question": "Per què va ser influït el 1948?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Oostende",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_106_C_631_Q2",
"question": "A on va anar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una nova impremta",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_106_C_631_Q3",
"question": "Què hi tenia la seva família a Oostende?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gener 1949",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_106_C_631_Q4",
"question": "Quan va conèixer la seva esposa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tijd en mens",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_106_C_631_Q5",
"question": "Quina revista creà?"
}
]
},
{
"context": "El jove Claus va passar la seva primera joventut en un pensionat catòlic, des de l'edat de divuit mesos fins als onze anys.[6] Aquest fet va esdevenir una de les seves temàtiques recurrents i va alimentar un conflicte intel·lectual amb l'Església catòlica fins després de la seva mort. Més tard va titllar les monges del Pensionat Saint-Joseph d'Aalbeke de «Waffen-SS amb uniforme religiós».[7] Les seves humanitats grecollatines va seguir als col·legis Sint-Amand a Kortrijk i Sint-Hendrik a Deinze. Vers la fi de la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes (NSJV).[8] Amb altres membres, el 1944 va rebre una menció honorífica de l'ocupant alemany pel seu zel durant una operació de rescat després de «l'acció terrorista dels aliats.»[9] Ell mateix mai no va amagar aquest episodi de la seva vida, en va parlar en intervius explicant com la propaganda alemanya va ser molt encisadora per a un jove adolescent a una Flandes a la qual a l'escola s'inculcava una veritat feta d'històries d'anglesos protestants que perseguien els pobres catòlics a Irlanda i de comunistes que violaven monges i mataven sacerdots a Espanya.[10] Després de la guerra, son pare va ser condemnat i empresonat per col·laboracionisme, la impremta va ser destruïda en un acte de venjança i la mare va fugir a ca l'àvia a Astene.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un pensionat catòlic",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_106_C_632_Q1",
"question": "On va passar la seva primera joventut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes",
"answer_start": 554
}
],
"id": "P_106_C_632_Q3",
"question": "De què va ser membre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt encisadora",
"answer_start": 910
}
],
"id": "P_106_C_632_Q4",
"question": "Com era la propaganda alemanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Astene",
"answer_start": 1336
}
],
"id": "P_106_C_632_Q5",
"question": "A quina ciutat va fugir la mare?"
}
]
},
{
"context": "Entre l'execució de diverses obres, es destaca el 1985 l'òpera Dr. Faustus (Música Konrad Boehmer, llibret Hugo Claus) en una col·laboració entre la Nederlandse Opera i el Théâtre National Opéra de Paris. La visita del papa Karol Józef Wojtyła (Joan Pau II) a Bèlgica li inspira l'abril 1985 la redacció d'un petit recull de deu texts amb imatges del caricaturista Gerard Alsteens sota el títol Una Visita Repugnant.[n 4] El 1986 rep el Premi de les Lletres neerlandeses per a la totalitat de la seva obra i tota una mena d'activitats commemoratives tenen lloc a Bèlgica i els Països Baixos. El 1987 se'n va a viure en Provença, tot i continuar la direcció teatral. La novel·la Een zachte vernieling, traduïda al català el 2003 com Una dolça destrucció pareix. Tracta de manera parcialment autobiogràfica els seus anys experimentals a París i la seva relació amb el poeta Hans Andreus i la seva dona dins la colònia existencialista d'artistes flamencs i neerlandesos. Tracta amb ironia el zel ampullós de l'avantguarda però també la malenconia de la passió subjacent, les emocions, les il·lusions i amors perduts.[26][27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La visita del papa Karol Józef Wojtyła (Joan Pau II) a Bèlgica",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_106_C_634_Q1",
"question": "Què li inspira la redacció d'Una Visita Repugnant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1986",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_106_C_634_Q2",
"question": "Quin any va rebre el Premi de les Lletres neerlandeses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Provença",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_106_C_634_Q3",
"question": "On va anar a viure el 1987?"
},
{
"answers": [
{
"text": "parcialment autobiogràfica",
"answer_start": 778
}
],
"id": "P_106_C_634_Q4",
"question": "Com és la seva novel·la Una dolça destrucció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hans Andreus",
"answer_start": 872
}
],
"id": "P_106_C_634_Q5",
"question": "Amb quin poeta va estar relacionat?"
}
]
},
{
"context": "El 1967 va muntar la peça Masscheroen[n 1] al festival de teatre experimental de Knokke que va encendre una polèmica emblemàtica del seu conflicte perpetu amb el catolicisme i el puritanisme petitburgès de l'època. En l'obra van aparèixer tres amics seus a pèl, Hugues C. Pernath, Freddy de Vree i Bob Cobbing, que simbolitzen la Santíssima Trinitat. La peça va ser prohibida. Seguirà un procés davant el tribunal penal per atemptat contra la moral i els bons costums. Al tribunal de primera instància de Bruges Claus va ser condemnat a quatre mesos i un penyorament de 10.000 francs, ambdós efectius, va apel·lar i l'empresonament va ser transformat en pena condicional en segona instància a Gant. Aquest esdeveniment va desencadenar una polèmica a la premsa, accions de protesta i peticions, l'organització d'un Consell Anti-Censura, la publicació del text amb fotos tot just abans del procés. Anys després, De Vree, un dels membres de la trinitat va dir: «A la fi dels anys seixanta era important mostrar-se a pèl, tenia un significat. […] S'ha de veure tot a l'esperit del temps.[…]. Hi havia els progressistes puritans que manifestaven contra la guerra del Vietnam. Al costat hi havia un grup que donava la cara per a una sexualitat lliure. Aleshores s'organitzava també un debat sobre la nuesa».[14] Aquest procés va ser el cim de l'iceberg d'una ona de repressió i de perquisicions prop de tota una sèrie d'escriptors en aquest període.[2] Claus mateix va cridar a la joventut:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Masscheroen",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_106_C_635_Q1",
"question": "Quina peça va muntar el 1967?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Santíssima Trinitat",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_106_C_635_Q3",
"question": "Què simbolitzaven els tres amics despullats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va ser prohibida",
"answer_start": 359
}
],
"id": "P_106_C_635_Q4",
"question": "Què va passar amb la peça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a quatre mesos i un penyorament de 10.000 francs",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_106_C_635_Q5",
"question": "A què va ser condemnat a Bruges?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Guerra Civil espanyola",
"paragraphs": [
{
"context": "A l'inici de la Guerra Civil, els països democràtics europeus van fer costat formalment a la República, però van posar en pràctica la no interferència en un afer intern.[n. 13] El conflicte va ser denunciat pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de Nacions. Aquesta va condemnar el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajut. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació del país.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la República",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_289_C_1729_Q1",
"question": "A qui van fer costat formalment els països democràtics europeus a l'inici de la Guerra Civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la no interferència en un afer intern",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_289_C_1729_Q2",
"question": "Què van posar en pràctica els països democràtics europeus a l'inici de la Guerra Civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Doctor Negrín",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_289_C_1729_Q3",
"question": "Qui era el President de la República?"
},
{
"answers": [
{
"text": "21 de setembre de 1938",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_289_C_1729_Q4",
"question": "Quan va denunciar el conflicte el President de la República?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cop militar",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_289_C_1729_Q5",
"question": "Què va condemnar la Societat de Nacions?"
}
]
},
{
"context": "S'ha calculat que mig milió de catalans van travessar la frontera, i si bé molts van tornar, altres s'hi van quedar o es van exiliar a Mèxic, van trobar la mort en camps de concentració o en la nova guerra mundial que estava a punt d'esclatar. Mentre els gendarmes francesos conduïen els soldats i civils cap als camps improvisats a les platges de Sant Cebrià i Argelers, i més tard al Barcarès[73] i Gurs, el govern francès no estava preparat per a rebre una allau de gent, i tampoc no volia complicar les seves bones relacions amb els vencedors. Els refugiats van haver d'enfrontar-se a la fredor; l'hostilitat, el desconcert, la pietat o el rebuig gairebé col·lectiu d'un poble que el 1936 havia estriat un Front Popular.[74] Sota la pluja, el vent, el fred, la neu, per la manca de queviures i de medecines, amb l'escampall d'epidèmies morien els refugiats. Sobretot els més febles, les criatures.[75]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "mig milió",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_289_C_1730_Q1",
"question": "Quants catalans van travessar la frontera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mèxic",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_289_C_1730_Q2",
"question": "On es van exiliar alguns catalans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "francès",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_289_C_1730_Q3",
"question": "Quin govern no estava preparat per a rebre un allau de gent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les criatures",
"answer_start": 887
}
],
"id": "P_289_C_1730_Q4",
"question": "Qui eren els refugiats més febles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la fredor; l'hostilitat, el desconcert, la pietat o el rebuig gairebé col·lectiu d'un poble",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_289_C_1730_Q5",
"question": "A què van haver d'enfrontar-se els refugiats?"
}
]
},
{
"context": "Els intel·lectuals espanyols de la generació del 98 es van sentir incòmodes amb els dos bàndols. Per exemple Unamuno, partidari inicial de la insurrecció militar, va acabar tenint un dur enfrontament amb el general José Millán-Astray. En canvi els més joves de l'avantguarda literària i artística es van posar al servei de la República. Va ser el cas del pintor Pablo Picasso, l'escriptor Max Aub Mohrenwitz o els poetes Miguel Hernández i Rafael Alberti. Tanmateix, una part considerable de la intel·lectualitat relacionada amb la generació del 27 es va identificar amb el bàndol de Franco, en especial amb la Falange Española juvenil i revolucionària, que va ser l'única que va proporcionar a aquest bàndol una imatge aparent de modernitat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els intel·lectuals espanyols de la generació del 98",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_289_C_1731_Q1",
"question": "Qui es va sentir incòmode amb els dos bàndols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "José Millán-Astray",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_289_C_1731_Q2",
"question": "Amb qui es va enfrontar Unamuno?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al servei de la República",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_289_C_1731_Q3",
"question": "En quin bàndol es va posar Pablo Picasso?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Falange Española",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_289_C_1731_Q4",
"question": "Qui va proporcionar al bàndol de Franco una imatge aparent de modernitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "27",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_289_C_1731_Q5",
"question": "A quina generació pertanyien els intel·lectuals que es van identificar amb el bàndol de Franco?"
}
]
},
{
"context": "Al voltant de 50.000 brigadistes, no més de 20.000 al mateix temps, van lluitar a la Guerra Civil. Aproximadament un terç va trobar la mort i un altre va resultar mal ferit. De la cinquantena de nacionalitats la majoria eren francesos, polonesos, italians, alemanys, nord-americans i britànics. A partir de la primavera de 1937 nombrosos espanyols van començar a formar part de les Brigades per les nombroses baixes car eren emprats com a punta de llança en les ofensives i la disminució de nous voluntaris. La darrera intervenció en combat va ser a la batalla de l'Ebre on van ser els primers de travessar el riu pel cap de pont de Vinebre i en la maniobra de distracció realitzada entre Tortosa i Amposta.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al voltant de 50.000",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_289_C_1732_Q1",
"question": "Quants brigadistes van lluitar a la Guerra Civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A partir de la primavera de 1937",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_289_C_1732_Q2",
"question": "Quan van començar nombrosos espanyols a formar part de les Brigades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la batalla de l'Ebre",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_289_C_1732_Q3",
"question": "On va ser la darrera intervenció en combat dels brigadistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel cap de pont de Vinebre",
"answer_start": 614
}
],
"id": "P_289_C_1732_Q4",
"question": "Per on van travessar el riu els brigadistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "eren emprats com a punta de llança en les ofensives",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_289_C_1732_Q5",
"question": "Per què es produïen nombroses baixes entre els brigadistes?"
}
]
},
{
"context": "En el bàndol franquista la constitució de l'Exèrcit Nacional va trobar poques dificultats perquè els generals exercien el comandament polític suprem. Sempre es va disposar d'una capacitat de maniobra professional i la militarització de milícies –falangistes o carlistes- va tenir un paper menys important. Pel que fa als comandaments, van crear els alferes i sergents provisionals, en nombre d'uns vint-i-tres mil i vint mil respectivament que ensinistrats per instructors alemanys, van enquadrar les noves unitats. Franco va comptar amb unitats d'elit amb capacitat per actuar en els moments decisius en punts determinats. En conseqüència, el general Franco no va guanyar per emprar una estratègia innovadora, sinó per organitzar de forma més tenaç i ordenada els seus recursos. I aquest fet va ser suficient car la guerra, en realitat, no va suposar grans innovacions tècniques sinó que va ser disputada amb mitjans escassos i obsolets.[65]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els generals",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_289_C_1733_Q1",
"question": "Qui exercia el comandament polític suprem en el bàndol franquista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint mil",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_289_C_1733_Q2",
"question": "Quants sergents provisionals van crear als comandaments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alemanys",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_289_C_1733_Q3",
"question": "D'on eren els instructors dels alferes i sergents provisionals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unitats d'elit",
"answer_start": 538
}
],
"id": "P_289_C_1733_Q4",
"question": "Amb què comptava Franco per actuar en els moments decisius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per organitzar de forma més tenaç i ordenada els seus recursos",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_289_C_1733_Q5",
"question": "Per què va guanyar Franco la Guerra Civil?"
}
]
},
{
"context": "Ni de bon tros tota l'oficialitat de l'exèrcit destacat a Barcelona estava amb els colpistes. A moltes casernes els oficials lleials a la República foren detinguts pels sediciosos o es mantingueren al marge del cop. A més a més, com que era el mes de juliol bona part de la tropa es trobava amb permís d'estiu o ja llicenciada, així que en bona part les casernes estaven buides.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sediciosos",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_289_C_1734_Q1",
"question": "Qui va detindre els oficials lleials a la República?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A moltes casernes",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_289_C_1734_Q2",
"question": "On van ser detinguts els oficials lleials a la República?"
},
{
"answers": [
{
"text": "era el mes de juliol",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_289_C_1734_Q3",
"question": "Per què bona part de la tropa es trobava amb permís d'estiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "buides",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_289_C_1734_Q4",
"question": "Com estaven en bona part les casernes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "IK Pegasi",
"paragraphs": [
{
"context": "Si la massa de la nana blanca aconseguís el límit de Chandrasekhar d'1,44 masses solars, la pressió de degeneració dels electrons deixarà de recolzar-la i començarà a col·lapsar-se. Amb un nucli compost principalment d'oxigen, neó i magnesi, la nana blanca que es col·lapsa segurament formarà una estrella de neutrons. En aquest cas, només una fracció de la massa de l'estrella serà expulsada com a resultat del procés.[49] No obstant això, si el nucli està compost de carboni-oxigen, el col·lapse farà que una porció substancial de l'estrella sofreixi una fusió nuclear en un curt període. Això seria suficient perquè l'estrella es desfés i es formés una cataclísmica explosió de supernova tipus Ia.[50]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "començarà a col·lapsar-se",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_400_C_2395_Q1",
"question": "Què passarà si la massa de la nana blanca aconsegueix el límit de Chandrasekhar d'1,44 masses solars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'oxigen, neó i magnesi",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_400_C_2395_Q2",
"question": "De què està format principalment el nucli de la nana blanca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una estrella de neutrons",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_400_C_2395_Q3",
"question": "Què formarà la nana blanca amb un nucli compost d'oxigen, neó i magnesi que es col·lapsa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que una porció substancial de l'estrella sofreixi una fusió nuclear",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_400_C_2395_Q4",
"question": "Què farà el col·lapse si el nucli de la nana blanca està compost de carboni-oxigen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un curt període",
"answer_start": 571
}
],
"id": "P_400_C_2395_Q5",
"question": "En quant de temps sofrirà una porció de l'estrella una fusió nuclear?"
}
]
},
{
"context": "Els astrònoms defineixen la metal·licitat d'una estrella com l'abundància d'elements químics que tenen un nombre atòmic superior a l'heli. Això es calcula per mitjà d'una anàlisi espectroscòpica de l'atmosfera, seguit d'una comparació amb els resultats esperats de models estel·lars computeritzats. En el cas d'IK Pegasi A, l'abundància de metall estimat és de [M/H] = +0,07 ± 0,20. Aquesta notació permet obtenir el logaritme de la proporció d'elements metàl·lics (M) davant de la proporció d'hidrogen (H), menys el logaritme de la proporció de metall del Sol (així, si l'estrella iguala l'abundància de metall del Sol, aquest valor serà zero). Un valor logarítmic de 0,07 és equivalent a una proporció de metal·licitat d'1,17, per la qual cosa l'estrella seria un 17% més rica en elements metàl·lics que el Sol.[7] No obstant això, el marge d'error d'aquest resultat és bastant gran.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com l'abundància d'elements químics que tenen un nombre atòmic superior a l'heli",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_400_C_2396_Q1",
"question": "Com defineixen els astrònoms la metal·licitat d'una estrella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la metal·licitat d'una estrella",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_400_C_2396_Q2",
"question": "Què calcula l'anàlisi espectroscòpica de l'atmosfera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de [M/H] = +0,07 ± 0,20",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_400_C_2396_Q3",
"question": "Quina és l'abundància de metall estimat en el cas d'IK Pegasi A?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una proporció de metal·licitat d'1,17",
"answer_start": 688
}
],
"id": "P_400_C_2396_Q4",
"question": "A què és equivalent un valor logarítmic de 0,07?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bastant gran",
"answer_start": 872
}
],
"id": "P_400_C_2396_Q5",
"question": "Com és el marge d'error del resultat?"
}
]
},
{
"context": "En algun moment en el futur, IK Pegasi A consumirà l'hidrogen del seu nucli i començarà a evolucionar lluny de la seqüència principal, fins a formar un gegant vermell. La grandària d'un gegant vermell pot ascendir a dimensions importants, estenent fins a unes cent vegades el seu radi previ (o més). Una vegada IK Pegasi A s'hagi expandit el seu diàmetre sobrepassarà el Lòbul de Roche de la seva companya, formant-se un disc d'acreció gasós al voltant de la nana blanca. Aquest gas, compost principalment d'hidrogen i heli, anirà a parar a la superfície de la seva companya. Aquest trasllat massiu de matèria entre les estrelles ocasionarà també la reducció de la seva òrbita mútua.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En algun moment en el futur",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_400_C_2397_Q1",
"question": "Quan consumirà IK Pegasi A l'hidrogen del seu nucli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a formar un gegant vermell",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_400_C_2397_Q2",
"question": "Fins on evolucionarà IK Pegasi A quan consumeixi l'hidrogen del seu nucli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a dimensions importants",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_400_C_2397_Q3",
"question": "A quant pot ascendir la grandària d'un gegant vermell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "principalment d'hidrogen i heli",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_400_C_2397_Q4",
"question": "De què estan composats els gas que hi ha al voltant de la nana blanca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la reducció de la seva òrbita mútua",
"answer_start": 647
}
],
"id": "P_400_C_2397_Q5",
"question": "Què ocasionarà el trasllat massiu de matèria entre les estrelles?"
}
]
},
{
"context": "És possible que IK Pegasi B segueixi un patró similar.[43] No obstant això, per poder acumular massa, només pot ser expulsada una porció del gas acrescut, amb el que amb cada cicle la nana blanca augmentaria la seva massa de manera gradual. Així, fins i tot encara que es comportés com una nova recurrent, IK Pegasi B podria continuar acumulant una capa creixent.[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una porció del gas acrescut",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_400_C_2398_Q1",
"question": "Què pot ser expulsat per poder acumular massa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de manera gradual",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_400_C_2398_Q2",
"question": "Com augmentaria la massa de la nana blanca en cada cicle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una capa creixent",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_400_C_2398_Q3",
"question": "Què podria continuar acumulant IK Pegasi B tot i que es comportés com una nova recurrent?"
}
]
},
{
"context": "L'interior d'IK Pegasi B podria estar compost per complet de carboni i oxigen però, alternativament, si el seu progenitor va passar pel procés de combustió del carboni, podria tenir un nucli d'oxigen i neó envoltat d'una coberta enriquida amb carboni i oxigen.[34][35] En qualsevol cas, l'exterior d'IK Pegasi B està cobert per una atmosfera d'hidrogen gairebé pur, per la qual cosa aquesta estrella es classifica com a DA. A causa de l'elevada massa atòmica, l'heli existent en la coberta s'enfonsarà per sota de la capa d'hidrogen.[36] La totalitat de la massa de l'estrella es recolza en la pressió de degeneració dels electrons (una força causada pel principi d'exclusió de Pauli, que prohibeix que els constituents d'una estrella estiguin en un mateix estat quàntic i, per tant, limita la quantitat de matèria que pot trobar-se en un determinat volum).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de carboni i oxigen",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_400_C_2399_Q1",
"question": "De què podria estar compost per complet l'interior d'IK Pegasi B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per una atmosfera d'hidrogen gairebé pur",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_400_C_2399_Q2",
"question": "Per què està cobert l'exterior d'IK Pegasi B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a DA",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_400_C_2399_Q3",
"question": "Com es classifica IK Pegasi B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per sota de la capa d'hidrogen",
"answer_start": 502
}
],
"id": "P_400_C_2399_Q4",
"question": "On s'enfonsarà l'heli existent en la coberta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la pressió de degeneració dels electrons",
"answer_start": 588
}
],
"id": "P_400_C_2399_Q5",
"question": "En què es recolza la totalitat de la massa de l'estrella?"
}
]
},
{
"context": "En consumir-se l'hidrogen del nucli del progenitor d'IK Pegasi B, aquest va anar evolucionant a una gegant vermella. El nucli intern es va contreure fins que l'hidrogen va començar a cremar-se en la capa que envoltava el nucli d'heli. Per compensar aquest augment de la temperatura, la capa exterior es va expandir diverses vegades el seu radi com a nucli d'estrella de la seqüència principal. Quan el nucli va adquirir una temperatura i densitat en les quals l'heli podia començar la seva fusió, aquesta estrella es va contreure i es va convertir en el que es coneix com una estrella de branca horitzontal, és a dir, pertanyent a un grup d'estrelles que a grans trets formen una línia horitzontal en el diagrama H-R. La fusió de l'heli va formar un nucli inert de carboni i oxigen. Quan en el nucli l'heli es va consumir per complet, es va formar una capa de combustió d'heli (a més de la de carboni formada prèviament), i l'estrella es va desplaçar al que els astrònoms denominen la branca asimptòtica de les gegants, o RAG. Si tingués la suficient massa, amb el temps el procés de combustió del carboni podria recomençar en el nucli, i produir oxigen, neó i magnesi.[28][29][30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En consumir-se l'hidrogen del nucli del progenitor",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_400_C_2400_Q1",
"question": "Quan va anar evolucionant IK Pegasi B a una gegant vermella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins que l'hidrogen va començar a cremar-se en la capa que envoltava el nucli d'heli",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_400_C_2400_Q2",
"question": "Fins quan es va contreure el nucli intern?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diverses",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_400_C_2400_Q3",
"question": "Quantes vegades va expandir la capa exterior el seu radi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un nucli inert de carboni i oxigen",
"answer_start": 747
}
],
"id": "P_400_C_2400_Q4",
"question": "Què va formar la fusió d'heli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es va formar una capa de combustió d'heli",
"answer_start": 835
}
],
"id": "P_400_C_2400_Q5",
"question": "Què va passar quan en el nucli l'heli es va consumir per complet?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo",
"paragraphs": [
{
"context": "A la dreta o costat de l'Epístola i sobre el cadirat del cor de la capella, es troba el sepulcre del rei Enric II de Castella mort el 1379; està dins d'un arcosoli d'estil plateresc. Sobre el sarcòfag es troba l'escultura jacent del rei realitzada en alabastre policromat de dos metres de longitud. A la mà dreta sosté el ceptre reial i, a l'esquerra, l'espasa; porta vestidures de cerimònia amb una túnica i el mantell decorats i una corona daurada al cap, que reposa sobre tres coixins, realitzats amb tot el detall d'adornaments i cordons; els peus descansen sobre la figura d'un lleó. A la part de la capçalera del sarcòfag es troba una inscripció que es creu que pertany a l'autor: «maestro Luys, entallador».[19] Entre els ornaments figuren escuts de Castella i Lleó i sobre el sarcòfag, al fons de l'arc, es troben dos putti que sostenen una cartel·la amb la inscripció:[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1379",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_267_C_1597_Q1",
"question": "Quan va morir Enric II de Castella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en alabastre policromat",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_267_C_1597_Q2",
"question": "En què està realitzada l'escultura jacent del rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'espasa",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_267_C_1597_Q3",
"question": "Què sosté a la mà esquerra l'escultura jacent del rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "decorats",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_267_C_1597_Q4",
"question": "Com estan la túnica i el mantell que vesteix el rei en l'escultura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre la figura d'un lleó",
"answer_start": 562
}
],
"id": "P_267_C_1597_Q5",
"question": "On descansen els peus del rei en l'escultura?"
}
]
},
{
"context": "Una vegada aconseguida l'autorització per part de Carles I, es va encarregar la direcció de la nova construcció de la capella a l'arquitecte Alonso de Covarrubias, començant les obres el 1531. Quedava situada entre el costat nord de la capella de Santiago i la de santa Leocàdia, a la capçalera de l'edifici. L'entrada es va fer per l'antiga Capella de Santa Bàrbara a través d'un arc decorat amb escultures. Consta d'una nau dividida per dos arcs ogivals amb un vestíbul d'entrada, dos trams, i un absis poligonal. La nau té una volta de creueria gòtica, però l'ornamentació i els sepulcres són d'estil renaixentista i plateresc.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Carles I",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_267_C_1598_Q1",
"question": "Qui va concedir l'autorització?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alonso de Covarrubias",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_267_C_1598_Q2",
"question": "A qui es va encarregar la nova construcció de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1531",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_267_C_1598_Q3",
"question": "Quan van començar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de creueria gòtic",
"answer_start": 536
}
],
"id": "P_267_C_1598_Q5",
"question": "Com és la volta que té la nau?"
}
]
},
{
"context": "Davant d'aquest sepulcre, a l'esquerra o costat de l'Evangeli, es troba el sepulcre del seu fill, el rei Joan I de Castella, mort a Alcalá de Henares el 1390. L'arquitectura de l'arcosoli és també d'estil plateresc i policromada com les anteriors, però el monarca està representat de genolls, en actitud orant, amb vestimentes, corona reial i va armat. Sobre el reclinatori en què es recolza, cobert amb un mantell amb l'escut de Castella i Lleó, hi ha un llibre d'oracions obert. Dins de l'arc també hi ha una inscripció:[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Alcalá de Henares",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_267_C_1600_Q1",
"question": "On va morir el rei Joan I de Castella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1390",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_267_C_1600_Q2",
"question": "Quant va morir el rei Joan I de Castella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plateresc i policromada",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_267_C_1600_Q3",
"question": "De quin estil és l'arquitectura de l'arcosoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "orant",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_267_C_1600_Q4",
"question": "En quina actitud està representat el monarca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mantell amb l'escut de Castella i Lleó",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_267_C_1600_Q5",
"question": "Què cobreix el reclinatori en què es recolza el rei?"
}
]
},
{
"context": "El rei Enric II va disposar la creació de dotze capellanies perpètues, dedicades a la celebració de misses i oracions diàries per la seva ànima; cada capellà rebria 4.500 morabatins anuals. El 1382, Joan I va ampliar aquest privilegi amb un total de vint-i-cinc capellanies i amb més dotació econòmica per als capellans, sagristans i guardes; també fixà directrius per a l'elecció del capellà major de Reyes Nuevos. Enric III, seguint la norma establerta pels seus antecessors, també fundà set capellanies noves, encara que pel gran nombre de capellans amb obligació de dir missa diària no era possible de satisfer; solament se'n van afegir dues de noves, ja que amb les set noves la institució hagués augmentat en prop d'un terç més. La resta de les capellanies que es van fundar foren: dues al monestir de San Francisco de Toledo i les altres tres distribuïdes entre els monestirs de San Pablo, San Agustín i Santa María del Carmen.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la creació de dotze capellanies perpètues",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_267_C_1601_Q1",
"question": "Què va disposar el rei Enric II?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la celebració de misses i oracions diàries per la seva ànima",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_267_C_1601_Q2",
"question": "A què es dedicaven les capellanies perpètues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "4.500",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_267_C_1601_Q3",
"question": "Quants morabatins anuals rebia cada capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan I",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_267_C_1601_Q4",
"question": "Qui va ampliar les capellanies a vint-i-cinc?"
}
]
},
{
"context": "Es troben en aquesta capella els sepulcres d'una gran part de la dinastia Trastàmara. Les figures jacents són les que hi havia a l'antiga capella; el daurat dels sepulcres va ser incorporat per desig de Carles I i realitzat per Pedro López de Texeda el 1534, pel qual va cobrar la quantitat de 12.000 morabatins.[4] En aquest trasllat, també van ser esculpides les escultures orants de Joan I de Castella i la seva esposa Elionor d'Aragó i de Sicília, a causa del trencament que es produí durant el trasllat de les anteriors figures jacents. A cada monument es van transcriure les còpies de les inscripcions dels epitafis i es va decidir posar també una figura representant el rei Joan II, pel fet d'haver concedit aquest monarca privilegis reials a la capella, tot i que el seu cos descansa al monestir de Miraflores.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Trastàmara",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_267_C_1602_Q1",
"question": "De quina dinastia són els sepulcres de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el daurat dels sepulcres",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_267_C_1602_Q2",
"question": "Què va ser incorporat per Carles I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pedro López de Texeda",
"answer_start": 228
}
],
"id": "P_267_C_1602_Q3",
"question": "Qui va realitzar el daurat dels sepulcres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1534",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_267_C_1602_Q4",
"question": "Quan es va realitzar el daurat dels sepulcres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "12.000",
"answer_start": 294
}
],
"id": "P_267_C_1602_Q5",
"question": "Quants morabatins va cobrar Pedro López de Texeda?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Kàtia Kabànova",
"paragraphs": [
{
"context": "Kàtia és una dona que viu ofegada en un món que no la deixa trobar el seu propi camí, pressionada per tothom. Un matrimoni infeliç, amb sogra tirànica inclosa (Kabanikha, una dona frustrada i ressentida), fa que busqui l'amor adúlter de Borís. Però per a ella, que sempre està pregant a Déu, això és un pecat. Per això al final l'única sortida que li queda és la mort, creu que així s'acabarà el patiment. Tot i la duresa de la història, la música de Janáček es caracteritza pel gran lirisme assignat a la figura de la protagonista. És una música molt emocional i molt pròxima al text.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per tothom",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_67_C_397_Q1",
"question": "Per qui està pressionada Kàtia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una dona que viu ofegada en un món que no la deixa trobar el seu propi camí",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_67_C_397_Q2",
"question": "Qui és Kàtia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kabanikha",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_67_C_397_Q3",
"question": "Com es diu la sogra de Kàtia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Borís",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_67_C_397_Q4",
"question": "De qui busca l'amor adúlter Kàtia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Déu",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_67_C_397_Q5",
"question": "A qui sempre està pregant Kàtia?"
}
]
},
{
"context": "En aquests moments de sentiments contradictoris era necessària una creació a la capital txeca però no confiava en la comunitat musical de la capital perquè no podia dictar plenament la seva elecció dramàtica i musical. D'altra banda, sabia que podia comptar amb els seus a Brno, no només amb la dedicació de František Neumann, sinó també amb la seva lleialtat. També sabia que, ara, amb la fama aconseguida, una creació a Brno no quedaria en un simple esdeveniment provincial i els crítics de la música txeca, situats principalment a la capital, es veurien obligats a considerar-la.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "perquè no podia dictar plenament la seva elecció dramàtica i musical",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_67_C_398_Q1",
"question": "Per què no confiava en la comunitat musical de la capital txeca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els seus",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_67_C_398_Q2",
"question": "Amb qui podia comptar a Brno?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la seva lleialtat",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_67_C_398_Q3",
"question": "Amb què més podia comptar de František Neumann a part de la dedicació d'aquest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els crítics de la música txeca",
"answer_start": 478
}
],
"id": "P_67_C_398_Q5",
"question": "Qui es veurien obligats a considerar-la?"
}
]
},
{
"context": "Kàtia Kabànova és una de les obres mestres de Leoš Janáček, i d'entre totes les òperes de tots els temps, sens dubte una de les més originals. Va prendre l'exemple de la realitat social i lingüística de Moràvia, en la qual va néixer i es va criar. Sempre va tenir cura per entrar, en tota la seva música, els trets de l'adherència a la realitat que havien estat una de les característiques clau dels escriptors russos del segle XIX: Dostoievski en la seva última obra (De la casa dels morts), i Ostrovski, estimat dramaturg també de Txaikovski, a Kàtia Kabànova. La realitat significava per a ell, en primer lloc, la transfiguració de les inflexions melòdiques de la parla que, per ser tan escrupoloses, cap traducció pot donar sentit a una expressió musical com en l'idioma original txec.[20] Sembla convincent la tesi que els dos tipus vocals de Kàtia i Varvara -combinació de soprano greu i mezzo lleugera, frívola- seria modelada almenys en part, de la de Tatiana i Olga de l'admirada Eugene Oneguin de Txaikovski.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Leoš Janáček",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_67_C_399_Q1",
"question": "Qui va compondre l'opera Kàtia Kabànova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la realitat social i lingüística de Moràvia",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_67_C_399_Q2",
"question": "D'on va prendre Janáček l'exemple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "De la casa dels morts",
"answer_start": 469
}
],
"id": "P_67_C_399_Q3",
"question": "Quina va ser l'última obra de Dostoievski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "soprano greu",
"answer_start": 879
}
],
"id": "P_67_C_399_Q4",
"question": "Quin era el tipus vocal de Kàtia?"
}
]
},
{
"context": "No només Ostrovski sinó també Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Turguénev i Txékhov van influir sobre ell, cosa que s'aprecia en les seves òperes d'ambient rus i també en un gran nombre de composicions instrumentals. El músic va viatjar a Rússia i Polònia l'any 1900 i es va amarar de la cultura i literatura de tots dos països. Janáček se sentia el capdavanter d'una espècie de nacionalisme paneslavista, potser com a resposta a l'orientació alemanya de la burgesia de Brno. Parlava un rus perfecte, als seus fills els va posar noms russos, va viatjar en diverses ocasions a la Rússia tsarista i va fundar a Brno un Cercle rus que va estar actiu fins a la primera Guerra Mundial. Kàtia Kabànova és la primera òpera de Janáček de tema rus. L'obra és un acte d'adhesió a la cultura i l'ànima russes en forma de balada amorosa.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Turguénev i Txékhov",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_67_C_400_Q1",
"question": "A més d'Ostrovski qui va influir també en Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Rússia i Polònia",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_67_C_400_Q2",
"question": "On va viatjar el músic l'any 1900?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el capdavanter d'una espècie de nacionalisme paneslavista",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_67_C_400_Q3",
"question": "Com es sentia Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "russos",
"answer_start": 529
}
],
"id": "P_67_C_400_Q4",
"question": "Quins noms va posar Janáček als seus fills?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kàtia Kabànova",
"answer_start": 676
}
],
"id": "P_67_C_400_Q5",
"question": "Quina és la primera òpera de Janáček de tema rus?"
}
]
},
{
"context": "El 21 de gener de 1928 va tenir lloc l'estrena de la segona versió al Teatre Alemany de Praga dirigida per William Steinberg, amb els interludis del primer acte i el segon acte tocats per primera vegada. El 10 d'abril de 1951 es va representar al Sadler's Wells Opera de Londres, dirigida per Charles Mackerras, i va ser un escàndol. Gairebé tota la vella guàrdia semblava molesta pel seu poc alè i aparent falta de lírica. El gran Ernest Newman va coincidir amb molts dels seus col·legues que va escriure que «Janáček és un compositor inconstant que no sembla pensar en intervals de més dos o tres minuts, però hi ha suficients bons moments musicals en la seva Kàtia Kabànova, que el Sadler's Wells va estrenar a Anglaterra el dimarts, per mantenir all públic interessat fins al final». Tanmateix, els crítics joves van veure inspiració en aquelles frases tan curtes i Desmond Shawe-Taylor va escriure al New Statesman: «Els sorprenentment prolífics gèrmens melòdics apareixen amb freqüència en frases àmplies i fluides i alguns dels temes principals de l'òpera són instrumentals en origen. Com a la resta de les seves obres recents, Janáček desplega el seu peculiar poder instrumental per permetre que aquests gèrmens creixin i es multipliquin com un pensament al cap, amb tota mena de noves, expressives subtileses harmòniques però sense elaboració contrapuntística o textures denses. El resultat és una espècie d'eloqüència íntima que és contrària a la retòrica: Janáček és una d'aquestes rares figures amb una la humil manca d'afectació que ens fa sentir vergonya de l'exageració i l'artifici. El que més sorprèn de Kàtia Kabànova no és la tècnica inusual, sinó la força sense diluir i la puresa del seu humanisme».[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "21 de gener de 1928",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_67_C_401_Q1",
"question": "Quin dia va tenir lloc l'estrena de la segona versió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Charles Mackerras",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_67_C_401_Q2",
"question": "Qui va dirigir l'opera al Sadler's Wells Opera de Londres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu poc alè i aparent falta de lírica",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_67_C_401_Q3",
"question": "Per què es va semblar molesta la vella guàrdia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al New Statesman",
"answer_start": 903
}
],
"id": "P_67_C_401_Q4",
"question": "On va escriure Desmond Shawe-Taylor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la força sense diluir i la puresa del seu humanisme",
"answer_start": 1667
}
],
"id": "P_67_C_401_Q5",
"question": "Què és el que més sorprèn a Desmond Shawe-Taylor de Kàtia Kabànova?"
}
]
},
{
"context": "A l'interior de la casa, Kàtia li parla a Varvara de la seua feliç infantesa, i del somni de tenir un home que vertaderament l'estime. Tichon entra per a acomiadar-se, perquè està a punt de sortir de viatge de negocis vers Kazan, enviat per Kabanicha. Kàtia li demana poder acompanyar-lo, o bé que ell no se'n vaja, perquè no vol quedar sola amb la sogra, però ell hi insisteix. Aleshores Kàtia li demana que la faça jurar que no tindrà tractes amb estranys durant la seua absència, cosa que desconcerta Tichon. Kabanicha anuncia que Tichon ha d'anar-se'n, però no sense abans instruir Kàtia com ha de ser el seu capteniment durant la seua absència. Tichon, acovardit davant la fèrria autoritat de sa mare, diu a Kàtia que ha de tractar Kabanicha com la seua pròpia mare i actuar sempre de manera correcta. Tichon fa una reverència a sa mare i besa aquesta i Kátia abans d'anar-se'n.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la seua feliç infantesa, i del somni de tenir un home que vertaderament l'estime",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_67_C_402_Q1",
"question": "De què li parla Kàtia a Varvara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A l'interior de la casa",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_67_C_402_Q2",
"question": "On li parla Kàtia a Varvara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la sogra",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_67_C_402_Q4",
"question": "Amb qui no vol quedar-se sola Kàtia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que ha de tractar Kabanicha com la seua pròpia mare i actuar sempre de manera correcta.",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_67_C_402_Q5",
"question": "Què li diu Tichon a Kàtia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Blas de Prado",
"paragraphs": [
{
"context": "Antonio Palomino assegura que Juan Sánchez Cotán va ser deixeble de Blas de Prado a Toledo, amb qui «es va avantatjar en pintar fruites».[8] Encara que no s'hagi pogut confirmar documentalment, aquesta relació d'aprenentatge és versemblant. Prado, que va realitzar freqüents viatges al monestir de l'Escorial, va assimilar les tendències manieristes que allà es practicaven i hauria estat, segons les fonts literàries, el creador de la natura morta espanyola, encara que cap procedent de la seva mà s'hagi conservat.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Juan Sánchez Cotán",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_544_C_3259_Q1",
"question": "Qui va ser deixeble de Blas de Pradon segons Antonio Palomino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Toledo",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_544_C_3259_Q2",
"question": "On va ser deixeble de Prado Cotan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de l'Escorial",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_544_C_3259_Q3",
"question": "On va viatjar freqüentment Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tendències manieristes",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_544_C_3259_Q4",
"question": "Què va assimilar Prado a l'Escorial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la natura morta espanyola",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_544_C_3259_Q5",
"question": "Què hauria creat Prado?"
}
]
},
{
"context": "De Prado degué romandre al Marroc fins a finals de 1598 o començaments de 1599. Palomino diu que «quan va tornar, va venir vestit d'africà, i per algun temps el van veure menjar a terra sobre coixins, o coixins de sala, a la usança morisca. Vingué molt ric, i amb grans i excel·lents joies».[12] De l'insòlit viatge i de la fàcil adaptació del pintor al país se'n va fer ressò també l'aragonès Jusepe Martínez, que creia que Blas de Prado va retornar a Marroc en no sentir-se tan estimat a Espanya com en la seva nova pàtria, morint allà:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fins a finals de 1598 o començaments de 1599",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_544_C_3260_Q1",
"question": "Fins quan va estar Prado al Marroc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'africà",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_544_C_3260_Q2",
"question": "Com va tornar vestit Prado segons Palomino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a terra",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_544_C_3260_Q3",
"question": "Com van veure menjar Prado al tornar del Marroc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt ric",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_544_C_3260_Q4",
"question": "Com va tornar Prado del Marroc?"
}
]
},
{
"context": "Les obres conservades de Blas de Prado són en gran part de tema religiós, tot i que autors de la seva pròpia època com Francisco Pacheco o Jusepe Martínez el cataloguen com un bon retratista i pintor de natures mortes. Al seu pas per Sevilla camí del Marroc el va conèixer el primer dels dos, qui explica al seu llibre Arte de la pintura que «quan va passar a Marroc per ordre del Rei, portava uns llenços de fruites, que jo vaig veure, molt ben pintats».[17] L'afirmació de Pacheco, per la data en què va haver de succeir i la seva condició de mestre de Juan Sánchez Cotán, situen a Blas de Prado als orígens de la natura morta espanyola, encara que cap obra de la seva mà s'hagi conservat fins a l'actualitat. Igualment són lloades les seves obres pels experts Antonio Palomino, Antonio Ponz i Céan Bermúdez.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "religiós",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_544_C_3263_Q1",
"question": "Quin tema tracten les obres que es conserven de Blas de Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un bon retratista i pintor de natures mortes",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_544_C_3263_Q2",
"question": "Com és catalogat Prado per Francisco Pacheco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sevilla",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_544_C_3263_Q3",
"question": "On va conèixer Francisco Pacheco a Prado?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns llenços de fruites",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_544_C_3263_Q4",
"question": "Què portava Prado quan va conèixer a Pachco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als orígens de la natura morta espanyola",
"answer_start": 598
}
],
"id": "P_544_C_3263_Q5",
"question": "On situen a Blas de Prado?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers)",
"paragraphs": [
{
"context": "El retaule va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 el MNAC, després d'una llarga negociació, va comprar les tretze taules que custodia actualment.[7] El procés d'adquisició va ser molt complicat, ja que la venda dels retaules tenia com a finalitat obtenir fons per construir l'hospital de Granollers: això va fer que el preu fixat pels seus propietaris fos el més alt que mai havia hagut d'afrontar la Junta de Museus. Haver de pagar un preu tan alt va comportar nombrosos problemes i entrebancs per encaixar-ho en un pressupost extraordinari municipal. La negociació va començar el 1914, quan després d'assabentar-se de la intenció de vendre les taules de l'antic retaule gòtic, la Junta va comissariar Josep Rogent per realitzar les gestions preliminars. El 1915, la junta de construcció de l'hospital demanà autorització al bisbe per vendre els retaules, i la comissió d'adquisicions de retaules es traslladà a Granollers per examinar in situ les taules. La Junta de Museus era conscient que la col·lecció gòtica estava faltada de peces substancials i que aquest conjunt de tretze taules podia ser de gran importància. El vocal Manuel Rodríguez Codolà va elaborar un dictamen favorable. on remarcà \"la importància de recuperar una de les grans obres dels Huguet\" després que s'hagués perdut el Retaule de Sant Antoni Abat, cremat durant la Setmana Tràgica, i considerant l'interès pel gòtic[n. 1] –un estil que havia estat oblidat– i que un canvi d'idees en el món de l'art i les descobertes científiques començaven a treure'l del desconeixement. S'acordà consignar al pressupost una quantitat màxima de 125.000 pessetes per a la seva adquisició, encara que la primera oferta que es féu als propietaris fou de cent mil pessetes. Juntament amb les taules de Granollers hi anava inclòs un retaule gòtic de sis compartiments amb la vida i martiri de sant Sebastià amb una predel·la de cinc divisions que contenia una representació de Jesús i els instruments de la Passió, un bisbe i sant Roc i un a escena de martiri.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les tretze taules",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q1",
"question": "Què va comprar el MNAC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del municipi de Granollers",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q2",
"question": "De qui eren propietat les tretze taules abans del 1917?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt complicat",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q3",
"question": "Com va ser el procés de compra de les tretze taules pel MNAC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cent mil pessetes",
"answer_start": 1734
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q4",
"question": "De quant va ser la primera oferta que es va fer als propietaris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obtenir fons per construir l'hospital de Granollers",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q5",
"question": "Quina era la finalitat de la venda de les tretze taules al MNAC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la Setmana Tràgica",
"answer_start": 1354
}
],
"id": "P_264_C_1579_Q6",
"question": "Quan es va cremar el Retaule de Sant Antoni Abat?"
}
]
},
{
"context": "L'estructura compositiva del Calvari és quasi idèntica entre aquest retaule i el de sant Antoni Abat, si bé alguns detalls marquen les diferències entre ambdues obres. El nombre de personatges al costat dret, darrere dels soldats jugadors, és superior al retaule d'Huguet. Una altra diferència en les vestimentes dels dos retaules, ja que mentre Huguet vesteix els seus personatges amb robes orientals i senzilles, al retaule de Granollers els personatges masculins vesteixen amb indumentàries més riques i d'un estil clarament militar. També canvia la vestimenta del príncep dels sacerdots que Huguet representa vestit de bisbe, un rang eclesiàstic encara no inventat en l'època representada i que, en realitat, es tracta d'un simbolisme utilitzat per l'autor per a mostrar que el personatge tenia un alt rang dins la comunitat.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb robes orientals i senzilles",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_264_C_1580_Q1",
"question": "Com vesteix Huguet els seus personatges al retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "militar",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_264_C_1580_Q2",
"question": "Quin estil tenen els personatges masculins del retaule de Granollers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "príncep dels sacerdots",
"answer_start": 568
}
],
"id": "P_264_C_1580_Q3",
"question": "Qui està vestit de bisbe al retaule d'Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mostrar que el personatge tenia un alt rang dins la comunitat",
"answer_start": 767
}
],
"id": "P_264_C_1580_Q4",
"question": "Què pretenia Huguet amb la vestimenta de bisbe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "soldats jugadors",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_264_C_1580_Q5",
"question": "Què hi ha darrere dels personatges del costat dret als retaules?"
}
]
},
{
"context": "Així les representacions retaulístiques de la vida, exaltació i miracles de sant Esteve produïdes durant la baixa edat mitjana remetin indistintament als Fets dels Apòstols (en concret, AC 6:5-8-2), i a altres materials literaris de procedència i significació variades. Una d'aquestes fonts era la biografia medieval Vita fabulosa sancti Stephani protomartyris que era coneguda per dues versions escrites diferents: la més antiga i fantasiosa del manuscrit de la Biblioteca de Montecassino, del segle xi, i la més continguda i culta del manuscrit de la Biblioteca de Sant Marc de Venècia, del segle xv. Una altra font en la qual s'inspiren les escenes d'aquest retaule poden derivar de la Llegenda àuria, de gran difusió a l'època, escrita per Iacopo da Varazze el segle xiii i que inclou dos capítols sobre el protomàrtir. Una de les múltiples versions traduïdes al català d'aquesta obra va ser la Vides de sants rosselloneses del segle xiv de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de la Biblioteca de l'Escorial, i de la Biblioteca Episcopal de Vic, entre d'altres.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant la baixa edat mitjana",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_264_C_1581_Q1",
"question": "Quan es van produir les representacions retaulístiques de sant Esteve?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per dues versions escrites diferents",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_264_C_1581_Q2",
"question": "Per què era coneguda la biografia medieval Vita fabulosa sancti Stephani protomartyris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Iacopo da Varazze",
"answer_start": 744
}
],
"id": "P_264_C_1581_Q4",
"question": "Qui va escriure la Llegenda àuria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos capítols sobre el protomàrtir",
"answer_start": 789
}
],
"id": "P_264_C_1581_Q5",
"question": "Què inclou la Llegenda àuria?"
}
]
},
{
"context": "Aquesta taula, que hauria estat situada al pis superior i al segon carrer per la dreta, representa sant Esteve dalt d'un pedestal, revestit amb la dalmàtica diaconal, amb un manípul al braç esquerre i portant els atributs del llibre dels Evangelis i de la palma del martiri. Està rodejat per deu apòstols, dels qui rep homenatge, un fet infreqüent en els cicles dedicats al sant, llevat del Retaule de la Doma de la Garriga, on aquesta escena ocupa el compartiment central. La pintura del cicle de Granollers no il·lustra cap episodi narratiu precís sinó només una situació \"simbòlica\" relacionada amb la preeminència d'Esteve, \"home ple de fe i de l'Esperit Sant\"［Fets dels Apòstols 6:5-8］, entre els set membres de la comunitat elegits per a ser els primers diaques. L'autor vol indicar sense equívocs la connexió fonamental del sant amb el col·legi apostòlic.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dalt d'un pedestal",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_264_C_1582_Q1",
"question": "On està situat en la taula sant Esteve?"
},
{
"answers": [
{
"text": "esquerre",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_264_C_1582_Q2",
"question": "En quin braç du sant Esteve un manípul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_264_C_1582_Q3",
"question": "Quants apòstols rodegen sant Esteve?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense equívocs la connexió fonamental del sant amb el col·legi apostòlic",
"answer_start": 789
}
],
"id": "P_264_C_1582_Q4",
"question": "Què vol indicar l'autor de la taula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la dalmàtica diaconal",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_264_C_1582_Q5",
"question": "Amb què està revestit sant Esteve?"
}
]
},
{
"context": "La temàtica narrativa del cos principal es centra en l'hagiografia del sant, amb escenes de la seva vida i altres relatives a narracions posteriors a la seva mort relacionades amb els seus miracles. La iconografia de les taules de la predel·la està dedicada al cicle de la Passió de Jesús. Estilísticament, el retaule mostra una continuïtat de l'escola de Jaume Huguet, de qui els Vergós varen ser deixebles i col·laboradors. De fet, alguns historiadors han defensat la intervenció del mateix Huguet en algunes taules.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en l'hagiografia del sant",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_264_C_1583_Q1",
"question": "En què es centra la temàtica narrativa del cos principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cicle de la Passió de Jesús",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_264_C_1583_Q2",
"question": "A què està dedicada la iconografia de les taules de la predel·la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jaume Huguet",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_264_C_1583_Q3",
"question": "De qui van ser els Vergós deixebles i col·laboradors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la intervenció del mateix Huguet en algunes taules",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_264_C_1583_Q4",
"question": "Què han defensat alguns historiadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els seus miracles",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_264_C_1583_Q5",
"question": "Amb què estan relacionades les narracions posteriors a la seva mort?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Quars",
"paragraphs": [
{
"context": "Alguns dels meteorits trobats a la Terra on el quars ha estat identificat són el meteorit Grant i el St. Mark's.[66][67] A la zona d'allunatge de l'Apollo 15, l'any 1971, es va descobrir el meteorit Hadley Rille (el segon meteorit en ser descobert en un cos del sistema solar diferent a la Terra) el qual també contenia quars.[68]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Grant i el St. Mark's",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_527_C_3157_Q1",
"question": "En quins meteorits s'ha identificat el quars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'any 1971",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_527_C_3157_Q2",
"question": "Quan va allunar l'Apollo 15?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el meteorit Hadley Rille",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_527_C_3157_Q3",
"question": "Què van trobar a la zona d'allunatge de l'Apollo 15?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hadley Rille",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_527_C_3157_Q5",
"question": "Quin és el segon meteorit en ser descobert en un cos del sistema solar diferent a la Terra?"
}
]
},
{
"context": "Les macles que segueixen la llei del Japó, també anomenada llei de Weiss i llei de La Gardette, són les úniques macles comunes del quars amb els eixos c inclinats. La llei va ser descrita per Weiss[28] en cristalls procedents de La Gardette (França); més tard es va popularitzar el nom de llei del Japó per la gran quantitat d’espècimens que s’hi van trobar. Els eixos c de dos cristalls coincideixen en un angle de 84º33’, amb dues de les cares m d’ambdós cristalls sent paral·leles entre si. Les unions de macles a vegades es veuen irregulars a la superfície del cristall malgrat ser perfectament rectes en el seu interior i formen un pla prim que va des de la base del cristall fins a la indentació en forma d'Y entre les branques. La causa del maclat encara no és coneguda. La majoria de macles del Japó es presenten aixafades i sovint són més grosses que els cristalls sense torsió que les acompanyen.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la llei del Japó",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_527_C_3158_Q1",
"question": "Quina llei segueixen les macles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llei de Weiss i llei de La Gardette",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_527_C_3158_Q2",
"question": "Com s'anomena també la llei del Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en cristalls procedents de La Gardette",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_527_C_3158_Q4",
"question": "En quins cristalls va descriure la llei Weiss?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la gran quantitat d’espècimens que s’hi van trobar",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_527_C_3158_Q5",
"question": "Per què es va popularitzar el nom de llei del Japó?"
}
]
},
{
"context": "El quars en estat pur i sense impureses es denomina cristall de roca o \"quars hialí\".[69] És totalment incolor, ja que no té impureses o inclusions que afectin la seva transparència, i és transparent o translúcid. El seu índex de refracció dicroica és extremadament baix amb una doble refringència orientada per un eix únic, el que ho fa un excel·lent conductor i canalitzador d'ones lumíniques. Es troba en regions muntanyoses i zones al·luvials de tot el món. S'aprofita la seva estabilitat molecular per controlar l'exactitud de circuits electrònics a causa del seu comportament ressonant.[70] Els còdols brasilers són una subvarietat del cristall de roca. El nom es refereix al quars del Brasil en forma de còdol que s'utilitza per a fer esferes ornamentals.[71]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cristall de roca o \"quars hialí\"",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_527_C_3159_Q1",
"question": "Com s'anomena el quars en estat pur i sense impureses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incolor",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_527_C_3159_Q2",
"question": "Quina qualitat de color té el quars hialí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "extremadament baix",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_527_C_3159_Q3",
"question": "Com és l'índex de refracció dicroica del quars hialí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un excel·lent conductor i canalitzador",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_527_C_3159_Q4",
"question": "Què és el quars hialí pel que fa a les ones lumíniques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estabilitat",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_527_C_3159_Q5",
"question": "Què té molecularment parlant el quars hialí?"
}
]
},
{
"context": "L'ametista és una forma de quars que va des d'un color porpra fosc a violeta claret. S'utilitza sovint en joieria. El nom prové del grec ἀ a-(\"no\") i methustos μέθυστος (\"intoxicat\"), una referència a la creença que la pedra protegia al seu amo d'embriaguesa. Els antics grecs i romans usaven recipients d'ametista per a beure creient que això evitaria la intoxicació alcohòlica. L'ametista cremada i el cabell d'ametista són dues varietats de quars ametista. La primera (de l'anglès: Burnt Amethist) és una varietat d'ametista que degut a un escalfament presenta una coloració taronja, groga o fins i tot marró, que molts cops és confosa erròniament amb el quars citrí.[58] La segona és una varietat caracteritzada per la formació de cristalls aciculars.[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una forma de quars",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_527_C_3160_Q1",
"question": "Què és l'ametista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des d'un color porpra fosc a violeta claret",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_527_C_3160_Q2",
"question": "Quin color té l'ametista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en joieria",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_527_C_3160_Q3",
"question": "On s'utilitza sovint l'ametista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'embriaguesa",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_527_C_3160_Q4",
"question": "De què es creia que protegia al seu amo l'ametista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la formació de cristalls aciculars",
"answer_start": 720
}
],
"id": "P_527_C_3160_Q5",
"question": "Què caracteritza el cabell d'ametista?"
}
]
},
{
"context": "Els cristalls de quars acostumen a desenvolupar-se una mica més ràpid en les cares z que en les cares r. Amb aquesta afirmació caldria pensar que les cares z són més extenses que les r, però és totalment a la inversa. El creixement esdevé perpendicular a les cares, motiu pel qual si una de les cares creix més ràpidament la seva superfície es redueix. Les cares r solen ser més grosses i fins i tot, a vegades, les cares z són absents. La intersecció entre les formes r i z no és sempre una bipiràmide hexagonal però si que sempre presenta simetria trigonal.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les r",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_527_C_3161_Q2",
"question": "Quines cares són més extenses dels cristalls de quars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perpendicular a les cares",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_527_C_3161_Q3",
"question": "Com esdevé el creixement en els cristalls de quars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva superfície es redueix",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_527_C_3161_Q4",
"question": "Què passa si una cara del cristall de quars creix més ràpidament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "absents",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_527_C_3161_Q5",
"question": "Com poden arribar a ser les cares z?"
}
]
},
{
"context": "Al País Valencià cal destacar els cristalls idiomòrfics de quars fumat que es troben a les proximitats de Nàquera. També són rellevants els jacints de Compostel·la que es troben en diverses formacions geològiques del Triàsic valencià junt amb altres tipologies de quars com ara el quars fumat o el cristall de roca.[55] Bons exemples de localitats on apareixen jacints de Compostel·la són: El Pinós i Orxeta (Alacant); el Mont Preubas (Castelló) i Montroi, Requena, l'Olleria, Torís i Xestalgar (València). A Altura (Castelló) s'hi troba quars blau. A continuació s'enumeren les mines i pedreres més rellevants on s'ha descrit la presència de quars al País Valencià. Aquest llistat és només orientatiu, i en cap cas descriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sinó les més rellevants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els cristalls idiomòrfics de quars fumat",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_527_C_3162_Q1",
"question": "Quins cristalls podem destacar al País Valencià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les proximitats de Nàquera",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_527_C_3162_Q2",
"question": "On podem trobar s cristalls idiomòrfics de quars fumat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quars blau",
"answer_start": 538
}
],
"id": "P_527_C_3162_Q4",
"question": "Quin quars hi trobem a Altura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Triàsic valencià",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_527_C_3162_Q5",
"question": "En quines formacions geològiques hi trobem jacints de Compostel·la?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Rusalka",
"paragraphs": [
{
"context": "Rusalka assumeix un lloc especial en el conjunt del llegat del compositor. No només és universalment reconeguda com la creació de més èxit de Dvořák per a l'escena, sinó també, segons l'opinió de molts, és la seva obra magna. Tot i que es podrien donar raons semblants a una sèrie d'altres obres de Dvořák, Rusalka és sense cap dubte el producte del mestratge suprem que idealment combina de manera infal·lible una tècnica de composició i una excepcional invenció.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "especial",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_524_C_3139_Q1",
"question": "Com és el lloc que ocupa Rusalka en el llegat del compositor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la creació de més èxit de Dvořák per a l'escena",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_524_C_3139_Q2",
"question": "Com es reconeguda Rusalka universalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva obra magna",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_524_C_3139_Q3",
"question": "Què opinen molts que és Rusalka en l'obra de Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del mestratge suprem",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_524_C_3139_Q4",
"question": "De què és producte Rusalka?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una tècnica de composició i una excepcional invenció",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_524_C_3139_Q5",
"question": "Què combina idealment del mestratge suprem?"
}
]
},
{
"context": "El desig més gran de Dvořák era assolir un èxit rotund amb una òpera; potser arribar a escriure autèntiques òperes populars, com Verdi. De maig a novembre de 1900 va treballar en aquesta, que hauria de ser la seva millor obra dramàtica i que mereix un lloc entre les millors òperes de tots els temps. L'ambient del primer i últim acte és d'elevada qualitat, amb diverses reminiscències de Wagner, però és abans que res txec, amb una profunda i fina sensibilitat per a un veritable art popular. L'òpera compta amb melodies d'una bellesa pura i commovedora. Se sap que, per compondre aquesta òpera, es retirava cada dia durant diverses hores a la vora d'un solitari llac del bosc.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un èxit rotund",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_524_C_3140_Q1",
"question": "Què volia obtenir Dvořák amb una òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "populars",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_524_C_3140_Q2",
"question": "Quin tipus d'operes volia escriure Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "De maig a novembre de 1900",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_524_C_3140_Q3",
"question": "Quan va treballar Dvořák en aquesta òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre les millors òperes de tots els temps",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_524_C_3140_Q4",
"question": "On mereix un lloc aquesta òpera de Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'elevada qualitat",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_524_C_3140_Q5",
"question": "Com són l'ambient del primer i últim acte?"
}
]
},
{
"context": "En un llac a la llum de la lluna. Tres nimfes aquàtiques ballen felices fins a l'arribada del seu pare, un esperit de les aigües que es posa a jugar amb elles. En aquest moment, Rusalka, la quarta germana, es desperta i confessa al seu pare que s'ha enamorat d'un jove que sol anar al llac a banyar-se. Rusalka explica que vol tenir una ànima i així ser humana per poder estar amb l'home que estima. El pare, després d'advertir-li que si fa això, perdrà la immortalitat i veient que està decidida, li diu que vagi a parlar amb la bruixa Jezibaba que l'ajudarà però amb condicions. Si vol ser humana, serà a canvi de la seva veu. Una altra condició que li posa és que si el seu estimat la rebutja, no serà nimfa ni humana i haurà de vagar pel llac en solitud. Rusalka, que només pensa en l'amor, accepta i Jezibaba li dóna un beuratge. Arriba l'home, que resulta ser un príncep i li pregunta si és nimfa o humana. Rusalka l'abraça i se l'emporta al palau.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "ballen",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_524_C_3141_Q1",
"question": "Què fan les nimfes aquàtiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un esperit de les aigües",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_524_C_3141_Q2",
"question": "Qui és el pare de les nimfes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la quarta germana",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_524_C_3141_Q3",
"question": "Qui és Rusalka?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que s'ha enamorat d'un jove",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_524_C_3141_Q4",
"question": "Què confessa Rusalka al seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tenir una ànima",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_524_C_3141_Q5",
"question": "Què vol Rusalka?"
}
]
},
{
"context": "Un aspecte important de la creació musical de Rusalka és el seu èmfasi en el paper de la natura. L'amor de Dvořák per la natura està prou documentada en la correspondència del compositor i en les memòries dels seus contemporanis. Si bé la seva admiració per la bellesa de la naturalesa havia sortit en treballs anteriors, mai s'expressa de manera tan eloqüent com en aquesta òpera. Aquí el concepte de la «naturalesa» és vist d'una manera molt complexa: Dvořák no es limita a presentar una imatge d'un paisatge magnífic com un mer teló de fons de la història; el converteix en un participant actiu en el destí dels seus personatges. Aquesta idea adquireix una forma concreta en els llargs intervals d'orquestra que sovint il·lustren la natura en determinats moments del dia o de la nit (l'intermezzo orquestral abans de l'arribada del Príncep a l'acte I, l'intermezzo abans de l'inici de la Polonesa en el segon acte, etc.).[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el paper de la natura",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_524_C_3142_Q1",
"question": "On hi ha un èmfasi en Rusalka?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la bellesa de la naturalesa",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_524_C_3142_Q2",
"question": "Per què sentia admiració Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "eloqüent",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_524_C_3142_Q3",
"question": "De quina manera s'expressa en Rusalka l'admiració de Dvořák per la bellesa de la naturalesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un participant actiu",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_524_C_3142_Q4",
"question": "Com és el paisatge de Rusalka en el destí dels seus personatges?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 4 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El 30 d'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat. El 31 de desembre de 1954 va adquirir el paquet d'accions de control i la majoria del capital social de la societat GMB. Una de les millores més importants va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[26] Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_455_C_2725_Q1",
"question": "Què va aprovar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "30 d'octubre de 1952",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_455_C_2725_Q2",
"question": "Quan va aprovar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona l'acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el paquet d'accions de control i la majoria del capital social de la societat GMB.",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_455_C_2725_Q3",
"question": "Què va adquirir l'Ajuntament de Barcelona el 31 de desembre de 1954?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_455_C_2725_Q4",
"question": "Quina va ser una de les millores més importants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "línia III",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_455_C_2725_Q5",
"question": "Com van passar a denominar-se les línies I i II del GMB després de la fusió?"
}
]
},
{
"context": "La línia 11 es va projectar a la pràctica com una extensió de dos quilòmetres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcció nord-est.[56] A l'estació de Trinitat Nova la línia 4 i la línia 11 comparteixen andana central, estacionant els trens d'una línia a una de les vies laterals i els trens de l'altra línia a l'altra. La línia 11 es van iniciar les obres l'any 2001 i es va posar en funcionament l'any 2003 sent un metro lleuger, a l'hora de la construcció alguns aspectes es van tenir en compte segons els estàndards del metro per si es decidís perllongar la L4, com la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el màxim pendent permès al metro convencional de 4%.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com una extensió de dos quilòmetres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcció nord-est",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_455_C_2726_Q1",
"question": "Com es va projectar a la pràctica la línia 11?"
},
{
"answers": [
{
"text": "andana central",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_455_C_2726_Q2",
"question": "Què comparteixen a l'estació de Trinitat Nova la línia 4 i la línia 11?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2001",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_455_C_2726_Q3",
"question": "Quan es van iniciar les obres de la línia 11?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2003",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_455_C_2726_Q4",
"question": "En quin any es va posar en funcionament la línia 11?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lleuger",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_455_C_2726_Q5",
"question": "Quants metres es van reservar per allargar les andanes si es decidia perllongar la L4?"
}
]
},
{
"context": "El 1999 es va ampliar la línia amb una estació, arribant a l'actual estació terminal de Trinitat Nova. L'estació va ser inaugurada el 28 d'octubre per l'alcalde Clos i el conseller de la Generalitat Pere Macías, havia de ser inaugurada pels Reis d'Espanya que no havien visitat mai el metro de Barcelona, però les obres es van acabar abans de temps i es va obrir al públic durant la campanya electoral. A més es va fer efectiu el canvi de nom de l'estació de Roquetes a Via Júlia i es va anunciar la creació d'algun tipus de transport entre aquesta estació i Can Cuiàs (posteriorment es definiria com L11).[48][49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1999",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_455_C_2727_Q1",
"question": "Quan van ampliar la línia amb una estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Trinitat Nova",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_455_C_2727_Q2",
"question": "A quina estació va arribar la línia quan es va ampliar el 1999?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'alcalde Clos i el conseller de la Generalitat Pere Macías",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_455_C_2727_Q3",
"question": "Qui va inaugurar l'estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels Reis d'Espanya",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_455_C_2727_Q4",
"question": "Per qui havia d'haver estat inaugurada l'estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Via Júlia",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_455_C_2727_Q5",
"question": "Per quin nom es va canviar l'estació de Roquetes?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1982 es va perllongar fins a la Pau amb tres estacions.[41] El nou tram tenia 2.558 metres, arribant als barris del Besòs, la Verneda i la Pau. L'estació de Besòs Mar es va inaugurar amb el nom de la Mina, però ja es va anunciar durant l'acte oficial que es canviara el nom de l'estació.[42] L'estació el Maresme | Fòrum, entre Selva de Mar i Besòs Mar, es va construir posteriorment i va entrar en servei l'any 2003 per donar cobertura als veïns del barri del Maresme de Barcelona i al Fòrum Universal de les Cultures que va tenir lloc l'any següent.[43][44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1982",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_455_C_2729_Q1",
"question": "Quan es va perllongar fins a la Pau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2.558",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_455_C_2729_Q3",
"question": "Quants metres tenia el nou tram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mina",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_455_C_2729_Q4",
"question": "Amb quin nom es va inaugurar l'estació de Besòs Mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per donar cobertura als veïns del barri del Maresme de Barcelona i al Fòrum Universal de les Cultures",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_455_C_2729_Q5",
"question": "Per a què es va construir l'estació el Maresme | Fòrum, entre Selva de Mar i Besòs Mar?"
}
]
},
{
"context": "El 5 de febrer de 1973, acabades ja les obres, el Ministre d'Obres Públiques del Govern d'Espanya va inaugurar la línia IV,[32] que comprenia el tram tancat entre Urquinaona i Jaume I i quatre estacions més entre Urquinaona i Joanic (Granvía; Girona; General Mola; i Joanic). S'obria amb dos enllaços un a la LI a Urquinaona i amb la LV a General Mola (actual Verdaguer).[33] El tram posat en funcionament tenia tres quilòmetres de longitud.[34] L'estació de Granvia, actualment anomenada Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), va obrir l'enllaç amb la L3 posteriorment a finals d'any.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el Ministre d'Obres Públiques del Govern d'Espanya",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_455_C_2730_Q1",
"question": "Qui va inaugurar la línia 4?"
},
{
"answers": [
{
"text": "5 de febrer de 1973",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_455_C_2730_Q2",
"question": "Quan va inaugurar la línia 4 el Ministre d'Obres Públiques del Govern d'Espanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_455_C_2730_Q3",
"question": "Amb quans enllaços s'obria la línia 4?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Passeig de Gràcia",
"answer_start": 489
}
],
"id": "P_455_C_2730_Q5",
"question": "Com s'anomena actualment l'estació de Granvia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llop marsupial",
"paragraphs": [
{
"context": "El suplici del llop marsupial fou el tema d'una campanya de The Wilderness Society titulada We used to hunt Thylacines («Solíem caçar llops marsupials»). Apareix en productes de la cervesera Cascade Brewery i en els seus anuncis de televisió. En videojocs, Ty the Tasmanian Tiger és l'estrella de la seva pròpia trilogia. Al programa de dibuixos animats de principis dels anys noranta Taz-Mania, el personatge Wendell T. Wolf era suposadament The Wilderness Society . Tiger Tale és un llibre per nens basat en un mite aborigen sobre com aconseguí les seves ratlles el llop marsupial. És la mascota de l'equip de criquet Tasmanian Tigers i ha aparegut en segells d'Austràlia, Guinea Equatorial i Micronèsia.[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "We used to hunt Thylacines",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_490_C_2935_Q1",
"question": "De quina campanya fou tema el suplici del llop marsupial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un mite aborigen sobre com aconseguí les seves ratlles el llop marsupial",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_490_C_2935_Q3",
"question": "En què està basat el llibre Tiger Tale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per nens",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_490_C_2935_Q4",
"question": "Per a qui és el llibre Tiger Tale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tasmanian Tigers",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_490_C_2935_Q5",
"question": "De quin equip de criquet és mascota el llop marsupial?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que no existeixen gravacions de les vocalitzacions del llop marsupial, els observadors que l'estudiaren en llibertat i en captivitat indicaren que solia grunyir i xiular quan estava nerviós i sovint ho completava amb un badall d'amenaça. Quan caçava, emetia una sèrie de lladrucs guturals semblants a una tos, repetint-los ràpidament, probablement per comunicar-se amb altres membres del grup.[25] També tenia un so llarg i llastimós, utilitzat probablement per identificar-se des de lluny i un so baix i com d'olorar, utilitzat per comunicar-se amb els membres de la família.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quan estava nerviós",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_490_C_2936_Q1",
"question": "Quan sol grunyir i xiular el llop marsupial segons els observadors que l'estudiaren?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sèrie de lladrucs guturals semblants a una tos",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_490_C_2936_Q2",
"question": "Què emetia el llop marsupial quan caçava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "probablement per comunicar-se amb altres membres del grup",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_490_C_2936_Q3",
"question": "Per què emetia el llop marsupial lladrucs guturals semblants a una tos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per comunicar-se amb els membres de la família",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_490_C_2936_Q4",
"question": "Per a què utilitzava el llop marsupial el so baix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un so llarg i llastimós",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_490_C_2936_Q5",
"question": "Què utilitzava probablement el llop marsupial per identificar-se des de lluny?"
}
]
},
{
"context": "És probable que el llop marsupial s'extingís al continent australià fa aproximadament dos mil anys (potser més aviat a Nova Guinea) per culpa de la competició per part dels humans aborígens i els dingos. Tanmateix, hi ha dubtes sobre l'impacte dels dingos, car les dues espècies no haurien competit directament. El dingo és principalment un depredador diürn, mentre que es creu que el llop marsupial caçava majoritàriament de nit. A més, el llop marsupial era més robust, cosa que li hauria donat un avantatge en combats entre espècies.[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al continent australià",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_490_C_2937_Q1",
"question": "On és probable que el llop marsupial s'extingís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per culpa de la competició per part dels humans aborígens i els dingos",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_490_C_2937_Q2",
"question": "Per què és probable que el llop marsupial s'extingís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament dos mil anys",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_490_C_2937_Q3",
"question": "Quant de temps es calcula que fa que es va extingir el llop marsupial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un depredador diürn",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_490_C_2937_Q4",
"question": "Què és el dingo principalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de nit",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_490_C_2937_Q5",
"question": "Quan es creu que caçava majoritàriament el llop marsupial?"
}
]
},
{
"context": "L'últim llop marsupial en captivitat, conegut més endavant com a Benjamin (tot i que no se n'ha confirmat mai el sexe), fou capturat el 1933 i enviat al zoològic de Hobart, on visqué durant tres anys. Frank Darby, que afirmava haver estat un treballador al zoo, suggerí que Benjamin havia estat el nom afectiu donat a l'animal en un article de diari del maig del 1968. Tanmateix, no existeix cap document que indiqui que tenia un nom afectiu i Alison Reid (la cuidadora de facto del zoo en aquells temps) i Michael Sharland (publicista del zoo) negaren que Frank Darby hagués treballat al zoo o que l'animal hagués estat anomenat Benjamin. Darby també sembla l'origen de l'afirmació que l'últim llop marsupial era un mascle: les proves fotogràfiques suggereixen que era una femella.[45] Aquest exemplar morí el 7 de setembre del 1936. Es creu que morí per negligència. Tancat a fora del seu refugi, quedà exposat a un fenomen meteorològic rar a Tasmània: una calor sufocant durant el dia i temperatures glacials a la nit.[46] Aquest llop marsupial apareix a l'última gravació coneguda d'un exemplar vivent: 62 segons en blanc i negre que el mostren movent-se amunt i avall pel seu recinte, filmats pel naturalista David Fleay el 1933.[47] A Austràlia, cada 7 de setembre, des de l'any 1996, se celebra el National Threatened Species Day (Dia nacional de les espècies amenaçades) per tal de commemorar la mort de l'últim llop marsupial registrat oficialment.[48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_490_C_2938_Q3",
"question": "Quants anys visqué Benjamin al zoològic de Hobart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la cuidadora de facto del zoo en aquells temps",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_490_C_2938_Q4",
"question": "Qui era Alison Reid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mort de l'últim llop marsupial registrat oficialment",
"answer_start": 1401
}
],
"id": "P_490_C_2938_Q5",
"question": "Què commemora el National Threatened Species Day a Austràlia?"
}
]
},
{
"context": "La mida dels adults variava entre 100 i 180 cm de longitud, incloent-hi una cua de 50–65 cm.[19] L'exemplar més gran mesurat feia 290 cm del nas a la cua.[18] Els adults tenien una alçada de 60 cm a l'espatlla i pesaven entre vint i trenta quilograms.[19] Hi havia un lleuger dimorfisme sexual i, en general, els mascles eren més grans que les femelles.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 100 i 180 cm",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_490_C_2939_Q1",
"question": "Quina mida tenien els adults?"
},
{
"answers": [
{
"text": "50–65 cm",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_490_C_2939_Q2",
"question": "Quina mida té la cua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "290 cm",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_490_C_2939_Q3",
"question": "Quants cm del nas a la cua tenia l'exemplar més gran mesurat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un lleuger dimorfisme sexual",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_490_C_2939_Q4",
"question": "Què tenien els llops marsupials?"
}
]
},
{
"context": "Era un caçador nocturn i crepuscular i durant el dia romania en coves petites o troncs d'arbres buits, en un niu de branquetes, escorça o falgueres. Solia retirar-se als turons i els boscos per refugiar-se durant el dia i caçava als brucs durant la nit. Els primers observadors veieren que l'animal era tímid, amb respecte envers la presència d'humans i que solia evitar el contacte, tot i que a vegades semblava mostrar més interès.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en coves petites o troncs d'arbres buits, en un niu de branquetes, escorça o falgueres",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_490_C_2940_Q1",
"question": "On romania durant el dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la nit",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_490_C_2940_Q2",
"question": "Quan caçava als brucs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tímid",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_490_C_2940_Q3",
"question": "Com era l'animal amb respecte la presència dels humans segons els primers observadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "semblava mostrar més interès",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_490_C_2940_Q4",
"question": "Què mostrava l'animal a vegades davant la presència dels humans?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Juan Martínez Montañés",
"paragraphs": [
{
"context": "El retaule de l'església parroquial de Sant Miquel a Jerez de la Frontera, va ser una obra accidentada que es va contractar en quatre ocasions. Les obres es van iniciar el 1601, concertades amb Juan de Oviedo el jove, Martínez Montañés i Gaspar de Águila, però els treballs més importants no van començar fins al 1617, any en què Montañés va assumir plenament l'obra. Les obres es van allargar fins al 1643 a causa de la falta de recursos financers. L'any 1638 el projecte també va tenir una variació significativa, quan es va decidir la substitució dels quatre llenços pictòrics dels carrers laterals per relleus escultòrics, executats per José de Arce. D'aquest retaule destaca el relleu de la Batalla dels àngels, executat el 1641, essent també de gran interès el relleu de l'Ascensió i les figures de Sant Jaume i una de Sant Joan Evangelista, realitzades entre 1630 i 1638, i les figures de Sant Pere i Sant Pau, executades el 1633, i La Transfiguració, acabada el 1643. El conjunt arquitectònic del retaule, amb les seves dues ales laterals avançades i les escultures en posició molt sobresortint, suposa una obra atrevida i d'efecte espectacular, que constitueix una de les més barroques de Martínez Montañés.[42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1601",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_422_C_2527_Q2",
"question": "Quin any van començar les obres del retaule de Sant Miquel a Jerez de la Frontera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per relleus escultòrics",
"answer_start": 602
}
],
"id": "P_422_C_2527_Q5",
"question": "Per què es van substituir els llenços dels carrers laterals?"
}
]
},
{
"context": "Les primeres dades documentades de la seva estada a Sevilla corresponen a juny de 1587, quan va contreure matrimoni amb Ana de Villegas, filla del fuster de retaules Juan Izquierdo, a l'església parroquial de San Vicente. D'aquest matrimoni naixerien cinc fills: Mariana (monja dominicana), Bernardino (frare franciscà), José (prevere), Rodrigo i Catalina.[5] L'1 de desembre de 1588 va comparèixer davant un tribunal examinador, compost per Gaspar de Águila i Miguel de Adán, per acreditar la seva suficiència en escultura i en disseny de retaules. Sota la presència del tribunal va esculpir una figura vestida i una altra de nua, i va realitzar també l'alçat d'un retaule, sent declarat «hàbil i suficient per exercir aquests oficis i obrir botiga pública».[6] Al mes d'agost de 1591 va ser empresonat sota sospita de la seva implicació a l'assassinat d'un tal Luis Sánchez, i va romandre a la presó dos anys, fins que la vídua el va perdonar previ lliurament de cent ducats. El document del plet es guarda a l'Arxiu de Protocols Notarials de Sevilla.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb Ana de Villegas",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_422_C_2528_Q1",
"question": "Amb qui es va casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan Izquierdo",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_422_C_2528_Q2",
"question": "Qui era el pare d'Ana de Villegas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_422_C_2528_Q3",
"question": "Quants fills va tenir el matrimoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al mes d'agost de 1591",
"answer_start": 763
}
],
"id": "P_422_C_2528_Q4",
"question": "Quan va ser empresonat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 902
}
],
"id": "P_422_C_2528_Q5",
"question": "Quants anys va estar a la presó?"
}
]
},
{
"context": "La formació i vida cultural humanística acostumaven a anar unides en aquella època, de manera que els tallers d'aprenentatge eren llocs on el mestre disposava d'una bona llibreria especialitzada de la qual l'aprenent podia gaudir. D'altra banda, era convenient, i així es feia, que assistís a les reunions d'artistes que es produïen als propis tallers de treball.[13] A Sevilla s'organitzaven tertúlies a la Universitat, acadèmies i a la Casa de Pilatos que a més a més posseïa una bona biblioteca, i a elles hi va haver d'acudir Montañés. A les de l'acadèmia del pintor Pacheco va haver de conèixer Velázquez i Alonso Cano (aleshores deixebles de Pacheco); hi assistien a més a més Andrés García de Céspedes, Vicente Espinel, Francisco de Salinas i diversos teòlegs, filòsofs, escultors i pintors.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una bona llibreria especialitzada",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_422_C_2529_Q1",
"question": "De què disposaven els tallers d'aprenentatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les reunions d'artistes",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_422_C_2529_Q2",
"question": "A què assitien els aprenents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als propis tallers de treball",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_422_C_2529_Q3",
"question": "On es feien les reunions d'artistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Casa de Pilatos",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_422_C_2529_Q4",
"question": "A quina casa s'organitzaven terúlies a Sevilla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una bona biblioteca",
"answer_start": 478
}
],
"id": "P_422_C_2529_Q5",
"question": "Què posseir la Casa de Pilatos?"
}
]
},
{
"context": "Està pràcticament acceptada la divisió de les seves obres en tres grups, segons Proske anomenades: Early Years des dels seus començaments fins a 1603, Years of achievement des d'aquesta data del 1603 a la realització del Crist de la Clemencia el 1620 i Later Years la seva última etapa fins a la defunció.[21] L'erudit sobre Martínez Montañés, el professor Hernández Díaz, les reparteix en quatre etapes: Període formatiu de 1588 a 1605; Etapa magistral de 1605 a 1620; El decenni crític de 1620 a 1630 i El barroquisme a l'apoteosi final de 1630 a 1643.[22] María Elena Gómez Moreno les va analitzar per estètica, art i cronologia.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en tres",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_422_C_2531_Q1",
"question": "En quants grups es divideixen les obres de Martínez Montañés segons Proske?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1603 a la realització del Crist de la Clemencia",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_422_C_2531_Q2",
"question": "Quina època comprèn l'etapa de Martínez Montañés Years of achievement segons Proske?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hernández Díaz,",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_422_C_2531_Q3",
"question": "Quin professor és erudit sobre Martínez Montañés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per estètica, art i cronologia",
"answer_start": 601
}
],
"id": "P_422_C_2531_Q4",
"question": "Com va analitzar les etapes de Martínez Montañés María Elena Gómez Moreno?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 1588 a 1605",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_422_C_2531_Q5",
"question": "Quins anys va estar en període formatiu Martinez Montañés segons Hernández Díaz?"
}
]
},
{
"context": "Entre els anys 1604 i 1607 va treballar en el retaule major del convent de Santa Clara a Cazalla de la Sierra per al qual va realitzar els models en argila de les imatges que va executar en fusta Francisco de Ocampo.[29] Va fer les escultures pel retaule de la capella de San Onofre a Sevilla; tot i que el retaule existeix actualment, les escultures no s'han pogut identificar. Va realitzar tretze sagraris destinats a l'orde franciscà del Nou Regne de Granada i d'altres tres per a convents dels dominicans de Cuba i Puerto Rico, en l'actualitat desapareguts.[30] Va executar un altre retaule i les imatges per al convent de Santo Domingo de Portacoeli, el retaule va desaparèixer el 1835 i algunes escultures van ser destruïdes durant la guerra civil espanyola, es conserva la imatge de Sant Domènec de Guzmán.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el retaule major del convent de Santa Clara",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_422_C_2532_Q1",
"question": "En quin retaule va treballar entre 1604 i 1607?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Cazalla de la Sierra",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_422_C_2532_Q2",
"question": "On és el convent de Santa Clara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els models en argila de les imatges",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_422_C_2532_Q3",
"question": "Què va realitzar per al retaule del convent de Santa Clara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francisco de Ocampo",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_422_C_2532_Q4",
"question": "Qui va executar en fusta els models d'argila del retaule del convent de Santa Clara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de San Onofre",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_422_C_2532_Q5",
"question": "Per al retaule de quina capella va fer les escultures?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llegenda de les quatre barres de sang",
"paragraphs": [
{
"context": "La Llegenda de les quatre barres de sang fou un èxit immediat i fulminant.[1] A partir de 1551 la gran majoria d’historiadors posteriors la reproduïren corregint-la i ampliant-la. El 1564 un altre historiador valencià Rafael Martí de Viciana ja la donava totalment per certa a Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno, assenyalant que «quatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona». L'emperador Lluís, que en l'original de Beuter no era concretat, fou identificat amb l'emperador Lluís I «el Pietós» mentre que d'altres versions l'identificaven amb el seu nét Lluís II de França «el Quec»; altres convertiren la ferida després del combat en una ferida mortal, situant l'escena en el llit mortuori del comte poc abans de la seva mort; en altres versions, atès que l'emperador Lluís I «el Pietós» havia mort el 840, abans del naixement de Guifré el Pilós, el rei de la llegenda fou canviat per Carles II de França «el Calb»; així fou com la recollí un altre historiador valencià, Francisco Diago, autor de Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona,[6] (1585-1615) que publicà a Barcelona el 1603; la llegenda valenciana havia arribat a Catalunya.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "immediat i fulminant",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_440_C_2635_Q1",
"question": "Quin èxit va tenir la llegenda de les quatre barres de sang?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la reproduïren corregint-la i ampliant-la",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_440_C_2635_Q2",
"question": "Què van fer els historiadors amb la llegenda des de 1551?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rafael Martí de Viciana",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_440_C_2635_Q3",
"question": "Quin historiador valencià va donar per certa la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mortal",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_440_C_2635_Q4",
"question": "Com era la ferida per alguns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el llit mortuori del comte",
"answer_start": 743
}
],
"id": "P_440_C_2635_Q5",
"question": "On situaven l'escena algunes versions?"
}
]
},
{
"context": "La llegenda valenciana de les quatre barres de sang fou un èxit immediat i fulminant, essent a partir d'aleshores copiada per tots els historiadors posteriors donant-la per verídica. No fou fins al 1812 que l'historiador català Joan de Sans i de Barutell desacredità qualsevol veracitat a la llegenda valenciana de les quatre barres, assenyalant les incoherències històriques que es presenten respecte Guifré el Pilós (c. 840-897), mentre que l'heraldista Faustino Menéndez Pidal de Navascués ha demostrat que l'heràldica no aparegué a Europa fins al segon quart del segle xii (1125-1150). Tot i que el 1812 Joan de Sans i de Barutell desacredità totalment la historicitat de la llegenda, no per això deixà de ser una llegenda formosa, raó per la qual els artistes sentiren la necessitat de reproduir-la gràficament i de glossar-la amb poemes. La llegenda valenciana de les quatre barres de sang apareguda el segle xvi no s'ha de confondre amb la Llegenda medieval de Guifré el Pilós, compilada pels monjos de monestir de Santa Maria de Ripoll el segle xii.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "verídica",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_440_C_2636_Q1",
"question": "Com consideraven que era la llegenda de les quatre barres els historiadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incoherències històriques",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_440_C_2636_Q3",
"question": "Què va trobar Joan de Sans a la llegenda de les quatre barres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al segon quart del segle xii",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_440_C_2636_Q4",
"question": "Quan va aparèixer l'heràldica a Europa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "formosa",
"answer_start": 727
}
],
"id": "P_440_C_2636_Q5",
"question": "Com és la llegenda?"
}
]
},
{
"context": "Les barres de sanch (1880) de Jacint Verdaguer i Santaló (fragment) tot mirant les seves armes sospirava de tristor. –No sospireu, el bon comte, mont metge arriba tantost. –De les nafres no me’n sento, sols me’n sento de l’honor, puig en el camp de la guerra per mon escut no hi ha flors. –Si el teu escut n’està sense, ton pit n’està vermellós.— Posa els dits en la ferida, les passa per l’escut d’or. Si el comte Jofre plorava, encara plora més fort, mes ses llàgrimes de pena ja son llàgrimes de goig. –Grans mercès, lo rei de França, grans mercès, l’emperador.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de tristor",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_440_C_2640_Q1",
"question": "Com sospirava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l’honor",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_440_C_2640_Q2",
"question": "De què se'n sent el comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "flors",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_440_C_2640_Q3",
"question": "Què no hi ha en l'escut del comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la ferida",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_440_C_2640_Q4",
"question": "On posa els dits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l’escut d’or",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_440_C_2640_Q5",
"question": "Per on passa els dits?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ciro in Babilonia",
"paragraphs": [
{
"context": "Però en el seu conjunt, Ciro no va ser de cap manera reeixida.[9] El mateix Rossini sempre en va parlar malament, i més tard va dir que havia sigut un dels seus fiascos.[8] Però el compositor va salvar del naufragi dos fragments valuosos: un cor que després utilitzaria a Aureliano in Palmira, que després també va prestar a El barber de Sevilla per a un bonic solo d'Almaviva, Ecco ridente il cielo, i el concertant final que, l'any 1827, va utilitzar per a la versió francesa de Mosè in Egitto.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "reeixida",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_403_C_2413_Q1",
"question": "Què no va ser Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rossini",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_403_C_2413_Q2",
"question": "Qui va parlar sempre malament de Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que havia sigut un dels seus fiascos",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_403_C_2413_Q3",
"question": "Què va dir Rossini de Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos fragments valuosos",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_403_C_2413_Q4",
"question": "Què va salvar Rossini de Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mosè in Egitto",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_403_C_2413_Q5",
"question": "En quina òpera va utilitzar Rossini l'any 1827 un fragment de Ciro?"
}
]
},
{
"context": "El seu argument es basa en l'episodi bíblic del festí del rei babiloni Baltasar. Cir és presoner del Gran Rei que li vol prendre la seva dona. Resisteix i està a punt de pujar al cadafal, però per un sorprenent gir de la fortuna, serà alliberat i regnarà en lloc de Baltasar.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del festí del rei babiloni Baltasar",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_403_C_2414_Q1",
"question": "De quin episodi bíblic en van basa l'argument?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva dona",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_403_C_2414_Q2",
"question": "Què li vol prendre el Gran Rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cadafal",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_403_C_2414_Q3",
"question": "On està apunt de pujar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "serà alliberat i regnarà en lloc de Baltasar",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_403_C_2414_Q4",
"question": "Què passarà després del gir de fortuna?"
}
]
},
{
"context": "Contra aquesta debilitat vocal, es pot establir la cura en què Rossini, evidentment, es va fer càrrec de les orquestracions. L'evocació de la presó en el preludi del segon acte n'és un bon exemple, així com l'acompanyament seductor per a cordes obbligato a l'ària, ja citada, que els aficionats a Rossini varen somriure durant dècades.[13] La música conté moments bellíssims que demostren com Rossini estava madurant de pressa.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "debilitat",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_403_C_2415_Q1",
"question": "Què té l'obra vocalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les orquestracions",
"answer_start": 105
}
],
"id": "P_403_C_2415_Q2",
"question": "En què va tenir cura Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bellíssims",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_403_C_2415_Q3",
"question": "Com són alguns moments de la música?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com Rossini estava madurant de pressa",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_403_C_2415_Q4",
"question": "Què demostra la bellesa d'aquests moments?"
}
]
},
{
"context": "Ciro va gaudir d'una certa estima fora de Ferrara, després d'haver patit canvis considerables. L'òpera va tenir més de trenta produccions a Itàlia abans del final de la dècada de 1820, un resultat notable. Va tenir menys actuacions a l'estranger (n'hi va haver a Viena, Lisboa i Londres), però a Alemanya hi havia només tres produccions: Munic (1816), Weimar (1819) i Dresden (1822).[3] Al final de la dècada del 1820 va desaparèixer dels escenaris fins al 1988.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fora de Ferrara",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_403_C_2416_Q1",
"question": "On va gaudir de certa estima Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "canvis considerables",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_403_C_2416_Q2",
"question": "Què va patir Ciro abans de Ferrara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de trenta",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_403_C_2416_Q3",
"question": "Quantes produccions va tenir Ciro a Itàlia abans del final de la dècada de 1820?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'estranger",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_403_C_2416_Q4",
"question": "On va tenir menys produccions Ciro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_403_C_2416_Q5",
"question": "Quantes produccions de Ciro hi va haver a Alemanya?"
}
]
},
{
"context": "Rossini normalment tendia a passar per alt els seus èxits o fracassos a la seva mare, però en aquesta ocasió, el 18 de febrer de 1812, va escriure des de Ferrara a la seva mare: «el meu oratori està anant bé i tot el que he escrit ha estat ben rebut pels cantants». La seva intuïció no el va enganyar i el 14 de març, deu dies després de l'estrena, va escriure de nou a casa des de Venècia, on havia anat per al seu següent compromís: «has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel·lent».[3] Perquè l'òpera pogués ser estrenada, havia de ser considerada un oratori. De fet, Rossini l'anomena dramma con cori per musica.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "des de Ferrara",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_403_C_2417_Q2",
"question": "Des d'on va escriure Rossini a la seva mare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "18 de febrer de 1812",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_403_C_2417_Q3",
"question": "Quin dia va escriure Rossini a la seva mare des de Ferrara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel·lent",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_403_C_2417_Q4",
"question": "Què va escriure Rossini a la seva mare des de Viena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un oratori",
"answer_start": 566
}
],
"id": "P_403_C_2417_Q5",
"question": "Com s'havia de considerar una òpera per poder ser estrenada?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jan van Eyck",
"paragraphs": [
{
"context": "Es conserven nou obres signades i datades entre 1432 i 1439, quatre d'elles són de tema religiós, com La Mare de Déu del canonge Van der Paele (1436, Museu Groeninge, Bruges) o La Mare de Déu del canceller Rolin (Museu del Louvre, París) i les altres cinc són retrats, com El matrimoni Arnolfini (1434, National Gallery, Londres). Com en gairebé totes les obres de Van Eyck, aquesta excel·leix en al·legories i simbologies: figura un mirall circular convex en el qual apareix vagament reflectit el mateix autor, i sota aquest mirall la frase «He estat aquí». Encara que no és exactament el sistema de joc especular que després utilitzarà Diego Velázquez a Las Meninas, hi ha en el quadre de Van Eyck un interessant precedent, que és, entre altres coses, una recerca de la superació que la bidimensionalitat del quadre imposa a la representació dels espais. Van Eyck reforça una «integració» de l'espectador dins de l'espai virtual representat en la seva obra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_198_C_1183_Q1",
"question": "Quantes obres es conserven signades entre 1432 i 1439?"
},
{
"answers": [
{
"text": "religiós",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_198_C_1183_Q2",
"question": "Quin tema tracten quatre de les obres signades entre 1432 i 1439?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu del Louvre, París",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_198_C_1183_Q3",
"question": "On és La Mare de Déu del canceller Rolin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el mateix autor",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_198_C_1183_Q4",
"question": "Qui apareix vagament reflectit en el mirall circular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Diego Velázquez",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_198_C_1183_Q5",
"question": "Com es diu l'autor de Las Meninas?"
}
]
},
{
"context": "El seu primer treball documentat va ser com a pintor i 'gentilhome de cambre del príncep-bisbe del principat de Lieja, Joan III de Baviera, que havia ocupat el comtat d'Holanda en morir el seu germà Guillem VI de Baviera; Jan en va decorar el seu castell de la Haia entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424. El comte Joan III morí, i el 19 de maig de 1425 Jan es va traslladar a Bruges també en qualitat de pintor de la cort i gentilhome de cambra de Felip III el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes. Aquell mateix any va marxar a Lilla, on el comte tenia la seva residència preferida i on va continuar fins al 1429. El 1430 tot i seguir treballant per al duc, s'havia establert de forma permanent a Bruges i tota la seva producció pictòrica coneguda és d'aquest període.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Joan III de Baviera",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_198_C_1184_Q1",
"question": "Com es deia el príncep-bisbe del principat de Lieja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guillem VI de Baviera",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_198_C_1184_Q2",
"question": "Qui era el germà de Joan III de Baviera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_198_C_1184_Q3",
"question": "Quant va decorar Jan el castell de la Haia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lilla",
"answer_start": 550
}
],
"id": "P_198_C_1184_Q4",
"question": "On tenia el comte la seva residència preferida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el comtat d'Holanda",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_198_C_1184_Q5",
"question": "Quin comtat va ocupar Joan III de Baviera a la mort del seu germà?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a la recerca dels efectes tridimensionals, Van Eyck no recorre només a la perspectiva amb un punt de fuga, sinó que també va desplegar el seu refinat domini de la tècnica de la pintura a l'oli. Al principi de la seva carrera artística, Van Eyck va desenvolupar un concepte clar de la realitat i de com els seus quadres havien de representar-la. Però cap concepte no és eficaç sense mitjans disponibles per a la seva exploració i expressió. L'èxit de l'artista utilitzant la seva tècnica com a eina per augmentar la seva visió pictòrica, va ser crucial en la reeixida manifestació del seu concepte artístic sobre tela. Van Eyck va utilitzar la seva tècnica a l'oli com un dispositiu òptic i com a eina conceptual. En pura pràctica, el «càlcul infinitesimal» de Van Eyck va ser possible perquè el nou mitjà que va utilitzar li va permetre combinar una gran quantitat de pinzellades, fusionant-les literalment entre si. Com a resultat, va poder investigar la relació entre les pinzellades petites i grans en obres com la Mare de Déu del canceller Rolin, la Mare de Déu Van der Paele i el retaule de Gant. És notable que Van Eyck, utilitzant només instruments rudimentaris en combinació amb els coneixements que la seva tècnica li permetia, va ser capaç de crear obres d'art que reflecteixen la multiplicitat i la unitat de la natura. A la Mare de Déu de Rolin, Van Eyck va utilitzar la seva tècnica al màxim per presentar una diferenciació microscòpica del detall i, al mateix temps, veure a prop i lluny. En aquesta obra no es conforma a unificar elements discrets en un tot, sinó que estén el seu mètode de «visió millorada» per incloure una perspectiva distant. És com si aquest gran observador fes servir la seva «tecno-artesania» molt desenvolupada per escombrar amb l'ull tot el territori recercant la llum reveladora.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pintura a l'oli",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_198_C_1185_Q1",
"question": "Quina tècnica domina Van Eyck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu del canceller Rolin, la Mare de Déu Van der Paele i el retaule de Gant",
"answer_start": 1026
}
],
"id": "P_198_C_1185_Q2",
"question": "En quines obres va investigar la relació entre les pinzellades petites i grans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu de Rolin",
"answer_start": 1344
}
],
"id": "P_198_C_1185_Q3",
"question": "En quina obra va utilitzar el mètode de «visió millorada»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incloure una perspectiva distant",
"answer_start": 1639
}
],
"id": "P_198_C_1185_Q4",
"question": "Què li va permetre el mètode de «visió millorada»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la multiplicitat i la unitat de la natura",
"answer_start": 1299
}
],
"id": "P_198_C_1185_Q5",
"question": "Què reflecteixen les obres de Van Eyck?"
}
]
},
{
"context": "Per poder desenvolupar aquest simbolisme esdevingué un estudiós, quasi un arqueòleg segons Panofsky, recreant esglésies i palaus o recuperant inscripcions romàniques. Va imaginar en una mena de transformació lliure dels escenaris o emplaçaments els detalls arquitectònics, de forma que, resultant absolutament creïbles, resulta impossible identificar-los amb un lloc concret. Com afirmava Durer, Van Eyck havia recollit «tots els detalls de les múltiples imatges que havia vist, sense necessitat de recórrer a models individuals». Pintant des del «tresor secret del seu cor» feia versemblant el que era imaginari, una imaginació controlada en tots els detalls per un programa simbòlic preconcebut.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "esglésies i palaus",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_198_C_1186_Q1",
"question": "Què va recrear Van Eyck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "absolutament creïbles",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_198_C_1186_Q2",
"question": "Com resulten els detalls arquitectònics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des del «tresor secret del seu cor»",
"answer_start": 539
}
],
"id": "P_198_C_1186_Q3",
"question": "Des d'on pintava Van Eyck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el que era imaginari",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_198_C_1186_Q4",
"question": "Què feia versemblant Van Eyck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Panofsky",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_198_C_1186_Q5",
"question": "Qui va catalogar a Van Eyck com quasi un arqueòleg?"
}
]
},
{
"context": "En fracassar la proposta, el 19 d'octubre de 1428 va marxar cap a Portugal per a demanar la mà d'Isabel de Portugal i de Lancaster al seu pare, el rei Joan I de Portugal. La delegació va tornar un any més tard i la boda es va celebrar el 10 de gener de 1430.[8] En aquest viatge Van Eyck va pintar un retrat de la princesa Isabel de Portugal que havia de servir perquè el comte pogués conèixer-la i donar la seva acceptació final. A Portugal, Van Eyck va coincidir amb el pintor valencià Lluís Dalmau[9] que, curiosament, formava part de la comitiva de la boda entre Elisabet d'Urgell i Pere de Portugal. De resultes d'aquesta coneixença, Dalmau acabaria viatjant al Flandes entre 1431 i 1436 per aprendre la tècnica del taller de Van Eyck i conèixer les noves tendències flamenques. Posteriorment, Lluís Dalmau va realitzar la Mare de Déu dels Consellers, obra amb una clara influència flamenca.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'Isabel de Portugal i de Lancaster",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_198_C_1187_Q2",
"question": "De qui era pare el rei Joan I de Portugal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10 de gener de 1430",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_198_C_1187_Q3",
"question": "Quan es va celebrar la boda de Van Eyck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè el comte pogués conèixer-la i donar la seva acceptació final",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_198_C_1187_Q4",
"question": "Per què havia de servir el retrat d'Isabel de Portugal?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Paleocè",
"paragraphs": [
{
"context": "El Paleocè és l'època geològica que començà fa 66,0 milions d'anys i s'acabà fa 56,0 milions d'anys. Es tracta de la primera època del període Paleogen i de l'era del Cenozoic, que encara dura. El seu nom deriva de la paraula grega antiga παλαιός (paleós), que significa 'antic', i el nom de l'Eocè (que segueix el Paleocè), i en el seu conjunt vol dir 'antic Eocè'.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fa 66,0 milions d'anys",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_582_C_3487_Q1",
"question": "Quan va començar el Paleocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "56,0",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_582_C_3487_Q2",
"question": "Quants milions d'anys fa que es va acabar el Paleocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paleogen",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_582_C_3487_Q3",
"question": "A quin període pertany el Paleocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cenozoic",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_582_C_3487_Q4",
"question": "En quina era ens trobem actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la paraula grega antiga παλαιός",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_582_C_3487_Q5",
"question": "D'on deriva el nom Paleocè?"
}
]
},
{
"context": "L'increment dels nivells de CO2 provocà una acidificació de les aigües superficials que resultà extremament nociva pels coralls.[47] S'ha demostrat experimentalment que també resulta molt perjudicial per al plàncton calcari.[48] Tanmateix, els àcids utilitzats al laboratori per simular l'augment natural de l'acidesa resultant de l'augment de les concentracions de CO2 podrien haver donat resultats enganyosos. En són una prova els cocolitòfors (almenys Emiliania huxleyi), que esdevingueren més abundants a les aigües acidificades.[49] Al nanoplàncton calcari no se li atribueix cap canvi en la distribució per l'acidificació durant l'MTPE, com fou el cas amb els cocolitòfors.[49] L'acidificació, en canvi, donà lloc a un important augment d'algues calcificades,[50] i també, però en menor mesura, de foraminífers calcaris.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pels coralls",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_582_C_3488_Q2",
"question": "Per a qui resulta extremadament nociva l'acidificació de les aigües?"
},
{
"answers": [
{
"text": "algues calcificades",
"answer_start": 745
}
],
"id": "P_582_C_3488_Q3",
"question": "Quin éssers augmenten considerablement amb l'acidificació de les aigües?"
},
{
"answers": [
{
"text": "experimentalment",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_582_C_3488_Q4",
"question": "Com s'ha demostrat que resulta perjudicial per al plàncton calcari l'acidificació de l'aigua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per simular l'augment natural de l'acidesa resultant de l'augment de les concentracions de CO2",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_582_C_3488_Q5",
"question": "Per a què s'utilitzen els àcids al laboratori?"
}
]
},
{
"context": "S'hi han trobat molts mamífers. Tots són petits en comparació amb els mamífers moderns, i el més gran té la mida d'una ovella. Entre els mamífers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverràvid de la mida d'una mostela que podria haver caçat al sotabosc. El mamífer més gran del jaciment és el condilartre Phenacodus.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molts",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_582_C_3489_Q1",
"question": "Quants mamífers s'hi han trobat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petits",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_582_C_3489_Q2",
"question": "Com són els mamífers que s'han trobat en comparació amb els mamífers moderns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un esquirol",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_582_C_3489_Q3",
"question": "A què s'assembla el primat primitiu que s'ha trobat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un multituberculat arbori",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_582_C_3489_Q4",
"question": "Què és Ptilodus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el condilartre Phenacodus",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_582_C_3489_Q5",
"question": "Quin és el mamífer més gran del jaciment?"
}
]
},
{
"context": "L'MTPE causà l'extinció del 35-50% dels foraminífers bentònics en només uns 1.000 anys, un percentatge més elevat que a l'extinció del Cretaci-Paleogen que s'havia produït uns deu milions d'anys abans. En canvi, els foraminífers planctònics es diversificaren, i els dinoflagel·lats i mamífers prosperaren. També cal destacar l'auge dels bacteris.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'extinció del 35-50% dels foraminífers bentònics",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_582_C_3490_Q1",
"question": "Què causa l'MTPE?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els dinoflagel·lats i mamífers",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_582_C_3490_Q2",
"question": "Quins éssers van prosperar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en només uns 1.000 anys",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_582_C_3490_Q3",
"question": "En quant de temps l?MTPE va causar l'extinció del 35-50% dels foraminífers bentònics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es diversificaren",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_582_C_3490_Q4",
"question": "Què va passar amb els foraminífers planctònics?"
}
]
},
{
"context": "L'extinció del Cretaci-Paleogen marcà un punt d'inflexió, a partir del qual ocells més primitius com ara Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis, que havien estat les formes dominants durant el Cretaci, deixaren el seu lloc al grup d'ocells moderns (subclasse Neornithes). Una de les diferències clau d'aquest canvi residia en el fet que, mentre que la majoria d'aus mesozoiques posseïen dents, les aus modernes són desdentades. La radiació evolutiva dels neògnats podria haver tingut lloc també durant el Paleocè, com ho suggereix el registre fòssil, però això es contradiu amb les dades genèticomoleculars, que apunten a una radiació anterior en el temps.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis",
"answer_start": 105
}
],
"id": "P_582_C_3491_Q1",
"question": "Quins ocells havien estat les formes dominants durant el Cretaci?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dents",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_582_C_3491_Q2",
"question": "Què posseïen la majoria d'aus mesozoiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desdentades",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_582_C_3491_Q3",
"question": "Com són les aus modernes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el Paleocè",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_582_C_3491_Q4",
"question": "Quan podria haver tingut lloc la radiació evolutiva dels neògnats segons el registre fòssil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una radiació anterior en el temps",
"answer_start": 623
}
],
"id": "P_582_C_3491_Q5",
"question": "A què apunten les dades genèticomoleculars?"
}
]
},
{
"context": "Cap a l'acabament d'aquest període, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en termes geològics) i extrems registrats a la història geològica, anomenat màxim tèrmic del Paleocè-Eocè. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys.[6] El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè. És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "màxim tèrmic del Paleocè-Eocè",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_582_C_3492_Q1",
"question": "Com s'anomena a un dels escalfaments globals més ràpids i extrems de la història geològica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "menys de cent mil anys",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_582_C_3492_Q2",
"question": "Quant de temps durà l'episodi d'escalfament ràpid i intens?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran extinció",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_582_C_3492_Q3",
"question": "Què va provocar el màxim tèrmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_582_C_3492_Q4",
"question": "Per què serveix la gran extinció que va provocar el màxim tèrmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_582_C_3492_Q5",
"question": "Què podria haver provocat l'intens escalfament global?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Moviment antitabac al Tercer Reich",
"paragraphs": [
{
"context": "A més de les seves preocupacions per la salut pública, els nazis estaven fortament influenciats per la ideologia;[21] específicament, el moviment estava influït pels conceptes d'higiene racial i de puresa corporal.[32] Els líders nazis creien que no estava bé que la raça superior fumés[21] i que el consum de tabac suposava una «degeneració racial».[33] Els nazis veien el tabac com a «verí genètic».[32] Els higienistes racials s'oposaven a l'ús del tabac, tement que «corrompés» el «germoplasma alemany».[34] Els activistes antitabac nazis sovint provaren de mostrar el tabac com un vici dels negres degenerats.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per la ideologia",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_375_C_2245_Q1",
"question": "Per què estaven fortament influenciats els nazis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "conceptes d'higiene racial i de puresa corporal",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_375_C_2245_Q2",
"question": "Quina ideologia influïa específicament el moviment nazi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "suposava una «degeneració racial»",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_375_C_2245_Q3",
"question": "Què creien els líders nazis en relació al consum de tabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a «verí genètic»",
"answer_start": 380
}
],
"id": "P_375_C_2245_Q4",
"question": "Com veien els nazis el tabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels negres degenerats",
"answer_start": 591
}
],
"id": "P_375_C_2245_Q5",
"question": "De qui era un vici el tabac segons els activistes antitabac nazis?"
}
]
},
{
"context": "A més, s'imposaren restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats,[44] promulgades el 7 de desembre de 1941 i signades per Heinrich Hunke, president del Consell de Publicitat. Es prohibiren completament els anuncis que mostraven el tabac com una cosa inofensiva o una expressió de la masculinitat. També foren prohibits els activistes que ridiculitzaven el moviment antitabac,[45] així com els pòsters que l'anunciaven a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres. Es prohibí també anunciar-lo a través de megàfons o per correu.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als anuncis de tabac i de productes relacionats",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_375_C_2246_Q1",
"question": "A què es van posar restriccions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "president del Consell de Publicitat",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_375_C_2246_Q2",
"question": "Què era Heinrich Hunke?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_375_C_2246_Q3",
"question": "On eren els pòsters que anunciaven el tabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "7 de desembre de 1941",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_375_C_2246_Q4",
"question": "Quan es van promulgar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Heinrich Hunke",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_375_C_2246_Q5",
"question": "Qui va signar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?"
}
]
},
{
"context": "També es restringí el tabac a la Wehrmacht. Les racions de cigarrets als militars estaven limitades a sis unitats diàries per soldat. De vegades se'ls venien cigarrets extres, sobretot quan no hi havia avanç militar ni retirades al camp de batalla, però estaven restringits a 50 unitats mensuals per cap.[6] Els soldats adolescents que servien a la 12a Divisió SS Panzer Hitlerjugend rebien llepolies en lloc de tabac.[47] No es permetia tampoc l'ús de tabac al personal auxiliar femení de la Wehrmacht. Les lectures mèdiques eren gestionades per persuadir els militars a deixar de fumar. El 3 de novembre de 1941 es promulgà una ordenança que apujava les taxes sobre el tabac aproximadament entre un 80% i un 95% del preu de venda. Seria l'augment més car dels impostos sobre el tabac fins més de 25 anys després de la caiguda del règim nazi.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la Wehrmacht",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_375_C_2247_Q1",
"question": "On es va restringir també el tabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_375_C_2247_Q2",
"question": "Quantes unitats diàries de cigarrets tenia cada soldat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llepolies",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_375_C_2247_Q3",
"question": "Què rebien en lloc de tabac els soldats adolescents que servien a la 12a Divisió SS Panzer Hitlerjugend?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per persuadir els militars a deixar de fumar",
"answer_start": 543
}
],
"id": "P_375_C_2247_Q4",
"question": "Per què eren gestionades les lectures mèdiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3 de novembre de 1941",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_375_C_2247_Q5",
"question": "Quan es va promulgar l'ordenança que apujava les taxes sobre el tabac?"
}
]
},
{
"context": "En un principi, la campanya antitabac es considerà un fracàs. Entre els anys 1933 i 1937 hi hagué un increment ràpid en el consum de tabac a Alemanya.[13] El percentatge de fumadors a la nació creixia fins i tot més ràpidament que a la veïna França, on el moviment antitabac era insignificant i molt menys influent. Entre el 1932 i el 1939, el consum de cigarrets per capita a Alemanya cresqué de 570 a 900 unitats anuals, i a França, de 570 a 630.[6][48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un fracàs",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_375_C_2248_Q1",
"question": "Com es considera en un principi la campanya antitabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Entre els anys 1933 i 1937",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_375_C_2248_Q2",
"question": "Quan es va donar un ràpid increment en el consum de tabac a Alemanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 570 a 900 unitats anuals",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_375_C_2248_Q4",
"question": "En quant cresqué el consum de cigarrets per capita a Alemanya?"
}
]
},
{
"context": "Els metges del Tercer Reich sabien que fumar pot causar malalties cardíaques, considerades les més serioses de totes les que poden originar del tabac. L'ús de nicotina de vegades es considerà el responsable de l'increment dels casos d'infarts miocardíacs arreu del país. Els últims anys de la Segona Guerra Mundial, els investigadors consideraren la nicotina com un dels factors que hi havia darrere dels infarts coronaris que tenien una quantitat significativa del personal militar al Front Oriental. Un patòleg del Heer examinà vint-i-dos soldats joves que havien mort d'infart miocardíac al front i documentà el 1944 que tots eren «fumadors entusiastes». Al report, hi citava l'opinió del patòleg Franz Buchner, que declarava els cigarrets com «un verí coronari de primera categoria».[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que fumar pot causar malalties cardíaques",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_375_C_2249_Q1",
"question": "Què sabien els metges del Tercer Reich?"
},
{
"answers": [
{
"text": "personal militar al Front Oriental",
"answer_start": 466
}
],
"id": "P_375_C_2249_Q2",
"question": "Quin personal patia una quantitat significativa d'infarts coronaris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint-i-dos",
"answer_start": 530
}
],
"id": "P_375_C_2249_Q3",
"question": "Quants soldats joves examina el patòleg del Heer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'infart miocardíac",
"answer_start": 571
}
],
"id": "P_375_C_2249_Q4",
"question": "De què havien mort els vint-i-dos soldats joves?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al front",
"answer_start": 591
}
],
"id": "P_375_C_2249_Q5",
"question": "On havien morts els vint-i-dos soldats joves d'infart miocardíac?"
}
]
},
{
"context": "Les polítiques de reproducció dels nazis foren una raó significativa en la campanya antitabac.[11] Les dones que fumaven es consideraven vulnerables a l'envelliment prematur i a la pèrdua d'atractiu físic; en conseqüència, no estaven vistes com a bones mares i esposes d'una família alemanya exemplar. Werner Huttig, de la Rassenpolitisches Amt («Oficina de Polítiques Racials») del Partit Nazi va dir que la llet materna d'una mare fumadora contenia nicotina,[25] afirmació que la investigació moderna ha confirmat.[27][28][29][30] Martin Staemmler, un físic prominent durant el Tercer Reich, opinava que en les dones prenyades que fumaven hi havia un major nombre de morts fetals i avortaments espontanis. La higienista racial Agnes Bluhm, una dona molt coneguda a l'època, expressava el mateix en el seu llibre del 1936. Els líders nazis estaven preocupats per aquest fet perquè volien que les dones alemanyes fossin tan reproductives com fos possible. Un article d'una publicació de ginecologia del 1943 exposava que les dones que fumaven tres o més cigarrets diaris eren més propenses a no tenir descendència que les dones no fumadores.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de reproducció",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_375_C_2250_Q1",
"question": "Quines polítiques foren una raó significativa en la campanya antitabac?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'envelliment prematur i a la pèrdua d'atractiu físic",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_375_C_2250_Q2",
"question": "A què es consideraven vulnerables les dones que fumaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que la llet materna d'una mare fumadora contenia nicotina",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_375_C_2250_Q3",
"question": "Què va dir Werner Huttig?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un físic prominent durant el Tercer Reich",
"answer_start": 551
}
],
"id": "P_375_C_2250_Q4",
"question": "Qui era Martin Staemmler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tan reproductives com fos possible",
"answer_start": 920
}
],
"id": "P_375_C_2250_Q5",
"question": "Què volien els líders nazis que fossin les dones alemanyes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Der fliegende Holländer",
"paragraphs": [
{
"context": "Al capvespre, la tripulació de Daland invita els homes de l'estranger a què s'unisquen a la festa, però en va. Les noies es retiren alegres mentre que en el vaixell de l'estranger comencen a aparèixer formes fantasmagòriques. Els homes de Daland se senten espantats. Arriba Senta seguida per Erik, qui li reprotxa el seu menyspreu, malgrat que ella sempre l'ha estimat de manera formal i constant. Quan l'estranger, que ha estat sentint la conversa, sent aquestes paraules s'enfonsa en la desesperació, perquè ara està definitivament condemnat. Convoca als seus homes i confessa a tots que ell és l'holandès errant. Immediatament després que l'holandès deixe terra ferma, Senta es llança a la mar, fidel fins a la mort. Aquesta és la salvació de l'holandès. El vaixell fantasma desapareix, i Senta i l'holandès ascendeixen al cel.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al capvespre",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_492_C_2947_Q1",
"question": "Quan invita la tripulació de Daland els homes de l'estranger a que s'uneixin a la festa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "formes fantasmagòriques",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_492_C_2947_Q2",
"question": "Què comencen a aparèixer en el vaixell de l'estranger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "espantats",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_492_C_2947_Q3",
"question": "Com es senten els homes de Daland quan comencen a aparèixer formes fantasmagòriques al vaixell de l'estranger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que ell és l'holandès errant",
"answer_start": 586
}
],
"id": "P_492_C_2947_Q5",
"question": "Què confessa l'estranger a tots?"
}
]
},
{
"context": "Wagner respecta la tradició pel que fa a l'elecció de les veus solistes: a les veus greus els atribueix els papers dels personatges maleïts (l'Holandès és un baix-baríton); l'autoritat paternal, Daland, apareix encarnada per un baix, Senta, veu de la joventut i la puresa, és una soprano. On mostra el geni és en el domini de l'alternança i l'oposició de les masses corals.[13] Però va crear dues poderoses figures d'home i dona, que s'eleven molt per sobre dels rols operístics segons l'ús del moment. L'Holandès estava escrit per un baix-baríton en una tessitura que va del fa1 sostingut al fa3, i això per aquest tipus de veu i per l'any 1843 era una monstruositat. Per una banda, els barítons no podien baixar fins al punt requerit i sobretot no podien oferir al personatge el color ombrívol que exigeix, per una altra, els baixos no tenien la més mínima possibilitat d'assolir els dramàtics aguts. El paper de Senta necessita una tessitura de soprano lírico-dramàtica, que va del Si♭2 al Si♭4, i no presenta massa problemes tot i que Wagner el va acomodar a la magnífica Schröder-Drevient.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la tradició",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_492_C_2948_Q1",
"question": "Què respecta Wagner pel que fa a l'elecció de les veus solistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "greus",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_492_C_2948_Q2",
"question": "A quines veus Wagner atribueix els papers dels personatges maleïts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el domini de l'alternança i l'oposició de les masses corals",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_492_C_2948_Q3",
"question": "On mostra el geni Wagner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de soprano lírico-dramàtica, que va del Si♭2 al Si♭4",
"answer_start": 945
}
],
"id": "P_492_C_2948_Q4",
"question": "Quina tessitura necessita el paper de Senta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "magnífica",
"answer_start": 1066
}
],
"id": "P_492_C_2948_Q5",
"question": "Com era Schröder-Drevient?"
}
]
},
{
"context": "També és una novetat la utilització dels intervals que utilitza per a produir terror, angoixa, sentiment demoníac: com ara la quarta augmentada o cinquena disminuïda anomenada tríton o diabolus in musica, o també la cinquena de buit, origen d'acords inestables i ambigus, a propòsit de la qual Wagner escriu: «El frec de les cinquenes de buit sobre el violí em sonava com una salutació provinent del món dels esperits...» Els acords de setena disminuïda expressen el dolor i l'angoixa. És un interval de segona menor quan després del segon passatge de la balada del pilot de Daland, la tripulació d'espectres arria les seves veles. El cromatisme, que s'utilitza des de l'antiguitat, Wagner l'explota per descriure la tempesta, la inestabilitat i el terror.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a produir terror, angoixa, sentiment demoníac",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_492_C_2949_Q1",
"question": "Per a què utilitza els intervals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tríton o diabolus in musica",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_492_C_2949_Q2",
"question": "Com s'anomena la cinquena disminuïda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'acords inestables i ambigus",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_492_C_2949_Q3",
"question": "De què és origen la cinquena de buit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el dolor i l'angoixa",
"answer_start": 464
}
],
"id": "P_492_C_2949_Q4",
"question": "Què expressen els acords de setena disminuïda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després del segon passatge de la balada del pilot de Daland",
"answer_start": 522
}
],
"id": "P_492_C_2949_Q5",
"question": "Quan arria les veles la tripulació d'espectres?"
}
]
},
{
"context": "L'origen de la llegenda es remunta a l'edat mitjana i ha tingut diferents versions, totes elles de transmissió oral. Entre els textos literaris, més proper ja, trobem el magnífic poema de Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the ancient Mariner, escrit el 1798 i publicat a Balades líriques. A continuació, el 1832, trobem la llegenda del Voltiguer Hollandais, relat que Auguste Jal posa en boca d'un segon contramestre. Només a la versió de Heine, a la qual Wagner va tenir accés, l'errant navegant se salva gràcies a la fidelitat d'una dona, que es convertirà en la Senta de l'òpera de Wagner.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "es remunta a l'edat mitjana",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_492_C_2950_Q1",
"question": "Quin és l'origen de la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_492_C_2950_Q2",
"question": "Quantes versions ha tingut la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Samuel Taylor Coleridge",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_492_C_2950_Q3",
"question": "Qui va escriure The Rime of the ancient Mariner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1798",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_492_C_2950_Q4",
"question": "Quan va escriure Samuel Taylor el poema The Rime of the ancient Mariner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Balades líriques",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_492_C_2950_Q5",
"question": "On va ser publicat el poema The Rime of the ancient Mariner?"
}
]
},
{
"context": "En haver blasfemat, està condemnat a navegar sense descans. Un àngel li va dur els termes per a la seua redempció: cada set anys les ones el portaran a terra ferma, si pot trobar una dona que li siga fidel, serà perdonat. Daland parla amb ell. Quan l'holandès s'assabenta que Daland té una filla jove i soltera, li demana convertir-la en la seua muller a canvi de tresors. Temptat per l'or Daland hi accepta, i afavorits pel vent del sud calorosament celebrat pels homes de Daland, ambdós vaixells salpen.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "haver blasfemat",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_492_C_2951_Q1",
"question": "Què el va condemnar a navegar sense descans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un àngel",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_492_C_2951_Q2",
"question": "Qui li va dur els termes per a la seva redempció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_492_C_2951_Q3",
"question": "Cada quants anys les ones el portaran a terra ferma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "si pot trobar una dona que li siga fidel",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_492_C_2951_Q4",
"question": "Quan serà perdonat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Temptat per l'or",
"answer_start": 373
}
],
"id": "P_492_C_2951_Q5",
"question": "Per què accepta Daland convertir la seva filla en la muller de l'holandès?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Púlpits de San Lorenzo",
"paragraphs": [
{
"context": "L'escena de la Pentecosta es troba al costat curt, orientat cap a l'est. Dins d'un edifici pràcticament idèntic als de les escenes principals del costat llarg que està orientat cap al sud, Maria i els apòstols estan disposats en un semicercle, i estan prop d'una sèrie d'objectes simbòlics. A dalt, el colom de l'Esperit Sant està alliberant les flames del cap dels apòstols i la Mare de Déu. Les reaccions de diversos personatges són molt diverses: la concentrada oració de Maria, el temor neguitós d'aquells que aixequen la mà, alguns que amaguen el seu rostre amb les seves mans, o d'altres que estan prostrats a terra per la commoció davant la intensitat del fenomen.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al costat curt",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_313_C_1873_Q1",
"question": "On és l'escena de la Pentecosta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un semicercle",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_313_C_1873_Q2",
"question": "Com estan disposats Maria i els apòstols dins de l'edifici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "simbòlics",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_313_C_1873_Q3",
"question": "Com són els objectes que tenen a prop Maria i els apòstols dins de l'edifici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Esperit Sant",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_313_C_1873_Q4",
"question": "Què hi ha a dalt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt diverses",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_313_C_1873_Q5",
"question": "Com són les reaccions dels personatges?"
}
]
},
{
"context": "La data se situa després del retorn a Florència de Donatello, després de l'estada a Siena (1459-1460). En el relleu del Martiri de Sant Llorenç es va descobrir una inscripció amb la data del 15 de juny de 1465, tot i que no se sap exactament si fa referència a l'acabament del relleu, a tot el Púlpit de la Resurrecció, o a la data de la seva fosa. El fet que Donatello morís el 1466, no ajuda a tenir més informació per a una possible determinació. En les seves antigues biografies, començant per la de Vasari, quan parlen de l'escultor, expliquen que amb setanta anys passava la major part del temps al llit a conseqüència de delicat estat de la seva salut. Malgrat totes aquestes qüestions, els dos púlpits es consideren els últims treballs de Donatello, la darrera obra mestra que tanca la seva activitat, portant a l'extrem la seva evolució artística, l'estudi de l'ànima humana, la composició espacial i la llibertat que ha caracteritzat tota la seva carrera.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Florència",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_313_C_1874_Q1",
"question": "On va tornar Donatello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una inscripció",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_313_C_1874_Q2",
"question": "Què van descobrir en el relleu del Martiri de Sant Llorenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "15 de juny de 1465",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_313_C_1874_Q3",
"question": "Quina data hi havia a la inscripció que van descobrir en el relleu del Martiri de Sant Llorenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al llit",
"answer_start": 602
}
],
"id": "P_313_C_1874_Q4",
"question": "On passava la major part del temps Donatello als setanta anys?"
},
{
"answers": [
{
"text": "delicat",
"answer_start": 628
}
],
"id": "P_313_C_1874_Q5",
"question": "Com era l'estat de salut de Donatello als setanta anys?"
}
]
},
{
"context": "L'escena està realitzada en un dels laterals curts del púlpit, amb una extrema llibertat de composició. L'escenari és una espècie de pòrtic, amb un accentuat aspecte tridimensional. Representa l'interior de l'edifici, amb dos laterals en perspectiva i una coberta que sobresurt; al centre, hi ha una espècie de pilastra per a la partició, amb una reminiscència del que serien cassetons. A ambdós costats es troben les armes i la graella de sant Llorenç, mentre la part principal consta del pòrtic amb unes columnes de capitells composts, que estan rematats per caps de lleons. La part posterior del pòrtic mostra una gelosia, on es poden veure grups d'arbres que sobresurten per damunt del pòrtic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un dels laterals curts del púlpit",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_313_C_1875_Q1",
"question": "On està realitzada l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espècie de pòrtic",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_313_C_1875_Q2",
"question": "Com és l'escenari de l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tridimensional",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_313_C_1875_Q3",
"question": "Quin aspecte té l'escenari de l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'interior de l'edifici",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_313_C_1875_Q4",
"question": "Què representa l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gelosia",
"answer_start": 613
}
],
"id": "P_313_C_1875_Q5",
"question": "Què mostra la part posterior del pòrtic?"
}
]
},
{
"context": "Els púlpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escultòriques que van concloure l'activitat artística de Donatello. Estan fets en bronze i anaven destinats a la basílica de San Lorenzo (Florència). Les obres es van iniciar el 1460 i Donatello se'n va fer càrrec de la planificació i el disseny, mentre que el treball el va realitzar amb l'ajut de nombrosos ajudants, entre els quals van destacar Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "trones de San Lorenzo",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_313_C_1877_Q1",
"question": "Com són coneguts també els púlpits de San Lorenzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'activitat artística de Donatello",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_313_C_1877_Q2",
"question": "Què van concloure les trones de San Lorenzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bronze",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_313_C_1877_Q3",
"question": "De quin material estan fets els púlpits de San Lorenzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la planificació i el disseny",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_313_C_1877_Q5",
"question": "De què es va fer càrrec Donatello en els púlpits de San Lorenzo?"
}
]
},
{
"context": "Els dos púlpits presenten dificultats als especialistes. A més de la difícil avaluació de l'autoria de l'obra, quina part va realitzar el mestre i quina els seus ajudants, s'ignora el client, encara que per regla general es creu que va ser Cosme el Vell qui va encarregar l'obra.[1] Alguns historiadors han suggerit que els púlpits, en principi, estaven destinats com a sarcòfags, potser per al mateix Cosme i la seva esposa Contessina de Bardi, o per al seu fill Joan de Cosme de Mèdici; el possible ús com a cor de l'església sembla poc probable per les seves dimensions, ja que és massa petita. La presentació actual, amb cada púlpit sobre quatre columnes de marbre, va ser realitzada probablement anys després de la mort de Donatello.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'autoria de l'obra",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_313_C_1878_Q1",
"question": "Què es difícil d'avaluar dels púlpits pels especialistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cosme el Vell",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_313_C_1878_Q2",
"question": "Qui es creu que va encarregar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a sarcòfags",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_313_C_1878_Q3",
"question": "A què suggereixen que anaven destinats els púlpits alguns historiadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan de Cosme de Mèdici",
"answer_start": 464
}
],
"id": "P_313_C_1878_Q4",
"question": "Com es deia el fill de Cosme el Vell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les seves dimensions",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_313_C_1878_Q5",
"question": "Per què sembla poc probable que els púlpits fossin usats com a cor de l'església?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de Sant Miquel (Huguet)",
"paragraphs": [
{
"context": "Dos segles més tard es va instal·lar un cor al centre de la nau que limitava l'espai i dificultava les activitats del gremi. A conseqüència d'això, el 10 d'abril de 1630, es varen traslladar a la veïna capella de Sant Cosme i Sant Damià. Un segle més tard, el 1798, el gremi va optar per encarregar un nou retaule barroc a Salvador Gurri que, a més de la imatge de l'arcàngel, incorporés els sants protectors de la nova capella. El retaule d'Huguet va ser desmuntat i conservat a les instal·lacions del gremi.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al centre de la nau",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_282_C_1687_Q1",
"question": "On es va instal·lar el cor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les activitats del gremi",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_282_C_1687_Q2",
"question": "Què dificultava la instal·lació del cor al centre de la nau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 10 d'abril de 1630",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_282_C_1687_Q3",
"question": "Quan es van traslladar a la capella de Sant Cosme i Sant Damià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Salvador Gurri",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_282_C_1687_Q4",
"question": "A qui va encarregar el gremi un nou retaule barroc?"
}
]
},
{
"context": "El Retaule de Sant Miquel és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460. Se'n conserven sis taules de les nou que tenia quan va ser encarregat pel Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'església de Santa Maria del Pi.[1] Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'església del Pi estava ubicada on actualment hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocació al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal·lar un retaule barroc. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va començar una negociació amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingrés de sis compartiments del mateix conjunt en dipòsit, per acabar sent adquirits el 1970 pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment s'exposen.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gòtic català",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_282_C_1688_Q1",
"question": "De quin estil és el Retaule de Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jaume Huguet",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_282_C_1688_Q2",
"question": "Qui va realitzar el Retaule de Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu Nacional d'Art de Catalunya",
"answer_start": 771
}
],
"id": "P_282_C_1688_Q5",
"question": "On s'exposen actualment els sis compartiments?"
}
]
},
{
"context": "En aquesta obra, la tècnica emprada es caracteritza per l'aplicació de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisió. D'aquesta manera aconsegueix donar una notable corporeïtat a les figures, unes figures de molta elegància. Aquesta corporeïtat no aconsegueix, però, la sensació escultòrica que Robert Campin o Jan van Eyck donen a les seves figures, però s'hi aproxima. El distanciament en el tractament escultòric també es pot apreciar a la roba. Amb tot, Huguet manifesta una preocupació per la representació tridimensional sobre dues dimensions aplicant rudimentaris instruments de perspectiva amb la convergència dels terres enrajolats, així com un manifest interès per separar els diferents plans entre personatges mitjançant la mida d'aquests.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "llargues",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_282_C_1689_Q1",
"question": "Com són les pinzellades de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la roba",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_282_C_1689_Q2",
"question": "On es pot apreciar també el distanciament en el tractament escultòric?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant la mida d'aquests",
"answer_start": 725
}
],
"id": "P_282_C_1689_Q3",
"question": "Com Huguet separa els diferents plans entre personatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'aplicació de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisió",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_282_C_1689_Q4",
"question": "Per què es caracteritza l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "donar una notable corporeïtat a les figures",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_282_C_1689_Q5",
"question": "Què aconsegueix amb l'aplicació de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisió?"
}
]
},
{
"context": "El tema entronca amb les creences escatològiques molt arrelades a la societat catalana del segle xv, molt interessada en els esdeveniments dels darrers dies de la humanitat amb la figura de l'anticrist. La seva presència als retaules catalans del gòtic fa referència a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final. La victòria de sant Miquel sobre l'anticrist sembla una interpretació feta per Gregori I de 2 Tesalonic 2:8 on manifesta que «serà el mateix Crist qui destruirà amb l'alè de la seva boca». Posteriorment, una de las versions llatines del segle XI de la Sibil·la Tiburtina de Jacopo da Varazze, qui la recull a la Llegenda àuria, on relata com l'anticrist després de simular la seva mort i posterior resurrecció, al tercer dia amb l'ajuda d'arts màgiques i dels dimonis, es va aixecar enlaire produint l'adoració de les masses que l'observaven. A continuació, va plantar la seva tenda al mont de les Oliveres, però «quan estigui dins assegut al seu tron, arribarà Miquel i el matarà».[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "escatològiques",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_282_C_1691_Q1",
"question": "Quin tipus de creences estaven molt arrelades a la societat catalana del segle xv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'adoració de les masses que l'observaven",
"answer_start": 822
}
],
"id": "P_282_C_1691_Q2",
"question": "Què provoca la simulació de la resurrecció de l'anticrist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al tercer dia",
"answer_start": 733
}
],
"id": "P_282_C_1691_Q3",
"question": "Quan es va simular la resurrecció de l'anticrist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mont de les Oliveres",
"answer_start": 905
}
],
"id": "P_282_C_1691_Q4",
"question": "On va plantar la seva tenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_282_C_1691_Q5",
"question": "A què fa referència la figura de l'anticrist en els retaules catalans gòtics?"
}
]
},
{
"context": "En començar la Guerra Civil Espanyola i per a protegir les obres d'art dels saquejos de què eren víctimes els edificis religiosos, el President de la Generalitat de Catalunya va dictar el 22 de juliol de 1936 un decret de defensa del patrimoni amenaçat. Grups de voluntaris es varen organitzar per a salvar les obres en perill. Les sis taules del retaule dels Revenedors varen ser traslladades el mateix dia 22 al Museu d'Art de Catalunya per Apel·les Fenosa, Francesc Camps Ribera, Santiago Soto Fernández i Ramon Llisas Fernández. Dos dies més tard, Companys va ordenar decomissar «tots els materials i objectes d'interès pedagògic, científic, artístic, històric, arqueològic, bibliogràfic i documental, que estiguin situats als edificis o locals d'institucions públiques del territori de Catalunya afectats pels actuals esdeveniments».[7] Posteriorment varen ser traslladades a Olot, quan les instal·lacions del museu varen ser buidades fugint dels bombardejos de Barcelona.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 22 de juliol de 1936",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_282_C_1692_Q1",
"question": "Quan es va dictar el decret en defensa del patrimoni amenaçat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el President de la Generalitat de Catalunya",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_282_C_1692_Q2",
"question": "Qui va dictar el decret en defensa del patrimoni amenaçat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a protegir les obres d'art dels saquejos de què eren víctimes els edificis religiosos",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_282_C_1692_Q3",
"question": "Per què va dictar el President de la Generalitat de Catalunya el decret en defensa del patrimoni amenaçat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_282_C_1692_Q4",
"question": "Quantes taules tenia el retaule dels Revenedors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fugint dels bombardejos de Barcelona",
"answer_start": 940
}
],
"id": "P_282_C_1692_Q5",
"question": "Per què van ser buidades les instal·lacions del museu?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Batalla de Montjuïc (1641)",
"paragraphs": [
{
"context": "Barcelona tenia, el 1641, uns 40.000 habitants[4] i estava constituïda per l'actual Barri Gòtic i pel Raval, amb un diàmetre aproximat de tres milles i mitja. Els gremis dels artesans s'havien fet forts i van adquirir un pes més gran dintre de les institucions polítiques, fins al punt que el 1641 havien aconseguit de tenir dos consellers al Consell de Cent. En un moment on la participació popular a tot Europa s'afeblia davant el poder creixent de les monarquies, a Barcelona no succeïa el mateix; la seva prosperitat era important, fins i tot en temps difícils, impulsada per la gran diversitat d'oficis i manufactures de teixits, vidres, cuir i metall.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "uns 40.000",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_339_C_2029_Q1",
"question": "Quants habitants tenia Barcelona el 1641?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de tres milles i mitja",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_339_C_2029_Q2",
"question": "Quin diàmetre tenia Barcelona el 1641?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pes més gran dintre de les institucions polítiques",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_339_C_2029_Q3",
"question": "Què van adquirir els gremis dels artesans a Barcelona el 1641?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_339_C_2029_Q4",
"question": "Quants consellers tenien els gremis dels artesans al Consell de Cent 1641?"
},
{
"answers": [
{
"text": "important",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_339_C_2029_Q5",
"question": "Com era la prosperitat de Barcelona en aquells temps?"
}
]
},
{
"context": "Els espanyols amb més de 1.500 baixes i completament desmoralitzats, no tingueren ànims per emprendre cap més assalt i anaren a passar la nit a Sants junt la Torre de Benet Mas, formats en batalla i obrint trinxeres. L'endemà es trobaren 204 cadàvers hispànics abandonats en els pendents de Montjuïc. Els catalans tingueren poquíssimes baixes, en total 32 morts i altres tants ferits. La companyia dels Estevens fou la que resultà més mal parada amb 10 o 12 morts i altres tants ferits, entre ells el seu capità Ambrosi Gallart. La cavalleria va tenir 10 morts i 12 ferits segons la Crònica Exemplària.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més de 1.500",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_339_C_2030_Q1",
"question": "Quantes baixes tenien els Espanyols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Sants",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_339_C_2030_Q2",
"question": "On van anar apassar la nit els espanyols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "completament desmoralitzats",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_339_C_2030_Q3",
"question": "Com estaven els espanyols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "204",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_339_C_2030_Q4",
"question": "Quants cadàvers hispànics es van trobar als pendents de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poquíssimes",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_339_C_2030_Q5",
"question": "Quantes baixes tenien els catalans?"
}
]
},
{
"context": "El mateix setembre, l'exèrcit de Felip IV provinent de l'Aragó i comandat per Pedro Fajardo, Marquès de los Vélez, amb la flor i la nata de les tropes hispàniques,[6] va ocupar Tortosa. El 8 de desembre, les tropes van sortir en direcció a Barcelona i es trobaren amb una gran resistència al Perelló i al Coll de Balaguer, a prop de l'Hospitalet de l'Infant. Després de la batalla de Cambrils -que es clou amb una matança de cambrilencs que es rendien desarmats i l'ajusticiament a garrot vil dels tres caps militars, del batlle i dels jurats (regidors) de la vila-, Roger de Bossost, baró d'Espenan, va rendir la ciutat de Tarragona i fugí amb les seves tropes cap a França[7] mentre els espanyols continuaren avançant en direcció a Barcelona. Es va fer una crida a tota la població d'edat compresa entre els 15 i els 65 anys, que no estigués ja mobilitzada, perquè s'incorporés a files, sota pena de confiscació dels béns.[5] Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, on foren derrotats i, en conseqüència, l'exèrcit castellà arribà a les portes de la ciutat de Barcelona.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'Aragó",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_339_C_2031_Q1",
"question": "D'on provenia l'exèrcit de Felip IV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pedro Fajardo",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_339_C_2031_Q2",
"question": "Qui comandava l'exèrcit de Felip IV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Perelló i al Coll de Balaguer",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_339_C_2031_Q3",
"question": "On es va trobar una gran resistència l'exèrcit de Felip IV el 8 de desembre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roger de Bossost",
"answer_start": 567
}
],
"id": "P_339_C_2031_Q4",
"question": "Qui va rendir la ciutat de Tarragona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a França",
"answer_start": 662
}
],
"id": "P_339_C_2031_Q5",
"question": "Cap on van fugir Roger de Bossost i les seves tropes?"
}
]
},
{
"context": "El dia de la victòria, festivitat de Sant Policarp d'Esmirna, va fer que s'atribuís a aquest sant, de poca devoció a la ciutat fins llavors, la intervenció per facilitar-la. Es va dir que s'havia aparegut sobre la Porta de Santa Madrona per encoratjar els soldats. Per commemorar aquest ajut diví, la ciutat li dedicà una imatge a l'església dels Sants Just i Pastor.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sant Policarp d'Esmirna",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_339_C_2033_Q1",
"question": "Quina festivitat era el dia de la victòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Policarp d'Esmirna",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_339_C_2033_Q2",
"question": "A qui es va atribuir la intervenció per facilitar la victòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que s'havia aparegut sobre la Porta de Santa Madrona",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_339_C_2033_Q3",
"question": "Què diuen que va fer Sant Policarp d'Esmirna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per encoratjar els soldats",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_339_C_2033_Q4",
"question": "Per a què que s'havia aparegut Sant Policarp d'Esmirna sobre la Porta de Santa Madrona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'església dels Sants Just i Pastor",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_339_C_2033_Q5",
"question": "On li van dedicar una imatge per agrair l'ajut a Sant Policarp d'Esmirna?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La gazzetta",
"paragraphs": [
{
"context": "La fonda L'Aquila està regentada per Filippo, un jove ben plantat i astut. Al mateix establiment s'hi han allotjat els viatgers italians Anselmo i Doralice, també pare i filla. Filippo ens fa saber que Lisetta i ell s'estimen i que els plans del pare de casar-la amb un gran senyor fracassaran. La bella i frívola noia apareix molt ben vestida i es mostra preocupada per les conseqüències de l'anunci que el seu pare ha posat a La Gazzetta.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per Filippo",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_597_C_3577_Q1",
"question": "Per qui està regentada la fonda L'Aquila?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ben plantat i astut",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_597_C_3577_Q2",
"question": "Com és el jove Filippo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anselmo i Doralice",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_597_C_3577_Q3",
"question": "Quins són els viatgers italians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anselmo",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_597_C_3577_Q4",
"question": "Qui és el pare de Doralice?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lisetta",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_597_C_3577_Q5",
"question": "A qui estima Filippo?"
}
]
},
{
"context": "Composta entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola, ambdues per a Roma, La gazzetta fou l'única òpera còmica de Rossini composta per a Nàpols, encara que va escriure diverses òperes serioses pel Teatro San Carlo, teatre d'òpera d'aquesta ciutat. Tal com solia fer quan treballava per a noves audiències, Rossini va reciclar molta música per aquesta segona òpera napolitana, tal com va fer en la primera, la seriosa Elisabetta, regina d'Inghilterra. Després d'aquestes dues obres, hi ha molt poc d'auto-préstec en les vuit següents òperes napolitanes.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La gazzetta",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_597_C_3578_Q1",
"question": "Quina fou l'única òpera còmica de Rossini composta per a Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_597_C_3578_Q2",
"question": "Quan va compondre Rossini La gazzetta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nàpols",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_597_C_3578_Q3",
"question": "A quina ciutat estava el Teatro San Carlo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a Roma",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_597_C_3578_Q4",
"question": "Per a quina ciutat va compondre Rossini El barber de Sevilla i La Cenerentola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "serioses",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_597_C_3578_Q5",
"question": "Com eren les òperes que va escriure Rossini pel Teatro San Carlo a excepció de La gazzeta?"
}
]
},
{
"context": "Tan forta era l'opinió de l'obra de Goldoni pels napolitans contemporanis que van persistir en anomenar a l'òpera de Rossini com a Il matromonio per Concorso. L'òpera va ser popular a Nàpols, però els crítics van trobar el llibret vulgar i la música feble. La complexitat de la història textual de la música no hi va ajudar. Fragments significatius del final de l'Acte I no es troben en el manuscrit; possiblement perquè Rossini va eliminar la música quan la va reutilitzar per a La Cenerentola. Philip Gossett, en la seva edició crítica, va reconstituir una escena que faltava i això inclou l'enregistrament de les escenes restants reconstruïdes per Stefano Piana, utilitzant material de La Cenerentola. Els resultats són més dramatúrgicament consistents.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Il matromonio per Concorso",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_597_C_3579_Q1",
"question": "Com van anomenar els napolitans l'òpera de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vulgar",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_597_C_3579_Q2",
"question": "Com van trobar el llibret de l'òpera els crítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fragments significatius del final de l'Acte I",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_597_C_3579_Q3",
"question": "Què no es troba en el manuscrit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Philip Gossett",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_597_C_3579_Q4",
"question": "Qui va reconstruir una escena que faltava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per Stefano Piana",
"answer_start": 647
}
],
"id": "P_597_C_3579_Q5",
"question": "Per qui van ser reconstruïdes les escenes restants?"
}
]
},
{
"context": "Rossini va prendre fragments melòdics d'algunes de les seves obres anteriors. Aquests inclouen un quintet de l'òpera que més va contribuir, Il turco in Italia (1814), així com altres peces, un trio del segon acte de La pietra del paragone (1812), a més d'un Largo de Torvaldo e Dorliska (1815). Tot hauria estat desconegut per al públic a Nàpols.[8][12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'algunes de les seves obres anteriors",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_597_C_3580_Q1",
"question": "D'on va prendre Rossini fragments melòdics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un quintet de l'òpera que més va contribuir, Il turco in Italia (1814), així com altres peces, un trio del segon acte de La pietra del paragone (1812), a més d'un Largo de Torvaldo e Dorliska (1815)",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_597_C_3580_Q2",
"question": "De quines obres va prendre Rossini fragments melòdics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1812",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_597_C_3580_Q3",
"question": "De quin any és La pietra del pargone?"
}
]
},
{
"context": "L'obertura és una obra mestra simfònica, i tot i que manlleva un sol tema de Torvaldo e Dorliska segueix sent totalment independent. Destaquen les primeres notes pianissimo, sense grans acords, per establir el silenci a la sala del teatre. Cap tema està relacionat amb l'obra, cosa que no passa quan la simfonia introduirà La Cenerentola, on en canvi el crescendo serà comú tant a la simfonia al final que tanca el primer acte.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una obra mestra simfònica",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_597_C_3582_Q1",
"question": "Com és l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Torvaldo e Dorliska",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_597_C_3582_Q2",
"question": "Quin tema manlleva l'obertura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per establir el silenci a la sala del teatre",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_597_C_3582_Q3",
"question": "Per què les notes pianissimo no tenen grans acords?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la simfonia al final que tanca el primer acte",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_597_C_3582_Q4",
"question": "Quan serà comú el crescendo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cap",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_597_C_3582_Q5",
"question": "Quin tema està relacionat amb l'obra?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Fluorita",
"paragraphs": [
{
"context": "Com s'ha dit anteriorment, la fluorita també es troba com a mineral accessori rar d'algunes roques plutòniques[40] (àcides tipus LIF o bàsiques alcalines) i en les seves pegmatites i silexites o derivats hidrotermals, amb altres minerals rics en fluor i, a vegades, amb minerals de terres rares (REE); més rarament en els seus equivalents volcànics (riolites amb topazi), amb beril, bertrandita, pseudobrookita, granat, hematites, topazi, cassiterita, bixbyïta i minerals de niobi.[10] A més a més de trobar-se associada a aquests minerals també pot trobar-se juntament amb quars, dolomita, calcita, barita, celestina, wolframita, scheelita, apatita i alguns sulfurs.[41] També és freqüent trobar-lo com a mineral accessori en sienites, al voltant de fumaroles, en carbonatites i en cossos intrusius alcalins. També es troba en vetes d'alguns dipòsits hidrotermals i en dipòsits estratolligats així com en forma de ciment en gresos.[41] En filons hidrotermals d’alta temperatura es troba associada amb minerals d’estany-wolframi, topazi, beril, etc. En filons de baixa temperatura, es troba associada a baritina, calcita, etc. També es troba en dipòsits exhalatius, kàrstics o diagenètics, reemplaçant carbonats (ritmites diagèniques) o com a ciment en roques detrítiques. També s’ha descrit en skarns, carbonatites, llacs alcalins i com a mineral rar en crostes de la part superior de dipòsits evaporítics, associada a carbonats.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la fluorita",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_467_C_2797_Q1",
"question": "Què es troba com a mineral accessori rar d'algunes roques plutòniques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de terres rares",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_467_C_2797_Q2",
"question": "Amb quins minerals es troba la fluorita a vegades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quars, dolomita, calcita, barita, celestina, wolframita, scheelita, apatita i alguns sulfurs",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_467_C_2797_Q3",
"question": "Quins minerals poden trobar-se juntament amb la fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en gresos",
"answer_start": 923
}
],
"id": "P_467_C_2797_Q4",
"question": "On es pot trobar el mineral en forma de ciment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb minerals d’estany-wolframi, topazi, beril, etc.",
"answer_start": 999
}
],
"id": "P_467_C_2797_Q5",
"question": "On es troba la fluorita associada en filons hidrotermals d'alta temperatura?"
}
]
},
{
"context": "La fluorita és emprada per una gran varietat d'activitats malgrat que és un mineral difícil de treballar degut a la seva fragilitat.[5] Els usos principals són la metal·lúrgia, la ceràmica i la indústria química; també és utilitzada en la indústria òptica i pels lapidaris. El fluoespar, el nom amb què s'anomena la fluorita quan es ven processada o en grans quantitats, es divideix en tres graus diferents: àcid, ceràmic i metal·lúrgic. L'ús principal de la fluorita ha estat la producció d'àcid fluorhídric, material essencial en la fabricació de criolita sintètica i de fluorur d'alumini per a la indústria de l'alumini, i en moltes altres així com que aplicacions de la indústria química. La fluorita és un flux comú en la fosa d'acer. També és usada en la indústria del ciment per incorporar altres materials al clínquer i en la fabricació d'abrasius i articles de soldadura. També és usada, mitjançant complexos processos de tractaments, per a la fabricació d'objectius d'aparells òptics d'alta qualitat, com ara lents apocromàtiques en microscopis i telescopis. La varietat clorofana s'utilitza com a gemma.[59][9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per una gran varietat d'activitats",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_467_C_2798_Q1",
"question": "Per a què és emprada la fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva fragilitat",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_467_C_2798_Q2",
"question": "Què fa que la fluorita sigui un mineral difícil de treballar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la metal·lúrgia, la ceràmica i la indústria química; també és utilitzada en la indústria òptica i pels lapidaris",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_467_C_2798_Q3",
"question": "Quins són els usos principals de la fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fluoespar",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_467_C_2798_Q4",
"question": "Com s'anomena la fluorita quan es ven processada o en grans quantitats?"
}
]
},
{
"context": "En els dipòsits de reemplaçament és possible que la fluorita s'hagi format a partir de metasomatisme tot alterant la roca carbonàtica encaixant. Les zones de reemplaçament solen estar controlades estructuralment, principalment per plecs o falles que es troben en complexos dolomititzats o en zones de contacte amb roques ígnies intrusives. En aquests casos, els dipòsits de fluorita es troben associats a calcita, dolomita, quars, galena, esfalerita, pirita, marcassita, barita i celestina. Els dipòsits relacionats amb formacions carbonatades tenen representació arreu del món com ara al districte de Cave-in-Rock (Illinois); Coahuila (Mèxic); Transvaal (Sud-àfrica). Exemples de dipòsits relacionats amb roques ígnies són: Rio Verde, San Luis de Potosí i Aguachile (Mèxic).[40]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En els dipòsits de reemplaçament",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_467_C_2799_Q1",
"question": "On es possible que s'hagi format a partir de metasomatisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "controlades estructuralment",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_467_C_2799_Q2",
"question": "Com solen estar les zones de reemplaçament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en complexos dolomititzats o en zones de contacte amb roques ígnies intrusives",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_467_C_2799_Q3",
"question": "On són els plecs i falles que controlen estructuralment les zones de reemplaçament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els dipòsits relacionats amb formacions carbonatades",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_467_C_2799_Q4",
"question": "Què té representació arreu del món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rio Verde, San Luis de Potosí i Aguachile",
"answer_start": 725
}
],
"id": "P_467_C_2799_Q5",
"question": "Quins dipòsits relacionats amb roques ígnies són a Mèxic?"
}
]
},
{
"context": "La fluorita pot presentar combinació de les formes típiques cúbiques i octaèdriques amb altres formes secundàries, és aleshores quan els cristalls poden presentar cares amb diferents morfologies.[12] Són relativament freqüents les cares dels dodecaedres rombals {110}, els tetrahexaedres {210} (produeixen superfícies addicionals paral·leles a les vores cúbiques, els icositetraedres {211} o {311} i els hexaoctaedres {421}. L'hàbit cristal·lí de la fluorita es troba estretament lligat a la temperatura; per exemple, l'octaedre {111} es forma generalment a temperatures elevades mentre que el dodecaedre rombal {110} es forma a temperatures moderades i els cubs {100} a baixa temperatura com a formes dominants.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cúbiques i octaèdriques",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_467_C_2801_Q1",
"question": "Quines són les formes típiques que pot presenta la fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb altres formes secundàries",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_467_C_2801_Q2",
"question": "Amb què es pot presentar la fluorita en combinació amb les formes típiques cúbiques i octaèdriques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'hàbit cristal·lí de la fluorita",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_467_C_2801_Q3",
"question": "Què es troba estretament lligat a la temperatura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "generalment a temperatures elevades",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_467_C_2801_Q4",
"question": "Com es forma l'octaedre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moderades",
"answer_start": 643
}
],
"id": "P_467_C_2801_Q5",
"question": "A quines temperatures es forma el dodecaedre rombal?"
}
]
},
{
"context": "La mineria del fluorspar o fluorita va començar a Anglaterra cap al 1775; als EUA l'extracció econòmica del mineral es va iniciar entre 1820 i 1840 en diversos indrets alhora.[58] La producció i extracció va augmentar i es va estimular amb l'auge de les indústries ceràmiques, de l'acer, de l'alumini i la indústria química, sobretot durant la primera i segona guerra mundial. Amb el temps, els usos del fluor i la fluorita anaren augmentant; en són exemples els fluorocarbonis (1931) i l'ús com a catalitzador de l'àcid fluorhídric per als processos d'alquilació de fuels octans (1942). També és rellevant l'ús que tingué la fluorita en la separació, per flotació diferencial, de la galena i l'esfalerita durant els anys 30, tècnica que cap al 1940 s'aplicava a altres minerals, facilitant-ne i augmentant-ne la producció.[58] La producció de fluorspar caigué en picat després del Protocol de Montreal que limitava fortament l'ús de fluorocarbonis, així com amb el Protocol de Kyoto que limitava el dels fluorocarbonis hidrogenats. Cap als anys 2000, alguns països en vies de desenvolupament com ara la Xina o Mongòlia, començaren a produir fluorita altre cop per a satisfer les demandes internes de fluor. Durant la crisi econòmica de 2008, la producció mundial caigué un 3%, sobretot per la caiguda de vendes del sector automobilístic que emprava l'acer per a la producció de vehicles.[40]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cap al 1775",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_467_C_2802_Q1",
"question": "Quan va començar la mineria del fluospar o fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anglaterra",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_467_C_2802_Q2",
"question": "On va començar la mineria del fluospar o fluorita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 1820 i 1840",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_467_C_2802_Q3",
"question": "Quan va començar als EUA l'extracció econòmica del mineral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a catalitzador",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_467_C_2802_Q4",
"question": "Com s'utilitzava l'àcid fluorhídric?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3%",
"answer_start": 1274
}
],
"id": "P_467_C_2802_Q5",
"question": "Quant va caure la producció mundial durant la crisi econòmica de 2008?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Samurai",
"paragraphs": [
{
"context": "Després d'una derrota desastrosa contra la Xina de la Dinastia Tang i el regne de Silla a la batalla de Baekgang el 663 van continuar les reformes amb el Codi Taihō, de 702 i el posterior Codi Yōrō.[8] La població estava obligada a informar periòdicament el cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'exèrcit. Donada la situació del moment i la distribució de la població, l'emperador Mommu va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'exèrcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pròpies armes,[3] i a canvi quedaven absolts dels imposts. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un exèrcit organitzat seguint el model xinès. S'anomenava gundan-sei (軍団制) i els historiadors creuen que va ser de curta durada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "contra la Xina de la Dinastia Tang",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_237_C_1417_Q1",
"question": "Contra qui van tenir una derrota desastrosa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la batalla de Baekgang",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_237_C_1417_Q2",
"question": "A quina batalla van ser derrotats per la Xina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cens",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_237_C_1417_Q3",
"question": "Què s'utilitzava per reclutar gent a l'exèrcit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'emperador Mommu",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_237_C_1417_Q4",
"question": "Quin emperador va redactar la llei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels imposts",
"answer_start": 605
}
],
"id": "P_237_C_1417_Q5",
"question": "De què quedaven absolts els soldats reclutats?"
}
]
},
{
"context": "Fins al segle xiv, els samurais eren generalment analfabets, però tot i així aspiraven als més alts estaments de la noblesa. Un exemple seria Taira Tadanori (un samurai que apareix al Heike monogatari o \"Història dels Heike\"), que era cèlebre per saber llegir i escriure. A partir del segle xiv, s'esperava que els samurais tinguessin un mínim de cultura i alfabetització, tot i que el nombre real de samurais alfabetitzats era molt baix, ja que pocs guerrers havien tingut el temps o la voluntat de dedicar tantes hores a aquest aprenentatge. Durant segles, els aristòcrates van desenvolupar la seva pròpia cultura.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "analfabets",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_237_C_1418_Q1",
"question": "Com eren els samurais fins al segle xiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per saber llegir i escriure",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_237_C_1418_Q2",
"question": "Per què era cèlebre Taira Tadanori?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mínim de cultura i alfabetització",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_237_C_1418_Q3",
"question": "Què s'esperava dels samurais a partir del segle xiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt baix",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_237_C_1418_Q4",
"question": "Com era el nombre de samurais alfabetitzats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el temps o la voluntat",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_237_C_1418_Q5",
"question": "Què no tenien els samurais per dedicar hores a l'aprenentatge?"
}
]
},
{
"context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauració de l'emperador Meiji. Queda constància que l'oficial de la marina francesa Eugène Collache[31] va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussià Edward Schnell també se li va concedir el nom de japonès Hiramatsu Buhei (平松武兵卫), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (松平). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una residència en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1868-1869",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_237_C_1419_Q1",
"question": "Quan va ser la guerra Boshin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el Shogunat Tokugawa",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_237_C_1419_Q2",
"question": "Amb qui van sumar forces els soldats francesos durant la guerra Boshin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la restauració de l'emperador Meiji",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_237_C_1419_Q3",
"question": "A què eren favorables els daimyos del sud durant la guerra Boshin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Eugène Collache",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_237_C_1419_Q4",
"question": "Quin oficial de la marina francesa va lluitar amb vestimenta japonesa durant la guerra Boshin??"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hiramatsu Buhei",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_237_C_1419_Q5",
"question": "Quin nom de japonès se li va concedir al prussià Edward Schnell?"
}
]
},
{
"context": "Un samurai podia tenir una amant i això en molts casos era considerat com un matrimoni. Quan ella era una plebea, s'enviava un missatge per notificar al pare la notícia per si aquest donava consentiment o no. Normalment aquest missatge anava acompanyat de diners, i també era normal que el pare acceptés aquest compromís. Si l'esposa d'un samurai donava a llum i tenia un fill, aquest podia esdevenir un samurai en tot dret.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una amant",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_237_C_1420_Q1",
"question": "Què podia tenir un samurai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "era considerat com un matrimoni",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_237_C_1420_Q2",
"question": "Com era considerat que un samurai tingués una amant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per si aquest donava consentiment o no",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_237_C_1420_Q3",
"question": "Per què s'enviava un missatge al pare per notificar-li la notícia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de diners",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_237_C_1420_Q4",
"question": "De què s'acompanyava el missatge enviat al pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un samurai en tot dret",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_237_C_1420_Q5",
"question": "Què podia esdevenir el fill de l'esposa d'un samurai?"
}
]
},
{
"context": "Els samurais comptaven amb un ample arsenal. Sempre es deia que l'ànima d'un samurai es trobava a la seva katana que portaven. En certes ocasions, els samurais es revelaven com uns guerrers totalment dependents de la seva katana per lluitar. Tot i així, era més aviat un símbol de l'estatus i no una arma tan important pel samurai. Els nens petits (menors de cinc anys) rebien la seva primera katana (molt més petita que una de normal) en una cerimònia anomenada mamori-gatana i una petita bossa. En complir els tretze anys, en una cerimònia coneguda com a Genpuku (元服), el nen rebia un nom d'adult i es convertia en samurai. Això li donava dret a portar una katana i una armadura, tot i que aquesta normalment estava lligada amb una corda per evitar que es pogués caure en desembeinar. Katana i wakisashi junts eren coneguts com a daisho, que significa, literalment, gran i petit.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la seva katana",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_237_C_1421_Q1",
"question": "On es deia que es trobava l'ànima d'un samurai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la seva katana",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_237_C_1421_Q2",
"question": "De què eren totalment dependents el samurais per lluitar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un símbol de l'estatus",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_237_C_1421_Q3",
"question": "Què representava la katana d'un samurai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "menors de cinc anys",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_237_C_1421_Q4",
"question": "De quina edat eren els nens que rebien la seva primera katana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En complir els tretze anys",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_237_C_1421_Q5",
"question": "A quina edat el nen es convertia en samurai?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 9 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El 18 d'abril del 2010 es va realitzar la segona inauguració. En aquest cas del ramal de la L10 des de l'estació de Gorg (Badalona) a Bon Pastor (Barcelona), perllongant també la L9 des de Can Peixauet a Bon Pastor on enllacen els dos serveis, L9 i L10. A l'acte inaugural hi van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Badalona, Jordi Serra, com també el president del Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB) i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.[6] El mateix 2010 es va ampliar amb dues estacions entre Bon Pastor i la Sagrera.[50] El 19 de setembre de 2011 s'inaugura l'estació de Santa Rosa, entre Can Peixauet i Fondo.[51] Les obres d'aquesta estació no van seguir el mateix curs que la resta de les de Santa Coloma perquè va estar precís reallotjar les famílies afectades per a l'alliberament de sòl i la creació del pou que comunica el vestíbul d'accés amb les andanes.[52]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "18 d'abril del 2010",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_182_C_1087_Q1",
"question": "Quan es va realitzar la segona inauguració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "José Montilla",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_182_C_1087_Q3",
"question": "Qui era el President de la Generalitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'alcalde de Badalona",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_182_C_1087_Q4",
"question": "Què era Jordi Serra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre Can Peixauet i Fondo",
"answer_start": 710
}
],
"id": "P_182_C_1087_Q5",
"question": "On es troba l'estació de Santa Rosa?"
}
]
},
{
"context": "Al març del 2008 es va publicar l'estudi informatiu modificat del túnel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams més endarrerits. L'estudi variava lleugerament el túnel, i n'augmentava la profunditat, i per tant la seguretat, però sense canviar la ubicació de les set estacions previstes. També es passava per zones més estables i amb menys edificis, les previsions eren d'iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 milions d'euros, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisió del tram entre Mandri i Zona Universitària, amb unes variacions similars al del tram anterior.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_182_C_1088_Q1",
"question": "Quantes estacions hi havia previstes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més estables i amb menys edificis",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_182_C_1088_Q2",
"question": "Com eren les zones per on es passava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2009",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_182_C_1088_Q3",
"question": "Quan s'havien d'iniciar les obres segons les previsions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_182_C_1088_Q4",
"question": "En quants anys s'havien d'acabar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "698 milions d'euros",
"answer_start": 448
}
],
"id": "P_182_C_1088_Q5",
"question": "Quin era el pressupost per a realitzar les obres?"
}
]
},
{
"context": "Al tram central les dues tuneladores estan aturades i no s'hi fan treballs a l'espera de revisar el model del finançament de peatge a l'ombra.[57] Al juny del 2011, el departament de Territori i Sostenibilitat, anunciava que els ramals de l'aeroport i la Zona Franca no entrarien en servei fins al 2014, anteriorment previstos pel 2012 (inicialment per al 2007).[58] Als pressupostos del 2012 de la Generalitat de Catalunya es van reservar 54 milions d'euros per acabar els ramals de l'aeroport i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc, tram prioritari pel govern segons el director general del departament.[59]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "aturades",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_182_C_1089_Q1",
"question": "Com estan les tuneladores al tram central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'espera de revisar el model del finançament de peatge a l'ombra",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_182_C_1089_Q3",
"question": "Per què estan aturades les tuneladores?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el departament de Territori i Sostenibilitat",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_182_C_1089_Q4",
"question": "Qui va anunciar que es retardava l'entrada en servei dels ramals de l'aeroport i la Zona Franca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els ramals de l'aeroport i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_182_C_1089_Q5",
"question": "Quin tram era prioritari per al govern segons el director general del departament?"
}
]
},
{
"context": "Al Prat de Llobregat, a l'abril, les obres havien provocat un moviment de terres al carrer Llobregat, que també va obligar a tallar el trànsit, però en aquest cas unes poques hores, i la tuneladora va poder seguir treballant.[41] Al febrer del 2008 una fuita d'aigua a les obres a la Zona Franca va causar dos esvorancs al carrer K. Els esvorancs, un fins a tres metres de diàmetre i un de profunditat, van obligar a tallar el trànsit. Es va haver d'injectar formigó a les juntes mal segellades, que havien permès la filtració de l'aigua. Pocs dies més tard es va seguir amb les obres.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un moviment de terres",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_182_C_1090_Q1",
"question": "Què havien provocat les obres al carrer Llobregat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al febrer del 2008",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_182_C_1090_Q2",
"question": "Quan va haver una fuita d'aigua a la Zona Franca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a tres",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_182_C_1090_Q3",
"question": "Quants metres de diàmetre tenia un dels esvorancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mal segellades",
"answer_start": 480
}
],
"id": "P_182_C_1090_Q4",
"question": "Com estaven les juntes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les juntes mal segellades",
"answer_start": 469
}
],
"id": "P_182_C_1090_Q5",
"question": "Què va permetre la filtració de l'aigua?"
}
]
},
{
"context": "L'any 2004 s'havia iniciat les obres a la majoria d'estacions dels ramals de Santa Coloma i Badalona i a les estacions de Bon Pastor i Onze de Setembre, mentre que a la resta s'iniciaven treballs previs. Es va adjudicar al març el tram de l'aeroport i les obres a l'estació de la Sagrera (Sagrera-Meridiana al projecte constructiu).[36] Mentrestant els ramals de l'aeroport i la Zona Franca no estaven del tot concretats, a l'espera de si trens d'alta velocitat farien parada al Prat de Llobregat.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "març",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_182_C_1091_Q1",
"question": "Quan es va adjudicar el tram de l'aeroport?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'aeroport i la Zona Franca",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_182_C_1091_Q2",
"question": "Quins ramals no estaven del tot concretats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Prat de Llobregat",
"answer_start": 476
}
],
"id": "P_182_C_1091_Q3",
"question": "On podrien fer una parada els trens d'alta velocitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2004",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_182_C_1091_Q4",
"question": "Quin any s'havien iniciat les obres en moltes de les estacions?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Juan de Juni",
"paragraphs": [
{
"context": " El 1570 va fer un retaule amb un altre Enterrament de Crist que es troba a la capella de la Pietat de la catedral de Segòvia. És una obra que mostra un classicisme en el traç i un concepte escultòric molt més reposat, d'un Juni ja en plena maduresa. Al retaule li manca un banc i el tabernacle. El grup de l'Enterrament està fet en un gran relleu elevat que està col·locat dins d'un quadrat central, als costats del qual hi ha dos intercolumnis corintis on apareixen dos personatges amb vestimenta militar i esculpits amb molt d'embalum. Sobre el frontó de l'Enterrament hi ha una parella d'angelots nus que recorden els de Miquel Àngel. A la part central de l'àtic, dintre d'un bastiment rodó, es troba un relleu del Pare Etern, sobre el qual es llegeix la data de 1571. Palomino ho descriu de la següent manera: ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la capella de la Pietat de la catedral de Segòvia",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_297_C_1777_Q1",
"question": "On es troba el retaule de l'Enterrament de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "classicisme",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_297_C_1777_Q2",
"question": "Què mostra l'obra en el traç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un banc i el tabernacle",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_297_C_1777_Q3",
"question": "Què li manca al retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "militar",
"answer_start": 499
}
],
"id": "P_297_C_1777_Q4",
"question": "Quina vestimenta porten els dos personatges dels intercolumnis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sobre el frontó de l'Enterrament",
"answer_start": 539
}
],
"id": "P_297_C_1777_Q5",
"question": "On són la parella d'angelots nus ?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1535 Juni es troba a la ciutat de Lleó, que en aquell temps acollia una gran activitat arquitectònica. Juan de Juni participa en la construcció de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral, on necessiten càrrecs d'escultors; allà hi ha uns quants escultors francesos, entre ells Juni. L'historiador Gómez Moreno va ser el primer que reconegué la participació de Juni en la realització dels medallons i alguns relleus de la façana de Sant Marc. La major part dels relleus dels medallons tenen un estil similar, amb el característic rostre aixecat i una mica inclinat, la boca entreoberta i una espatlla alçada; aquesta unitat estilística fa pensar que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcció.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Lleó",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_297_C_1778_Q1",
"question": "On es troba Juni l'any 1535?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la construcció de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_297_C_1778_Q2",
"question": "En quines obres participa Juan de Juni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gómez Moreno",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_297_C_1778_Q3",
"question": "Qui va ser el primer historiador que va reconèixer la participació de Juni en la realització dels medallons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alçada",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_297_C_1778_Q4",
"question": "Com està l'espatlla dels medallons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcció",
"answer_start": 664
}
],
"id": "P_297_C_1778_Q5",
"question": "Què fa pensar la unitat estilística de tots els medallons?"
}
]
},
{
"context": "El Compianto sul Cristo morto (1463), de Niccolò dell'Arca, que es troba a l'església de Santa Maria de la Vita de Bolonya, és l'obra amb més similituds amb L'enterrament de Crist de Juni, que és a Valladolid. Consta també de set figures de mida natural. El sentit del dramatisme del moment és el que devia impressionar Juni, i més tard ell també el va reflectir a la seva obra. També és molt possible que rebés la influència del Compianto sul Cristo morto de Guido Mazzoni, que és a l'església de Sant Joan, a Mòdena; presenta els mateixos personatges i en posicions idèntiques.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Niccolò dell'Arca",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_297_C_1780_Q1",
"question": "De qui és El Compianto sul Cristo morto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'església de Santa Maria de la Vita de Bolonya",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_297_C_1780_Q2",
"question": "On és El Compianto sul Cristo morto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'enterrament de Crist",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_297_C_1780_Q3",
"question": "Quina obra de Juni és a Valladolid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "natural",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_297_C_1780_Q4",
"question": "Com és la mida de les set figures de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guido Mazzoni",
"answer_start": 460
}
],
"id": "P_297_C_1780_Q5",
"question": "Qui va fer el Compianto sul Cristo morto?"
}
]
},
{
"context": "Juan de Juni[n 1] (Joigny, 1506 - Valladolid, 1577) fou un escultor francoespanyol. Juntament amb Alonso Berruguete va formar la gran escola d'escultura castellana. Autor d'una extensa obra, feta principalment durant els més de trenta anys que va viure a Valladolid, les seves peces reflecteixen un gran domini dels diversos materials escultòrics com la terra cuita, la pedra i la fusta, i un extraordinari coneixement de l'anatomia humana.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "escultor",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_297_C_1781_Q1",
"question": "Què fou Juan de Juni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alonso Berruguete",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_297_C_1781_Q2",
"question": "Amb qui va formar la gran escola d'escultura castellana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de trenta anys",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_297_C_1781_Q3",
"question": "Quants anys va viure Juan de Juni a Valladolid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'anatomia humana",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_297_C_1781_Q4",
"question": "Quin extraordinari coneixement reflecteixen les peces de Juni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "materials escultòrics",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_297_C_1781_Q5",
"question": "Què són la terra cuita, la pedra i la fusta?"
}
]
},
{
"context": "A l'església de Santa Marina, de Lleó, hi ha la imatge de la Virgen de las Candelas, esculpida per la capella funerària de Catalina Pimentel i que estava ubicada al convent de Santo Domingo. Consta de les imatges de la Mare de Déu amb el Nen i el Sant Joan Baptista; d'un clar gust italià, es relaciona amb pintures de Raffaello Sanzio com la Mare de Déu de la Cadira o La bella jardinera. Aquesta escultura mostra unes formes dolces i sense gens de dramatisme. La peça és de vora el 1549, quan Juni ja vivia a Valladolid.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Lleó",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_297_C_1782_Q1",
"question": "On és l'església de Santa Marina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Virgen de las Candelas",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_297_C_1782_Q2",
"question": "Quina imatge hi ha a l'església de Santa Marina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Catalina Pimentel",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_297_C_1782_Q3",
"question": "Per a quina capella funerària va ser esculpida la Virgen de las Candelas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Raffaello Sanzio",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_297_C_1782_Q4",
"question": "De qui és la pintura de la Mare de Déu de la Cadira?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dolces i sense gens de dramatisme",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_297_C_1782_Q5",
"question": "Com són les formes que mostra l'escultura?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pride and Prejudice (pel·lícula de 1940)",
"paragraphs": [
{
"context": "Mentre Norma estava de dol per la defunció del seu marit i es retirava temporalment del cinema, Hunt Stromberg va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM.[11] Durant aquest temps, per tant, la producció de Pride and Prejudice va estar completament parada. No va ser fins a mitjans de 1937 que es van sentir les primeres notícies sobre la cinta, quan la revista The Hollywood Reporter va publicar que Norma Shearer desitjava que la MGM contractés Errol Flynn perquè actués amb ella. D'aquesta manera es va saber que Shearer continuava lligada al projecte, encara que no hi havia res decidit des de l'estudi cinematogràfic. Va ser l'agost de 1939 quan, de nou, The Hollywood Reporter va anunciar formalment que George Cukor dirigiria la cinta, amb Norma Shearer en el paper d'Elizabeth Bennet i Robert Donat en el del Sr. Darcy.[10] A més, l'objectiu de la MGM era rodar la pel·lícula als estudis que estaven a disposició de la companyia a Denham (Anglaterra). El projecte però, es va haver d'aturar una altra vegada. L'agressió hitleriana a Europa i l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 va fer suspendre per segon cop els plans de la MGM.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hunt Stromberg",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_435_C_2605_Q2",
"question": "Qui va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Errol Flynn",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_435_C_2605_Q3",
"question": "Amb qui volia actuar Norma Shearer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "George Cukor",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_435_C_2605_Q4",
"question": "Qui es va anunciar que dirigiria Pride and Prejudice?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Robert Donat",
"answer_start": 803
}
],
"id": "P_435_C_2605_Q5",
"question": "Qui faria el paper de Sr. Darcy?"
}
]
},
{
"context": "Això no obstant, la diferència més destacada d'aquesta versió d'Orgull i prejudici és la completa transformació del caràcter de Lady Catherine de Bourg. Al final de la història, Lady de Bourgh es presenta a la casa familiar dels Bennet completament alterada pels rumors que ha sentit sobre una relació entre Elizabeth i el seu nebot. L'enfrontament que segueix a aquesta visita esdevé una autèntica exigència quan Lady Catherine li vol fer prometre a Elizabeth que no es casarà amb Darcy. Però, mentre que a la novel·la aquesta exigència és una vertadera demanda, a la pel·lícula aquesta escena és un engany de Lady de Bourgh per tal de provar la sinceritat de l'amor d'Elizabeth. Així doncs, Aldous Huxley i Jane Murfin, redactant el guió de Pride and Prejudice, van convertir la indignada i desaprovadora Lady Catherine de la novel·la en una afectuosa guardiana del seu nebot. Una ambaixadora que, no només aprova el matrimoni entre Elizabeth i Darcy sinó que, a més, té un paper fonamental en la seva reconciliació.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la completa transformació del caràcter de Lady Catherine",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_435_C_2607_Q1",
"question": "Quina és la diferència destacada d'aquesta versió d'Orgull i prejudici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels rumors que ha sentit sobre una relació entre Elizabeth i el seu nebot",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_435_C_2607_Q2",
"question": "Per què està alterada Lady de Bourgh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que no es casarà amb Darcy",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_435_C_2607_Q3",
"question": "Què li vol fer prometre Lady Catherine a Elizabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una afectuosa guardiana del seu nebot",
"answer_start": 837
}
],
"id": "P_435_C_2607_Q4",
"question": "En què van convertir en el guió de la pel·lícula a Lady Catherine?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Aldous Huxley i Jane Murfin",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_435_C_2607_Q5",
"question": "Qui va redactar el guió d'Orgull i prejudici?"
}
]
},
{
"context": "Aprofitant que l'atenció està centrada en el futur de Jane i la seva relació amb el Sr. Bingley, Elizabeth respon a la invitació de la seva amiga Charlotte anant-la a veure a la seva nova casa de Handsworth (Rosings). Allà, en clau de convidada de la família Collins, coneixerà l'altiva Lady Catherine de Bourgh (Edna May Oliver) i es retrobarà amb el Sr. Darcy que, casualment, és el nebot de la protectora del Sr. Collins. L'estada a Handsworth, però, li donarà més sorpreses de les que esperava. Per un costat, descobrirà que el Sr. Bingley va abandonar Netherfield a causa de la intervenció del Sr. Darcy, que considerava un error la relació del seu amic amb una noia de baixa posició social. I, per l'altre costat, també rebrà la visita del Sr. Darcy, qui li exposarà el seu amor i li demanarà que es casi amb ell. Elizabeth, això no obstant, es veu incapaç d'acceptar l'home que ha destruït la felicitat de la seva germana. I així mateix li respon a Darcy, donant lloc a una breu i intensa discussió entre ells dos que acabarà amb la marxa del Sr.Darcy i el convenciment d'aquest que ha estat un error confessar els seus sentiments.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el Sr. Bingley",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_435_C_2608_Q1",
"question": "Amb qui té una relació Jane?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Charlotte",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_435_C_2608_Q2",
"question": "Qui va a veure Elizabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb una noia de baixa posició social",
"answer_start": 659
}
],
"id": "P_435_C_2608_Q4",
"question": "Amb qui considerava el Sr. Darcy que no s'havia de relacionar el Sr. Bingley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que es casi amb ell",
"answer_start": 799
}
],
"id": "P_435_C_2608_Q5",
"question": "Què li demana el Sr. Darcy a Elizabeth?"
}
]
},
{
"context": "Per la seva banda, l'equip interpretatiu també va ser sotmès a debat. La revista Time va considerar tot el repartiment «excel·lent» assenyalant la representació d'Olivier que «des del moment que ell, com el Sr.Darcy, camina per la sala de ball de Meryton amb el seu memorable menyspreu, es pot dir que comença la pel·lícula».[23] Altres crítics van coincidir notant que, després de la seva interpretació de Heathcliff a Cims borrascosos, «Olivier havia recuperat la familiar vena d'amant perdut» que tan bé feia (New Yorker).[23] Hartung va alabar la invulnerabilitat de Darcy i el seu impassible desdeny, encara que va creure que hi havia «massa moviment de mans, fins i tot per una comèdia de costums», una tendència també remarcada per Otis Ferguson del New Republic. De fet, Olivier, segons Ferguson, no estava ben dirigit pel guió però, «es mantenia calmat excepte per aquesta alarmant tendència de demostrar les alteracions emocionals onejant les mans».[23] En canvi, Flin de la revista Variety simplement va observar que Olivier semblava «molt infeliç en el seu paper».[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Heathcliff",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_435_C_2609_Q1",
"question": "Quin paper havia interpretat Olivier a Cims Borrascosos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt infeliç en el seu paper",
"answer_start": 1046
}
],
"id": "P_435_C_2609_Q2",
"question": "Com va veure Flin a Olivier?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Sr.Darcy",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_435_C_2609_Q3",
"question": "Quin paper va interpretar Olivier a la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "massa moviment de mans",
"answer_start": 641
}
],
"id": "P_435_C_2609_Q4",
"question": "Què creia que hi havia Hartung en la interpretació d'Olivier?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel guió",
"answer_start": 827
}
],
"id": "P_435_C_2609_Q5",
"question": "Per què no estava ben dirigit Olivier segons Ferguson?"
}
]
},
{
"context": "Veient-se exclosos de la bona societat i amb una filla desapareguda, els Bennet es preparen per deixar Longbourn i reprendre la seva vida en un altre lloc. Per sort, l'oncle de les germanes troba la parella a temps per negociar un matrimoni i Lydia no tarda a reaparèixer per la granja amb el seu nou marit. Enmig de l'entusiasme general que provoca la seva arribada, Lady Catherine de Bourgh es presenta a la casa. Estirada com sempre, Lady Catherine exigeix parlar amb Elizabeth. Alarmada per un rumor que ha sentit que vinculava el seu nebot, Darcy, amb ella, intenta obligar Elizabeth a desmentir qualsevol relació i l'amenaça de desheretar Darcy si un compromís tira endavant. Elizabeth, però, no només no s'immuta davant les intimidacions, sinó que, a més, es nega a prometre-li que no acceptarà mai una proposició del Sr. Darcy. Enfurismada, Lady de Bourgh no dubta a criticar la seva família i li torna a fer clarament que, si no hagués estat per la irresponsabilitat de la seva germana, Darcy no s'hauria passat setmanes recorrent els jutjats i carrerons de Londres buscant-la. D'aquesta manera, Elizabeth descobreix que el final feliç que ha tingut Lydia es deu completament a la intervenció de Darcy i, encantada amb ell, i davant la impossibilitat d'agrair-ho a la persona indicada, dóna les gràcies a la seva tia. Aquesta però, segueix profundament disgustada amb el resultat de la reunió i acaba marxant ben enutjada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Longbourn",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_435_C_2610_Q1",
"question": "Què han de deixar els Bennet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Elizabeth",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_435_C_2610_Q2",
"question": "Amb qui exigeix parlar Lady Catherine?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un rumor",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_435_C_2610_Q3",
"question": "Per què està alarmada Lady Catherine?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de desheretar Darcy",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_435_C_2610_Q4",
"question": "Amb què amenaça Lady Catherine a Elizabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la intervenció de Darcy",
"answer_start": 1185
}
],
"id": "P_435_C_2610_Q5",
"question": "A què es deu el final feliç de Lídia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Art públic de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "A més de les realitzacions en el recinte firal, com en l'anterior exposició es van efectuar diverses actuacions per tota la ciutat. La més important fou a la Plaça de Catalunya, actualment un dels centres neuràlgics de la ciutat, però que antigament era una esplanada als afores del nucli antic, que no va començar a urbanitzar-se fins al 1902. Amb motiu precisament de l'Exposició es va dur a terme una reurbanització de tot l'espai de la plaça, amb un projecte de Francesc Nebot, i fou inaugurada per Alfons XIII el 1927. Per a decorar la plaça s'organitzà un concurs públic el 1927, en el que es va decidir la instal·lació d'un conjunt escultòric de 28 obres: Maternitat, de Vicenç Navarro; Jove, de Josep Dunyach; El forjador, de Josep Llimona; Dona amb nen i flabiol, de Josep Viladomat; Figura femenina, d'Enric Casanovas; Joventut, de Josep Clarà; Pastor del flabiol, de Pau Gargallo; Navegació, d'Eusebi Arnau; Barcelona, de Frederic Marès; Montserrat, d'Eusebi Arnau; Figura femenina, de Josep Llimona; Hèrcules, d'Antoni Parera; Dona amb àngel, de Vicenç Navarro; Tarragona, de Jaume Otero; Font dels sis putti, de Jaume Otero; Lleida, de Joan Borrell; Dona amb imatge de la Mare de Déu, d'Enric Monjo; L'esperit popular, de Jaume Otero; Pastor de l'àliga, de Pau Gargallo; Pomona, d'Enric Monjo; Saviesa, de Miquel Oslé; La deessa, de Josep Clarà —actualment una còpia, l'original es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat—; Treball, de Llucià Oslé; Emporion, de Frederic Marès; Pescador, de Josep Tenas; Dona, de Joan Borrell; Montseny, de Jaume Duran; i Girona, d'Antoni Parera.[73] Originalment estava també a la plaça el grup Nens cavalcant peixos (1928), de Frederic Marès, una font amb brolladors d'aigua i quatre de les figures que indica el títol, que fou traslladada el 1961 a la cruïlla de Gran Via i Rambla de Catalunya.[74]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un dels centres neuràlgics de la ciutat",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_489_C_2929_Q1",
"question": "Què és actualment la Plaça de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Plaça de Catalunya",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_489_C_2929_Q2",
"question": "Quina plaça era antigament una esplanada als afores del nucli antic?"
}
]
},
{
"context": "Una de les primeres obres del segle fou l'estàtua eqüestre de Sant Jaume situada en una fornícula de la plaça del mateix nom —cantonada amb el carrer Ciutat— el 1903, obra de Manuel Fuxà.[45] El 1906 es va instal·lar a la Plaça del Teatre el monument dedicat a l'escriptor Serafí Pitarra —pseudònim de Frederic Soler—, obra de Pere Falqués i Agustí Querol, que presenta al «fundador del teatre català» —segons diu la inscripció— assegut sobre les màscares de la comèdia i la tragèdia.[46] Aquell mateix any Falqués va realitzar els fanals del Passeig de Gràcia i els de la plaça del Cinc d'Oros —tot i que els fanals estan actualment a l'avinguda Gaudí—, fets en ferro i pedra calcària, els primers amb forma de L invertida i bancs per asseure's, i els segons en forma de pinacle vertical d'arrels gòtiques. A l'any següent es va instal·lar en una fornícula del carrer Montsió una figura de Sant Josep Patriarca, obra de Josep Llimona destruïda el 1936 i reconstruïda el 2000 per Lluís Cera.[47] El mateix any es va col·locar al Parc de la Ciutadella el Mamut, una rèplica d'aquest animal extingit elaborada en formigó —primera utilització escultòrica d'aquest material en la ciutat—, obra de Miquel Dalmau.[48] El 1908 es van col·locar dos busts dedicats a Manuel Milà i Fontanals (obra de Manuel Fuxà) i a Emili Vilanova (de Pere Carbonell) al Parc de la Ciutadella, amb el que es va inaugurar un costum que s'aniria repetint els anys vinents de dedicació de busts a diversos personatges, principalment literats —gràcies al patrocini de l'associació dels Jocs Florals—, al parc que va acollir l'Exposició Universal; així, es van anant succeint busts dedicats a Marià Aguiló i Fuster (Eusebi Arnau, 1909), Víctor Balaguer (Manuel Fuxà, 1910), Lleó Fontova (Pau Gargallo, 1910), Teodor Llorente (Eusebi Arnau, 1912), Joan Maragall (Eusebi Arnau, 1913), Joaquim Vayreda (Manuel Fuxà, 1915), Pepita Teixidor (Manuel Fuxà, 1917) —primer monument dedicat a una dona— i Ramon Batlle (Enric Clarasó, 1918, avui desaparegut).[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'estàtua eqüestre de Sant Jaume",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_489_C_2930_Q1",
"question": "Quina va ser una de les primeres obres del segle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una fornícula de la plaça del mateix nom",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_489_C_2930_Q2",
"question": "On està situada l'estàtua eqüestre de Sant Jaume?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1936",
"answer_start": 948
}
],
"id": "P_489_C_2930_Q5",
"question": "Quan va ser destruïda la figura de Sant Josep Patriarca de Josep Llimona?"
}
]
},
{
"context": "L'estil artístic imperant durant les primeres dècades del segle fou el noucentisme, que en contraposició al modernisme promovia el retorn a la cultura clàssica grecollatina, al món mediterrani.[43] Durant els anys 1920 i 1930 es van anant introduint els corrents avantguardistes internacionals, tot i que durant els primers anys de la dictadura franquista es va produir un retorn a estils academicistes. Més endavant es va apostar de nou per la innovació i, especialment amb l'arribada de la democràcia, l'ambient artístic es va introduir de ple en els successius estils de moda en l'àmbit internacional, que s'han anat succeint cada cop amb major celeritat. Es van afegir llavors al patrimoni públic obres d'artistes internacionals, el que ha atorgat més prestigi i rellevància a la col·lecció pública de la ciutat.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "noucentisme",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_489_C_2931_Q1",
"question": "Quin va ser l'estil artístic imperant durant les primeres dècades del segle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el retorn a la cultura clàssica grecollatina, al món mediterrani",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_489_C_2931_Q2",
"question": "Què promovia el noucentisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Durant els anys 1920 i 1930",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_489_C_2931_Q3",
"question": "Quan es van anar introduint els corrents avantguardistes internacionals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "academicistes",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_489_C_2931_Q4",
"question": "A quins estils es va retornar durant els primers anys de la dictadura franquista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més prestigi i rellevància a la col·lecció pública de la ciutat",
"answer_start": 752
}
],
"id": "P_489_C_2931_Q5",
"question": "Què ha atorgat a la ciutat afegir al patrimoni públic obres d'artistes internacionals?"
}
]
},
{
"context": "Moltes d'aquestes obres foren en dedicació a diversos personatges: Als Santpere (1995), de Juan Bordes, a la Rambla de Santa Mònica, una font que té la forma del teatre d'Epidaure, amb un fris amb escenes de la vida artística de Josep i Mary Santpere;[164] A Simón Bolívar (1996), de Julio Maragall, al Parc de la Barceloneta, una efígie de cos sencer del llibertador veneçolà; A Francesc Cambó (1997), de Víctor Ochoa, a la Via Laietana, un bust dedicat al polític català; A Lluís Companys (1998), al Passeig de Sant Joan, obra de Francisco López Hernández, que amb el bust del president inclou una estàtua de Conxita Julià, una admiradora seva que li enviava cartes quan estava pres;[165] A Josep Tarradellas (1998), a l'avinguda homònima, obra de Xavier Corberó, una columna de 23 metres d'altura amb blocs de marbre i basalt intercalats, simulant la bandera catalana;[166] Al General Moragues (1999), de Francesc Abad, a la Plaça Pau Vila, sis blocs de marbre amb versos gravats de Paul Celan i Àngel Guimerà; A Prat de la Riba (1999), a la plaça homònima, d'Andreu Alfaro, una columna de 10 metres d'altura de la qual en surten vuit tubs d'acer que formen una Victòria alada en versió abstracta;[167] i A Antoni Gaudí (1999), de Joaquim Camps, al Passeig de Manuel Girona, una efígie de l'arquitecte situada al Portal Miralles, una de les seves obres.[168] Per altra banda, entre 1998 i 2001 s'instal·là el Monument a Anna Frank a la plaça homònima, dissenyat per Ignasi Sanfeliu, Sara Pons i alumnes de l'Escola Massana. Consta d'un monòlit amb un fragment del diari d'aquesta jove escriptora víctima del nazisme, un paviment amb el seu nom i dates vitals, un mural de ceràmica dedicat als nens víctimes de la guerra i una escultura amb la imatge de la noia ajaguda amb un llibre a les mans.[169]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a diversos personatges",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_489_C_2932_Q1",
"question": "A qui es dedicaven moltes de les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan Bordes",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_489_C_2932_Q2",
"question": "De qui és l'obra Als Santpere?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del teatre d'Epidaure",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_489_C_2932_Q3",
"question": "Quina forma té la font de la Rambla de Santa Mònica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una estàtua de Conxita Julià",
"answer_start": 596
}
],
"id": "P_489_C_2932_Q4",
"question": "Què inclou Francisco López Hernández amb el bust del president?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan estava pres",
"answer_start": 668
}
],
"id": "P_489_C_2932_Q5",
"question": "Quan li escrivia cartes Conxita Julià a LLuís?"
}
]
},
{
"context": "El 4 de març de 2019 es va inaugurar un memorial en record de les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017 a Barcelona, situat en el lloc dels fets, a la Rambla, al costat del paviment Miró. Es tracta d'una inscripció de 12 metres de llarg situada en el paviment, en la qual es llegeix la frase «Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau», escrita en àrab, català, castellà i anglès, al costat del dibuix de Barcelona de Frederic Amat i la data i hora exacta de l'atemptat: 17-08-2017, 16.50 h.[209] El mateix any es va instal·lar enfront de l'església de Santa Anna l'escultura Jesus Homeless (Jesús sense sostre), obra de l'escultor canadenc Timothy Schmalz, rèplica d'un original elaborat el 2013 i situat a Toronto (Canadà). Representa a Jesús de Natzaret, embolicat amb una manta i amb els peus descalços, recolzat en un banc, com a denúncia de la situació de les persones sensesostre.[210]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un memorial",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_489_C_2933_Q1",
"question": "Què és va inaugurar en record de les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 4 de març de 2019",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_489_C_2933_Q2",
"question": "Quan es va inaugurar el memorial en record de les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jesús de Natzaret",
"answer_start": 746
}
],
"id": "P_489_C_2933_Q3",
"question": "A qui representa Jesus Homeless de Timothy Schmalz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enfront de l'església de Santa Anna",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_489_C_2933_Q4",
"question": "On es va instal·lar l'escultura Jesus Homeless?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Timothy Schmalz",
"answer_start": 648
}
],
"id": "P_489_C_2933_Q5",
"question": "De qui és obra Jesus Homeless?"
}
]
},
{
"context": "Al Districte de Sarrià-Sant Gervasi es troben els Jardins de la Tamarita, realitzats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1918, on enfront de l'edifici principal se situen quatre escultures dedicades a continents —tots menys Oceania—, obra de Virginio Arias.[63] Per altra banda, el 1924 la ciutat de Barcelona va donar al rei Alfons XIII el Palau Reial de Pedralbes, que havia pertanyut a la família Güell. Tenia un palauet d'estil caribeny realitzat per Joan Martorell, mentre que dels jardins i del tancament de la finca se n'havia encarregat Antoni Gaudí, del qual en roman una font dedicada a Hèrcules, així com els pavellons de porteria, que inclouen una reixa d'entrada amb un drac de ferro forjat, que representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules en el seu onzè treball. Entre 1919 i 1924 es va fer una remodelació per a convertir-lo en Palau Reial, a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. Es van col·locar llavors diverses escultures per a decorar el recinte, entre les quals destacava Isabel II presenta al seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona, obra d'Agapit Vallmitjana de 1860; o un Nu femení agenollat, obra de Joan Borrell de 1916. El 1930 es va col·locar també un Nu, d'Enric Casanovas.[64]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al Districte de Sarrià-Sant Gervasi",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_489_C_2934_Q1",
"question": "On es troben els jardins de la Tamarita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nicolau Maria Rubió i Tudurí",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_489_C_2934_Q2",
"question": "Qui va realitzar els jardins de la Tamarita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la família Güell",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_489_C_2934_Q4",
"question": "A qui havia pertanyut el Palau Reial de Pedralbes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Agapit Vallmitjana",
"answer_start": 1126
}
],
"id": "P_489_C_2934_Q5",
"question": "De qui és obra Isabel II presenta al seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Sistema immunitari",
"paragraphs": [
{
"context": "Les barreres químiques també protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten pèptids antimicrobians, com ara les β-defensines.[7] Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2 en la saliva, llàgrimes i la llet materna també són antibacterians.[8][9] Les secrecions vaginals serveixen de barrera química després de la menarquia, quan esdevenen lleugerament àcides, mentre que el semen conté defensines i zinc per matar patògens.[10][11] A l'estómac, els àcids gàstrics i les proteases actuen com a potents defenses químiques davant dels patògens ingerits.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "protegeixen de les infeccions",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_178_C_1063_Q1",
"question": "Quina és una de les funcions de les barreres químiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "β-defensines",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_178_C_1063_Q2",
"question": "Quins pèptids antimicrobians secreten la pell i l'aparell digestiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Enzims",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_178_C_1063_Q3",
"question": "Què són els lisozims i les fosfolipases A2?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a potents defenses químiques davant dels patògens ingerits",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_178_C_1063_Q4",
"question": "Com actuen a l'estómac els àcids gàstrics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la saliva, llàgrimes i la llet materna",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_178_C_1063_Q5",
"question": "On es poden trobar enzims antibacterians?"
}
]
},
{
"context": "La fagocitosi és una part important de la immunitar innata cel·lular duta a terme per cèl·lules anomenades fagòcits, que absorbeixen, o es mengen, patògens i partícules. Generalment, els fagòcits patrullen el cos a la recerca de patògens, però poden ser cridats a punts específics per les citocines.[5] Un cop un patogen ha estat absorbit per un fagòcit, queda atrapat en una vesícula intracel·lular anomenada fagosoma, que posteriorment es fusiona amb una altra vesícula anomenada lisosoma per formar un fagolisosoma. El patogen és mort per l'activitat d'enzims digestius o després d'un esclat oxidatiu que allibera radicals lliures dins el fagolisosoma.[29][30] La fagocitosi evolucionà com a mitjà d'adquirir nutrients, però aquest paper s'estengué en els fagòcits per incloure l'absorció de patògens com a mecanisme de defensa.[31] La fagocitosi representa probablement la forma més antiga de defensa, car s'han identificat fagòcits tant en animals vertebrats com en invertebrats.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les citocines",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_178_C_1064_Q2",
"question": "Qui pot cridar als fagòcits a punts específics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fagosoma",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_178_C_1064_Q3",
"question": "On queda atrapat el patogen que ha estat absorbit per un fagòcit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la forma més antiga de defensa",
"answer_start": 874
}
],
"id": "P_178_C_1064_Q4",
"question": "Què representa probablement la fagocitosi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant en animals vertebrats com en invertebrats",
"answer_start": 937
}
],
"id": "P_178_C_1064_Q5",
"question": "On s'han identificat fagòcits?"
}
]
},
{
"context": "Tant els limfòcits B com els limfòcits T porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques. Les cèl·lules T només reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, després que els antígens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinació amb un receptor propi anomenat molècula de complex d'histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfòcits T: els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col·laboradors. Els limfòcits T citotòxics només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe I, mentre que els limfòcits T col·laboradors només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentació d'antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limfòcit T. Un tercer tipus, menys important, són els limfòcits T γδ, que reconeixen antígens intactes que no estan acoblats a cap receptor d'MHC.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tant els limfòcits B com els limfòcits T",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_178_C_1065_Q1",
"question": "Qui porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col·laboradors",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_178_C_1065_Q3",
"question": "Quins són els subtipus principals de limfòcits T?"
},
{
"answers": [
{
"text": "T γδ",
"answer_start": 843
}
],
"id": "P_178_C_1065_Q5",
"question": "Quin és el tipus de limfòcits menys importants?"
}
]
},
{
"context": "Els neutròfils i els macròfags són fagòcits que viatgen pel cos a la recerca de patògens invasors.[33] Els neutròfils es troben normalment dins la sang i són el tipus més abundant de fagòcit, representant normalment entre el 50% i el 60% del total de leucòcits circulants.[34] Durant la fase aguda de la inflamació, especialment com a resultat d'una infecció bacteriana, els neutròfils migren vers el punt d'inflamació en un procés anomenat quimiotaxi, i generalment són les primeres cèl·lules a arribar al punt d'infecció. Els macròfags són cèl·lules versàtils que resideixen dins de teixits i produeixen una gran varietat de substàncies incloent-hi enzims, proteïnes del complement i factor reguladors com ara la interleucina 1.[35] Els macròfags també fan la funció de carronyers, eliminant les cèl·lules desgastades i altres residus del cos, i com a cèl·lules presentadores d'antígens que activen el sistema immunitari adaptatiu.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "són fagòcits que viatgen pel cos a la recerca de patògens invasors",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_178_C_1066_Q1",
"question": "Què són els neutròfils i els macròfags?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins la sang",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_178_C_1066_Q2",
"question": "On es troben normalment els neutròfils ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 50% i el 60%",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_178_C_1066_Q3",
"question": "Quin percentatge del total de leucòcits circulants representen els neutròfils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els neutròfils",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_178_C_1066_Q4",
"question": "Quines són les primeres cèl·lules a arribar al punt d'infecció?"
}
]
},
{
"context": "Els microorganismes o toxines que aconsegueixin entrar en un organisme es trobaran amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immunitari innat. La resposta innata sol desencadenar-se quan els microbis són identificats per receptors de reconeixement de patrons, que reconeixen components que estan presents en amples grups de microorganismes,[17] o quan les cèl·lules danyades, lesionades o estressades envien senyals d'alarma, molts dels quals (però no tots) són reconeguts pels mateixos receptors que reconeixen els patògens.[18] Les defenses immunitàries innates són inespecífiques, cosa que vol dir que responen als patògens d'una manera genèrica.[5] Aquest sistema no confereix una immunitat permanent contra un patogen. El sistema immunitari innat és el sistema dominant de defensa en la majoria d'organismes.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "components que estan presents en amples grups de microorganismes",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_178_C_1067_Q1",
"question": "Què reconeixen els receptors de reconeixement de patrons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les cèl·lules danyades, lesionades o estressades",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_178_C_1067_Q2",
"question": "Qui envia senyals d'alarma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una manera genèrica",
"answer_start": 632
}
],
"id": "P_178_C_1067_Q3",
"question": "Com responen als patògens les defenses immunitàries innates?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El sistema immunitari innat",
"answer_start": 729
}
],
"id": "P_178_C_1067_Q4",
"question": "Quin és en la majoria d'organismes el sistema dominant de defensa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immunitari innat",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_178_C_1067_Q5",
"question": "Amb què es trobaran les toxines que aconsegueixin entrar en un organisme?"
}
]
},
{
"context": "Els limfòcits T γδ tenen un receptor dels limfòcits T (TCR) alternatiu diferent del dels limfòcits T CD4+ i CD8+ (αβ), i comparteixen les característiques dels limfòcits T col·laboradors, limfòcits T citotòxics i cèl·lules NK. Les condicions que produeixen respostes dels limfòcits T γδ no estan completament compreses. Com altres subconjunts de limfòcits T «no convencionals» amb TCRs invariants, com ara els limfòcits T NK CD1d-restringides, els limfòcits T γδ se situen al límit entre la immunitat innata i l'adaptativa.[48] D'una banda, els limfòcits T γδ són un component de l'adaptativa, car rearrangen gens dels TCR per augmentar la diversitat de receptors i també poden desenvolupar un fenotip de memòria. D'altra banda, els diversos subconjunts també formen part del sistema immunitari innat, car els receptors TCR o NK restringits poden ser utilitzats com a receptors de reconeixement de patrons. Per exemple, grans quàntitats de limfòcits T Vγ9/Vδ2 T humans responen en poques hores a molècules comunes produïdes per microbis, i limfòcits T Vδ1+ altament restringits de l'epiteli responen a les cèl·lules epitelials estressades.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "limfòcits T col·laboradors, limfòcits T citotòxics i cèl·lules NK",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_178_C_1068_Q1",
"question": "Amb qui comparteixen característiques els limfòcits T γδ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "subconjunts de limfòcits T «no convencionals» amb TCRs invariants",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_178_C_1068_Q2",
"question": "Què són els limfòcits T NK CD1d-restringides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al límit entre la immunitat innata i l'adaptativa",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_178_C_1068_Q3",
"question": "On es situen els limfòcits T γδ ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a receptors de reconeixement de patrons",
"answer_start": 862
}
],
"id": "P_178_C_1068_Q4",
"question": "Com poden ser utilitzats els receptors TCR o NK restringits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "limfòcits T Vδ1+ altament restringits de l'epiteli",
"answer_start": 1040
}
],
"id": "P_178_C_1068_Q5",
"question": "Quins limfòcits responen cèl·lules epitelials estressades?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Vàlia",
"paragraphs": [
{
"context": "Fou escollit després de Sigeric, assassinat només una setmana després d'haver iniciat el seu regnat. Vàlia va regnar només tres anys, i el seu regnat es veié marcat per les relacions i pactes amb els romans. D'antuvi, com intentà en el seu moment Alaric I, Vàlia va intentar passar a la província d'Àfrica, un dels graners de l'imperi, per apropiar-se'n i posar fi a la crisi de subsistència que patien els visigots. És probable, que en un principi no tingués intencions de tenir relacions pacífiques amb els romans, però davant de la incapacitat d'envair Àfrica, finalment, i per obligació, va haver de pactar un foedus el 416 amb els romans a canvi de subministraments alimentaris pel seu poble. A canvi, Vàlia va haver de corregir les accions del seu predecessor, que havia humiliat la princesa romana Gal·la Placídia i restituir-la a la cort romana. A més, els romans, representats per Constanci, van demanar-li la intervenció militar a Hispània per posar sota control les províncies més riques, aleshores en mans d'altres pobles bàrbars.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la província d'Àfrica",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_265_C_1585_Q3",
"question": "On va intentar passar Vàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els visigots",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_265_C_1585_Q4",
"question": "Qui estava patint una crisi de subsistència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la intervenció militar a Hispània",
"answer_start": 916
}
],
"id": "P_265_C_1585_Q5",
"question": "Què van demanar-li a Vàlia els romans representats per Constanci?"
}
]
},
{
"context": "Vàlia va ser escollit rei dels visigots el setembre del 415,[4] a la mort de Sigeric, assassinat una setmana després d'haver iniciat el seu regnat, durant el qual havia fet matar els fills del rei Ataülf i humiliat la seva esposa, la princesa romana Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori. Així, pretenia humiliar també la cort imperial de Ravenna.[5][6] Teòricament, les formes de governar de Sigeric no haurien agradat la resta de la noblesa visigoda, que hauria propiciat llur assassinat.[7] Orosi diu de Vàlia: «va ser elegit pel seu poble, per fer la guerra a Roma, però Déu li va ordenar fer la pau».[8] Alguns autors afirmen que Vàlia sí que cercava, de fet, la pau amb els romans, però altres creuen que també formava part del denominat partit antiromà. Tanmateix, per causa de la crisi de subsistència del poble visigot al final va haver de canviar de parer i col·laborar amb els romans.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dels visigots",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_265_C_1586_Q1",
"question": "De qui era rei Vàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "setembre del 415",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_265_C_1586_Q2",
"question": "Quan va ser escollit Vàlia rei dels visigots?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gal·la Placídia",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_265_C_1586_Q4",
"question": "Com es deia l'esposa del rei Ataülf?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per causa de la crisi de subsistència del poble visigot",
"answer_start": 781
}
],
"id": "P_265_C_1586_Q5",
"question": "Per què Vàlia va col·laborar amb els romans?"
}
]
},
{
"context": "En els darrers anys, els visigots havien estat desplaçant-se per la Provença i per les terres de l'actual Catalunya, a Hispània, unes terres llavors devastades, víctimes d'atacs i rapinyes de les campanyes dels pobles germànics, però també escenari de «guerres civils» després de la usurpació de Constantí III el 407. Aquestes províncies eren incapaces de proveir al poble visigot de vitualles per alimentar-se. Llavors, Vàlia, per posar fi la situació de fam del seu poble va seguir l'exemple d'Alaric I i va rescatar el vell projecte d'establir-se al nord d'Àfrica, teòricament un dels majors graners de l'Imperi Romà. L'atac de la província d'Àfrica, però, va quedar només en un intent fallit perquè la flota visigoda va quedar totalment destruïda en provar de travessar l'estret de Gibraltar, víctima d'una forta tempesta.[10][8][4] Incapaç de creuar l'estret vers Àfrica i amb una Hispània devastada per les incursions militars romanes i bàrbares, Vàlia va canviar de parer, i es va veure obligat, per la necessitat d'aconseguir recursos alimentaris per al seu poble, a pactar amb l'home que llavors dominava el govern imperial, el patrici i general Constanci, que posteriorment regnaria com a coemperador amb Honori el 421.[8][4][7][9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "totalment destruïda",
"answer_start": 731
}
],
"id": "P_265_C_1587_Q1",
"question": "Com va quedar la flota visigoda en provar de travessar l'estret de Gibraltar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una forta tempesta",
"answer_start": 807
}
],
"id": "P_265_C_1587_Q2",
"question": "Què va destruir la flota visigoda a l'estret de Gibraltar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Constanci",
"answer_start": 1155
}
],
"id": "P_265_C_1587_Q3",
"question": "Amb qui va pactar Vàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "421",
"answer_start": 1225
}
],
"id": "P_265_C_1587_Q4",
"question": "Quant va regnar Constanci com a coemperador amb Honori?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la Provença i per les terres de l'actual Catalunya, a Hispània",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_265_C_1587_Q5",
"question": "Per on havien estat desplaçant-se els visigots els darrers anys?"
}
]
},
{
"context": "Amb la hospitalitas, els visigots no només van rebre el control de les terres, sinó que també en reberen algunes en propietat. Aquestes terres van ser expropiades als romans.[18] No obstant això, no hi ha una idea concreta de com es van repartir les terres, i els autors proposen algunes teories divergents. Els cronistes no concreten les informacions, Filostorgi diu, a través d'Olimpiòdor de Tebes, que els visigots van rebre tant les vitualles que necessitaven com terres per conrear i ser autosuficients. Paulí de Pel·la explica el seu cas personal: durant el període del 413-414, quan els visigots eren temporalment a Bordeus els va haver de donar «acollida», òbviament a canvi de no perdre res. Sembla que va perdre les seves terres, un latifundi, quan es va dur a terme la repartició de terres entre romans i visigots a partir de l'assentament.[18] Així mateix, actualment la versió més estesa és la que es desprèn del Liber Iudiciorum: es creu que el repartiment va afectar tota mena de propietats, tant latifundis com minifundis, i d'aquests s'entregà un terç als visigots i els romans conservaren la resta, aquesta divisió era anomenada sortes goticae. Això fa que s'afirmi que el repartiment va afectar més els petits propietaris que els grans, que van conservar la seva posició com a terratinents i els petits, desposseïts en un clima polític, social i econòmic incert, van buscar protecció en els grans terratinents, creant el germen del feudalisme.[19] Tanmateix, també s'afirma que la tendència general és que les petites propietats van quedar fora d'aquest repartiment i també els béns comunals, que van seguir sent públics.[20] D'altra banda, la repartició dels visigots no serà duta a terme per Vàlia sinó que la farà el seu successor, Teodoric.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tant les vitualles que necessitaven com terres per conrear",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_265_C_1588_Q1",
"question": "Què van rebre els visigots segons Filostorgi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bordeus",
"answer_start": 623
}
],
"id": "P_265_C_1588_Q2",
"question": "On eren temporalment els visigots durant el període del 413-414?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant latifundis com minifundis",
"answer_start": 1007
}
],
"id": "P_265_C_1588_Q3",
"question": "A quines propietats afecta el repartiment segons Liber Iudiciorum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "públics",
"answer_start": 1632
}
],
"id": "P_265_C_1588_Q4",
"question": "Com van seguir sent els béns comunals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teodoric",
"answer_start": 1754
}
],
"id": "P_265_C_1588_Q5",
"question": "Qui va dur a terme la repartició dels visigots?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jaume Huguet",
"paragraphs": [
{
"context": "De les obres que se li han atribuït, en destaca la taula de Sant Jordi i la princesa (1459-1460). Encarregada per la família Cabrera (es pot veure el seu escut al dors de l'obra), és al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Des de la seva entrada al MNAC el 1921, i durant molt de temps, es va estimar que podia ser una obra d'Huguet, però en els darrers anys han guanyat força les teories que proposen que l'autor d'aquesta obra seria un pintor aragonès actiu a la segona meitat del segle xv, que, com a anònim, se l'ha anomenat el Mestre de Sant Jordi i la princesa. La taula de Sant Jordi és la part central d'un tríptic, les ales del qual estaven al Kaiser-Friedrich-Museum de Berlín des de 1904 i varen desaparèixer en un incendi durant un bombardeig de la segona guerra mundial el 1945. Mostraven una parella de donants presentats per sant Joan Baptista i sant Lluís de Tolosa.[62]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la família Cabrera",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_416_C_2491_Q2",
"question": "Qui va encarregar la taula de Sant Jordi i la princesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Museu Nacional d'Art de Catalunya",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_416_C_2491_Q3",
"question": "On podem veure la taula de Sant Jordi i la princesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Huguet",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_416_C_2491_Q4",
"question": "De qui es va pensar que podia ser obra la taula de Sant Jordi i la princesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Mestre de Sant Jordi i la princesa",
"answer_start": 527
}
],
"id": "P_416_C_2491_Q5",
"question": "Com s'ha anomenat a l'autor anònim de l'obra?"
}
]
},
{
"context": "El retaule va ser encarregat pel Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'església de Santa Maria del Pi.[33] Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'església del Pi estava ubicada on avui hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocació al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal·lar un retaule barroc de Salvador Gurri de 1798. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va començar una negociació amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingrés de sis compartiments del mateix conjunt en dipòsit, per acabar sent adquirits el 1970 pel MNAC, on actualment s'exposen.[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_416_C_2492_Q1",
"question": "Per qui va encarregar el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins l'església de Santa Maria del Pi",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_416_C_2492_Q2",
"question": "On era la capella del Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un retaule barroc",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_416_C_2492_Q3",
"question": "Què es va instal·lar a l'actual capella de Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Salvador Gurri",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_416_C_2492_Q4",
"question": "De qui era obra el retaule barroc de la capella de Sant Miquel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1455",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_416_C_2492_Q5",
"question": "Quin any va encarregar el retaule el Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona?"
}
]
},
{
"context": "El retaule va ser realitzat per presidir l'altar major de la nova església gòtica acabada de construir. Narra la història de sant Vicenç, nascut a Osca, diaca al segle IV, i deixeble del bisbe Valeri de Saragossa. L'encàrrec data de mitjans de la dècada de 1450, però no va ser finalitzat degut a dificultats de finançament que varen continuar després de la mort de l'artista quan la seva vídua, Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la vídua i els feligresos de Sarrià varen designar un arbitratge. Les diferències varen continuar i la reclamació la va continuar Eulàlia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. L'obra va ser acabada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya. Es conserven cinc taules d'Huguet i tres peces del mestre de Castelsardo i una novena taula pintada per un artista anònim d'inferior categoria. A finals del segle XVIII es renova l'església i s'instal·la un retaule barroc de l'escultor Nicolau Travé, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposició d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del retaule de Sant Vicençi, un cop acabada l'exposició, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acabar actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El febrer de 2010, el MNAC va fer unes reproduccions de les taules per instal·lar-les en una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'altar major de la nova església gòtica",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_416_C_2493_Q1",
"question": "Què presidia el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Osca",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_416_C_2493_Q2",
"question": "On va néixer Sant Vicenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mitjans de la dècada de 1450",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_416_C_2493_Q3",
"question": "De quan data l'encàrrec del retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel mestre de Castelsardo",
"answer_start": 727
}
],
"id": "P_416_C_2493_Q4",
"question": "Per qui va ser acabada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Sardenya",
"answer_start": 790
}
],
"id": "P_416_C_2493_Q5",
"question": "On va treballar sobretot el mestre de Castelsardo?"
}
]
},
{
"context": "La primera obra d'aquest període és el retaule de la Mare de Déu de Vallmoll de 1445, del qual es conserven quatre taules. L'obra conté elements flamenquitzants que mostren la impressió que Huguet havia rebut amb el retaule de La Mare de Déu dels Consellers que Dalmau havia pintat aquell mateix any i que incorporava els coneixements nord-europeus de Jan Van Eyck.[8] Quan el 1448 va fixar la seva residència a Barcelona va trobar una forta competència per part de Bernat Martorell, un pintor amb un excel·lent i exquisit ofici, si bé representava el passat de l'elegant gòtic internacional. També va coincidir amb Lluís Dalmau, més jove que Martorell i destacat per aportar la innovació de l'estil flamenc.[9] Dos anys més tard, el 1450, va realitzar el Retaule de l'Epifania on representa l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Crucifixió en una taula de reduïdes dimensions concebuda per a un oratori privat.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el retaule de la Mare de Déu de Vallmoll",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_416_C_2494_Q1",
"question": "Quina és la primera obra d'aquest període?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Huguet",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_416_C_2494_Q2",
"question": "Qui és l'autor del retaule de la Mare de Déu de Vallmoll?"
},
{
"answers": [
{
"text": "flamenquitzants",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_416_C_2494_Q3",
"question": "Quins elements conté el retaule de la Mare de Déu de Vallmoll?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Barcelona",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_416_C_2494_Q4",
"question": "On va fixar la seva residencia Huguet el 1448?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Bernat Martorell",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_416_C_2494_Q5",
"question": "Quina competencia va trobar a Barcelona Huguet?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1452, Lluís Dalmau, pintor de fama després de la seva Mare de Déu dels Consellers, havia signat el contracte més car de la pintura medieval catalana per fer el retaule de Sant Agustí, encarregat pel gremi dels blanquers. L'ebenista Macià Bonafè, responsable del cos de fusta i de les dues talles que hi incorporava, ja havia realitzat el treball el 1456, però el projecte es va retardar fins que, en morir Dalmau el 1460, l'encàrrec va passar a Huguet, qui va signar el contracte el 4 de desembre de 1463.[9] La fama del seu dibuix li va proporcionar l'encàrrec d'un cartó per a tapissos per a la Generalitat de Catalunya el maig de 1453, una peça que va ser teixida a Arràs.[2] El 1462 va tenir dos grans contractes per a la catedral de Barcelona, el retaule de Sant Bernardí i l'àngel custodi[13] i el retaule de Sant Esteve encarregat el 13 d'abril per la confraria dels Freners de la que era membre Huguet.[14] Socialment reconegut, el 3 d'agost de 1464 fou nomenat «prohom en cap» d'aquesta confraria que aplegava oficis relatius als fabricants de frens i altres estris per als cavalls així com els elements per a adornar-los. Els pintors varen estar vinculats a aquest gremi fins que, durant el segle XV i nascut al nord d'Europa, es va desenvolupar el gremi de Sant Lluc.[2] Va ser l'administrador d'aquest gremi el 1472 i fou reelegit diversos cops.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Sant Agustí",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_416_C_2495_Q1",
"question": "Quin retaule havia de fer Lluís Dalmau el 1452?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel gremi dels blanquers",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_416_C_2495_Q2",
"question": "Per qui va ser encarregat el retaule de Sant Agustí a Dalmau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Huguet",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_416_C_2495_Q3",
"question": "A qui va passar l'encàrrec al morir Dalmau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la catedral de Barcelona",
"answer_start": 723
}
],
"id": "P_416_C_2495_Q4",
"question": "Per a on va tenir dos grans contractes Huguet el 1462?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels Freners",
"answer_start": 876
}
],
"id": "P_416_C_2495_Q5",
"question": "De quina confraria era membre Huguet?"
}
]
},
{
"context": "L'etapa juvenil del pintor està poc documentada i ha estat objecte de diverses especulacions sobre la seva formació i llocs de residència. És probable que les primeres passes artístiques d'Huguet fossin de la mà del seu oncle dins del taller d'Ortoneda. Tot i no constar documentalment una estada dels Huguet a Saragossa, hi ha constància del trasllat del taller d'Ortoneda el 1431 quan el català Dalmau de Mur va ser nomenat bisbe de la ciutat i diversos pintors catalans van acudir a treballar-hi per encàrrec seu. D'altra banda, a l'Aragó es varen produir algunes obres de gran bellesa que, en algun moment, li han estat atribuïdes a Huguet per la semblança amb les seves obres documentades. Aquests dos fets i una documentació de 1456 per liquidar una societat que havia tingut amb Pere Ramírez, pintor de tapissos, i altres veïns de Saragossa,[3] han fet pensar que Jaume Huguet podria haver estat en aquesta ciutat. En contra d'aquesta hipòtesi, el nord-americà Chandler R. Post atribueix les obres al pintor aragonès Martín de Soria, una opinió matisada per altres estudiosos que apunten cap a un pintor anònim aragonès, però sense relacionar-les amb Soria.[4] Joan Sureda ha situat en aquesta època a Huguet a la zona del nord d'Itàlia i Sardenya, on hauria rebut la seva formació, basant-se en una referència documental i en certes afinitats estilístiques.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobre la seva formació i llocs de residència",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_416_C_2496_Q1",
"question": "De què ha estat objecte d'especulacions l'etapa juvenil d'Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del seu oncle",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_416_C_2496_Q2",
"question": "De la mà de qui vans ser les primeres passes artístiques d'Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dalmau de Mur",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_416_C_2496_Q3",
"question": "Qui va ser anomenat bisbes de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gran bellesa",
"answer_start": 573
}
],
"id": "P_416_C_2496_Q4",
"question": "Com són les obres de l'Aragó que han estat atribuïdes a Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Pere Ramírez",
"answer_start": 782
}
],
"id": "P_416_C_2496_Q5",
"question": "Amb qui havia tingut una societat Huguet?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Art asturià",
"paragraphs": [
{
"context": "La denominació d'«art asturià» va ser establerta per Jovellanos al segle XVIII a la seva obra Elogio a Ventura Rodríguez, constituint el primer estil internacional de la península Ibèrica, des de la desaparició de l'Imperi Romà, del que té alguna influència.[4] Tanmateix hi ha dades documentals contemporànies, entre les quals es troben la sèrie de tres cròniques: la Albeldense, la Rotense i la Sebastianense, realitzades per orde del rei Alfons III el Magne, on es descriu minuciosament els edificis asturians. Segons Ramón Menéndez Pidal va ser un tema introduït a les narracions de cròniques, encara que no acostumava a ésser comú que aquest tema hi fos tractat, ja que: sens dubte estava imposat pel gust particular d'Alfons III, apassionat per les edificacions.[5] Els estudis i descripcions sobre aquest art es van continuar realitzant per grans autors com Ceán Bermúdez, José Amador de los Ríos i per Helmuth Schlunck amb una gran monografia general de l'any 1947 i més modernament les de Víctor Nieto Alcaide a La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX en las crónicas de Alfonso III (1989) i Carlos Cid Priego a la seva obra El arte prerrománico de la monarquía asturiana (1995).[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Jovellanos",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_239_C_1429_Q1",
"question": "Qui va establir la denominació d'«art asturià»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'Imperi Romà",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_239_C_1429_Q2",
"question": "De què té alguna influència l'art asturià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les edificacions",
"answer_start": 747
}
],
"id": "P_239_C_1429_Q3",
"question": "Per què estava apassionat Alfons III?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els edificis asturians",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_239_C_1429_Q4",
"question": "Què es descriu minuciosament en dades documentals contemporànies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Víctor Nieto Alcaide",
"answer_start": 998
}
],
"id": "P_239_C_1429_Q5",
"question": "Qui va escriure La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX?"
}
]
},
{
"context": "Aquest període abasta el regnat d'Alfons III, que va pujar al tron a l'edat de 18 anys, després de la mort del seu pare, Ordoni I i que va marcar el zenit del regne d'Astúries. Com continuador del regne de Toledo, el nou rei va assumir plenament l'obligació de tornar a conquerir tot el territori ocupat pels musulmans. Davant l'expansió de les seves posicions, els mossàrabs procedents de l'Àndalus van venir a contribuir a la repoblació, cosa que va repercutir en la influència de les noves construccions arquitectòniques fent que els arcs de mig punt comencessin a ésser canviats pels arcs de ferradura.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el regnat d'Alfons III",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_239_C_1430_Q1",
"question": "Què abasta aquest període?"
},
{
"answers": [
{
"text": "18",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_239_C_1430_Q2",
"question": "Quants anys tenia Alfons III quan va pujar al tron?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tornar a conquerir tot el territori ocupat pels musulmans",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_239_C_1430_Q3",
"question": "Quina obligació va assumir Alfons III?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la repoblació",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_239_C_1430_Q4",
"question": "A què van contribuir els mossàrabs procedents de l'Àndalus en aquest període?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la influència de les noves construccions arquitectòniques",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_239_C_1430_Q5",
"question": "En què va repercutir l'arribada dels mossàrabs procedents de l'Àndalus?"
}
]
},
{
"context": "El preromànic asturià arquitectònic precisa més el tipus llatí i el tipus romà d'Orient, que ja s'havien diferenciat a l'estil visigòtic i les tècniques constructives de l'època romana. Un i altre tipus admeten columnes i pilastres i també semicolumnes adossades al mur i calçades amb arcs, formant així el mur compost, essent el preludi del pilar compost de l'arquitectura romànica, que apareix ja complet a l'arquitectura mossàrab del segle X. A tots dos tipus es troben arcs de mig punt i peraltats però no de ferradura sinó per excepció (llevat de les finestres) i arcs també de descàrrega als murs i contraforts o estreps exteriors. A l'un i l'altre s'observen reixats de pedra ornamentada a l'ingrés de l'absis anomenat iconòstasi, capitells una mica recarregats i que s'aparten de la idea clàssica, finestres amb ornamentació de pedra calada o gelosia, petites rosasses, ornaments de tosques figures, de tiges serpentejants, de rosasses petites variades, de trenats i d'altres labors d'estil visigòtic.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "adossades al mur",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_239_C_1431_Q1",
"question": "On s'admeten les semicolumnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb arcs",
"answer_start": 281
}
],
"id": "P_239_C_1431_Q2",
"question": "Amb què es calcen les semicolumnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pedra ornamentada",
"answer_start": 674
}
],
"id": "P_239_C_1431_Q3",
"question": "Com són els reixats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'ingrés de l'absis",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_239_C_1431_Q4",
"question": "A què s'anomena iconòstasi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "clàssica",
"answer_start": 796
}
],
"id": "P_239_C_1431_Q5",
"question": "De quina idea s'aparten els capitells?"
}
]
},
{
"context": "San Miguel de Lillo era l'església palatina de Ramir I que formava part dels edificis construïts al mont Naranco. S'hi conservava un tros de la Veracreu, la relíquia més sagrada del tresor visigòtic. La seva consagració està datada de l'any 848. Les seves característiques principals són les voltes, l'esveltesa dels suports i la tribuna destinada al monarca. Tenia tres naus, però solament es conserva el pòrtic amb dues cambres i el primer tram de les naus. Destaquen els brancals de la porta d'entrada, que possiblement inclouen una representació del mateix monarca, i la decoració de la qual anuncia el període romànic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'església palatina de Ramir I",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_239_C_1432_Q1",
"question": "Què era San Miguel de Lillo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels edificis construïts al mont Naranco.",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_239_C_1432_Q2",
"question": "De què formava part San Miguel de Lillo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tros de la Veracreu",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_239_C_1432_Q3",
"question": "Què s'hi conserva a San Miguel de Lillo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monarca",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_239_C_1432_Q4",
"question": "A què està destinada la tribuna de San Miguel de Lillo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una representació del mateix monarca",
"answer_start": 532
}
],
"id": "P_239_C_1432_Q5",
"question": "Què es possible que inclogui els brancals de la porta d'entrada de San Miguel de Lillo?"
}
]
},
{
"context": "El 19 de juliol de 711 va tenir lloc la batalla de Guadalete, prop de Gibraltar, on partidaris dels hereus de Vítiza, amb el suport de l'exèrcit musulmà de Tàriq ibn Ziyad, van matar el rei got Roderic i van destruir l'exèrcit visigòtic. Tot seguit, Tàriq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visigòtica, Toledo, que va ser ocupada quasi sense oposició. El regne d'Astúries va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coronà el rei Pelai I. El 28 de maig del 722 va tenir lloc la Batalla de Cuadonga, on fou derrotat el general musulmà Al Qama. Mitjançant un acord, Pelai –cabdill astur– i el duc Pere de Cantàbria varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i Ermessenda, filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Astúries amb el nom d'Alfons I el Catòlic.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 19 de juliol de 711",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_239_C_1434_Q1",
"question": "Quan es va fer la batalla de Guadalete?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rei got Roderic",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_239_C_1434_Q2",
"question": "A qui van matar a la batalla de Guadalete?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a la capital visigòtica",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_239_C_1434_Q3",
"question": "Cap on van marxar Tàriq i les seves tropes després de la batalla de Guadalete?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 718 o 722",
"answer_start": 439
}
],
"id": "P_239_C_1434_Q4",
"question": "Quan va sorgir el regne d'Astúries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al Qama",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_239_C_1434_Q5",
"question": "Qui va ser derrotat a la Batalla de Cuadonga?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lluís I d'Espanya",
"paragraphs": [
{
"context": "Igual que en la política interior, la política internacional de Lluís I va estar molt condicionada per l'acció del seu pare i, sobretot, de la seva madrastra. Pressionat per Felip V, Lluís va expedir cartes patents per a donar suport a la successió del seu germanastre Carles als ducats de Toscana i de Parma i va intentar enviar a l'infant a Itàlia a prendre possessió del càrrec. Les investidures dutes a terme van ser favorables a Carles, però l'emperador germànic va posar la condició que l'infant només podia viatjar a Itàlia amb soldats suïssos, tement la presència de soldats espanyols a la península italiana.[17] La persistència de l'emperador en exigir vassallatge per a rebre els ducats i les actuacions del gran duc Cosme III de Toscana, que havia mantingut a la seva germana Anna Maria, vídua de l'elector del Palatinat, com a hereva dels ducats, va fer concloure sense solució, en vida de Lluís, aquest litigi, emmarcat en el Congrés de Cambrai, que va quedar en un punt mort.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'acció del seu pare i, sobretot, de la seva madrastra",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_206_C_1231_Q1",
"question": "Què va condicionar la política de Lluís I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cartes patents",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_206_C_1231_Q2",
"question": "Què va expedir Lluís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "donar suport a la successió del seu germanastre Carles",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_206_C_1231_Q3",
"question": "Què volia aconseguir amb les cartes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "suïssos",
"answer_start": 543
}
],
"id": "P_206_C_1231_Q4",
"question": "Quins soldats podien acompanyar a Carles a Itàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Congrés de Cambrai",
"answer_start": 940
}
],
"id": "P_206_C_1231_Q5",
"question": "En quin congrés estava emmarcat aquest litigi?"
}
]
},
{
"context": "Lluís va contraure la verola el mes de juliol de 1724.[21] El monarca no es va ocupar bé de la seva malaltia, que va acabar complicant-se amb una pulmonia. Morí al cap de poques setmanes, la matinada del 31 d'agost de 1724, al Palau del Buen Retiro, pocs dies després d'haver complert disset anys,[27] amb la seva esposa com única companyia, car els seus pares, temorosos de la malaltia, havien marxat a La Granja de San Ildefonso.[28] El 4 de setembre va ser portat al monestir de San Lorenzo de El Escorial[29] i enterrat en el panteó reial, mentre que la seva esposa va haver de tornar a França.[30] L'endemà de morir, es va estendre per Madrid el rumor que havia estat enverinat, un home de confiança de Felip V com Melchor de Macanaz va considerar certs aquests rumors; insistia que Lluís sí que havia estat afectat per la verola, però que els específics dels metges l'havien ajudat a millorar, hauria estat el denominat «clan dels parmesans», instigat per Isabel Farnese, els que, a través del doctor José Cervi, van subministrar el verí al monarca.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb una pulmonia",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_206_C_1232_Q2",
"question": "Com se li va complicar la malaltia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "disset anys",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_206_C_1232_Q3",
"question": "A quina edat va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al monestir de San Lorenzo de El Escorial",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_206_C_1232_Q4",
"question": "On va ser portat el setembre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que havia estat enverinat",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_206_C_1232_Q5",
"question": "Quin rumor es va estendre per Madrid?"
}
]
},
{
"context": "Va ser el primer Borbó nascut a terres castellanes, el que va fer que els castellans li demostressin una esperança cega i li mostressin sempre una gran simpatia. La seva naixença, en plena Guerra de Successió, va servir a Felip V com a mètode de propaganda, i, per això, la mateixa reina mostrava enorgullida el nadó, exclamant davant del poble: «¡Éste es Luisillo, vuestro paisano!».[10] El 7 d'abril de 1709, amb tan sols dos anys, Felip V va convocar les corts a fi que juressin a Lluís com a príncep d'Astúries i successor de la corona.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a terres castellanes",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_206_C_1233_Q1",
"question": "On va néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran simpatia",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_206_C_1233_Q2",
"question": "Què li mostraven els castellans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guerra de Successió",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_206_C_1233_Q3",
"question": "Enmig de quina guerra va néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enorgullida",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_206_C_1233_Q4",
"question": "Com mostrava el nado la reina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos anys",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_206_C_1233_Q5",
"question": "Quants anys tenia quan el van jurar com a príncep d'Astúries?"
}
]
},
{
"context": "Amb tretze anys, Lluís combinava la vida de palau amb activitats mundanes. S'aficionà al robatori en horts propers al Palau del Buen Retiro i sortia a altes hores de la nit amb gent de mala reputació.[13] Sortia amb els seus criats a cercar dones pels carrers de Madrid; havent heretat el caràcter sensual del seu pare, gairebé sempre anava acompanyat del servent Lacotte.[6] Aquest costum el va mantenir fins i tot després d'haver-se casat, per tal d'allunyar-se de la seva dona. Això el va fer immensament conegut pel poble madrileny, que el veia constantment pels carrers.[2] Per la vila circulava un comentari:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en horts",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_206_C_1234_Q1",
"question": "On s'aficionà a robar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb gent de mala reputació",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_206_C_1234_Q2",
"question": "Amb qui sortia a la nit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dones",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_206_C_1234_Q3",
"question": "Què cercava pels carrers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lacotte",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_206_C_1234_Q4",
"question": "Qui l'acompanyava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins i tot després d'haver-se casat",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_206_C_1234_Q5",
"question": "Fins quan va mantenir aquest costum?"
}
]
},
{
"context": "La mort del rei va provocar dubtes sobre si Felip V havia de mantenir l'abdicació i deixar el tron a l'infant Ferran, segons dictava el seu propi decret, o bé tornar-lo a ocupar ell.[17] La versió tradicional és que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo de nou per herència del seu fill a causa dels seus escrúpols religiosos. Isabel Farnese i l'ambaixador francès, preocupats per la deriva que prendria el país si pujava al tron l'infant Ferran, per tal d'obtenir el sí de Felip es va constituir una junta de teòlegs que va proclamar la nul·litat dels vots de renúncia i el confessor, el pare Bermúdez, es va negar a absoldre si aquest no s'ocupava del govern del seu poble, Felip acceptà i tornà amb el suport del Consell de Castella. No obstant això, a banda d'aquesta versió, n'existeix una altra més moderna, que diu que va ser per voluntat de Felip la recuperació del tron, fent firmar al seu fill un document en aquest sentit, i que després va esperar l'opinió del Consell de Castella i la junta de teòlegs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip cerqués altres opinions més favorables i, finalment, establint per decret la seva tornada al tron. El que és cert, és que a la tornada al tron, Felip va purgar als homes de govern de Lluís, que havien intentat deslliurar al rei de la influència paterna, i també a aquells que van donar suport a la pujada al tron de Ferran.[32][33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'infant Ferran",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_206_C_1236_Q1",
"question": "A qui havien de deixar el tron segons el decret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la nul·litat dels vots de renúncia",
"answer_start": 541
}
],
"id": "P_206_C_1236_Q2",
"question": "Què va proclamar la junta de teòlegs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a absoldre",
"answer_start": 622
}
],
"id": "P_206_C_1236_Q3",
"question": "A què es va negar el confessor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per decret",
"answer_start": 1140
}
],
"id": "P_206_C_1236_Q5",
"question": "Com es va establir la seva tornada al tron?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mobiliari urbà de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "A la fi del segle xix es va començar a urbanitzar els carrers amb voreres de panots i calçada de llambordes, substituïda en els anys 1960 per asfalt. Les llambordes solien ser de pedra de Montjuïc, de 25 cm de diàmetre, mentre que els panots per a voreres solien ser de morter de ciment, en rajoles de 20 x 20 cm, amb diversos dissenys entre els quals destaquen un de flors creat per Josep Puig i Cadafalch o un de motius marins ideat per Antoni Gaudí (panot Gaudí).[80] El 1906 l'Ajuntament va aprovar sis tipus de panots per a voreres, confeccionats des del 1916 per la casa Escofet, realitzats en ciment hidràulic.[81] El 1916 van aparèixer també uns panots amb lletres, que permetien escriure el nom dels carrers en les voreres; es van deixar d'instal·lar en els anys 1960, data des de la qual han anat desapareixent gradualment, encara que encara queden alguns exemples, com als carrers Londres i París.[82]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Montjuïc",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_13_C_73_Q2",
"question": "D'on era la pedra dels panots?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Puig i Cadafalch",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_13_C_73_Q3",
"question": "Qui va crear el disseny de flors dels panots?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_13_C_73_Q4",
"question": "Quants tipus de panots hi havia el 1906?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antoni Gaudí",
"answer_start": 439
}
],
"id": "P_13_C_73_Q5",
"question": "Qui va dissenyar el motiu marí dels panots?"
}
]
},
{
"context": "A Barcelona, com a la resta d'Europa i a diferència de les ciutats nord-americanes, el mobiliari urbà va ser controlat en exclusiva per l'ajuntament, que va establir acurades reglamentacions per a la seva instal·lació. Els nous productes urbans van anar entrant al mercat a través de catàlegs o de la seva difusió en les exposicions internacionals que solien efectuar-se en aquella època, com la celebrada a la mateixa Ciutat Comtal el 1888. Empreses com les franceses Durenne o Val d'Osne, o l'alemanya Mannesmann, van col·locar els seus productes per tota Europa, i van ajudar a fer del mobiliari urbà un objecte de moda i d'apreciació tant pràctica com estètica.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'ajuntament",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_13_C_74_Q1",
"question": "Qui controla el mobiliari urbà a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1888",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_13_C_74_Q2",
"question": "Quin any es va celebrar l'exposició universal a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "reglamentacions per a la seva instal·lació",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_13_C_74_Q3",
"question": "Què va establir l'ajuntament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a través de catàlegs",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_13_C_74_Q4",
"question": "Com entraven els productes urbans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mannesmann",
"answer_start": 504
}
],
"id": "P_13_C_74_Q5",
"question": "Quina empresa alemanya va coŀlocar els seus productes per tota Europa?"
}
]
},
{
"context": "La introducció del mobiliari urbà a Barcelona va ser afavorida per Ildefons Cerdà, que en el seu Pla d'Eixample ja incloïa molts d'aquests elements com a parts integrants del teixit urbà. Segurament va influir en això la seva visita a París, on eren comuns elements com quioscs, rellotges, fonts i altres elements urbans, que eren objecte d'una planificació especial. La influència parisenca va ser preponderant en aquesta primera etapa del mobiliari urbà barceloní, no solament quant a inspiració sinó també quant a encàrrecs específics a empreses franceses, com els fanals tipus Ville de Paris encarregats el 1866 a la fosa Val d'Osne, o els fanals murals amb llanterna tipus Montmartre, dels quals encara queden varis al nucli antic.[66]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ildefons Cerdà",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_13_C_75_Q1",
"question": "Qui va afavorir la introducció del mobiliari urbà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "París",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_13_C_75_Q2",
"question": "Quina ciutat va influir a Ildefons Cerdà en la introducció del mobiliari urbà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ville de Paris",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_13_C_75_Q3",
"question": "Com es deien els fanals que es van coŀlocar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1866",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_13_C_75_Q4",
"question": "Quin any es van encarregar els fanals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al nucli antic",
"answer_start": 721
}
],
"id": "P_13_C_75_Q5",
"question": "On podem trobar encara fanals tipus Montmartre?"
}
]
},
{
"context": "La situació va canviar amb l'arribada de la democràcia i els nous governs socialistes a la ciutat, que van apostar per l'art i el disseny com a signe d'identitat de la ciutat. Es va iniciar llavors una campanya tant de recuperació del patrimoni històric com d'instal·lació de nous elements en els quals predominava el disseny com a factor definitori dels nous complements urbans.[77] Per a això es va crear el 1991 el Servei d'Elements Urbans, depenent de l'àrea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia per principals objectius fixar uns criteris de selecció, col·locació, normalització i renovació d'elements urbans, amb una clara aposta pel disseny i la modernitat.[97] Es van prendre tres primeres directrius principals: recuperar els antics dissenys originaris del segle xix, com els bancs romàntics, les fonts i fanals de ferro colat; prendre la iniciativa municipal com a principal promotor dels projectes urbanístics; i dissenyar un mobiliari urbà específic per a cada projecte, com un element més de qualsevol intervenció urbanística.[98] Al capdavant del nou departament va estar Màrius Quintana, responsable de la selecció de mobiliari urbà i la seva adjudicació mitjançant concursos públics a nous dissenys elaborats pels més prestigiosos arquitectes i dissenyadors. Els projectes urbans d'aquest període, segons Quintana, «van significar un augment del nivell de disseny i una aposta per la modernitat i la innovació tant als espais com en el mobiliari urbà».[99]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per l'art i el disseny",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_13_C_76_Q1",
"question": "Per què van apostar els governs socialistes a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Servei d'Elements Urbans",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_13_C_76_Q3",
"question": "Què es va crear el 1991?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dissenys originaris del segle xix",
"answer_start": 766
}
],
"id": "P_13_C_76_Q4",
"question": "Què va recuperar el Servei d'Elements Urbans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prestigiosos arquitectes i dissenyadors",
"answer_start": 1258
}
],
"id": "P_13_C_76_Q5",
"question": "Qui va elaborar els nous dissenys?"
}
]
},
{
"context": "Un clar exemple va ser l'adjudicació el 1986 de les noves marquesines (model Pal·li) per a parades d'autobús al disseny realitzat per Josep Lluís Canosa, Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña, un disseny pràctic però alhora innovador, estètic i de signe contemporani. Amb forma de pal·li, estan formades per una estructura d'acer tubular amb un sostre i un banc de polièster de color groc. Amb aquest model es compaginava a més la funcionalitat amb l'aspecte econòmic, ja que la incorporació de publicitat —gràcies a la idea de Jean-Claude Decaux— permetia sufragar el seu manteniment, en un perfecte maridatge que es va estendre a altres elements de la ciutat.[77]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Pal·li",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_13_C_77_Q1",
"question": "De quin model són les noves marquesines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "polièster",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_13_C_77_Q2",
"question": "De quin material és el banc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la funcionalitat amb l'aspecte econòmic",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_13_C_77_Q3",
"question": "Què es compaginava en el model Pal·li?"
},
{
"answers": [
{
"text": "publicitat",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_13_C_77_Q4",
"question": "Amb què sufragaven el manteniment de les marquesines?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'acer",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_13_C_77_Q5",
"question": "De quin material esta feta l'estructura de la marquesina?"
}
]
},
{
"context": "Aquesta eclosió d'elements urbans es va veure afavorida pel desenvolupament de les noves tecnologies, com la il·luminació de gas, iniciada el 1842 per la companyia Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, sent la primera ciutat espanyola en la seva utilització.[61] Els primers carrers il·luminats van ser la Rambla, el carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume.[62] El 1845 hi havia ja 500 fanals de gas, i en aquesta data van aparèixer els fanals de peu.[63] El 1880 va aparèixer la il·luminació elèctrica, que va anar substituint gradualment a la de gas en les vies públiques: el 1882 es van col·locar els primers fanals a la plaça de Sant Jaume, i entre 1887 i 1888 es van electrificar la Rambla i el passeig de Colom. Durant un temps, entre 1885 i 1912, van conviure la llum de petroli, de gas i l'elèctrica: el 1905 hi havia 711 fanals de petroli, 13 378 de gas i 228 elèctrics; el 1913 va desaparèixer el petroli, i el 1967 el gas.[64] La generalització de la llum elèctrica no es va produir fins a inicis del segle xx, amb la invenció de la bombeta, i no es va concloure fins a 1929.[65]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_13_C_78_Q1",
"question": "Qui va iniciar a il·luminació de gas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "500",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_13_C_78_Q2",
"question": "Quants fanals hi havia el 1845?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la il·luminació elèctrica",
"answer_start": 486
}
],
"id": "P_13_C_78_Q3",
"question": "Què va aparèixer el 1880?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1885 i 1912",
"answer_start": 750
}
],
"id": "P_13_C_78_Q4",
"question": "Entre quins anys van conviure la llum de petroli, de gas i l'elèctrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1913",
"answer_start": 892
}
],
"id": "P_13_C_78_Q5",
"question": "Quin any va desaparèixer el petroli?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La Seu Vella de Lleida",
"paragraphs": [
{
"context": "La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2][3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "catedral antiga",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_234_C_1399_Q1",
"question": "Com s'anomena també La Seu Vella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre un turó",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_234_C_1399_Q2",
"question": "On s'alça La Seu Vella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un conjunt monumental",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_234_C_1399_Q3",
"question": "De què forma part La Seu Vella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el riu Segre",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_234_C_1399_Q4",
"question": "Quin riu es pot veure des del turó de La Seu Vella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Castell del Rei",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_234_C_1399_Q5",
"question": "Quin castell forma part del conjunt monumental de La Seu Vella?"
}
]
},
{
"context": "Primera capella del costat de l'epístola de l'època romànica dedicada a santa Peronella al segle xiii. Va ser enterrat el bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó.[29] Reconstruïda l'any 1328 per la família Montcada va ser transformada pel mestre d'obres Pere Piquer a l'estil gòtic per dedicar-la a panteó sota l'advocació de Sant Pere a l'altar major i als laterals a Sant Pau i Sant Joan. La seva decoració escultòrica es concentra a les voltes de creueria de molt bona qualitat encara que de mans diferents, al tram preabsidal amb una volta estrellada representa el lliurament a sant Pere de les claus de mans de Jesús, aquesta composició està encerclada per una sanefa de pàmpols i raïms. Al tram absidal es representa a la seva clau de volta, a Crist mostrant les llagues de la Passió amb les figures de Sant Joan i la Mare de Déu.[30] Hi hagué el mausoleu renaixentista de Francesc de Montcada i de Cardona i la seva esposa, desaparegut durant el segle xviii.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "romànica",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_234_C_1400_Q1",
"question": "De quina època és la capella dedicada a santa Peronella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtic",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_234_C_1400_Q2",
"question": "A quin estil va transformar la capella Pere Piquer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estrellada",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_234_C_1400_Q3",
"question": "Com és la volta del tram preabsidal de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sanefa de pàmpols i raïms",
"answer_start": 658
}
],
"id": "P_234_C_1400_Q4",
"question": "Què envolta l'escena del lliurament de les claus a sant Pere?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les llagues de la Passió",
"answer_start": 761
}
],
"id": "P_234_C_1400_Q5",
"question": "Què mostra Crist a la clau de volta del tram absidal de la capella?"
}
]
},
{
"context": "El sistema de suport és de pilars cruciformes amb semicolumnes adossades per apuntalar els arcs formers. Els capitells interiors que sostenen les ogives i els arcs torals així com la separació entre les naus i els de l'entrada a la capçalera, són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. Amb dos estils de tallers diferenciats, els de la part de la capçalera occitans i l'altre taller de l'escola lleidatana.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cruciformes",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_234_C_1401_Q1",
"question": "Com són els pilars del sistema de suport?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els arcs formers",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_234_C_1401_Q2",
"question": "Què apuntalen les semicolumnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "profusament esculturats",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_234_C_1401_Q3",
"question": "Com són els capitells interiors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "temes de l'Antic i Nou Testament",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_234_C_1401_Q4",
"question": "Quins temes històrics poem trobar als capitells interiors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "occitans",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_234_C_1401_Q5",
"question": "De quins tallers són les escultures dels capitells de la part de la capçalera?"
}
]
},
{
"context": "La capçalera està composta per un gran absis central i quatre més petits reconvertits en capelles per les famílies il·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis de la part nord ha desaparegut per l'explosió del polvorí del castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle xv. L'absis central és el que està pràcticament igual que a la seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conserva parcialment els seus murs i l'últim absis també es troba pràcticament desaparegut.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_234_C_1402_Q1",
"question": "Quants absis petits hi ha a la capçalera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en capelles",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_234_C_1402_Q2",
"question": "En què s'han reconvertit els absis petits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'explosió del polvorí del castell de la Suda",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_234_C_1402_Q3",
"question": "Per què va desaparèixer el primer absis de la part nord de la capçalera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en sagristia",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_234_C_1402_Q4",
"question": "En què es va convertir els segon absis de la part nord de la capçalera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'absis central",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_234_C_1402_Q5",
"question": "Quin absis de la capçalera conserva la seva forma original?"
}
]
},
{
"context": "la hermosura dels termes lleidatans, s'axeca un campanar fet per titans ó per homes de rassa gegantina. Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina del riu li dona espill y l'horta encants; y guaytant cap amunt, toca amb les mans y conversa amb la lluna y la boyrina. Pugemhi, donchs... l'escala cargolada qu'als ulls dona mareig y al cor neguit sembla qu'estigui desde'l cel penjada. Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,si't sents d'áliga'l cor, pren revolada, que ja ets a mitx camí del infinit!",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per titans ó per homes de rassa gegantina",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_234_C_1404_Q1",
"question": "Per qui està fet el campanar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'aygua",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_234_C_1404_Q2",
"question": "Què li dona espill al campanar quan guayta cap a vall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la lluna y la boyrina",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_234_C_1404_Q3",
"question": "Amb qui conversa el campanar guaytant cap amunt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "neguit",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_234_C_1404_Q4",
"question": "Què dona al cor l'escala cargolada del campanar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a mitx camí del infinit",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_234_C_1404_Q5",
"question": "On ets quan estàs dalt de tot de l'escala del campanar?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Austràlia (pel·lícula)",
"paragraphs": [
{
"context": "Els primers assajos de la pel·lícula havien de tenir lloc el març del 2006 amb un rodatge que seguiria al juliol del mateix any. Això no obstant, el 30 de març de 2006 Luhrmann va comunicar a la premsa que no podia començar el projecte fins que no es lligués el pressupost de la producció i els sous dels seus intèrprets. Per una banda, semblava que la 20th Century Fox no aprovaria el pressupost necessari per realitzar la cinta. I, per l'altra banda, les negociacions que els havien d'assegurar la participació de Russell Crowe com un dels seus protagonistes, no aconseguien arribar a un acord satisfactori. Així, no va ser fins al 31 d'octubre de 2006 que la preproducció es va poder posar en marxa i es va programar el seu rodatge per als primers mesos de 2007.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el març del 2006",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_516_C_3091_Q1",
"question": "Quan es van fer els primers assajos de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "juliol",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_516_C_3091_Q2",
"question": "Quin mes va començar el rodatge de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la 20th Century Fox",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_516_C_3091_Q3",
"question": "Qui semblava que no aprovaria el pressupost de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Russell Crowe",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_516_C_3091_Q4",
"question": "Amb quin negociaven un dels rols protagonistes de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2007",
"answer_start": 760
}
],
"id": "P_516_C_3091_Q5",
"question": "Quin any es va començar a rodar la pel·lícula?"
}
]
},
{
"context": "Setembre de 1939 a Anglaterra: Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman) està profundament disgustada amb el seu marit que es troba a Austràlia. Davant la manca de diners, vol que Lord Ashley vengui la finca ramadera que tenen al nord del país, Faraway Downs, i no entén que no accepti l'oferta de compra del Rei de les Vaques, el Sr. Carney. Tal com li explica el seu administrador, sembla que el que s'obtindria amb la venda no suposa ni una sisena part del que va costar en el seu moment el terreny i, per tant, el seu marit ha decidit reunir les vaques grasses que pasturen en el seu territori per tal de vendre-les després al mercat de Darwin. Malgrat tot, Lady Sarah no està convençuda de l'interès genuí del seu marit i, creient que el que l'atrau a Austràlia és un altre tipus de vaca, que no és precisament de la varietat animal, decideix anar ella mateixa a buscar-lo i fer-lo tornar a Londres.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Nicole Kidman",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_516_C_3092_Q1",
"question": "Qui interpreta el paper de Lady Sarah Ashley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "profundament disgustada",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_516_C_3092_Q3",
"question": "Com està Lady Sarah Ashley amb el seu marit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Sr. Carney",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_516_C_3092_Q4",
"question": "Qui és el Rei de les Vaques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mercat de Darwin",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_516_C_3092_Q5",
"question": "On vol vendre les vaques Lord Ashley?"
}
]
},
{
"context": "Escollits els dos artistes principals, l'equip de Luhrmann es va dedicar a buscar els actors secundaris que completarien la pel·lícula. L'elecció més difícil, evidentment, va ser la del jove actor que encarnaria el nen indígena Nullah i també la de qui faria el paper del seu avi, King George, un vell xaman aborigen. La directora de càsting Nikki Barrett es va passar mesos viatjant a llocs remots del continent i realitzant proves a quasi 1.000 nens aborígens, la majoria dels quals no tenien ni formació ni experiència. Luhrmann va reduir el nombre de possibles Nullahs de diversos centenars a només una desena i els va proposar viatjar a Sydney per fer una darrera audició davant seu. Després de quasi sis mesos de recerca, l'abril de 2007 Brandon Walters entrava a formar part de l'equip d'Austràlia. Un actor novell de 13 anys que durant els següents sis mesos hauria de combinar el rodatge amb les classes de cant i lliçons de dialèctica.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "buscar els actors secundaris",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_516_C_3093_Q1",
"question": "Què va fer l'equip de Luhrmann un cop escollits els dos actors principals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nikki Barrett",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_516_C_3093_Q3",
"question": "Qui va fer la direcció de càsting de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a quasi 1.000",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_516_C_3093_Q4",
"question": "A quants nens aborígens va fer proves Nikki Barrett per al paper de Nullah?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Brandon Walters",
"answer_start": 744
}
],
"id": "P_516_C_3093_Q5",
"question": "Qui va fer el paper de Nullah?"
}
]
},
{
"context": "Per recalcar aquesta transformació, divuit mesos abans de començar el rodatge, Martin ja tenia preparats dos dissenys que senyalarien els límits del vestuari de Nicole Kidman.[24] Per un costat, el conjunt britànic per excel·lència que Lady Sarah porta quan arriba a Darwin, cortesia de Prada, i que segueix un estil mariner blau i blanc que hauria estat més indicat per la Riviera francesa que per un viatge al Darwin dels anys trenta.[25] I per l'altre costat, el conjunt que porta quan està menant bestiar format simplement per una senzilla brusa i uns còmodes pantalons que acaben dintre d'unes altes botes de muntar. La intenció de Martin, per tant, era que aquests dos dissenys marquessin els límits de dos estils contraposats i que la resta del vestuari de Nicole Kidman es mogués gradualment entre ells dos.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "britànic per excel·lència",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_516_C_3094_Q1",
"question": "Com és el conjunt que porta Lady Sarah quan arriba a Darwin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Prada",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_516_C_3094_Q2",
"question": "De qui va ser cortesia el conjunt que porta Lady Sarah quan arriba a Darwin?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estil mariner blau i blanc",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_516_C_3094_Q3",
"question": "De quin estil es el conjunt cedit per Prada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan està menant bestiar",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_516_C_3094_Q4",
"question": "Quan porta un conjunt diferent Lady Sarah?"
},
{
"answers": [
{
"text": "botes de muntar",
"answer_start": 605
}
],
"id": "P_516_C_3094_Q5",
"question": "Quin tipus de calçat porta quan està menant bestiar?"
}
]
},
{
"context": "Va ser llavors quan es van adonar que els seus fills quasi no coneixien el seu país natal. A causa dels nombrosos compromisos professionals que els havien sorgit en els darrers anys, la família Luhrmann havia passat molt de temps viatjant i residint en països estrangers. Amb el desig de connectar-se de nou amb Austràlia, doncs, el matrimoni va decidir deixar París, on estaven vivint, i tornar a la seva terra. Un viatge que va fer que Luhrmann es comencés a plantejar rodar una pel·lícula que homenatgés la història d'aquell país, a l'estil de les grans produccions clàssiques de Hollywood, com Allò que el vent s'endugué.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el seu país natal",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_516_C_3095_Q1",
"question": "Què no coneixien els fills dels Luhrmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en països estrangers",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_516_C_3095_Q2",
"question": "On havia residit durant molts anys la família Luhrmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Austràlia",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_516_C_3095_Q3",
"question": "Amb què va voler connectar-se de nou la família Luhrmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "París",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_516_C_3095_Q4",
"question": "Quina ciutat va deixar la família Luhrmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la història d'aquell país",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_516_C_3095_Q5",
"question": "Què volia homenatjar Luhrmann en una pel·lícula?"
}
]
},
{
"context": "Lady Sarah Ashley, una obstinada aristòcrata britànica atrapada en un matrimoni sense amor i una vida superficial i avorrida, està convençuda que el seu marit, que es troba a Austràlia per vendre la seva propietat ramadera, l'està enganyant. Així, sense pensar-s'ho dues vegades, viatja de Londres al vast Territori del Nord del país per enfrontar-se a ell i obligar-lo a avançar la venda d'una finca que només els porta despeses i maldecaps. Aquest viatge però, resultarà tan cruel com el nou paisatge que l'envolta i, obligada a relacionar-se amb la gent que hi habita, Sarah experimentarà un nou renaixement espiritual.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una obstinada aristòcrata britànica",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_516_C_3096_Q1",
"question": "Qui és Lady Sarah Ashley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense amor",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_516_C_3096_Q2",
"question": "Com és el matrimoni de Lady Sarah Ashley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "superficial i avorrida",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_516_C_3096_Q3",
"question": "Com és la vida de Lady Sarah Ashley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'està enganyant",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_516_C_3096_Q4",
"question": "Què creu que fa el seu marit a Austràlia Lady Sarah Ashley?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un nou renaixement espiritual",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_516_C_3096_Q5",
"question": "Què experimentarà Sarah a Austràlia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 2 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El mateix any, al juny, la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya va presentar l'Estudi Base de Penetració a la Muntanya de Montjuïc del Sistema Ferroviari i d'Altres Guiats. L'estudi proposa diferents alternatives a una línia de metro lleuger amb una estació central a l'Estadi de Montjuïc amb origen a la plaça d'Espanya o l'estació de la ronda de Sant Antoni i amb diferents estacions segons l'alternativa proposada. El Pla Especial de la Muntanya de Montjuïc també realitza diferents propostes ferroviaries no gaire diferents a les ja presentades.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_174_C_1039_Q1",
"question": "Qui va presentar l'Estudi Base de Penetració a la Muntanya de Montjuïc del Sistema Ferroviari i d'Altres Guiats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "juny",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_174_C_1039_Q2",
"question": "Quin mes es va presentar l'Estudi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents alternatives a una línia de metro lleuger",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_174_C_1039_Q3",
"question": "Què proposa l'Estudi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Estadi de Montjuïc",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_174_C_1039_Q4",
"question": "On està l'estació central que proposa l'estudi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents propostes ferroviaries",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_174_C_1039_Q5",
"question": "Què realitza el Pla Especial de la Muntanya de Montjuïc?"
}
]
},
{
"context": "Era el primer cop que es va realitzar un túnel de ferrocarril amb tuneladora, la qual va comportar forces problemes de construcció perquè s'encallava per la presència d'aigua i els canvis del subsòl de Barcelona. Les obres van estar parades mesos després de topar amb un bloc de pedra de l'antiga muralla que en va desviar el traçat.[17] El 1973 es van paralitzar les obres ja havent realitzat el túnel, però sense haver acabat l'obra per falta de diners.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb tuneladora",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_174_C_1041_Q1",
"question": "Com es va realitzar el túnel de ferrocarril?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la presència d'aigua i els canvis del subsòl",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_174_C_1041_Q2",
"question": "Per què s'encallava la tuneladora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mesos",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_174_C_1041_Q3",
"question": "Quant de temps van estar parades les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1973",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_174_C_1041_Q4",
"question": "Quan es van paralitzar les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "forces problemes de construcció",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_174_C_1041_Q5",
"question": "Què va comportar fer el túnel amb tuneladora?"
}
]
},
{
"context": "Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra que les tenen centrals. En el cas de les estacions d'Universitat, Passeig de Gràcia i Tetuan tenen una andana central separada per un mur, el qual fa que es formin dues andanes laterals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda.[6][7] Hi ha un total de vuit estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_174_C_1042_Q1",
"question": "Quines estacions tenen andanes centrals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adaptades a persones amb mobilitat reduïda",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_174_C_1042_Q2",
"question": "Com estan totes les estacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mur",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_174_C_1042_Q3",
"question": "Què separa l'andana central de l'estació Passeig de Gràcia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_174_C_1042_Q4",
"question": "Quantes estacions hi ha amb correspondència amb altres línies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues andanes laterals",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_174_C_1042_Q5",
"question": "Què forma el mur que separa l'andana central?"
}
]
},
{
"context": "L'estació està situada a l'antiga Illa Fradera, una illa de cases que va ser enderrocada a mitjans d'octubre del 2006,[31] més tard del previst, entre altres raons perquè mitja dotzena de cases van ser ocupades a mitjans del juliol de 2005.[32] Aquest no fou l'únic contratemps de l'ampliació durant les obres a l'Illa Fradera, els operaris van topar amb restes arqueològiques de la ciutat romana de Bætulo, cosa que fa difícil un perllongament més enllà per la possibilitat de trobar-ne de noves. Posteriorment a l'any 2010 es van haver de refer les obres de les vies, ja que hi havia un error en el grau d'inclinació.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'antiga Illa Fradera",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_174_C_1043_Q1",
"question": "On està situada l'estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a mitjans d'octubre del 2006",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_174_C_1043_Q2",
"question": "Quan va ser enderrocada l'Illa Fradera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una illa de cases",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_174_C_1043_Q3",
"question": "Què era l'Illa Fradera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitja dotzena",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_174_C_1043_Q4",
"question": "Quantes cases van ser ocupades a mitjans del juliol de 2005?"
},
{
"answers": [
{
"text": "restes arqueològiques de la ciutat romana de Bætulo",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_174_C_1043_Q5",
"question": "Què es van trobar els operaris?"
}
]
},
{
"context": "El projecte inicial també preveia una estació entre Sant Pau | Dos de Maig i Sagrada Família que no va arribar a inaugurar-se.[14] Aquesta, anomenada Gaudí, va ser construïda segons les previsions inicials però a l'incorporar-se la línia II a la V, l'estació de Sagrada Família quedava massa a prop. Tot i quedar en desús, és una de les millors conservades de les estacions fantasma, l'Ajuntament de Barcelona l'ha utilitzat per fer estudis estadístics de pas de trens de l'actual L5, i també s'hi han gravat anuncis.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per fer estudis estadístics de pas de trens de l'actual L5",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_174_C_1044_Q1",
"question": "Per què ha utilitzat l'Ajuntament de Barcelona l'estació Gaudí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "anuncis",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_174_C_1044_Q2",
"question": "Què s'han gravat a l'estació Gaudí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "V",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_174_C_1044_Q3",
"question": "Quina línia es va incorporar a la línia II?"
},
{
"answers": [
{
"text": "massa a prop",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_174_C_1044_Q4",
"question": "Com quedava l'estació de Sagrada Família respecte a l'estació de Gaudí?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Rata arborícola de cresta roja",
"paragraphs": [
{
"context": "La rata arborícola de cresta roja és un rosegador nocturn.[4] Se'n desconeix la dieta, però segons Emmons i Feer es pot suposar que s'alimenta de matèria vegetal, com ara fruits o grans, igual que les altres rates espinoses.[2] És capaç d'enfilar-se fàcilment a una superfície vertical de fusta.[1] Quan fou redescobert el 2011 no emeté cap vocalització durant les dues observacions.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un rosegador nocturn",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_176_C_1051_Q1",
"question": "Què és la rata arborícola de cresta roja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Se'n desconeix",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_176_C_1051_Q2",
"question": "Quina dieta té la rata arborícola de cresta roja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de matèria vegetal, com ara fruits o grans",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_176_C_1051_Q3",
"question": "De què s'alimenta la rata arborícola de cresta roja segons Emmons i Feer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una superfície vertical de fusta",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_176_C_1051_Q4",
"question": "On s'enfila fàcilment la rata arborícola de cresta roja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2011",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_176_C_1051_Q5",
"question": "Quan fou redescobert?"
}
]
},
{
"context": "El 1990, Emmons declarà que la rata arborícola de cresta roja podria ser un dels mamífers neotropicals més rars.[5] La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classificà com a espècie vulnerable el 1996.[9] El 2008, dos assessors de la UICN, C. Delgado i M. Gómez-Laverde, la situen a la categoria d'espècies amb dades insuficients,[1] car les dades sobre la distribució, la història natural i l'hàbitat d'aquest rosegador no eren suficients per avaluar-ne l'estat de conservació.[1][11] Com a conseqüència d'una revisió duta a terme el 2011, finalment se la classificà com a espècie en perill crític.[9] Així doncs, Paul Salaman indica que gran part del bosc que constitueix l'àrea potencial de l'espècie ha sigut rompuda o degradada. L'adquisició de terres a la regió, que ha augmentat a causa de la demanda d'habitatges d'estiueig, i l'expansió de la cafeïcultura són algunes de les causes de la disminució de l'extensió de l'hàbitat del rosegador.[9] A més a més, gran part de la zona potencial en la qual es trobaria la rata arborícola de cresta roja està infestada de gats salvatges introduïts que cacen la fauna nadiua.[3][6] Finalment, els efectes del canvi climàtic podrien ser una amenaça a llarg termini.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a espècie vulnerable",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_176_C_1052_Q1",
"question": "Com el classifica La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el 2006?"
},
{
"answers": [
{
"text": "C. Delgado i M. Gómez-Laverde",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_176_C_1052_Q2",
"question": "Qui eren els assessors de la UICN?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2011",
"answer_start": 560
}
],
"id": "P_176_C_1052_Q3",
"question": "Quin any va ser classificada com a espècie en perill crític?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'adquisició de terres a la regió, que ha augmentat a causa de la demanda d'habitatges d'estiueig, i l'expansió de la cafeïcultura",
"answer_start": 759
}
],
"id": "P_176_C_1052_Q4",
"question": "Què ha fet que disminueixi l'extensió de l'hàbitat del rosegador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gats salvatges introduïts",
"answer_start": 1094
}
],
"id": "P_176_C_1052_Q5",
"question": "De què està infestada la zona potencial en la que es trobaria el rosegador?"
}
]
},
{
"context": "La rata arborícola de cresta roja mesura 20–48 cm de llargada des del cap fins a la punta de la cua, que fa 18–28 cm.[5] Pot pesar fins a 500 g.[6] El pelatge, molt suau i gairebé llanós, és espès i llarg. Els pèls de la regió dorsal són de color rogenc intens, tirant cap al groc rogenc als flancs, incloent-hi els del cap fins al musell. Els pèls de la cua són negres a gran part de la seva llargada, però esdevenen blancs a les dues cinquenes parts terminals.[7] Les orelles, petites i de color marró pàl·lid, tenen rulls de pèls llargs a la superfície interior i són nues a la superfície exterior. Hi ha igualment un rull de llargs pèls negres entre l'ull i l'orella i un altre a la base interior d'aquesta última.[7] Les vibrisses mistacials i genals, que poden assolir una llargada de fins a 5 cm,[8] són fines i relativament curtes.[2] Es distingeix d'altres rosegadors per la franja de pelatge rogenc en forma de crinera que té al voltant del coll.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "20–48 cm de llargada des del cap fins a la punta de la cua",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_176_C_1053_Q1",
"question": "Quina mida té la rata arborícola de cresta roja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a 500 g",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_176_C_1053_Q2",
"question": "Quant pot pesar el rosegador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rogenc intens",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_176_C_1053_Q3",
"question": "Quin color tenen els pèls de la regió dorsal del rosegador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fines i relativament curtes",
"answer_start": 811
}
],
"id": "P_176_C_1053_Q4",
"question": "Com són les vibrisses mistacials i genals del rosegador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant del coll",
"answer_start": 936
}
],
"id": "P_176_C_1053_Q5",
"question": "On té el rosegador la franja de pelatge rogenc en forma de crinera ?"
}
]
},
{
"context": "L'holotip de S. rufodorsalis, de sexe no determinat, fou descobert el 24 de desembre del 1898 per Herbert Huntington Smith a la localitat d'Ocana, prop de Santa Marta, al departament colombià de Magdalena,[1] a l'alçada de la conca del riu Manzanares.[2] En un informe personal del 1898, Melbourne Armstrong Carriker indicà que totes les col·leccions d'ocells i de mamífers eren recollides per caçadors locals que treballaven per a Herbert Huntington Smith. Així doncs, qualsevol dada relacionada amb la localitat podria ser inexacta o fins i tot inexistent.[1] Un segon espècimen de sexe no determinat fou descobert per Carriker a la Sierra Nevada de Santa Marta abans del 1913.[1] Tanmateix, tot i ser conegut per redactar notes detallades sobre els ocells i els mamífers que recolli, les dades relatives al lloc i la data són imprecises. Se suposa que l'espècimen de Carriker provenia d'una donació o una compra. Com que no havia recollit personalment el mamífer, és possible que no documentés les dades associades a S. rufodorsalis.[1] Aquest espècimen fou enregistrat el 1913 al Museu Americà d'Història Natural (Nova York).[1] Durant molt de temps, malgrat l'organització de diverses expedicions, no s'observà cap altre rosegador d'aquesta espècie.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "24 de desembre del 1898",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_176_C_1054_Q1",
"question": "Quan fou descobert l'holotip de S. rufodorsalis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ocana",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_176_C_1054_Q3",
"question": "On es va descobrir l'holotip de S. rufodorsalis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un segon espècimen de sexe no determinat",
"answer_start": 562
}
],
"id": "P_176_C_1054_Q4",
"question": "Què va descobrir Carriker a la Sierra Nevada de Santa Marta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per redactar notes detallades sobre els ocells i els mamífers que recolli",
"answer_start": 712
}
],
"id": "P_176_C_1054_Q5",
"question": "Per què era conegut Carriker?"
}
]
},
{
"context": "La superfície superior de les potes anteriors i posteriors és coberta per un pelatge gris pàl·lid lleonat. Les potes posteriors són molt curtes i amples.[7] Els peus manquen de petits tubercules entre els coixinets plantars i el pòl·lux és cobert per una ungla.[8] El crani és curt i ample. L'os zigomàtic, pesant i ample, no s'arqueja lateralment. Les vores supraorbitals del crani estan força desenvolupades i la regió interorbital és molt ampla, amb vores gairebé paral·leles. La part facial del crani és molt curta. La distància entre les incisives i les sèries de molars és un xic inferior a la llargada de la superfície coronària de la filera dental superior.[7] Els ulls grossos d'aquest rosegador són una adaptació al seu mode de vida nocturn.[1] També té dos parells de mamelles laterals a la vora abdominal del pelatge lateral, a l'alçada del pelatge ventral.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gris pàl·lid lleonat",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_176_C_1055_Q1",
"question": "De quin color és el pelatge que cobreix la part superior de les potes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt curtes i amples",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_176_C_1055_Q2",
"question": "Com són les potes posteriors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una ungla",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_176_C_1055_Q3",
"question": "Què cobreix el pòl·lux?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'os zigomàtic",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_176_C_1055_Q4",
"question": "Qui no s'arqueja lateralment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nocturn",
"answer_start": 743
}
],
"id": "P_176_C_1055_Q5",
"question": "Quin mode de vida té?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tanc",
"paragraphs": [
{
"context": "Un altre dels avanços va ser la millora dels sistemes de suspensió. La qualitat de la suspensió era un element determinant per un rendiment òptim del tanc. Els tancs amb suspensió limitada sovint sacsejaven de tal manera la tripulació que calia limitar la velocitat i provocava, alhora, que el tir en moviment fos pràcticament impossible.[17] Els nous sistemes, com la barra de torsió i la suspensió Christie, van millorar el funcionament i feren possible que el Panther es desplacés pels camps a velocitats que en carretera haurien estat difícils pels antics dissenys.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sistemes de suspensió",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_405_C_2425_Q1",
"question": "Quin avenç es va incorporar als tancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un rendiment òptim del tanc",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_405_C_2425_Q2",
"question": "Per a què és determinant la qualitat de la suspensió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tripulació",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_405_C_2425_Q3",
"question": "A qui sacsejaven els tancs amb suspensió limitada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "limitar la velocitat",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_405_C_2425_Q4",
"question": "Què havien de fer als tancs perquè no sacseges la tripulació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el tir en moviment fos pràcticament impossible",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_405_C_2425_Q5",
"question": "Què provocava la suspensió limitada als tancs?"
}
]
},
{
"context": "Els tancs moderns tenen una ampla varietat de sistemes per augmentar la probabilitat d'encertar al primer tir. Els visors actuals se serveixen de l'electrònica per fer-los més precisos. Posseïxen zoom òptic i digital, a més d'estar estabilitzats: l'arma principal pot estar súper-elevada per disparar a un blanc llunyà, però el reticle de tir es mantindrà centrada en l'objectiu. Els models més moderns tenen visors estabilitzats en els dos eixos, però les sèries M1, per exemple, només ho estan en l'eix vertical. Per això, en il·luminar el blanc i calcular el lead necessari si aquest es mou, s'aprecia com el reticle salta i es mou en l'eix horitzontal. Això és degut al fet que l'ordinador balístic fa girar a la torreta per \"avançar el tir\", i el visor de tir no pot rotar en direcció contrària a la mateixa per mantenir en el seu centre al blanc.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'electrònica",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_405_C_2426_Q1",
"question": "De què ses serveixen els visors actuals per fer més precís el tir d'un tanc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "zoom òptic i digital",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_405_C_2426_Q2",
"question": "Què posseeixen els sistemes de tir electrònic dels tancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estabilitzats en els dos eixos",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_405_C_2426_Q3",
"question": "Com són els visors de tir en els models de tanc més moderns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les sèries M1",
"answer_start": 453
}
],
"id": "P_405_C_2426_Q4",
"question": "Quins tancs només tenen el visor estabilitzat en l'eix vertical?"
}
]
},
{
"context": "El nom «tanc» (en anglès tank, 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquests tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar. El català tanc equival a l'esp. carro de combate o tanque, fr. char de combat, char d'assaut, o tank, it. carro armato, port. carro de combate o (col·loquialment) tanque, rom. tanc, ang. tank, al. Panzer, rus tank (танк), etc.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "'dipòsit'",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_405_C_2427_Q1",
"question": "Què vol dir tanc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dipòsits d'aigua mòbils",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_405_C_2427_Q2",
"question": "Què creien que construïen els treballadors que construïen els tancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en dipòsits de combustible",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_405_C_2427_Q3",
"question": "On camuflaven els tancs inicialment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a codi",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_405_C_2427_Q4",
"question": "Com va néixer el mot tanc?"
}
]
},
{
"context": "Hom considera el Panther com el punt d'inflexió en el desenvolupament d'aquest tipus de vehicle, i el consideren la base pels dissenys posteriors. Cal considerar, però, que en igualtat de condicions el Panther no estava prou blindat ni podia lluitar contra tancs pesants. Generalment es considera que el primer tanc d'aquesta nova generació va ser el Centurió, un tanc britànic, que era capaç de resistir l'impacte del famós canó de 88 mm alemany; estava armat amb el canó Royal Ordnance L7 de 105 mm, que era superior a qualsevol altre canó en el camp de batalla, i podia arribar als 56 km/h gràcies al seu motor Meteor de 650 cv. El Centurió va reemplaçar tots els tancs mitjans britànics i va impulsar la desaparició del tanc pesant, convertint-se en el que els britànics anomenaven un \"tanc universal\" (Universal Tank), que aviat seria conegut com el \"principal tanc de combat\" (Main Battle Tank, MBT).[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la base pels dissenys posteriors",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_405_C_2428_Q1",
"question": "Com consideren el Panther en el món dels tancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contra tancs pesants",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_405_C_2428_Q2",
"question": "Contra què no podia lluitar el Panther?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Centurió",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_405_C_2428_Q3",
"question": "Quin va ser el primer tanc de la nova generació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Royal Ordnance L7 de 105 mm",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_405_C_2428_Q4",
"question": "Amb quin canó estava armat el Centurió?"
}
]
},
{
"context": "A la Segona Guerra Mundial, el tanc M4 Sherman va ser convertit a amfibi afegint-li una coberta de goma per proporcionar certa flotabilitat. Va ser denominat Sherman DD i utilitzat durant el Dia D per proporcionar suport de foc en les platges dels desembarcaments inicials. Els Sherman DD no podien disparar quan estaven surant, car la coberta de goma estava per damunt del canó. Una quantitat d'aquests tancs es van enfonsar a causa del mal temps, encara que aquells que van arribar a la platja van servir de suport durant les primeres hores crítiques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "M4 Sherman",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_405_C_2430_Q1",
"question": "Quin tanc va ser convertit a amfibi a la Segona Guerra Mundial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una coberta de goma",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_405_C_2430_Q2",
"question": "Què va afegir al M4 Sherman per convertir-lo en amfibi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "certa flotabilitat",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_405_C_2430_Q3",
"question": "Què proporcionava la coberta de goma al M4 Sherman?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el Dia D",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_405_C_2430_Q5",
"question": "Quan van utilitzar els Sherman DD?"
}
]
}
]
} |